ILERDA, BARCINO I EMERITA AUGUSTA
ILERDA
- Orígens previs a la fundació de la ciutat
Els ilergets tenien capital al poblat ibèric de Tornabous, però van haver de desplaçar-se i
van fundar una nova ciutat coneguda com a Iltirta, que funcionaria com a centre neuràlgic.
Les monedes ibèriques en són testimoni. Estaria situada al damunt del turó de la Seu i
dominaria toda la plana del Segrià. En les primeres guerres contra els cartaginesos i
després els romans, s’hi van destacar els dos cabdills ilergets Indíbil i Mandoni (207-206).
No obstant això, no hi ha restes arqueològiques ibèriques al dit turó i no és possible
identificar amb seguretat Iltirta amb la Ilerda romana i la Lleida posteriors.
- Fundació de la ciutat
Així doncs, la Ilerda romana potser fou fundada ex nouo, a finals del segle II a.C. i inicis del
segle I a.C. La denominació llatina Ilerdenses es llegeix per primera vegada a la inscripció
romana del bronze d’Ascoli, del 89 a.C., en què el cònsol Pompeu Estrabó reconeix a una
tropa d’ibers la seva participació a la batalla de la ciutat del mateix nom, el 90 a.C.
A principis del s. I a.C. la ciutat s'estengué entre el turó de la seu i el riu Segre. Quan va
esclatar la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, el 49 a.C., la ciutat fou partidària d'aquest
darrer. Es va desenvolupar la famosa batalla d’Ilerda, narrada per Cèsar als Comentaris a la
guerra civil. August la va convertir (entre el 27 i el 19 a.C.) en municipium, una ciutat que
gaudia de dret romà, però reduït, és a dir, sense ius suffragii o dret de vot. És aleshores que
va donar-li un caràcter monumental. Va formar part del Conventus de Caesaraugusta
(Saragossa), dins de la província de Tàrraco.
- Parts de la ciutat
La planimetria general d'Ilerda no seguia el model hipodàmic. Disposava dels següents
elements:
- Muralla que ocupava des del turó de la Seu fins al riu, amb una extensió de 23
hectàrees.
- Es creu que el fòrum estava a l’extrem oest de la ciutat, ja que era una part més
plana i de disposició quadriculada, amb un Cardo i un Decumanus maximus.
- Necròpolis (a l’extrem est)
- Pont de pedra al Sícoris (és a dir, Segre)
- Termes, construïdes al s. I, durant l’època Flàvia, o II d.C., a la confluència entre el
Cardo i el Decumanus maximus.
- Hi ha altres restes conservades del s. I a.C.: són construccions ilergetes
romanitzades.
ILERDA
- Orígens previs a la fundació de la ciutat
Els ilergets tenien capital al poblat ibèric de Tornabous, però van haver de desplaçar-se i
van fundar una nova ciutat coneguda com a Iltirta, que funcionaria com a centre neuràlgic.
Les monedes ibèriques en són testimoni. Estaria situada al damunt del turó de la Seu i
dominaria toda la plana del Segrià. En les primeres guerres contra els cartaginesos i
després els romans, s’hi van destacar els dos cabdills ilergets Indíbil i Mandoni (207-206).
No obstant això, no hi ha restes arqueològiques ibèriques al dit turó i no és possible
identificar amb seguretat Iltirta amb la Ilerda romana i la Lleida posteriors.
- Fundació de la ciutat
Així doncs, la Ilerda romana potser fou fundada ex nouo, a finals del segle II a.C. i inicis del
segle I a.C. La denominació llatina Ilerdenses es llegeix per primera vegada a la inscripció
romana del bronze d’Ascoli, del 89 a.C., en què el cònsol Pompeu Estrabó reconeix a una
tropa d’ibers la seva participació a la batalla de la ciutat del mateix nom, el 90 a.C.
A principis del s. I a.C. la ciutat s'estengué entre el turó de la seu i el riu Segre. Quan va
esclatar la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, el 49 a.C., la ciutat fou partidària d'aquest
darrer. Es va desenvolupar la famosa batalla d’Ilerda, narrada per Cèsar als Comentaris a la
guerra civil. August la va convertir (entre el 27 i el 19 a.C.) en municipium, una ciutat que
gaudia de dret romà, però reduït, és a dir, sense ius suffragii o dret de vot. És aleshores que
va donar-li un caràcter monumental. Va formar part del Conventus de Caesaraugusta
(Saragossa), dins de la província de Tàrraco.
- Parts de la ciutat
La planimetria general d'Ilerda no seguia el model hipodàmic. Disposava dels següents
elements:
- Muralla que ocupava des del turó de la Seu fins al riu, amb una extensió de 23
hectàrees.
- Es creu que el fòrum estava a l’extrem oest de la ciutat, ja que era una part més
plana i de disposició quadriculada, amb un Cardo i un Decumanus maximus.
- Necròpolis (a l’extrem est)
- Pont de pedra al Sícoris (és a dir, Segre)
- Termes, construïdes al s. I, durant l’època Flàvia, o II d.C., a la confluència entre el
Cardo i el Decumanus maximus.
- Hi ha altres restes conservades del s. I a.C.: són construccions ilergetes
romanitzades.