LES METAMORFOSIS
LLIBRE I
- DEUCALIÓ I PIRRA - EL DILUVI (És com la barca de Noè Latin version)
Gesta de Deucalió, qui construeix una arca (seguint el consell del seu pare, Prometeu, qui
havia moldejat amb fang els primers humans) i aconsegueix sobreviure del diluvi enviat per
Júpiter per acabar amb la raça de bronze.
Deucalió sobreviu amb la seva dona Pirra (amb qui són cosins), els dos els quals són molt
religiosos. L’aigua separa la Fòcide. Arriben a un oracle de Temis i Júpiter fa desaparèixer
els núvols i fa sortir el sol, a més de Posidó, qui fa tornar les aigües al seu lloc de sobre la
terra bufant en una conquilla gran i recargolada.
Quan Deucalió va veure que la situació tornava a la normalitat, li diu a Pirra que són els
únics que han quedat a la Terra. Decideixen anar a demanar ajuda una altra vegada a
l’oracle de Temis per demanar-li com poden regenerar una altra vegada la raça humana.
TRANSFORMACIÓ: L’Oracle diu que han de “tirar els ossos de la seva mare a la seva
esquena”, però Pirra no ho vol fer. Deucalió la calma i li diu que la mare és realment la Terra
i els ossos són les pedres. Així ho fan. Les pedres que van llençar darrere seu es van
començar a estovar i al cap d’un temps en van sorgir humans. A l’inici semblaven estàtues
però, tal i com la terra té parts més humides, els humans també van poder tenir sang i tots
els òrgans necessaris. Les pedres que va llençar Pirra van ser dones, i les que va tirar
Deucalió, homes.
Les altres espècies van sorgir de la terra humida després que els rius tornessin al seu llit i
del sol.
, - APOL·LO I DAFNE
Després que Apol·lo hagués matat la serp que custodiava l’oracle de Delfos es troba amb
Cupido i li demana què fa portant fletxes tan pesades, quan això ho hauria de fer ell, que és
fort i valent. És a dir, el va menysprear.
Cupido, per venjar-se, es situa al cim del Parnàs i tira una fletxa a Apol·lo una fletxa d’or per
enamorar-lo bojament de Dafne (ninfa seguidora d’Àrtemis i filla de Peneu, qui li demana
que encara que no vulgui li doni un nét), però alhora llança una fletxa de plom que fa que
ella senti un fort rebuig cap a ell i de tot el relacionat amb l’amor.
TRANSFORMACIÓ: Apol·lo comença a perseguir Dafne, boig d’amor, i ella fuig espantada.
Per escapar-se, Dafne demana al seu pare que la converteixi en arbre perquè així no
l’atrapi. En aquell moment, Dafne es converteix en un llorer.
LLIBRE II
- FAETONT
Descriu la porta doble del palau del sol, utilitzant paraules grandiloqüents. També parla de
Febos, que ocupa el tron del palau. Hi havia el “temps”, les “estacions”.
Faetont (humà) es creu que és fill de Clímene (nimfa) i d’Apol·lo, però ell té una incertesa
sobre qui és realment el seu pare. La seva mare li havia deixat entreveure que el seu pare
és Febos i el noi va fins al palau i pot assegurar que realment és fill de Febos. Aquest li diu
que li concedirà qualsevol desig (jurament per la llacuna Estígia) per demostrar-li que és el
seu pare però quan el noi li demana conduir el seu carro alat que porta el dia (amb cavalls
que escupen foc i un carro d’or, argent i pedres precioses fet per Vulcà), Febos es penedeix
d’haver dit això.
Li explica que és complicat, perillós i que està fora de les seves capacitats, a part de
decepcionar perquè no és com el seu fill es pensa. Intenta argumentar per què no l’hauria
LLIBRE I
- DEUCALIÓ I PIRRA - EL DILUVI (És com la barca de Noè Latin version)
Gesta de Deucalió, qui construeix una arca (seguint el consell del seu pare, Prometeu, qui
havia moldejat amb fang els primers humans) i aconsegueix sobreviure del diluvi enviat per
Júpiter per acabar amb la raça de bronze.
Deucalió sobreviu amb la seva dona Pirra (amb qui són cosins), els dos els quals són molt
religiosos. L’aigua separa la Fòcide. Arriben a un oracle de Temis i Júpiter fa desaparèixer
els núvols i fa sortir el sol, a més de Posidó, qui fa tornar les aigües al seu lloc de sobre la
terra bufant en una conquilla gran i recargolada.
Quan Deucalió va veure que la situació tornava a la normalitat, li diu a Pirra que són els
únics que han quedat a la Terra. Decideixen anar a demanar ajuda una altra vegada a
l’oracle de Temis per demanar-li com poden regenerar una altra vegada la raça humana.
TRANSFORMACIÓ: L’Oracle diu que han de “tirar els ossos de la seva mare a la seva
esquena”, però Pirra no ho vol fer. Deucalió la calma i li diu que la mare és realment la Terra
i els ossos són les pedres. Així ho fan. Les pedres que van llençar darrere seu es van
començar a estovar i al cap d’un temps en van sorgir humans. A l’inici semblaven estàtues
però, tal i com la terra té parts més humides, els humans també van poder tenir sang i tots
els òrgans necessaris. Les pedres que va llençar Pirra van ser dones, i les que va tirar
Deucalió, homes.
Les altres espècies van sorgir de la terra humida després que els rius tornessin al seu llit i
del sol.
, - APOL·LO I DAFNE
Després que Apol·lo hagués matat la serp que custodiava l’oracle de Delfos es troba amb
Cupido i li demana què fa portant fletxes tan pesades, quan això ho hauria de fer ell, que és
fort i valent. És a dir, el va menysprear.
Cupido, per venjar-se, es situa al cim del Parnàs i tira una fletxa a Apol·lo una fletxa d’or per
enamorar-lo bojament de Dafne (ninfa seguidora d’Àrtemis i filla de Peneu, qui li demana
que encara que no vulgui li doni un nét), però alhora llança una fletxa de plom que fa que
ella senti un fort rebuig cap a ell i de tot el relacionat amb l’amor.
TRANSFORMACIÓ: Apol·lo comença a perseguir Dafne, boig d’amor, i ella fuig espantada.
Per escapar-se, Dafne demana al seu pare que la converteixi en arbre perquè així no
l’atrapi. En aquell moment, Dafne es converteix en un llorer.
LLIBRE II
- FAETONT
Descriu la porta doble del palau del sol, utilitzant paraules grandiloqüents. També parla de
Febos, que ocupa el tron del palau. Hi havia el “temps”, les “estacions”.
Faetont (humà) es creu que és fill de Clímene (nimfa) i d’Apol·lo, però ell té una incertesa
sobre qui és realment el seu pare. La seva mare li havia deixat entreveure que el seu pare
és Febos i el noi va fins al palau i pot assegurar que realment és fill de Febos. Aquest li diu
que li concedirà qualsevol desig (jurament per la llacuna Estígia) per demostrar-li que és el
seu pare però quan el noi li demana conduir el seu carro alat que porta el dia (amb cavalls
que escupen foc i un carro d’or, argent i pedres precioses fet per Vulcà), Febos es penedeix
d’haver dit això.
Li explica que és complicat, perillós i que està fora de les seves capacitats, a part de
decepcionar perquè no és com el seu fill es pensa. Intenta argumentar per què no l’hauria
