MACROECONOMIA
, E
bene
LM
in
El model /S-LM incorpora dos mercats financess :
diver
*
b
Aquests dos mercats determinar el tipus d'interes (i) i la renda d'equilibri (y)
IS
Permet :
L
1 l'análisi, a més dels mercats de .
bém
Introduir els mercots financese en
y* Y
2 Analizar la del tipus d'interés afecten a la composició de demanda .
agregada
e
interés variación la
1- tipo de com
-renta
3 Permet nagi política monetaria i redefinir els efectos de la
política fiscal
bien
.
= Mercadoe onetario
que
2 mercado en equilibrio e
macroeconomia en EQ
In cost d inversió
↑
CORBADEDE DA DIVERSE (relacionat :
edificis
↑
l
↓
de les
Despesa en inversió :
despesa en nova maquines i plantes per part empresar
.
I - bi
>0 istipus d'interés
=
on
-
-
és nominal o real ?
I > O I
↳ despesa autónoma en inversió I
com me car són ele pistes menys s'inverteix in cost d'inversió
&
La corba de demanda d'inversió mosta relació entre la taxa d'interes demanara
una negativa i la inversió una empresa un préstec per
finançar un projecte d'inversió si la rendibilitat de la inversió és mis
gran que la taxa d'interés (cost).
b> mesma la semibilitat de la despesa d'inversió al tipus .
d'interes
=
I = =
bisi =
b
-
1I bec = -
b
i ii I's I Y pendiente =
o
-
h i
I pendiente-o
↑
I
>
- I
I
I
E
X
2 O3E CODEL-CORB-3
15 mostrar las combinaciones de d'interés i nivelle de bé la
La corba tax
producció (o venda) en les que el mercat de és en equilibri -
despesa és igual a la renda/producció
DA (+ 1 G Recordem ( [ + cyd =
I -
bi G = G i yd =
y AY + +R
En economia tancada
-
: = + =
:
una
↳ tasa impositiva
1
equilibrio
1
Aixi DA C c(y -ty TR) I bi E A C CTR 1 6
9 RA A Di + c(1 t)y
<(A
+ + +
-
: + + +
+
y bi)
-
= =
= =
x
-
=
= -
1 -
c(1 -
t)
DA
i
I I
Trobem el El d'interés
punt donada una taxa i1.
A-biz ↓
it
Si la taxa d'interes baixa a 12 la demanda
El
12 d'inversió augmenta i trobem un nou equilibri
A -
bil
E amb major renda.
Y
Y1 Y2
Y1 Y2 Y
Que
epresenten ele de la
punts fora corba IS ?
DAY = exceso demanda
Al punt :
DA- excés de demanda de bens
.
DA
Apunt
-
b B: de
DA d'oferta bem
A-becs
excés
I I
-
A -
bil L B
it
A >
-
IS
Y1 2
Y
Y1 Y2 Y
Yd Y T + TR
S
↑
=
exemple
G
-
A DA =
C + 1 + G E =
Y
30 + 0 54d PME
C = ,
T =
y
130 DA + 0 5 (Y 130 25i 225 + 0 , 375Y 25i
I 25 i 30 0, 25Y) 65
=
=
, + -
+ = -
↓
-
-
G =
65
0 y e
2 La corva 15 multiplicado
I= ,2 Y 0, 375-25 i -0375 225i 0 , 6254 225-25 ; y =
225 -
25i
equilibri 225 +
=
= < =
0, 625
punts de tall + Y 0 >i
=
=
? >0 = 225 -
25
- i =
9
01625
i =
0 - y
223625
=
- Y =
360
, 3
EL PEIDENT DE L-CORBA IS Allant i a : Y= x (A -
bi) 1 i = -
a
↑ b
El de la corla de
pendent 15 :
depen
inversió las variacions en i
&
a
&
b : la sensibilitat la despesa en
↑ D
com más
gran és b
, I és más sensible en i >15 más plana
: el multiplicador
más gran más sensible és y a canvis en i -15 má plana
.
com
privada depen invenament des tipus d'intere
que la despesa
APOSIC ja
La pendem
-
es negativa
↑ LA CORB-IS
Qualsevol canvi en un dels componente de la despera autónoma A =
+ TR + I + G desplaçará la 15. .
vi ,
DA -
Pi , & I ,d Y
Si
augmenta s desplaçament a la dista de la 15
DA -
À bil + c(1 t) Y b
! I
-
-
A-biz
-Abit + c(1 t)Y -
it
-
A
El
A is
bil
-g
-
Y 2
Y
Y2 Y
E2C-DELIER 1 A COR3-
rances
reale GENERALITZAC
Active : active finance
· Dines :
s'utilitza per fer transacción
, no ofereix undibilitat
utilitzar-se per comprar bens i sereis
Utilitzarns la llei de Warls .
Bom :
tenen rendibilitat , no poden
Suposarem que ele agente es
gestionen la sera cartera d'actiu finances
, composada per diner i .
bom
Si
per alguna raó, es necesita más dines
, ele agente vendran .
bons En aquest ,
procés la venda de bom fara
came el preu dels bom i la sera taxa d'interes
.
En el hagi diner l'economia l'exés de diner bons
. Aixo vol dis
cas massa en , ele agente voldran convertir en
que es demancian
més Cons ,
augmentant el seu
preu i
disminunt la taxa .
d'interés
quantitat nominal
-CEMA DA DEL DINERIL)
>
1 depen de
> p
>
-
És una index preus (P)
demanda de saldo reales
No varia quan augmenta el nivele general de
·
preve
el nivell de pres
La demanda de diner nominal
augmenta quan augmenta general
Segon demana dines
Keynes es
per:
L = -hi amb , h > 0
TRANSACCIONS : Els pagamente po estan sincronitzate
más
-> sensibilitat de la demanda de saldos reals
com transacción
, major demanda del dines
·
más
al nivell de renda
.
· com alt l'interés
, menor demanda
↓ 1 sensibilitat de la Lal tipus d'interéi
PRECAUCIÓ :
per despesas imprevistes
. Depen de renda (+) i interés (-
Representació grafica de la demanda del diner
ESPECULACIÓ : amb inortesa a manté diner com a dipósit de valor
.
1
i ay
Pendent ? i = (k/n)Y- (1)L +
jj = -
n
L(npetita ,
Lin gran (
i
~
"Di
2 FERTA 0 ETARA (MP) >
- Relacionada ab base monetaria BM =
EMP +
R)
< EMS , -
controla l'oferta de dines nominal i és una quantitat fixa .
M
Suposem que el banc central
Es una recta vertical (no depén de i) Diner
En termes reals : MIP M/P
, E
bene
LM
in
El model /S-LM incorpora dos mercats financess :
diver
*
b
Aquests dos mercats determinar el tipus d'interes (i) i la renda d'equilibri (y)
IS
Permet :
L
1 l'análisi, a més dels mercats de .
bém
Introduir els mercots financese en
y* Y
2 Analizar la del tipus d'interés afecten a la composició de demanda .
agregada
e
interés variación la
1- tipo de com
-renta
3 Permet nagi política monetaria i redefinir els efectos de la
política fiscal
bien
.
= Mercadoe onetario
que
2 mercado en equilibrio e
macroeconomia en EQ
In cost d inversió
↑
CORBADEDE DA DIVERSE (relacionat :
edificis
↑
l
↓
de les
Despesa en inversió :
despesa en nova maquines i plantes per part empresar
.
I - bi
>0 istipus d'interés
=
on
-
-
és nominal o real ?
I > O I
↳ despesa autónoma en inversió I
com me car són ele pistes menys s'inverteix in cost d'inversió
&
La corba de demanda d'inversió mosta relació entre la taxa d'interes demanara
una negativa i la inversió una empresa un préstec per
finançar un projecte d'inversió si la rendibilitat de la inversió és mis
gran que la taxa d'interés (cost).
b> mesma la semibilitat de la despesa d'inversió al tipus .
d'interes
=
I = =
bisi =
b
-
1I bec = -
b
i ii I's I Y pendiente =
o
-
h i
I pendiente-o
↑
I
>
- I
I
I
E
X
2 O3E CODEL-CORB-3
15 mostrar las combinaciones de d'interés i nivelle de bé la
La corba tax
producció (o venda) en les que el mercat de és en equilibri -
despesa és igual a la renda/producció
DA (+ 1 G Recordem ( [ + cyd =
I -
bi G = G i yd =
y AY + +R
En economia tancada
-
: = + =
:
una
↳ tasa impositiva
1
equilibrio
1
Aixi DA C c(y -ty TR) I bi E A C CTR 1 6
9 RA A Di + c(1 t)y
<(A
+ + +
-
: + + +
+
y bi)
-
= =
= =
x
-
=
= -
1 -
c(1 -
t)
DA
i
I I
Trobem el El d'interés
punt donada una taxa i1.
A-biz ↓
it
Si la taxa d'interes baixa a 12 la demanda
El
12 d'inversió augmenta i trobem un nou equilibri
A -
bil
E amb major renda.
Y
Y1 Y2
Y1 Y2 Y
Que
epresenten ele de la
punts fora corba IS ?
DAY = exceso demanda
Al punt :
DA- excés de demanda de bens
.
DA
Apunt
-
b B: de
DA d'oferta bem
A-becs
excés
I I
-
A -
bil L B
it
A >
-
IS
Y1 2
Y
Y1 Y2 Y
Yd Y T + TR
S
↑
=
exemple
G
-
A DA =
C + 1 + G E =
Y
30 + 0 54d PME
C = ,
T =
y
130 DA + 0 5 (Y 130 25i 225 + 0 , 375Y 25i
I 25 i 30 0, 25Y) 65
=
=
, + -
+ = -
↓
-
-
G =
65
0 y e
2 La corva 15 multiplicado
I= ,2 Y 0, 375-25 i -0375 225i 0 , 6254 225-25 ; y =
225 -
25i
equilibri 225 +
=
= < =
0, 625
punts de tall + Y 0 >i
=
=
? >0 = 225 -
25
- i =
9
01625
i =
0 - y
223625
=
- Y =
360
, 3
EL PEIDENT DE L-CORBA IS Allant i a : Y= x (A -
bi) 1 i = -
a
↑ b
El de la corla de
pendent 15 :
depen
inversió las variacions en i
&
a
&
b : la sensibilitat la despesa en
↑ D
com más
gran és b
, I és más sensible en i >15 más plana
: el multiplicador
más gran más sensible és y a canvis en i -15 má plana
.
com
privada depen invenament des tipus d'intere
que la despesa
APOSIC ja
La pendem
-
es negativa
↑ LA CORB-IS
Qualsevol canvi en un dels componente de la despera autónoma A =
+ TR + I + G desplaçará la 15. .
vi ,
DA -
Pi , & I ,d Y
Si
augmenta s desplaçament a la dista de la 15
DA -
À bil + c(1 t) Y b
! I
-
-
A-biz
-Abit + c(1 t)Y -
it
-
A
El
A is
bil
-g
-
Y 2
Y
Y2 Y
E2C-DELIER 1 A COR3-
rances
reale GENERALITZAC
Active : active finance
· Dines :
s'utilitza per fer transacción
, no ofereix undibilitat
utilitzar-se per comprar bens i sereis
Utilitzarns la llei de Warls .
Bom :
tenen rendibilitat , no poden
Suposarem que ele agente es
gestionen la sera cartera d'actiu finances
, composada per diner i .
bom
Si
per alguna raó, es necesita más dines
, ele agente vendran .
bons En aquest ,
procés la venda de bom fara
came el preu dels bom i la sera taxa d'interes
.
En el hagi diner l'economia l'exés de diner bons
. Aixo vol dis
cas massa en , ele agente voldran convertir en
que es demancian
més Cons ,
augmentant el seu
preu i
disminunt la taxa .
d'interés
quantitat nominal
-CEMA DA DEL DINERIL)
>
1 depen de
> p
>
-
És una index preus (P)
demanda de saldo reales
No varia quan augmenta el nivele general de
·
preve
el nivell de pres
La demanda de diner nominal
augmenta quan augmenta general
Segon demana dines
Keynes es
per:
L = -hi amb , h > 0
TRANSACCIONS : Els pagamente po estan sincronitzate
más
-> sensibilitat de la demanda de saldos reals
com transacción
, major demanda del dines
·
más
al nivell de renda
.
· com alt l'interés
, menor demanda
↓ 1 sensibilitat de la Lal tipus d'interéi
PRECAUCIÓ :
per despesas imprevistes
. Depen de renda (+) i interés (-
Representació grafica de la demanda del diner
ESPECULACIÓ : amb inortesa a manté diner com a dipósit de valor
.
1
i ay
Pendent ? i = (k/n)Y- (1)L +
jj = -
n
L(npetita ,
Lin gran (
i
~
"Di
2 FERTA 0 ETARA (MP) >
- Relacionada ab base monetaria BM =
EMP +
R)
< EMS , -
controla l'oferta de dines nominal i és una quantitat fixa .
M
Suposem que el banc central
Es una recta vertical (no depén de i) Diner
En termes reals : MIP M/P
