18/01/2022
12. Gèneres i tipologies textuals. Les seqüències descriptives
Tipologies textuals
S’utilitzen per classificar la totalitat dels textos i per conèixer les principals característiques.
Aquesta voluntat classificadora sovint topa amb problemes o fronteres difuses.
Qualsevol tipologia textual s’ha d’entendre comuna aproximació a l’anàlisi de la variació
lingüística i, subsidiàriament, a l’elaboració d’una teoria estilística. La part literària és el
que va afegit.
Classificacions
- Des de la retòrica clàssica
- Des de la teoria de la literatura
Diferents bases per a la tipologització
a) Funció textual
b) Canal
c) Destinataris
Les seqüències discursives
Són unitats constituents del text.
Són formes d’organització prototípica del discurs.
Destaquen com a processos de construcció del significat les conegudes
superestructures, que consitueixen una mena de patró sintacticosemàntic que
facilita l’organització de la matèria lingüística segons maneras diferents de
concebre i abordar la idea.
- En un text podem trobar diverses seq. Discursives:
Reflecteix una història que Verbs perfectiusi verbs Ordre cronològic dels
s’esdevé en fases successives imperfectius. fets i ordre narratiu
en un eix temporal. Respon a Connectors temporals. (amb modificacions).
Narrativa la qüestió “què passa o què Parts de la narració:
ha passat” plantejament, nus i
desenllaç.
Reflecteix les característiques Adjectius qualificatius. Estructura: ordre en
Descriptiva dels objectes, els processos, Verbs imperfectius; l'espai. De general a
, els estats, les persones. temps present i concret. De dalt a baix.
Respon a la qüestió “què són imperfet. Adverbis de D'esquerra a dreta.
i com són les coses”. lloc. Estructures de
comparació.
Substantius: recisió
lèxica.
Reflecteix les raons, Verbs del tipus creure, Estructura de la
creences, els valors, que pensar, etc. Oracions informació per parts o
justifiquen un acte, un punt subordinades: causals, blocs. Relació entre
de vista, una idea, un fet, un consecutives tesis i arguments.
esdeveniment. Respon a la adversatives. Intertextualitat:
Argumentativa qüestió “què opino i per què Connectors: citacions, referències,
ho opino” conjuncions causals, comentaris d'altres
adversatives. textos.
Superlatius, adverbis
de quantitat, adjectius
valoratius.
Reflecteix la voluntat de Oracions Organització lògica i
donar a comprendre d’una subordinades: causals, jeràrquica. Exposició
forma neutra un fet, una consecutives i finals. analítica i sintètica. Ús
Explicativa realitat a algú. Respon a la Connectors: causa, de gràfics i dibuixos.
qüestió “què és i per què és conseqüència.
així”.
Reflecteix la voluntat de Ús de la 2a persona Modalitat exhortativa
conduir un altri a adoptar un verbal o de formes o imperativa. Ordre
determinat comportament. paral·leles. Mode lògic dels fets.
Intructiva Respon a la qüestió “què s’ha imperatiu. Perífrasis Informació objectiva i
de fer”. d'obligació: haver de, precisa
etc. Ordinals i
cardinals.
Reflecteix la voluntat de Pronoms: personals, Modalitat
conversar amb algú. Respon febles, interrogatius. interrogativa i
a la pregunta “de què vols Adverbis d’afirmació i assertiva. Fórmules:
parlar”. de negació. Puntuació salutacions, cortesia.
Diagonal relacionada amb Presència de codis no
l’entonació (guions, verbals en els textos
cometes, orals. Trets propis del
interrogacions, mode oral: omissions,
exclamacions). reiteracions.
Problema
,La majoria dels textos estan integrats per seqüències amb patrons discursius diferents.
Nova proposta: els gèneres
Es pot plantejar una altra possibilitat tipològica que parteixi del funcionament i l’articulació
social dels discursos, i alhora de la capacitat dels individus per reconèixer-los.
Els gèneres
Gèneres (o classes de text, registres): formes textuals convencionalitzades per
situacions arquetípiques, creades per la societat per facilitat la intercomunicació i
evitar al màxim possible la dispersió i el malentès.
Són, d’altra banda, formes lingüístiques fixades per unes condicions
contextuals exteriors prèvies al text, que l’han conformat històricament amb
una fesomia particular, i el tornen a conformar en cada ús, tant pel que fa a
l’estructura com a les marques gramaticals que hi apareixen.
Cada àmbit té els seus propis gèneres i un gènere pot aparèixer alhora en més
d’un àmbit.
No són textos totalment homogenis: contenen seqüències discursives. Cada
text no es pot reduir a un conjunt homogeni de trets sinó que és una amalgama de
seqüencies discursives.
Actuen com a recipients socioculturals.
Les seqüències descriptives
Proporcionen informació i característiques de la cosa, paisatge o persona que
descriuen.
Pot ser la dominant en un text, però sol aparèixer combinada amb altres
seqüències.
Tenen una funció rellevant en l’àmbit de les disciplines científiques que volen
donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món
natural i social. Tota la ciència, a més dels patrons explicatius, utilitza les
seqüències descriptives.
El patró descriptiu
, Ancoratge Presenta el que es descriu.
Aspectualització Distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte (si el que es
descriu és un objecte.
S’estableix l’ordre de la descripció: de dalt a baix, o de baix a dalt, dels
aspectes generals als detalls.
Relació amb el elCoordenades espai temps.
món exterior Associacions amb altres elements de la realitat (comparació,
metàfora,...)
Elements gramaticals de les seqüències descriptives
Adverbis de lloc i locucions adverbials
Oracions enunciatives
Oracions simples, coordinades, de relatiu
Signes de puntuació predominants: coma i punt i coma
Verbs atributius: ser, estar, semblar
Verbs que transmeten pertinença: tenir, portar...
Temps verbal dominant: imperfet o present d’indicatiu
Adjectivació
Adjectivació
Adjectius qualificatius
o Objectius: blau
o Modalitzats: blavíssim
o Subjectius:
Afectius: meravellós
Avaluatius:
Axiològics: perfecte, bell
No axiològics: jove
Participis amb funció adjectiva: enterbolit
Nominalització: normalitat absoluta
Personificació: torterol de fum fidel i mandrós
Contrast: ulls blavíssims, però intensos
Posició dels adjectius
12. Gèneres i tipologies textuals. Les seqüències descriptives
Tipologies textuals
S’utilitzen per classificar la totalitat dels textos i per conèixer les principals característiques.
Aquesta voluntat classificadora sovint topa amb problemes o fronteres difuses.
Qualsevol tipologia textual s’ha d’entendre comuna aproximació a l’anàlisi de la variació
lingüística i, subsidiàriament, a l’elaboració d’una teoria estilística. La part literària és el
que va afegit.
Classificacions
- Des de la retòrica clàssica
- Des de la teoria de la literatura
Diferents bases per a la tipologització
a) Funció textual
b) Canal
c) Destinataris
Les seqüències discursives
Són unitats constituents del text.
Són formes d’organització prototípica del discurs.
Destaquen com a processos de construcció del significat les conegudes
superestructures, que consitueixen una mena de patró sintacticosemàntic que
facilita l’organització de la matèria lingüística segons maneras diferents de
concebre i abordar la idea.
- En un text podem trobar diverses seq. Discursives:
Reflecteix una història que Verbs perfectiusi verbs Ordre cronològic dels
s’esdevé en fases successives imperfectius. fets i ordre narratiu
en un eix temporal. Respon a Connectors temporals. (amb modificacions).
Narrativa la qüestió “què passa o què Parts de la narració:
ha passat” plantejament, nus i
desenllaç.
Reflecteix les característiques Adjectius qualificatius. Estructura: ordre en
Descriptiva dels objectes, els processos, Verbs imperfectius; l'espai. De general a
, els estats, les persones. temps present i concret. De dalt a baix.
Respon a la qüestió “què són imperfet. Adverbis de D'esquerra a dreta.
i com són les coses”. lloc. Estructures de
comparació.
Substantius: recisió
lèxica.
Reflecteix les raons, Verbs del tipus creure, Estructura de la
creences, els valors, que pensar, etc. Oracions informació per parts o
justifiquen un acte, un punt subordinades: causals, blocs. Relació entre
de vista, una idea, un fet, un consecutives tesis i arguments.
esdeveniment. Respon a la adversatives. Intertextualitat:
Argumentativa qüestió “què opino i per què Connectors: citacions, referències,
ho opino” conjuncions causals, comentaris d'altres
adversatives. textos.
Superlatius, adverbis
de quantitat, adjectius
valoratius.
Reflecteix la voluntat de Oracions Organització lògica i
donar a comprendre d’una subordinades: causals, jeràrquica. Exposició
forma neutra un fet, una consecutives i finals. analítica i sintètica. Ús
Explicativa realitat a algú. Respon a la Connectors: causa, de gràfics i dibuixos.
qüestió “què és i per què és conseqüència.
així”.
Reflecteix la voluntat de Ús de la 2a persona Modalitat exhortativa
conduir un altri a adoptar un verbal o de formes o imperativa. Ordre
determinat comportament. paral·leles. Mode lògic dels fets.
Intructiva Respon a la qüestió “què s’ha imperatiu. Perífrasis Informació objectiva i
de fer”. d'obligació: haver de, precisa
etc. Ordinals i
cardinals.
Reflecteix la voluntat de Pronoms: personals, Modalitat
conversar amb algú. Respon febles, interrogatius. interrogativa i
a la pregunta “de què vols Adverbis d’afirmació i assertiva. Fórmules:
parlar”. de negació. Puntuació salutacions, cortesia.
Diagonal relacionada amb Presència de codis no
l’entonació (guions, verbals en els textos
cometes, orals. Trets propis del
interrogacions, mode oral: omissions,
exclamacions). reiteracions.
Problema
,La majoria dels textos estan integrats per seqüències amb patrons discursius diferents.
Nova proposta: els gèneres
Es pot plantejar una altra possibilitat tipològica que parteixi del funcionament i l’articulació
social dels discursos, i alhora de la capacitat dels individus per reconèixer-los.
Els gèneres
Gèneres (o classes de text, registres): formes textuals convencionalitzades per
situacions arquetípiques, creades per la societat per facilitat la intercomunicació i
evitar al màxim possible la dispersió i el malentès.
Són, d’altra banda, formes lingüístiques fixades per unes condicions
contextuals exteriors prèvies al text, que l’han conformat històricament amb
una fesomia particular, i el tornen a conformar en cada ús, tant pel que fa a
l’estructura com a les marques gramaticals que hi apareixen.
Cada àmbit té els seus propis gèneres i un gènere pot aparèixer alhora en més
d’un àmbit.
No són textos totalment homogenis: contenen seqüències discursives. Cada
text no es pot reduir a un conjunt homogeni de trets sinó que és una amalgama de
seqüencies discursives.
Actuen com a recipients socioculturals.
Les seqüències descriptives
Proporcionen informació i característiques de la cosa, paisatge o persona que
descriuen.
Pot ser la dominant en un text, però sol aparèixer combinada amb altres
seqüències.
Tenen una funció rellevant en l’àmbit de les disciplines científiques que volen
donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món
natural i social. Tota la ciència, a més dels patrons explicatius, utilitza les
seqüències descriptives.
El patró descriptiu
, Ancoratge Presenta el que es descriu.
Aspectualització Distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte (si el que es
descriu és un objecte.
S’estableix l’ordre de la descripció: de dalt a baix, o de baix a dalt, dels
aspectes generals als detalls.
Relació amb el elCoordenades espai temps.
món exterior Associacions amb altres elements de la realitat (comparació,
metàfora,...)
Elements gramaticals de les seqüències descriptives
Adverbis de lloc i locucions adverbials
Oracions enunciatives
Oracions simples, coordinades, de relatiu
Signes de puntuació predominants: coma i punt i coma
Verbs atributius: ser, estar, semblar
Verbs que transmeten pertinença: tenir, portar...
Temps verbal dominant: imperfet o present d’indicatiu
Adjectivació
Adjectivació
Adjectius qualificatius
o Objectius: blau
o Modalitzats: blavíssim
o Subjectius:
Afectius: meravellós
Avaluatius:
Axiològics: perfecte, bell
No axiològics: jove
Participis amb funció adjectiva: enterbolit
Nominalització: normalitat absoluta
Personificació: torterol de fum fidel i mandrós
Contrast: ulls blavíssims, però intensos
Posició dels adjectius
