GEOGRAFIA TEMA 1
2 BACHILLERAT
1. L’ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL.
2. EL RELLEU PENINSULAR
. EL RELLEU TERRESTRE
L’estructura es la disposició del relleu depen de la naturalesa de les roques (litologia) i
de les forces internes de la Terra (orogènesi o formació de muntanyes, sismes i volvans.
El modelat resultat de l’acció dels agents externs en l’estructura del relleu.
3. TIPUS D’UNITATS MORFOESTRUCURALS.
A. Els sòcos: planes o altiplans formats a l’era primària a Paleozoic com a resultat de
l’arrasament per erosio de serralades sorgides a partir de l’orogènesi d’aquesta
mateixa era. Els materials paelozoics són roques silícis molt rígides: granit, pissara,
quarsita i esquisits. Si hi han pressions es fracturen i originen blocs alçats i enfonsats.
B. Els massissos antics: muntanyes formades durant l’era terciária pel nou alçament
d’un bloc d’un sòcol a causa de les pressions de l’orogènesi alpina. Materials
paleozoicss. Peninsula, sistema central muntanyes de Toledo el massis galaic i la
part occidental de la serralada cantàbrica.
C. Les serralades de plegament: són grans elevacions muntanyoses surgides a
l’orogènesi alpina de l’era terciària a partir de sediments dipositats per la mar a l’era
secudaria. Materials calcaris (plastics) es pleguen davant de pressions.
Hi han tipus
• Serralades intermèdies:: es formen a partir de materials que la mar diposita a les
vores del sócol. Sistema ibèric i part oriental de la serralada Cantàbrica
• Serralades alpines: es forem a partir de mmaterials dipositats a foses marines
llargues i profundes. Pirineus i serralades bètiques.
D. Les conques sedimentaries: formades per l’era terciària, amb sediments argilosos i
calcaris.
Poden ser de dos tipus:
• Les conques de sòcol: es van formar per l’enfrontament d’un bloc de sòcol a causa
de les pressions de l’orogènica alpina.
21 2
, GEOGRAFIA TEMA 1
2 BACHILLERAT
• Les conques prealpines: es varen formar per la distensió que es va produir després
de l’alçament de les serralades
4. L’EVOLUCIÓ GEOLÒGICA DE LA PENINSULA
. LES ERES ARCAICA I PRIMÀRIA
Era acaica: va emergir del mar una banda muntanyosa arquejada de NO-SE, formades
per pissarres i gneis.
• Part de Galicia i sistema central. Punts aïllats de les montanyes de Toledo i Sierra
Morena.
A l’era primpària: es produix l’orogènesi herciniana, materials silicis (granit, pissarra i
quarsita)
. LA CALMA DE L’ERA SECUNDÀRIA
Predomina l’erosió i la sedimentació. L’erosió desgasta els relleus hercinians I la
sedimentació diposita materials calcaris.
Oreint de la meseta: no sediments. A les fosses marines situades a les actuals zones
pirinenca I bètica: gran sedimentació.
. L’ERA TERCIÀRIA I L’OROGÈNESI ALPINA
Se va produir un plegament, que va plegar els materials sedimentals acumulats. La causa
de este moviment va ser el xoque de la placa africana en la de euroasiatica i els seus
efectes principals van ser: microplaca ibérica i la orogenia alpina. Es va alçar les
serralades alpines.
Van formar les depressions prealpines, la del ebre i la del Guadalquivir van ser ocupades
perel mar i despres s’ompliren amb sediments.
L'orogènesi alpina va afectar la meseta:
• Va inclinar-se cap a l’oest
• Es formaren les vores muntanyes orientals I meridionals de la meseta
43
1
2
2 BACHILLERAT
1. L’ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL.
2. EL RELLEU PENINSULAR
. EL RELLEU TERRESTRE
L’estructura es la disposició del relleu depen de la naturalesa de les roques (litologia) i
de les forces internes de la Terra (orogènesi o formació de muntanyes, sismes i volvans.
El modelat resultat de l’acció dels agents externs en l’estructura del relleu.
3. TIPUS D’UNITATS MORFOESTRUCURALS.
A. Els sòcos: planes o altiplans formats a l’era primària a Paleozoic com a resultat de
l’arrasament per erosio de serralades sorgides a partir de l’orogènesi d’aquesta
mateixa era. Els materials paelozoics són roques silícis molt rígides: granit, pissara,
quarsita i esquisits. Si hi han pressions es fracturen i originen blocs alçats i enfonsats.
B. Els massissos antics: muntanyes formades durant l’era terciária pel nou alçament
d’un bloc d’un sòcol a causa de les pressions de l’orogènesi alpina. Materials
paleozoicss. Peninsula, sistema central muntanyes de Toledo el massis galaic i la
part occidental de la serralada cantàbrica.
C. Les serralades de plegament: són grans elevacions muntanyoses surgides a
l’orogènesi alpina de l’era terciària a partir de sediments dipositats per la mar a l’era
secudaria. Materials calcaris (plastics) es pleguen davant de pressions.
Hi han tipus
• Serralades intermèdies:: es formen a partir de materials que la mar diposita a les
vores del sócol. Sistema ibèric i part oriental de la serralada Cantàbrica
• Serralades alpines: es forem a partir de mmaterials dipositats a foses marines
llargues i profundes. Pirineus i serralades bètiques.
D. Les conques sedimentaries: formades per l’era terciària, amb sediments argilosos i
calcaris.
Poden ser de dos tipus:
• Les conques de sòcol: es van formar per l’enfrontament d’un bloc de sòcol a causa
de les pressions de l’orogènica alpina.
21 2
, GEOGRAFIA TEMA 1
2 BACHILLERAT
• Les conques prealpines: es varen formar per la distensió que es va produir després
de l’alçament de les serralades
4. L’EVOLUCIÓ GEOLÒGICA DE LA PENINSULA
. LES ERES ARCAICA I PRIMÀRIA
Era acaica: va emergir del mar una banda muntanyosa arquejada de NO-SE, formades
per pissarres i gneis.
• Part de Galicia i sistema central. Punts aïllats de les montanyes de Toledo i Sierra
Morena.
A l’era primpària: es produix l’orogènesi herciniana, materials silicis (granit, pissarra i
quarsita)
. LA CALMA DE L’ERA SECUNDÀRIA
Predomina l’erosió i la sedimentació. L’erosió desgasta els relleus hercinians I la
sedimentació diposita materials calcaris.
Oreint de la meseta: no sediments. A les fosses marines situades a les actuals zones
pirinenca I bètica: gran sedimentació.
. L’ERA TERCIÀRIA I L’OROGÈNESI ALPINA
Se va produir un plegament, que va plegar els materials sedimentals acumulats. La causa
de este moviment va ser el xoque de la placa africana en la de euroasiatica i els seus
efectes principals van ser: microplaca ibérica i la orogenia alpina. Es va alçar les
serralades alpines.
Van formar les depressions prealpines, la del ebre i la del Guadalquivir van ser ocupades
perel mar i despres s’ompliren amb sediments.
L'orogènesi alpina va afectar la meseta:
• Va inclinar-se cap a l’oest
• Es formaren les vores muntanyes orientals I meridionals de la meseta
43
1
2
