TEMA 1. L’ATENCIÓ
La realitat és que, avui en dia, segueix sent difícil trobar una definició amb la què tots els psicòlegs o investigadors hi
estiguin d’acord. Tenim una capacitat limitada d’absorció d’informació, és per això que necessitem un mecanisme que
reguli aquesta entrada d’informació. Tot i així, ens els últims vint anys ha crescut enormement l'estudi científic de
l'atenció.
Exerceix control sobre la capacitat cognitiva. Atenció com a filtre.
Evita l’excessiva càrrega d’informació.
Està vinculada en l’activació de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o insuficientment apreses.
Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants. L’atenció existeix perquè sóc
un ésser amb una capacitat limitada.
Així doncs, podem entendre l’atenció com:
Mecanisme complex (format per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la
informació i en la selecció de conductes.
Sistema executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres processos cognitius (percepció i la memòria),
amb els quals guarda una estreta relació.
L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (per exemple, heminegligència)
mostren greus problemes adaptatius d'índole cognitiva i / o motora.
1. Tipus d’atenció i fenòmens bàsics
Atenció voluntària (endògena) / involuntària (exògena)
L’atenció exògena és un reflex d’orientació. És alguna cosa que ve de fora, crida l’atenció i la focalitzem en aquell
estímul.
“Quelcom em crida l’atenció”: canvi del focus d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent. No volíem atendre
a l’smily trist, però l’atenció no ha fet.
És involuntària i inconscient. No sotmesa a la voluntat. No hi podem fer res perquè no ho triem. És biològica,
supervivència.
Depèn de l’estímul. Pot deixar de ser exogen (habituació) si l’utilitzem molt.
Governa tots els sentits: visual, auditiva, tàctil... els estímuls més eficaços són sons estrepitosos llums brillants que
apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte... la publicitat i el màrqueting utilitzen aquesta percepció
(pop – up). Qualsevol estímul al que atenc sense haver-ho decidit. Dona sexy per anunciar un cotxe. Els carteristes
són els cracks de la percepció exògena: algú et toca tàctilment i quan ens posen la mà a la butxaca tenim l’atenció
centrada en un altre lloc. Els mags també l’utilitzen; no podem evitar que l’estímul ens capti l’atenció.
L’atenció endògena:
“Prestar atenció”: esforç mental per a seleccionar un estímul entre d’altres. Com que tot depèn de mi, requereix
un esforç cognitiu avançat. Requereix sumar recursos atencionals.
Control voluntari: (factors com automaticitat i dificultat hi tenen un paper important).
Depèn de l’individu.
Atenció voluntària / involuntària:
Està determinada per l’actitud activa o passiva de l’individu enfront els estímuls.
En l’atenció voluntària l’individu decideix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional.
En l’atenció involuntària o passiva, és el “poder” de l’estímul el que atrau a l’individu.
La realitat és que, avui en dia, segueix sent difícil trobar una definició amb la què tots els psicòlegs o investigadors hi
estiguin d’acord. Tenim una capacitat limitada d’absorció d’informació, és per això que necessitem un mecanisme que
reguli aquesta entrada d’informació. Tot i així, ens els últims vint anys ha crescut enormement l'estudi científic de
l'atenció.
Exerceix control sobre la capacitat cognitiva. Atenció com a filtre.
Evita l’excessiva càrrega d’informació.
Està vinculada en l’activació de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o insuficientment apreses.
Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants. L’atenció existeix perquè sóc
un ésser amb una capacitat limitada.
Així doncs, podem entendre l’atenció com:
Mecanisme complex (format per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la
informació i en la selecció de conductes.
Sistema executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres processos cognitius (percepció i la memòria),
amb els quals guarda una estreta relació.
L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (per exemple, heminegligència)
mostren greus problemes adaptatius d'índole cognitiva i / o motora.
1. Tipus d’atenció i fenòmens bàsics
Atenció voluntària (endògena) / involuntària (exògena)
L’atenció exògena és un reflex d’orientació. És alguna cosa que ve de fora, crida l’atenció i la focalitzem en aquell
estímul.
“Quelcom em crida l’atenció”: canvi del focus d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent. No volíem atendre
a l’smily trist, però l’atenció no ha fet.
És involuntària i inconscient. No sotmesa a la voluntat. No hi podem fer res perquè no ho triem. És biològica,
supervivència.
Depèn de l’estímul. Pot deixar de ser exogen (habituació) si l’utilitzem molt.
Governa tots els sentits: visual, auditiva, tàctil... els estímuls més eficaços són sons estrepitosos llums brillants que
apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte... la publicitat i el màrqueting utilitzen aquesta percepció
(pop – up). Qualsevol estímul al que atenc sense haver-ho decidit. Dona sexy per anunciar un cotxe. Els carteristes
són els cracks de la percepció exògena: algú et toca tàctilment i quan ens posen la mà a la butxaca tenim l’atenció
centrada en un altre lloc. Els mags també l’utilitzen; no podem evitar que l’estímul ens capti l’atenció.
L’atenció endògena:
“Prestar atenció”: esforç mental per a seleccionar un estímul entre d’altres. Com que tot depèn de mi, requereix
un esforç cognitiu avançat. Requereix sumar recursos atencionals.
Control voluntari: (factors com automaticitat i dificultat hi tenen un paper important).
Depèn de l’individu.
Atenció voluntària / involuntària:
Està determinada per l’actitud activa o passiva de l’individu enfront els estímuls.
En l’atenció voluntària l’individu decideix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional.
En l’atenció involuntària o passiva, és el “poder” de l’estímul el que atrau a l’individu.
