CARACTERITZACIÓ DELS REGISTRES MÉS USUALS
Registre cientificotècnic
Registre
Claredat i precisió. Abundància de tecnicismes i neologismes que col·loquial
denoten i eviten la connotació: cada terme és unívoc. Sense figures
estilístiques ni períodes oracionals llargs o complexos. En disciplines Associat a temes
concretes empra signes propis (matemàtiques, física...). S’usa només generals i a finalitats
en situacions concretes i amb preparació específica. subjectives (usos
Registre jurídic i privats), cert grau
administratiu Registre estàndard d’informalitat i
Definit, generalitzat i relativament usualment oral
Comunicació de l’administració neutre. No s’ha d’identificar amb la (comporta interacció).
amb els ciutadans. Té un estil molt llengua usual. El text és poc elaborat,
formalitzat, poc modificable, i És gramatical però no tot allò espontani, amb codis
terminologia específica de la gramatical és estàndard. no verbals, estructures
jurisprudència. Té una finalitat utilitària poc estereotipades,
d’intercomprensió dialectal i en sintaxi simple, lèxic
Registre dels mitjans de
diferents situacions d’ús (en d’ús general i ús de
comunicació principi amb certa formalitat que el crosses semàntiques
separa del col·loquial). (frases fetes,
Poc formal, s’apropa a l’estàndard En deriven els registres refranys...)
per informar però al literari per a especialitzats i dels no formals.
convèncer (periodisme o
publicitat). Escrit o oral, el disseny
Registre
dels nous mitjans de comunicació vulgar
està influint decisivament en el Dins del
format. col·loquial podem
Registre de la publicitat trobar expressions
que s’aparten de
la norma social:
Tot i que sembla tenir una extensió molt reduïda el seu llenguatge s’ha expressions
complicat enormement en els últims temps amb els llenguatges de les malsonants o que
tecnologies digitals (vídeo, multimèdia...). Aprofita qualsevol element per afecten temes
significar (i convèncer que és en definitiva el seu propòsit). La considerats tabús.
importància actual resideix en el fet que està “venent” els seus models
expressius a altres camps com ara l’economia, la política o l’educació: la
propaganda.
Usa tot tipus de recursos gràfics, verbals amb fins subliminals.
..................................................................................................
. Registre literari
Utilitza la funció poètica del llenguatge amb ús de cultismes i arcaismes.
Destaca per l’expressivat i l’artificiositat i un llenguatge connotatiu i simbòlic
amb possibilitats de diverses interpretacions. Ús de la sinonímia, polisèmia i
antonímia, amb una sintaxi complexa i figures retòriques.
Pot reelaborar o reproduir altres registres
Els argots
Parles privades de grups socials determinats, amb funció críptica. Normalment es limiten a la
creació d’un lèxic ric en expressivitat (adolescència, professorat, informàtics...). Per tant poden
pertànyer tant a relacions formals com a informals.
(refet de Manual de llenguatge tècnic, J.À. Mas i J. Alandete, Editorial UPV, València, 2009)
Registre cientificotècnic
Registre
Claredat i precisió. Abundància de tecnicismes i neologismes que col·loquial
denoten i eviten la connotació: cada terme és unívoc. Sense figures
estilístiques ni períodes oracionals llargs o complexos. En disciplines Associat a temes
concretes empra signes propis (matemàtiques, física...). S’usa només generals i a finalitats
en situacions concretes i amb preparació específica. subjectives (usos
Registre jurídic i privats), cert grau
administratiu Registre estàndard d’informalitat i
Definit, generalitzat i relativament usualment oral
Comunicació de l’administració neutre. No s’ha d’identificar amb la (comporta interacció).
amb els ciutadans. Té un estil molt llengua usual. El text és poc elaborat,
formalitzat, poc modificable, i És gramatical però no tot allò espontani, amb codis
terminologia específica de la gramatical és estàndard. no verbals, estructures
jurisprudència. Té una finalitat utilitària poc estereotipades,
d’intercomprensió dialectal i en sintaxi simple, lèxic
Registre dels mitjans de
diferents situacions d’ús (en d’ús general i ús de
comunicació principi amb certa formalitat que el crosses semàntiques
separa del col·loquial). (frases fetes,
Poc formal, s’apropa a l’estàndard En deriven els registres refranys...)
per informar però al literari per a especialitzats i dels no formals.
convèncer (periodisme o
publicitat). Escrit o oral, el disseny
Registre
dels nous mitjans de comunicació vulgar
està influint decisivament en el Dins del
format. col·loquial podem
Registre de la publicitat trobar expressions
que s’aparten de
la norma social:
Tot i que sembla tenir una extensió molt reduïda el seu llenguatge s’ha expressions
complicat enormement en els últims temps amb els llenguatges de les malsonants o que
tecnologies digitals (vídeo, multimèdia...). Aprofita qualsevol element per afecten temes
significar (i convèncer que és en definitiva el seu propòsit). La considerats tabús.
importància actual resideix en el fet que està “venent” els seus models
expressius a altres camps com ara l’economia, la política o l’educació: la
propaganda.
Usa tot tipus de recursos gràfics, verbals amb fins subliminals.
..................................................................................................
. Registre literari
Utilitza la funció poètica del llenguatge amb ús de cultismes i arcaismes.
Destaca per l’expressivat i l’artificiositat i un llenguatge connotatiu i simbòlic
amb possibilitats de diverses interpretacions. Ús de la sinonímia, polisèmia i
antonímia, amb una sintaxi complexa i figures retòriques.
Pot reelaborar o reproduir altres registres
Els argots
Parles privades de grups socials determinats, amb funció críptica. Normalment es limiten a la
creació d’un lèxic ric en expressivitat (adolescència, professorat, informàtics...). Per tant poden
pertànyer tant a relacions formals com a informals.
(refet de Manual de llenguatge tècnic, J.À. Mas i J. Alandete, Editorial UPV, València, 2009)
