VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
miércoles, 22 de marzo de 2023 9:12
ESTELLÉS
BIOGRAFIA
Naix a Burjassot el 1924
Prové d'una familia de forners de condició humil
EL 1942 publica el seu primer article
Estudià a l'Escola oficial de periodisme de Madrid el 1942
Tornà a València en 1948 i treballà com a periodista del diari "Las Provincias"
L'EXISTENCIALISME El 1958, va patir un fort assetjament al treball, per part de José Ombuena, que acabà amb la seua prejubilació.
Durant els anys 30 i 40, i com a conseqüència dels greus moments de crisi que viu Europa, alguns autors adopten una filosofia
que es preocuparà sobretot per l’ésser humà, per la seua consciència, per la seua llibertat, per la seua voluntat i sobretot pels Premi d'honor de les lletres catalanes y valencianes el 1978 i 1990-
seus actes. Rebrà el nom d'existencialisme.
El 1955 mor Isabel, la seua primera filla, als tres mesos d'edat, fet tràgic que marcà la seua obra.
EL REALISME SOCIAL Mor el 1993 a València deixant una gran obra inèdita.
En la literatura, l’impacte de la segona guerra mundial i de la crisi econòmica, provocà que els autors abandonaren la fantas ia i
se centraren en la urgent realitat. La preocupació per l’ésser humà, ja manifestada en l’existencialisme3, es traduí en un ti pus
de literatura que posarà l’èmfasi en les injustícies socials, la pobresa i les desigualtats. Destaquen:
POETA DEL REALISME SOCIAL
❖ Posa el focus sobre problemàtiques col-lectives i no individuals
ERNEST HEMINGWAY ❖ Entén la poesia com una eina de transformació social
Un dels principals representants de l’objectivisme, que destaca per descriure allò que veu, com una simple càmara
❖ Utilitza la tècnica narrativa per trencar els límits del gènere poètic. Vers lliure
cinematogràfica.
❖ Predomina el contingut sobre la forma
❖ Altres poetes del realisme social contemporanis són Salvador Espriu, Pere Quart i Cabriel Ferrater.
JOIN STEINBECK
Fou el cronista que retratà la vida dels menys afavorits durant l’època coneguda com la gran depressió americana.
ACTITUD D'ESTELLÉS:
Vol arribar a tots el lectors
BERTOLT BRETCH Salva la censura amb enginy
Té obres que fan reflexionar el lector sobre les injustícies socials i el sensibilitzen respecte a la necessitat de crear un a societat S'erigeix en veu i clam del seu poble: poeta-profeta. Canalitza les reivindicacions del seu poble.
nova més igualitària.
JUAN GOYTISOLO QUIN ÉS EL SEU ÈXIT? Li arriba després de la escriptura (Escriu en el 1950-60)
És un dels majors representants del realisme social dins de la literatura castellana. Publica Campos de Níjar l'any 1960.
Poeta popular
Éxit al final de la dictadura i la transició
Esperona cap a la llibertat . "la poesia del paper"
LA POESIA SOCIAL: característiques
El poeta abandona el paper d'elit intel·lectual o de geni i es mostra en el poema com un home normal, com part de la
ESTIL D'ESTELLÉS
societat. Es resalta la capacitat del poeta per donar testimoni d'un lloc i una època determinada. ○ Poeta autoidacta
○ Bastions del seu llenguatge literari:
El centre d'atenció del poema és l'entorn. S'incrementa l'interés de l'autor per reflectir la realitat, especialment, la de l es • Llengua poètica dels clàssics
gents més humils. • Lengua de les obres contemporànies
• Llengua col.loquial
Valorització de les coses senzilles, del elements i objectes quotidians. Com fa Estellés amb el pimentó o els mobles de ○ Ús preferent de la varietat de la lengua que es parla a l'Horta de València.
casa ○ Barreja de registres
○ Dignifica el registre colloquial
Els autors pensen que la poesia té un paper de propaganda ideològica i pensen que la poesia pot ser un instrument per ○ Filtre culturista del món llatí: ús de temes i formes del món clàssic.
canviar la societat.
POESIA A LA VIDA QUOTIDIANA
El llenguatge passa a ser totalment clar, per tal d'aconseguir que tothom puga entendre el missatge que es vol
transmetre i aconseguir així la màxima difusió del poema. S'utilitza un llenguatge gairebé col·loquial.
Ús d'enumeracions, polisíndeton, arcaismes, expressions i frases fetes
Inclusió de paraules poc usuals en la literatura culta
Llenguatge vulgar, obscé amb mots tabú en harmonia amb un llenguatge líric i emotiu.--> Resultat llenguatge poètic
AUTORS expressiu i contundent.
Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta
Humanisme ocasional i inaudit, trencament del to. Llenguatge viu col-loquial i directe.
CONTEXT D'ESCRIPTURA
L’aparició del realisme social s’acobla en la nostra llengua amb els anys
més durs de la dictadura de Franco, uns anys en què les llibertats
experimenten un greu retrocés i durant les quals les opinions contràries
al règim són perseguides i castigades.
La vida de Vicent Andrés Estellés transcorregué en la seua major part
durant el franquisme (1939 - 1975), un període en què la repressió fou
triple: política, sexual i lingüística
En el cas del català, fou prohibit l’ús públic i en alguns llocs també fou
castigada la comunicació privada. Es va prohibir retolar en valencià,
posar als fills noms en valencià, es pro hibí l’ensenyament de la nostra
llengua i publicar en català es convertí durant molts anys en feina quasi
impossible.
VALENCIÀ, pàgina 1
miércoles, 22 de marzo de 2023 9:12
ESTELLÉS
BIOGRAFIA
Naix a Burjassot el 1924
Prové d'una familia de forners de condició humil
EL 1942 publica el seu primer article
Estudià a l'Escola oficial de periodisme de Madrid el 1942
Tornà a València en 1948 i treballà com a periodista del diari "Las Provincias"
L'EXISTENCIALISME El 1958, va patir un fort assetjament al treball, per part de José Ombuena, que acabà amb la seua prejubilació.
Durant els anys 30 i 40, i com a conseqüència dels greus moments de crisi que viu Europa, alguns autors adopten una filosofia
que es preocuparà sobretot per l’ésser humà, per la seua consciència, per la seua llibertat, per la seua voluntat i sobretot pels Premi d'honor de les lletres catalanes y valencianes el 1978 i 1990-
seus actes. Rebrà el nom d'existencialisme.
El 1955 mor Isabel, la seua primera filla, als tres mesos d'edat, fet tràgic que marcà la seua obra.
EL REALISME SOCIAL Mor el 1993 a València deixant una gran obra inèdita.
En la literatura, l’impacte de la segona guerra mundial i de la crisi econòmica, provocà que els autors abandonaren la fantas ia i
se centraren en la urgent realitat. La preocupació per l’ésser humà, ja manifestada en l’existencialisme3, es traduí en un ti pus
de literatura que posarà l’èmfasi en les injustícies socials, la pobresa i les desigualtats. Destaquen:
POETA DEL REALISME SOCIAL
❖ Posa el focus sobre problemàtiques col-lectives i no individuals
ERNEST HEMINGWAY ❖ Entén la poesia com una eina de transformació social
Un dels principals representants de l’objectivisme, que destaca per descriure allò que veu, com una simple càmara
❖ Utilitza la tècnica narrativa per trencar els límits del gènere poètic. Vers lliure
cinematogràfica.
❖ Predomina el contingut sobre la forma
❖ Altres poetes del realisme social contemporanis són Salvador Espriu, Pere Quart i Cabriel Ferrater.
JOIN STEINBECK
Fou el cronista que retratà la vida dels menys afavorits durant l’època coneguda com la gran depressió americana.
ACTITUD D'ESTELLÉS:
Vol arribar a tots el lectors
BERTOLT BRETCH Salva la censura amb enginy
Té obres que fan reflexionar el lector sobre les injustícies socials i el sensibilitzen respecte a la necessitat de crear un a societat S'erigeix en veu i clam del seu poble: poeta-profeta. Canalitza les reivindicacions del seu poble.
nova més igualitària.
JUAN GOYTISOLO QUIN ÉS EL SEU ÈXIT? Li arriba després de la escriptura (Escriu en el 1950-60)
És un dels majors representants del realisme social dins de la literatura castellana. Publica Campos de Níjar l'any 1960.
Poeta popular
Éxit al final de la dictadura i la transició
Esperona cap a la llibertat . "la poesia del paper"
LA POESIA SOCIAL: característiques
El poeta abandona el paper d'elit intel·lectual o de geni i es mostra en el poema com un home normal, com part de la
ESTIL D'ESTELLÉS
societat. Es resalta la capacitat del poeta per donar testimoni d'un lloc i una època determinada. ○ Poeta autoidacta
○ Bastions del seu llenguatge literari:
El centre d'atenció del poema és l'entorn. S'incrementa l'interés de l'autor per reflectir la realitat, especialment, la de l es • Llengua poètica dels clàssics
gents més humils. • Lengua de les obres contemporànies
• Llengua col.loquial
Valorització de les coses senzilles, del elements i objectes quotidians. Com fa Estellés amb el pimentó o els mobles de ○ Ús preferent de la varietat de la lengua que es parla a l'Horta de València.
casa ○ Barreja de registres
○ Dignifica el registre colloquial
Els autors pensen que la poesia té un paper de propaganda ideològica i pensen que la poesia pot ser un instrument per ○ Filtre culturista del món llatí: ús de temes i formes del món clàssic.
canviar la societat.
POESIA A LA VIDA QUOTIDIANA
El llenguatge passa a ser totalment clar, per tal d'aconseguir que tothom puga entendre el missatge que es vol
transmetre i aconseguir així la màxima difusió del poema. S'utilitza un llenguatge gairebé col·loquial.
Ús d'enumeracions, polisíndeton, arcaismes, expressions i frases fetes
Inclusió de paraules poc usuals en la literatura culta
Llenguatge vulgar, obscé amb mots tabú en harmonia amb un llenguatge líric i emotiu.--> Resultat llenguatge poètic
AUTORS expressiu i contundent.
Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta
Humanisme ocasional i inaudit, trencament del to. Llenguatge viu col-loquial i directe.
CONTEXT D'ESCRIPTURA
L’aparició del realisme social s’acobla en la nostra llengua amb els anys
més durs de la dictadura de Franco, uns anys en què les llibertats
experimenten un greu retrocés i durant les quals les opinions contràries
al règim són perseguides i castigades.
La vida de Vicent Andrés Estellés transcorregué en la seua major part
durant el franquisme (1939 - 1975), un període en què la repressió fou
triple: política, sexual i lingüística
En el cas del català, fou prohibit l’ús públic i en alguns llocs també fou
castigada la comunicació privada. Es va prohibir retolar en valencià,
posar als fills noms en valencià, es pro hibí l’ensenyament de la nostra
llengua i publicar en català es convertí durant molts anys en feina quasi
impossible.
VALENCIÀ, pàgina 1
