Examen filosofia: tema 2
1-. Lògica simbòlica
Els connectors elementals són cinc:
negació ( ¬ ), conjunció ( ∧ ), disjunció ( ∨ ), condicional ( → ), bicondicional (↔).
Plató i Aristòtil són filòsofs.
Si Plató té raó, aleshores,
Aristòtil no és un filòsof.
Per tant, Plató no té raó.
P= Plutó és filòsof
Q= aristotil és filòsof
R= plató té raó
Es simbolitzaria com:
p /\ q
r→¬q
¬r
O com:
((p /\ q)/( r→¬q ))¬r
2-. Les taules de veritat
Per altra part, en funció del valor de les variables (vertader o fals) cada un dels connectors
tindrà, també, un valor determinat. Cada connectiva expressa una relació diferent entre els
elements connectats i imposa unes condicions diferents perquè el conjunt sigui veritable o fals.
1
, 1-. Negador ( ¬ )
El negador és aquella connectiva que en aplicar-se a una proposició qualsevol, sigui simple o
complexa, la converteix en falsa si és veritable i en veritable si és falsa. i viceversa.
El connector del negador es llegeix "no és cert que" i "no és veritat que", es representa com “¬”
i la seva taula de veritat és:
Negador P
F V
V F
2-. Conjuntor(∧)
Perquè la conjunció sigui vertadera, les dues proposicions que uneix també ho han de ser.
Una proposició conjuntiva es representa “ p /\ q “ i la seva taula de veritat és:
P Conjuntor Q
V V V
V F F
F F V
F F F
3-. Disjuntor(∨)
La disjunció serà vertadera si almenys una de les proposicions és vertadera; o dit d’una altra
manera, només és falsa si les dues proposicions que la composen són falses.
Una proposició disjuntiva es representa “p V q” i la seva taula de veritat és:
P Disjuntor Q
V V V
V V F
F V V
F F F
4-. Implicador ( → )
2
1-. Lògica simbòlica
Els connectors elementals són cinc:
negació ( ¬ ), conjunció ( ∧ ), disjunció ( ∨ ), condicional ( → ), bicondicional (↔).
Plató i Aristòtil són filòsofs.
Si Plató té raó, aleshores,
Aristòtil no és un filòsof.
Per tant, Plató no té raó.
P= Plutó és filòsof
Q= aristotil és filòsof
R= plató té raó
Es simbolitzaria com:
p /\ q
r→¬q
¬r
O com:
((p /\ q)/( r→¬q ))¬r
2-. Les taules de veritat
Per altra part, en funció del valor de les variables (vertader o fals) cada un dels connectors
tindrà, també, un valor determinat. Cada connectiva expressa una relació diferent entre els
elements connectats i imposa unes condicions diferents perquè el conjunt sigui veritable o fals.
1
, 1-. Negador ( ¬ )
El negador és aquella connectiva que en aplicar-se a una proposició qualsevol, sigui simple o
complexa, la converteix en falsa si és veritable i en veritable si és falsa. i viceversa.
El connector del negador es llegeix "no és cert que" i "no és veritat que", es representa com “¬”
i la seva taula de veritat és:
Negador P
F V
V F
2-. Conjuntor(∧)
Perquè la conjunció sigui vertadera, les dues proposicions que uneix també ho han de ser.
Una proposició conjuntiva es representa “ p /\ q “ i la seva taula de veritat és:
P Conjuntor Q
V V V
V F F
F F V
F F F
3-. Disjuntor(∨)
La disjunció serà vertadera si almenys una de les proposicions és vertadera; o dit d’una altra
manera, només és falsa si les dues proposicions que la composen són falses.
Una proposició disjuntiva es representa “p V q” i la seva taula de veritat és:
P Disjuntor Q
V V V
V V F
F V V
F F F
4-. Implicador ( → )
2
