Examen Biologia: Tema 1
1-. Els microorganismes:
Els microbis són éssers vius de mida microscòpica, per observar-los cal utilitzar el microscopi.
Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, autòtrofs o heteròtrofs, també hi ha de procariotes i
eucariotes. Cada cèl·lula microbiana pot, executar funcions vitals com crèixer, relacionar-se i
reproduir-se. Unitats de mesura indican dimensions de microbis, són: micròmetre (µm), el
nanòmetres (nm) i l’àngstrom (À).
Els virus no són considerats éssers vius, no poden fer les funcions vitals totes soles. La
seva importància com a agents transmissors de malalties fa que es tendeixi a estudiar-los
com si fossin microorganismes.
Els dominis Archaea i Bacteris, constituïts per organismes procariotes: el domini Archaea
compren els arqueobacteris i el domini Bacterià, eubacteris.
El domini Eukarya conte organismes eucariotes, dins es troben microbis: microalgues i els
protozous, pertanyen al regne Protoctísta, i els fongs microscòpics.
2-. Diferències principals entre microbis:
Característiques Archaea Bacterià Eukarya
Embolcall nuclear No No Sí
Orgànuls membranosos No No Sí
Mureïna a la paret cel·lular No Sí No
Cromosoma circular Sí Sí No
Capacitat de créixer a Alguns No No
temperatures superiors a
100 C*
3-. Els microbis i les malalties:
La majoria microbis són innocus per els éssers vius. Molts s’han adaptat a condicions especials
dels teixits dels animals sans, vivint a la seva pell, conductors digestius, respiratoris… En canvi,
hi ha microbis que poden produir malalties en les plantes o en els animals quan es troben al seu
interior. Solen entrar a traves de ferides o els conductes digestius, respiratoris… i se’ls anomena
microbis patógens. Hi ha altres, els oportunistes, que són patogens en determinades
condicions (quan les defenses dels animals estan baixes).
1
, Es diferencia entre microbis patògens i oportunistes quan els patògens produeixen malalties en
el moment que es troben a l’interior de una ferida… en canvi els oportunistes només en
determinades situacions són patògens.
3.1-. Les malalties infeccioses:
Malalties causades per organismes microbis. Poden suposar una amenaça per a la salut de les
persones. Segons distribució i la incidència, hi ha diferents nivells:
Endèmia: malaltia infecciosa, afecta de manera constant una determinada comunitat, però
la incidència no es gaire alta. Ex: els dengue es el causant per uns virus que es transmeten
per la picadura de mosquit.
Epidèmia: quan es produeixen molts de casos d’individus afectats de la mateixa malaltia en
una àrea geogràfica petita.
Pandèmia: malaltia infecciosa distribuïda per una zona extremadament àmplia de la Terra.
4-. Tècniques d’esterilització:
Utilitzat diferents mètodes que permet controlar la presencia i creixement de microbis per
tractar o prevenir malalties. Es tracta de tècniques d’esterilització, eliminen o es redueixen al
màxim els microbis presents en un material.
Actuen contra els agents antimicrobians. Inhibeixen el creixement dels microbis, s’anomenen
microstàtics i si provoquen la seva mort, són microbicides.
Calor humida: mètode més utilitzat. Destrueix els microbis alterant l’estructura de les seves
proteïnes. Es fa servir un autoclau, una mena d’olla a pressió, assolint temperatures de més
de 100C*. Els temps solen ser d’uns 15 a 20 mins.
4.1-. Esterilització per agents químics:
Desinfectants: elimina els microbis patògens, que produeixen malalties infeccioses, però
no es destrueixen les espores microbianes. S’utilitzen per tractar superfícies d’objectes o
líquids.
Antisèptics: substàncies que es fan servir contra els microbis presents en ferides a la pell
d’animals amb l’objectiu d’evitar infeccions. No actuen dins l’organisme.
4.2-. Els antibiòtics:
Són substàncies químiques produïdes per éssers vius. Són molt útils per al tractament de
malalties produïdes per bacteris i algues també tenen efecte contra fongs patògens.
5-. Els virus:
Els virus manquen de la majoria d’estrcutures i funcions de les cèl·lules. Es conéixen també com
agents infecciosos acel·lulars.
2
1-. Els microorganismes:
Els microbis són éssers vius de mida microscòpica, per observar-los cal utilitzar el microscopi.
Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, autòtrofs o heteròtrofs, també hi ha de procariotes i
eucariotes. Cada cèl·lula microbiana pot, executar funcions vitals com crèixer, relacionar-se i
reproduir-se. Unitats de mesura indican dimensions de microbis, són: micròmetre (µm), el
nanòmetres (nm) i l’àngstrom (À).
Els virus no són considerats éssers vius, no poden fer les funcions vitals totes soles. La
seva importància com a agents transmissors de malalties fa que es tendeixi a estudiar-los
com si fossin microorganismes.
Els dominis Archaea i Bacteris, constituïts per organismes procariotes: el domini Archaea
compren els arqueobacteris i el domini Bacterià, eubacteris.
El domini Eukarya conte organismes eucariotes, dins es troben microbis: microalgues i els
protozous, pertanyen al regne Protoctísta, i els fongs microscòpics.
2-. Diferències principals entre microbis:
Característiques Archaea Bacterià Eukarya
Embolcall nuclear No No Sí
Orgànuls membranosos No No Sí
Mureïna a la paret cel·lular No Sí No
Cromosoma circular Sí Sí No
Capacitat de créixer a Alguns No No
temperatures superiors a
100 C*
3-. Els microbis i les malalties:
La majoria microbis són innocus per els éssers vius. Molts s’han adaptat a condicions especials
dels teixits dels animals sans, vivint a la seva pell, conductors digestius, respiratoris… En canvi,
hi ha microbis que poden produir malalties en les plantes o en els animals quan es troben al seu
interior. Solen entrar a traves de ferides o els conductes digestius, respiratoris… i se’ls anomena
microbis patógens. Hi ha altres, els oportunistes, que són patogens en determinades
condicions (quan les defenses dels animals estan baixes).
1
, Es diferencia entre microbis patògens i oportunistes quan els patògens produeixen malalties en
el moment que es troben a l’interior de una ferida… en canvi els oportunistes només en
determinades situacions són patògens.
3.1-. Les malalties infeccioses:
Malalties causades per organismes microbis. Poden suposar una amenaça per a la salut de les
persones. Segons distribució i la incidència, hi ha diferents nivells:
Endèmia: malaltia infecciosa, afecta de manera constant una determinada comunitat, però
la incidència no es gaire alta. Ex: els dengue es el causant per uns virus que es transmeten
per la picadura de mosquit.
Epidèmia: quan es produeixen molts de casos d’individus afectats de la mateixa malaltia en
una àrea geogràfica petita.
Pandèmia: malaltia infecciosa distribuïda per una zona extremadament àmplia de la Terra.
4-. Tècniques d’esterilització:
Utilitzat diferents mètodes que permet controlar la presencia i creixement de microbis per
tractar o prevenir malalties. Es tracta de tècniques d’esterilització, eliminen o es redueixen al
màxim els microbis presents en un material.
Actuen contra els agents antimicrobians. Inhibeixen el creixement dels microbis, s’anomenen
microstàtics i si provoquen la seva mort, són microbicides.
Calor humida: mètode més utilitzat. Destrueix els microbis alterant l’estructura de les seves
proteïnes. Es fa servir un autoclau, una mena d’olla a pressió, assolint temperatures de més
de 100C*. Els temps solen ser d’uns 15 a 20 mins.
4.1-. Esterilització per agents químics:
Desinfectants: elimina els microbis patògens, que produeixen malalties infeccioses, però
no es destrueixen les espores microbianes. S’utilitzen per tractar superfícies d’objectes o
líquids.
Antisèptics: substàncies que es fan servir contra els microbis presents en ferides a la pell
d’animals amb l’objectiu d’evitar infeccions. No actuen dins l’organisme.
4.2-. Els antibiòtics:
Són substàncies químiques produïdes per éssers vius. Són molt útils per al tractament de
malalties produïdes per bacteris i algues també tenen efecte contra fongs patògens.
5-. Els virus:
Els virus manquen de la majoria d’estrcutures i funcions de les cèl·lules. Es conéixen també com
agents infecciosos acel·lulars.
2
