LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)
1. Per què unes eleccions municipals van dur a la república?
El 12 d’abril del 1931 les eleccions municipals van adquirir un caire plebiscitari per a la
monarquia. Hi va triomfar la conjunció republicanosocialista.
A Catalunya el parAt vencedor va ser ERC. El 14 d’abril Francesc Macià, va proclamar la
República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
Alfons XIII va abandonar Espanya. A Madrid els representants dels parAts que van signar el
Pacte de Sant SebasAà van consAtuir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá Zamora.
La iniciaAva dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional, es va
demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a les Corts
ConsAtuents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia.
El govern de la República va decretar mesures com: la concessió d’una amnisAa general per
als presos políAcs, la proclamació de les llibertats políAques i sindicals i la designació d’alts
càrrecs de l’Administració. Va convocar unes eleccions a Corts ConsAtuents, que van acabar
amb la victòria de la conjunció republicanosocialista.
Els sectors més reaccionaris de la jerarquia eclesiàsAca, encapçalats per l’arquebisbe de Toledo
i el cardenal Segura, van manifestar l’oposició al règim republicà, que va comportar una onada
anAclerical popular, i alguns convents i edificis religiosos van ser incendiats a Madrid, Sevilla…
2. El nou règim republicà
2.1. La ConsAtució del 1931
La ConsAtució, aprovada el 9 de desembre del 1931, tenia un caràcter democràAc i
progressista: s’emmarcava com a República de treballadors de totes les classes socials, i el
caire idealista i pacifista es reflecAa en la renúncia de la guerra com a mitjà per a relacions
internacionals.
- L’Estat configurat integralment, però possibilitat de consAtuir governs autònoms.
- Sobirania popular, la forma de govern republicana.
- Corts unicamerals i una divisió de poders. El poder legislaAu: Parlament.
- Àmplia declaració de drets i llibertats. Igualtat davant la llei, l’educació i la feina i la no-
discriminació per origen, sexe o riquesa.
- L’educació primària obligatòria i gratuïta.
- Facultat del govern per expropiar béns d’uAlitat social i es definia el treball com una
obligació social.
- Sufragi universal.
- Estat laic i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
La definició i defensa dels drets socials i individuals van provocar debats entre dretes i
esquerres. La ConsAtució va tenir el rebuig dels parAts de dreta i dels sectors catòlics i
republicans moderats. Alcalá-Zamora (va dimiAr perquè no estava d’acord amb el conAngut
religiós) va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña va ser president del govern.
2.2. El sistema de parAts i de sindicats
- A l’esquerra, els parRts republicans, eren parAdaris de fer reformes, però sense
postures revolucionàries. El PSOE era el parAt més sòlid. El corrent socialdemòcrata
era parAdari d’endarrerir els plantejaments revolucionaris; el corrent revolucionari,
representat per la UGT. El PCE, sorgit de la branca bolxevic del socialisme.
, En el sindicat anarquista CNT, es van enfrontar els trenAstes amb una orientació
moderada, i el corrent més radical, un sector revolucionari que defensava la via insurreccional.
- Les opcions de centredreta: representades pels seguidors d’Alcalá Zamora i pel
ParRdo Republicano Radical de Lerroux, que va fracassar com a projecte políAc. CEDA
de Gil Robles defensava la propietat agrària i els interessos dels propietaris, i el
tradicional pes de l’Esglèsia i l’exèrcit.
- Grups monàrquics, com Renovación Española, defensava un cop d’Estat.
- Grups de caire nacional socialista i feixista van crear les Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista (JONS), que es van unir amb Falange Española, parAt dirigit per José
Antonio Primo de Rivera. La seva ideologia era anAdemocràAca i nacionalista.
3. La Generalitat i l’Estatut d’Autonomia del 1932
3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
Les negociacions amb el govern provisional van comportar el reconeixement d’un govern
autonòmic, la Generalitat de Catalunya, que assumia els recursos i les competències de les
quatre diputacions catalanes i Francesc Macià va ser el seu president.
El govern català va convocar una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut que
definís el marc insAtucional de l’autonomia català i les competències a assumir. Al santuari de
Núria van redactar un avantprojecte, lliurat al govern de la Generalitat el 20/06/31.
L’Estatut de Núria parAa del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de
Catalunya, declarava el català llengua oficial amb el castellà i preveia la possibilitat de federar-
se amb els països de parla catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en
ensenyament, cultura, sanitat... Per al finançament autonòmic disposava de la gesAó dels
impostos directes mentre que els indirectes eren gesAonats per l’Administració central.
Un plebiscit popular es va aprovar l’Estatut amb un 99% dels vots. Les dones hi van expressar
el seu suport en un document amb signatures.
3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles
A Catalunya, els resultats de les eleccions a Corts consAtuents eren favorables a l’esquerra, i
van donaven suport a l’Estatut de Núria. Macià el va presentar a les Corts de Madrid per
començar-ne la tramitació parlamentària, però no va ser fàcil.
En la discussió parlamentària s’hi van manifestar tres posicions: la del govern central, parAdari
de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de parlamentaris catalans, que
reclamaven una autonomia àmplia; i la de l’oposició de dretes, que considerava que l’Estatut
perillava la unitat d’Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en posició de privilegi.
La ferma posició del president Azaña a favor de l’autonomia i el fort rebuig dels republicans a
l’intent de cop d’Estat militar pel general Sanjurjo van ser decisius per a l’aprovació a les Corts
de l’Estatut el 9 de setembre.
3.3. L’Estatut de 1932
L’Estatut aprovat per les Corts era diferent del de Núria però conservava les insAtucions
bàsiques. Catalunya es consAtuïa en regió autònoma dins l’Estat espanyol, amb una sobirania
limitada, i el català i el castellà eren llengües cooficials.
Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administraAu intern,
i àmplies en ordre públic i juspcia. La majoria de competències eren comparAdes amb l’Estat.
Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’havien de resoldre per mitjà del Tribunal de
GaranAes ConsAtucionals.
1. Per què unes eleccions municipals van dur a la república?
El 12 d’abril del 1931 les eleccions municipals van adquirir un caire plebiscitari per a la
monarquia. Hi va triomfar la conjunció republicanosocialista.
A Catalunya el parAt vencedor va ser ERC. El 14 d’abril Francesc Macià, va proclamar la
República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
Alfons XIII va abandonar Espanya. A Madrid els representants dels parAts que van signar el
Pacte de Sant SebasAà van consAtuir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá Zamora.
La iniciaAva dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional, es va
demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a les Corts
ConsAtuents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia.
El govern de la República va decretar mesures com: la concessió d’una amnisAa general per
als presos políAcs, la proclamació de les llibertats políAques i sindicals i la designació d’alts
càrrecs de l’Administració. Va convocar unes eleccions a Corts ConsAtuents, que van acabar
amb la victòria de la conjunció republicanosocialista.
Els sectors més reaccionaris de la jerarquia eclesiàsAca, encapçalats per l’arquebisbe de Toledo
i el cardenal Segura, van manifestar l’oposició al règim republicà, que va comportar una onada
anAclerical popular, i alguns convents i edificis religiosos van ser incendiats a Madrid, Sevilla…
2. El nou règim republicà
2.1. La ConsAtució del 1931
La ConsAtució, aprovada el 9 de desembre del 1931, tenia un caràcter democràAc i
progressista: s’emmarcava com a República de treballadors de totes les classes socials, i el
caire idealista i pacifista es reflecAa en la renúncia de la guerra com a mitjà per a relacions
internacionals.
- L’Estat configurat integralment, però possibilitat de consAtuir governs autònoms.
- Sobirania popular, la forma de govern republicana.
- Corts unicamerals i una divisió de poders. El poder legislaAu: Parlament.
- Àmplia declaració de drets i llibertats. Igualtat davant la llei, l’educació i la feina i la no-
discriminació per origen, sexe o riquesa.
- L’educació primària obligatòria i gratuïta.
- Facultat del govern per expropiar béns d’uAlitat social i es definia el treball com una
obligació social.
- Sufragi universal.
- Estat laic i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
La definició i defensa dels drets socials i individuals van provocar debats entre dretes i
esquerres. La ConsAtució va tenir el rebuig dels parAts de dreta i dels sectors catòlics i
republicans moderats. Alcalá-Zamora (va dimiAr perquè no estava d’acord amb el conAngut
religiós) va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña va ser president del govern.
2.2. El sistema de parAts i de sindicats
- A l’esquerra, els parRts republicans, eren parAdaris de fer reformes, però sense
postures revolucionàries. El PSOE era el parAt més sòlid. El corrent socialdemòcrata
era parAdari d’endarrerir els plantejaments revolucionaris; el corrent revolucionari,
representat per la UGT. El PCE, sorgit de la branca bolxevic del socialisme.
, En el sindicat anarquista CNT, es van enfrontar els trenAstes amb una orientació
moderada, i el corrent més radical, un sector revolucionari que defensava la via insurreccional.
- Les opcions de centredreta: representades pels seguidors d’Alcalá Zamora i pel
ParRdo Republicano Radical de Lerroux, que va fracassar com a projecte políAc. CEDA
de Gil Robles defensava la propietat agrària i els interessos dels propietaris, i el
tradicional pes de l’Esglèsia i l’exèrcit.
- Grups monàrquics, com Renovación Española, defensava un cop d’Estat.
- Grups de caire nacional socialista i feixista van crear les Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista (JONS), que es van unir amb Falange Española, parAt dirigit per José
Antonio Primo de Rivera. La seva ideologia era anAdemocràAca i nacionalista.
3. La Generalitat i l’Estatut d’Autonomia del 1932
3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
Les negociacions amb el govern provisional van comportar el reconeixement d’un govern
autonòmic, la Generalitat de Catalunya, que assumia els recursos i les competències de les
quatre diputacions catalanes i Francesc Macià va ser el seu president.
El govern català va convocar una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut que
definís el marc insAtucional de l’autonomia català i les competències a assumir. Al santuari de
Núria van redactar un avantprojecte, lliurat al govern de la Generalitat el 20/06/31.
L’Estatut de Núria parAa del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de
Catalunya, declarava el català llengua oficial amb el castellà i preveia la possibilitat de federar-
se amb els països de parla catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en
ensenyament, cultura, sanitat... Per al finançament autonòmic disposava de la gesAó dels
impostos directes mentre que els indirectes eren gesAonats per l’Administració central.
Un plebiscit popular es va aprovar l’Estatut amb un 99% dels vots. Les dones hi van expressar
el seu suport en un document amb signatures.
3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles
A Catalunya, els resultats de les eleccions a Corts consAtuents eren favorables a l’esquerra, i
van donaven suport a l’Estatut de Núria. Macià el va presentar a les Corts de Madrid per
començar-ne la tramitació parlamentària, però no va ser fàcil.
En la discussió parlamentària s’hi van manifestar tres posicions: la del govern central, parAdari
de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de parlamentaris catalans, que
reclamaven una autonomia àmplia; i la de l’oposició de dretes, que considerava que l’Estatut
perillava la unitat d’Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en posició de privilegi.
La ferma posició del president Azaña a favor de l’autonomia i el fort rebuig dels republicans a
l’intent de cop d’Estat militar pel general Sanjurjo van ser decisius per a l’aprovació a les Corts
de l’Estatut el 9 de setembre.
3.3. L’Estatut de 1932
L’Estatut aprovat per les Corts era diferent del de Núria però conservava les insAtucions
bàsiques. Catalunya es consAtuïa en regió autònoma dins l’Estat espanyol, amb una sobirania
limitada, i el català i el castellà eren llengües cooficials.
Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administraAu intern,
i àmplies en ordre públic i juspcia. La majoria de competències eren comparAdes amb l’Estat.
Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’havien de resoldre per mitjà del Tribunal de
GaranAes ConsAtucionals.
