100% de satisfacción garantizada Inmediatamente disponible después del pago Tanto en línea como en PDF No estas atado a nada 4.2 TrustPilot
logo-home
Notas de lectura

Genética básica

Puntuación
-
Vendido
-
Páginas
41
Subido en
02-06-2023
Escrito en
2021/2022

Apuntes para cualquier carrera en la cual se haga una asignatura de genética básica. El índice es el siguiente: 1. Introducción al análisis genético: concepto de genética y análisis genético, clasificación de los caracteres, genes y alelos, las mutaciones, quimerismo y mosaicismo, fenotipo y genotipo, norma de reacción y organismos modelo. 2. Herencia monogénica: las leyes de Mendel. dihibridismo, trihibridismo, alelismo múltiple, relaciones entre alelos (dominancia, recesividad, herencia intermedia, codominancia), polihibridismo. 3. Herencia ligada al sexo y otros modelos de herencia: mecanismos de determinación del sexo (materna, ambiental, cromosómica), mecanismos de compensación de dosis (corpúsculo de Bar, síndrome de Turner, hipótesis de Lyon, síndrome de Swyver, síndrome de Morris), influencia del sexo en la herencia (herencia ligada al sexo, herencia holándrica, herencia parcialmente ligada al sexo, genes autosómicos, herencia materna, herencia de efecto materno, herencia epigenética). 4. Herencia de caracteres complejos: variación en los caracteres cuantitativos (Nilsson-Ehle), fenotipo y genotipo y su relación con el ambiente, heredabilidad. 5. Cruzamiento y recombinación: desviaciones de la Tercera Ley de Mendel, recombinación, recombinados se generan por cruzamiento, el cruzamiento prueba revela el efecto del ligamento, el cruzamiento permite obtener la tasa de recombinación, cálculo de la tasa de recombinación con un cruzamiento prueba, conformación cis y trans, máxima frecuencia de recombinación y tipos de ligamentos, mapas genéticos, orden de los genes, coincidencia y interferencia, mapa inverso. 6. Interacción génica y epístasi: interacción de los genes, test de alelismo , base molecular de la complementación génica, interacción génica o epístasi (gen recesivo, gen dominante, doble recesivo o complementarios, dobles genes dominantes), modificación de las proporciones mendelianas. 7. Mutaciones: mutaciones estructurales de los cromosomas (duplicación intragénica, duplicación de genes enteros, duplicación de fragmentos cromosómicos, duplicación del genoma), mutaciones numéricas de los cromosomas (aneuploidía, euploidia).

Mostrar más Leer menos











Ups! No podemos cargar tu documento ahora. Inténtalo de nuevo o contacta con soporte.

Información del documento

Subido en
2 de junio de 2023
Número de páginas
41
Escrito en
2021/2022
Tipo
Notas de lectura
Profesor(es)
Carles
Contiene
Todas las clases

Temas

  • la herencia monogénica

Vista previa del contenido

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI GENÈTICA
CONCEPTE DE GENÈTICA I ANÀLISI GENÈTICA

Gens + variabilitat + herència = genètica

Els organismes poden presentar dos tipus de variabilitats diferents:

 Variabilitat intraespecífica es dóna dins de la mateixa espècies
 Variabilitat interespecífica  es dóna entre diferents espècies

Polimorfisme  variació de caràcters en les poblacions naturals.

CLASSIFICACIÓ DELS CARÀCTERS

Els caràcters es poden classificar en els següents grups:

 Morfològics  aquells que són observables
 Fisiològics  variacions d’algun caràcter fisiològic
o Exemple: contingut de glucosa en les tortugues quan duen a terme diferents
immersions. Poden haver diferències entre
individus però també entres espècies.
 Moleculars
o Exemple: el grup sanguini. En funció de quin sigui
el grup sanguini es produiran un tipus de proteïnes
o unes altres en els glòbuls vermells. El sistema
immunitari genera anticossos contra cossos que
no té per tant no es pot rebre sang d’un grup que
no pertoca.
 Qualitatius/Quantitatius
o Qualitatius
 Exemple  possibilitats de color.
o Quantitatius  pot haver una variació continuada en un caràcter
 Exemple  alçada.
 Heretats/Adquirits
o Heretats  són rebuts dels pares biològics i per això es coneixen amb el nom d’innats.
 Estan codificats per tant es poden transmetre a la descendència, poden
passar a la següent generació
 Exemple: color dels ulls o grup sanguini
o Adquirits  s’adquireixen durant la vida de l’individu, no es neix amb ells.
 No estan codificats en l’ADN per tant no es poden passar a través de les
generacions.
 Exemple: coses que s’aprenen o que ens passen

NOTA: tot i això, hi ha caràcters que poden ser dels dos tipus com és el cas del color de la pell. És un
caràcter heretat perquè el gen del color de pell es rep dels pares però també és adquirit perquè el color
pot variar en funció de l’exposició al sol.

, Biologia II, Ciències del Mar, UB


GENS I AL·LELS

Definicions:

 Gen  unitat bàsica d’herència tant a nivell físic com funcional
 Al·lel  variant d’un gen definida per petites diferències en les seves seqüències d’ADN. Són
les diferents formes que pot tenir el gen
o Els diferents mutants i la forma salvatge són diferents al·lels
 Locus  localització dintre del cromosoma on es troba un gen concret
o Locus és singular i loci
és plural
 Cromosomomes homòlegs 
còpia d’un mateix cromosoma
en el qual poden haver al·lels
diferents d’un gen
 Homozigot  organisme que presenta dos al·lels iguals per al locus d’un gen. Els gàmetes
d’aquest organisme sempre seran del mateix tipus
o Homozigot recessiu
o Homozigot dominants
 Heterozigot  organisme que presenta dos al·lels
diferents per al locus d’un gen. Els gàmetes d’aquest
organisme podran ser de dos tipus diferents.

Imatge: el gen verd té diferents al·lels i cadascun d’ells pot
donar lloc a una proteïna diferents que expressarà en cada
cas un fenotip diferent.




LES MUTACIONS

Tipus de bessons:

 Bessons univitel·lins o homozigots (MZ)  es desenvolupen en un únic zigot i per tant hereten
els mateixos gens.
o Degut a això s’assemblen i per això són del mateix sexe
o ATENCIÓ! No han de perquè ser genèticament iguals ja que poden haver mutacions en
el seu ADN que són bastant freqüents.
 Bessons bivitel·lins o dizigots (DZ)  es desenvolupen a partir de dos zigots independents i per
tant no comparteixen més gens que qualsevol parella de germans.
o Degut a això poden tenir sexes diferents i poden no assemblar-se.

Es parteix d’un gen monomòrfic i per diferents mutacions van apareixent els seus al·lels:

 Mutació genètica  alteració del material genètic d’un organisme.




1

, Biologia II, Ciències del Mar, UB


Efecte del teixit on té lloc la mutació  es poden
donar en dos tipus de teixits:

 Teixit somàtic  teixits d’un organisme
que no són responsables de la seva
reproducció.
 Teixit germinal  teixits d’un organisme
responsables de la seva reproducció.

Efecte del moment on té lloc la mutació  el zigot
està a baix i a mesura que va creixent van augmentat
el nombre de cèl·lules. Si la mutació es dóna cap al
final no estaran tan afectades però si es dóna al
principi hi haurà més cèl·lules mutades.




QUIMERISME.VS.MOSAICISME

Mosaicisme  un organisme té una composició genètica
diferent per mutacions que es poden produir en algun
moment de desenvolupament del zigot.

Quimerisme  es produeix la fusió de dos zigots diferents i
com a resultat l’organisme tindrà parts de cada zigot.




FENOTIP I GENOTIP

Fenotip  caràcter observable d’un organisme i que també es pot mesurar.

Genotip  composició genètica d’un organisme que és el responsable d’un caràcter.

Genotip + ambient = fenotip

El genotip no té perquè estar relacionat directament amb el fenotip observat ja que aquest és una
barreja del genotip i l’ambient i també algun dels components pot ser 0.

Exemple: conill de l’Himàlaia.

El gen responsable de la coloració del pèl té una expressió diferencial segons la temperatura.

Té un al·lel que determina el color del pel que genera un enzim que dóna color negre.

 Aquest enzim està inactiu a més de 36 graus i per tant no treballa.
 La temperatura normal del cos del conill és d’uns 37 graus però en el moment que fa fred no
totes les parts del cos tenen la mateixa temperatura per tant segons en quines condicions
estigui tindrà un fenotip o un altre.
 L’efecte ambiental i el mateix genotip es poden diferenciar en diferents fenotips.



2

, Biologia II, Ciències del Mar, UB


NORMA DE REACCIÓ

Drosophila melanogaster

Per un gen hi ha diferents al·lels que poden tenir diferents normes de reacció.

Hi ha diferents al·lels de gens: normals, infrabar i ultrabar.

Facetes a diferents temperatures que es realitza amb els diferents fenotips.

 A més temperatura es perden facetes excepte l’infrabar

Per un genotip concret s’observen fenotips en funció de les condicions.




ORGANISMES MODEL

Organismes model  organismes que per una
sèrie de raons són interessants.

 Hi ha moltes eines disponibles per a
poder-los estudiar ja que s’han estudiat
des de sempre.
 Són organismes de cicle ràpid
 En el camp de la genètica hi ha avenços
que permeten treballar també amb
organismes no model.




3
20,99 €
Accede al documento completo:

100% de satisfacción garantizada
Inmediatamente disponible después del pago
Tanto en línea como en PDF
No estas atado a nada

Conoce al vendedor
Seller avatar
arantxaestrada

Conoce al vendedor

Seller avatar
arantxaestrada Universitat de Barcelona
Ver perfil
Seguir Necesitas iniciar sesión para seguir a otros usuarios o asignaturas
Vendido
0
Miembro desde
2 año
Número de seguidores
0
Documentos
1
Última venta
-

0,0

0 reseñas

5
0
4
0
3
0
2
0
1
0

Recientemente visto por ti

Por qué los estudiantes eligen Stuvia

Creado por compañeros estudiantes, verificado por reseñas

Calidad en la que puedes confiar: escrito por estudiantes que aprobaron y evaluado por otros que han usado estos resúmenes.

¿No estás satisfecho? Elige otro documento

¡No te preocupes! Puedes elegir directamente otro documento que se ajuste mejor a lo que buscas.

Paga como quieras, empieza a estudiar al instante

Sin suscripción, sin compromisos. Paga como estés acostumbrado con tarjeta de crédito y descarga tu documento PDF inmediatamente.

Student with book image

“Comprado, descargado y aprobado. Así de fácil puede ser.”

Alisha Student

Preguntas frecuentes