Empirisme vs el racionalisme:
➔ Empirisme: origen del nostre coneixement és l’experiència sensible, i la font del
nostre coneixement són els sentits. Racionalisme: la raó proporciona coneixement
del món, els sentits, no són la font de coneixement.
➔ Empirisme: nega existència idees innates, que defensen els racionalistes. Si tots
els coneixements provenen de l’experiència, no hi ha res a la nostra ment abans de
tenir cap experiència. Les nocions metafísiques queden en dubte.
➔ Empirisme: jq considera l’experiència l’origen del coneixement, fa servir el mètode
Inductiu. Racionalisme: en posar l’accent en la raó, fa servir el mètode deductiu.
➔ Racionalisme: Fe total en què el món pot pugui conèixer a través de la raó i, x tant,
en què el coneixement de la veritat és possible. Té actitud dogmàtica respecte a la
veritat. Empirisme: Dubta que la realitat pugui arribar-se a conèixer, + enllà de la
nostra percepció i experiència: no hi ha veritats absolutes.
3. ELS CONTINGUTS DE LA MENT: IMPRESSIONS I IDEES
Hume pregunta com s’origina el coneixement en la ment humana, partint q de l’experiència
deriven tots els nostres continguts mentals.
Als continguts mentals del subjecte Hume els anomena percepcions. Percepció és tot allò q
trobem a la nostra ment i q deriva directament o indirectament de l’experiència. Xo no totes
són iguals, Hume fa la distinció entre impressions i idees.
“La diferència entre ambdues és en el grau de força i vivacitat amb q incideixen sobre la ment i s’obren camí en el nostre
pensament o consciència. Les percepcions q entren amb + força i violència les anomenem impressions; i incloc en aq. les
nostres sensacions, passions i emocions tal com apareixen per primer cop a l’ànima. X idees entenc les imatges febles de les
impressions quan pensem i raonem”
1. Impressions: resultat directe i immediat d’una experiència, ens proporcionen un
coneixement actual i són anteriors a les idees.
2. Idees: còpies debilitades, imatges o reflexos de les impressions en la nostra
memòria. Sempre estan referides a les impressions del passat.
PRINCIPI DE CÒPIA: CRITERI DE VALIDESA DEL CONEIXEMENT
De la relació de les impressions i les idees, Hume n’extreu el ppi de còpia, q diu q les
nostres idees són còpies de les impressions, i x tant, qualsevol idea ha d’estar connectada
amb la seva corresponent impressió. A través d’aq. ppi Hume estableix un criteri de validesa
del coneixement, establint com a:
1) Idees vertaderes/veritables: idees connectades amb la corresponent impressió.
2) Idees Falses: No poden ser connectades amb la corresponent impressió. Si una
idea no té connexió amb la seva impressió, és inútil i no cal continuar discutint.
, ✘ Conceptes propis de la metafísica: sense impressions corresponents perden la seva
posició privilegiada en l’àmbit de la reflexió filosòfica, jq no es pot mostrar el seu origen
empíric.
✘ L’existència d’idees innates: no deriven de cap experiència precedent. Les idees
innates dels racionalistes no tenen cabuda.
Respecte a les idees, Hume separa: A. Simples: el contingut és 1 element. e.g. color marró
B. Complexes: el contingut és +1 element. e.g. eriçó
4. MEMÒRIA I IMAGINACIÓ. LLEIS DE L’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Els continguts mentals es redueixen a impressions i idees. Aq. idees es poden originar a
partir d’impressions (ppi de còpia) o a través de la imaginació, associant unes idees amb
les altres a través de 3 lleis.
Mentre la memòria reprodueix les idees amb el mateix ordre d’aparició de les impressions,
la imaginació pot relacionar les idees lliurement, i.e. pot “trastocar l’ordre de les idees”. Tot i
això, la imaginació segueix unes pautes d’associació d’idees.
LLEI D’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Hi ha una força q fa q les idees s’uneixin de forma “natural” les unes amb les altres seguint
uns principis o lleis. Quines són?
a) Semblança: Una idea ens fa pensar en la idea d'una cosa semblant. Quan unim
coses q s’assemblen.
b) Contigüitat: Quan unim o associem idees q estan properes en l’espai o en el temps.
c) Causalitat* (causa-efecte): Quan unim 2 idees q habitualment estan unides en
forma de causa i efecte. La idea de causa em fa pensar en el seu efecte o a l’inrevés
*No hi ha una relació + forta q la relació de causa i efecte. Gràcies a aq. associació d’idees, realitzem suposicions sobre el
futur i allò q podrà passar. En el fons d’aq. comportament hi ha una inferència causal q es basa en la suposició q una idea
provoca una altra.
5. CLASSES DE PROPOSICIONS Amb les idees q tenim a la nostra ment construïm
coneixement. Aq. coneixement i les corresponents proposicions pot ser de 2 tipus:
CONEIXEMENT DE RELACIONS D’IDEES
➔ L’obtenim relacionant les idees q hi ha en una proposició sense la necessitat de
comprovació empírica. Són proposicions la veritat de les quals depenen sols d’elles
mateixes i són independents de l’experiència són anomenades: analítiques i a
priori.
➔ En si mateixes són vertaderes en virtut del significat dels termes o conceptes q
formen la proposició.
➔ És el món de la veritat matemàtica o lògica, en la qual la negació d’una d’aq.
proposicions és una contradicció, per tant, són proposicions vertaderes i universals
➔ Empirisme: origen del nostre coneixement és l’experiència sensible, i la font del
nostre coneixement són els sentits. Racionalisme: la raó proporciona coneixement
del món, els sentits, no són la font de coneixement.
➔ Empirisme: nega existència idees innates, que defensen els racionalistes. Si tots
els coneixements provenen de l’experiència, no hi ha res a la nostra ment abans de
tenir cap experiència. Les nocions metafísiques queden en dubte.
➔ Empirisme: jq considera l’experiència l’origen del coneixement, fa servir el mètode
Inductiu. Racionalisme: en posar l’accent en la raó, fa servir el mètode deductiu.
➔ Racionalisme: Fe total en què el món pot pugui conèixer a través de la raó i, x tant,
en què el coneixement de la veritat és possible. Té actitud dogmàtica respecte a la
veritat. Empirisme: Dubta que la realitat pugui arribar-se a conèixer, + enllà de la
nostra percepció i experiència: no hi ha veritats absolutes.
3. ELS CONTINGUTS DE LA MENT: IMPRESSIONS I IDEES
Hume pregunta com s’origina el coneixement en la ment humana, partint q de l’experiència
deriven tots els nostres continguts mentals.
Als continguts mentals del subjecte Hume els anomena percepcions. Percepció és tot allò q
trobem a la nostra ment i q deriva directament o indirectament de l’experiència. Xo no totes
són iguals, Hume fa la distinció entre impressions i idees.
“La diferència entre ambdues és en el grau de força i vivacitat amb q incideixen sobre la ment i s’obren camí en el nostre
pensament o consciència. Les percepcions q entren amb + força i violència les anomenem impressions; i incloc en aq. les
nostres sensacions, passions i emocions tal com apareixen per primer cop a l’ànima. X idees entenc les imatges febles de les
impressions quan pensem i raonem”
1. Impressions: resultat directe i immediat d’una experiència, ens proporcionen un
coneixement actual i són anteriors a les idees.
2. Idees: còpies debilitades, imatges o reflexos de les impressions en la nostra
memòria. Sempre estan referides a les impressions del passat.
PRINCIPI DE CÒPIA: CRITERI DE VALIDESA DEL CONEIXEMENT
De la relació de les impressions i les idees, Hume n’extreu el ppi de còpia, q diu q les
nostres idees són còpies de les impressions, i x tant, qualsevol idea ha d’estar connectada
amb la seva corresponent impressió. A través d’aq. ppi Hume estableix un criteri de validesa
del coneixement, establint com a:
1) Idees vertaderes/veritables: idees connectades amb la corresponent impressió.
2) Idees Falses: No poden ser connectades amb la corresponent impressió. Si una
idea no té connexió amb la seva impressió, és inútil i no cal continuar discutint.
, ✘ Conceptes propis de la metafísica: sense impressions corresponents perden la seva
posició privilegiada en l’àmbit de la reflexió filosòfica, jq no es pot mostrar el seu origen
empíric.
✘ L’existència d’idees innates: no deriven de cap experiència precedent. Les idees
innates dels racionalistes no tenen cabuda.
Respecte a les idees, Hume separa: A. Simples: el contingut és 1 element. e.g. color marró
B. Complexes: el contingut és +1 element. e.g. eriçó
4. MEMÒRIA I IMAGINACIÓ. LLEIS DE L’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Els continguts mentals es redueixen a impressions i idees. Aq. idees es poden originar a
partir d’impressions (ppi de còpia) o a través de la imaginació, associant unes idees amb
les altres a través de 3 lleis.
Mentre la memòria reprodueix les idees amb el mateix ordre d’aparició de les impressions,
la imaginació pot relacionar les idees lliurement, i.e. pot “trastocar l’ordre de les idees”. Tot i
això, la imaginació segueix unes pautes d’associació d’idees.
LLEI D’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Hi ha una força q fa q les idees s’uneixin de forma “natural” les unes amb les altres seguint
uns principis o lleis. Quines són?
a) Semblança: Una idea ens fa pensar en la idea d'una cosa semblant. Quan unim
coses q s’assemblen.
b) Contigüitat: Quan unim o associem idees q estan properes en l’espai o en el temps.
c) Causalitat* (causa-efecte): Quan unim 2 idees q habitualment estan unides en
forma de causa i efecte. La idea de causa em fa pensar en el seu efecte o a l’inrevés
*No hi ha una relació + forta q la relació de causa i efecte. Gràcies a aq. associació d’idees, realitzem suposicions sobre el
futur i allò q podrà passar. En el fons d’aq. comportament hi ha una inferència causal q es basa en la suposició q una idea
provoca una altra.
5. CLASSES DE PROPOSICIONS Amb les idees q tenim a la nostra ment construïm
coneixement. Aq. coneixement i les corresponents proposicions pot ser de 2 tipus:
CONEIXEMENT DE RELACIONS D’IDEES
➔ L’obtenim relacionant les idees q hi ha en una proposició sense la necessitat de
comprovació empírica. Són proposicions la veritat de les quals depenen sols d’elles
mateixes i són independents de l’experiència són anomenades: analítiques i a
priori.
➔ En si mateixes són vertaderes en virtut del significat dels termes o conceptes q
formen la proposició.
➔ És el món de la veritat matemàtica o lògica, en la qual la negació d’una d’aq.
proposicions és una contradicció, per tant, són proposicions vertaderes i universals