L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-
1898).
1. El sistema polític de la Restauració.
1.1. Un nou sistema polític.
Els grups conservadors esperaven que amb la Restauració tornaria l’estabilitat i
s’impediria qualsevol intent de revolució democràtica.
Antonio Cánovas del Castillo volia un nou model polític, diferent a l’època d’Isabel II,
que permetés l’alternança pacífica en el poder, retirés els militars de la vida política i
acabés amb els enfrontaments civils.
Per aconseguir aquests objectius necessitava una constitució que vertebrés un model
polític basat en el bipartidisme. També calia acabar amb la sublevació de Cuba i amb la
Tercera Guerra Carlina.
1.2. La Constitució del 1876.
Com la Constitució del 1869 era massa democràtica van ser convocades Corts
Constituents per sufragi universal, car encara estava vigent la del 1869.
La Constitució del 1876 representava el liberalisme doctrinari: sufragi censatari,
sobirania compartida entre el rei i les Corts i defensa dels valors tradicionals
(monarquia, catolicisme, propietat). El rei tenia amplis poders per nomenar el govern i
alts càrrecs, dissoldre les Corts i vetar les lleis. Les Corts eren bicamerals. El Congrés
dels Diputats era elegit per sufragi censatari segons una llei del 1878, fins la reforma
dels liberals de 1890 que va restablir el sufragi universal masculí. La meitat dels
membres del Senat eren vitalicis i nomenats pel rei.
S’establia la confessionalitat catòlica de l’Estat i es restablia el pressupost de culte i
clergat. S’establien les llibertats bàsiques però es deixava els seu desenvolupament en
lleis posteriors.
1.3. Bipartidisme i torn pacífic.
Cánovas va introduir l’alternança en el poder de dos grans partits que assumien la
Restauració, el conservador i el liberal. S’acceptava que hi hauria un torn pacífic que
garantiria l’estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les dues
famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política.
L’exèrcit, que constituïa un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder
civil. Com a contrapartida, s’atorgava als militars una certa autonomia per als seus
afers interns i es proveïa l’exèrcit d’un pressupost elevat.
1.4. La fi dels conflictes bèl·lics.
Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) els partidaris de Carles VII van obtenir
alguns èxits militars al llarg de la Primera República (1873-1874), però amb la
Restauració es van desenvolupar intenses campanyes que van permetre el 1875 la
pacificació de l’interior de Catalunya, Baix Aragó i el Maestrat. Al 1876 van ser
derrotats els carlins del País Basc i de Navarra.
1898).
1. El sistema polític de la Restauració.
1.1. Un nou sistema polític.
Els grups conservadors esperaven que amb la Restauració tornaria l’estabilitat i
s’impediria qualsevol intent de revolució democràtica.
Antonio Cánovas del Castillo volia un nou model polític, diferent a l’època d’Isabel II,
que permetés l’alternança pacífica en el poder, retirés els militars de la vida política i
acabés amb els enfrontaments civils.
Per aconseguir aquests objectius necessitava una constitució que vertebrés un model
polític basat en el bipartidisme. També calia acabar amb la sublevació de Cuba i amb la
Tercera Guerra Carlina.
1.2. La Constitució del 1876.
Com la Constitució del 1869 era massa democràtica van ser convocades Corts
Constituents per sufragi universal, car encara estava vigent la del 1869.
La Constitució del 1876 representava el liberalisme doctrinari: sufragi censatari,
sobirania compartida entre el rei i les Corts i defensa dels valors tradicionals
(monarquia, catolicisme, propietat). El rei tenia amplis poders per nomenar el govern i
alts càrrecs, dissoldre les Corts i vetar les lleis. Les Corts eren bicamerals. El Congrés
dels Diputats era elegit per sufragi censatari segons una llei del 1878, fins la reforma
dels liberals de 1890 que va restablir el sufragi universal masculí. La meitat dels
membres del Senat eren vitalicis i nomenats pel rei.
S’establia la confessionalitat catòlica de l’Estat i es restablia el pressupost de culte i
clergat. S’establien les llibertats bàsiques però es deixava els seu desenvolupament en
lleis posteriors.
1.3. Bipartidisme i torn pacífic.
Cánovas va introduir l’alternança en el poder de dos grans partits que assumien la
Restauració, el conservador i el liberal. S’acceptava que hi hauria un torn pacífic que
garantiria l’estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les dues
famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política.
L’exèrcit, que constituïa un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder
civil. Com a contrapartida, s’atorgava als militars una certa autonomia per als seus
afers interns i es proveïa l’exèrcit d’un pressupost elevat.
1.4. La fi dels conflictes bèl·lics.
Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) els partidaris de Carles VII van obtenir
alguns èxits militars al llarg de la Primera República (1873-1874), però amb la
Restauració es van desenvolupar intenses campanyes que van permetre el 1875 la
pacificació de l’interior de Catalunya, Baix Aragó i el Maestrat. Al 1876 van ser
derrotats els carlins del País Basc i de Navarra.
