TÈCNIQUES D’HIBRIDACIÓ
TÈCNIQUES D’HIBRIDACIÓ SEGONS EL MEDI
➔ Tècniques d’hibridació en suport sòlid: es caracteritzen perquè una de les dues
molècules implicades, la seqüència diana o la sonda, s'immobilitzen sobre un suport
sòlid previ a la hibridació.
◆ L'habitual és fixar al suport la mostra que conté la seqüència diana i incubar
posteriorment amb la sonda marcada per a formar l'híbrid. En aquesta
metodologia es basen les tècniques de Dot Blot, Southern Blot i Northern
Blot.
◆ En altres ocasions s'obté més informació fixant al suport la sonda i incubant
posteriorment amb l'àcid nucleic que s'estudia, prèviament marcat. En
aquesta metodologia es basen els Bioxips.
➔ Tècniques d’hibridació en medi líquid: l'híbrid sonda/seqüència diana es forma en
solució, normalment en pocillos d'una placa microtiter, i posteriorment es fixa a la
paret del pocillo per a procedir a la seva detecció.
◆ Una característica d'aquestes tècniques és que habitualment no es marca ni
la sonda ni la mostra. L'híbrid es detecta per mètodes indirectes més o
menys complexos.
◆ Estàs tècniques s'han desenvolupat fonamentalment per a diagnòstic
microbiològic i especialment per a la detecció de virus.
◆ Les més importants són: tècnica de captura d'híbrid i la tècnica d'ADN
ramificat.
➔ Tècniques d’hibridació in situ: Permeten detectar i localitzar seqüències d'àcids
nucleics sobre cromosomes metafàsics, cèl·lules i teixits.
◆ Són les tècniques en les quals la hibridació dels àcids nucleics es realitza
directament sobre extensions citològiques o seccions de teixit i el resultat
obtingut s'analitza microscòpicament en el context de detalls morfològics. Hi
ha dos tipus depenent del marcador emprat: FISH i CISH.
, DOT BLOT
Si les aplicacions es realitzen en forma de banda
en lloc d'en forma circular, la tècnica es
denomina slot blot.
PROTOCOL DEL DOT BLOT
TÈCNIQUES D’HIBRIDACIÓ SEGONS EL MEDI
➔ Tècniques d’hibridació en suport sòlid: es caracteritzen perquè una de les dues
molècules implicades, la seqüència diana o la sonda, s'immobilitzen sobre un suport
sòlid previ a la hibridació.
◆ L'habitual és fixar al suport la mostra que conté la seqüència diana i incubar
posteriorment amb la sonda marcada per a formar l'híbrid. En aquesta
metodologia es basen les tècniques de Dot Blot, Southern Blot i Northern
Blot.
◆ En altres ocasions s'obté més informació fixant al suport la sonda i incubant
posteriorment amb l'àcid nucleic que s'estudia, prèviament marcat. En
aquesta metodologia es basen els Bioxips.
➔ Tècniques d’hibridació en medi líquid: l'híbrid sonda/seqüència diana es forma en
solució, normalment en pocillos d'una placa microtiter, i posteriorment es fixa a la
paret del pocillo per a procedir a la seva detecció.
◆ Una característica d'aquestes tècniques és que habitualment no es marca ni
la sonda ni la mostra. L'híbrid es detecta per mètodes indirectes més o
menys complexos.
◆ Estàs tècniques s'han desenvolupat fonamentalment per a diagnòstic
microbiològic i especialment per a la detecció de virus.
◆ Les més importants són: tècnica de captura d'híbrid i la tècnica d'ADN
ramificat.
➔ Tècniques d’hibridació in situ: Permeten detectar i localitzar seqüències d'àcids
nucleics sobre cromosomes metafàsics, cèl·lules i teixits.
◆ Són les tècniques en les quals la hibridació dels àcids nucleics es realitza
directament sobre extensions citològiques o seccions de teixit i el resultat
obtingut s'analitza microscòpicament en el context de detalls morfològics. Hi
ha dos tipus depenent del marcador emprat: FISH i CISH.
, DOT BLOT
Si les aplicacions es realitzen en forma de banda
en lloc d'en forma circular, la tècnica es
denomina slot blot.
PROTOCOL DEL DOT BLOT
