TEMA 1 ANTIGUITAT TARDANA I REGNES
GERMÀNICS
La fi del món antic i la caiguda de l'Imperi Romà a Occident. De
Dioclecià ( 284-305) a Ròmul August ( 475-476 )
Marc cronològic
A partir de l'anomenada crisi del segle III fins al final de l'Imperi Romà d'Occident.
La Crisi del segle III, també coneguda com l'Anarquia militar, va des del 235, quan el títol
d’August és assumit per Maximí Traci, fins el 285 , primer any de Dioclecià com August.
La fi de l'Imperi Romà d'Occident és el 476, quan l'emperador Ròmul Augústul va ser
deposat per Odoacre/Odovacar, el seu magister militum, un bàrbar d'ascendència
escirriana. Abans d'aquest any la Gàl·lia, Hispània, Àfrica i Britannia estaven lliures de la
interferència imperial i la seva història pertany a l'àmbit dels regnes germànics, que són els
estats successors de l’imperi a oocident
La deposició de Ròmul August va tancar la vida política d'un imperi gairebé mort ja l'any
455.
Marc geogràfic
Europa Occidental, conca mediterrània , Orient Mitjà, la conca del Danubi i Anatòlia.
Llocs per recordar:
- Ravenna
- Hippo Regius (Bône, Annaba)
- Constantinoble
- Trier
- Cartago
- Antioquia
- Alexandria
- Barcino
- Adrianòpolis
- Sirmium (Sremska Mitrovica)
- Nicea
- Dura Europos
- Nisibis
- Pannonia
- Ilyricum
- Agri Decumates
- Vall del riu Bagradas
- Tebaida
- Armòrica
- altiplà sirià
- Tràcia
- Capadòcia
- Àfrica
Paraules clau
- Tetrarquia: el poder de cuatre.
, - Renda: aquí no vol dir riquesa. Vol dir un pagament per l’ús de ____ de quelcom. Lloguer.
Camperol arrendatari paga a un propietari per cultivar la terra d’aquest.
- Colonat: arrendataris diferenciats de la resta.
- Curia: col·legi municipal. Organisme municipal que es dedica a la organització. Per formar-
hi part es necessari possa diners.
- Defensa en profunditat, defensa elàstica.
Crisi del segle III
Bàrbars i perses ataquen i derroten els exèrcits romans en el camp de batalla - ciutats
saquejades, camps, granges i propietats devastades , la pèrdua de vides i béns a tot arreu.
Aixecaments camperols– Bacaudae -, disturbis civils arreu. El bandolerisme esdevé
endèmic dins l’Imperi.
Anarquia Militar
Exèrcit romà en estat proper al col·lapse. Derrotat, mal pagat i poc preparat.
Els emperadors són proclamats i deposats pels seus propis soldats, que sols lluiten per
l'augment de recompenses i bonificacions d'adhesió. Com a resultat 33 emperadors van
governar durant 50 anys , només dos d’ells van morir al llit, la resta per l'espasa – al camp
de batalla, a mans de les seves tropes o assassinats -.
La crisi financera fou enfrontada amb una política de desvalorització del monedatge, que va
posar l'Imperi Romà en una situació desesperada. Tot a causa de que els emperadors
pagaven més, pujaven els sous als soldats per guanyar-se’ls.
La recuperació romana: Dioclecià (284-305) i la Tetrarquia
Dioclecià, un soldat de carrera i home fet a si mateix, d’ascendència il·líria i comandant de la
cavalleria amb els emperadors Aurelià i Probus, va ser proclamat emperador pels seus
soldats el 284 amb el títol d'August.
Home acostumat al deure i a la disciplina militar, va aconseguir aturar la crisi i restaurar
l'imperi de Roma. Els seus èxits van ser impressionants.
Quins van ser els seus èxits?
- Derrota de la Pèrsia sassànida i la restauració de
les fronteres a l'Est
- Derrota dels gots al Danubi.
- Aixecaments i revoltes camperoles reprimides.
- Usurpadors, bandolers, saquejadors i pirates
suprimits.
- La reforma exhaustiva de l'administració i de
l’exercici del poder.
Aquesta darrera reforma es manifesta en els següents camps:
- Desplegament militar
- Defensa en profunditat/elàstica
- Nou arranjament provincial -dioceses-
GERMÀNICS
La fi del món antic i la caiguda de l'Imperi Romà a Occident. De
Dioclecià ( 284-305) a Ròmul August ( 475-476 )
Marc cronològic
A partir de l'anomenada crisi del segle III fins al final de l'Imperi Romà d'Occident.
La Crisi del segle III, també coneguda com l'Anarquia militar, va des del 235, quan el títol
d’August és assumit per Maximí Traci, fins el 285 , primer any de Dioclecià com August.
La fi de l'Imperi Romà d'Occident és el 476, quan l'emperador Ròmul Augústul va ser
deposat per Odoacre/Odovacar, el seu magister militum, un bàrbar d'ascendència
escirriana. Abans d'aquest any la Gàl·lia, Hispània, Àfrica i Britannia estaven lliures de la
interferència imperial i la seva història pertany a l'àmbit dels regnes germànics, que són els
estats successors de l’imperi a oocident
La deposició de Ròmul August va tancar la vida política d'un imperi gairebé mort ja l'any
455.
Marc geogràfic
Europa Occidental, conca mediterrània , Orient Mitjà, la conca del Danubi i Anatòlia.
Llocs per recordar:
- Ravenna
- Hippo Regius (Bône, Annaba)
- Constantinoble
- Trier
- Cartago
- Antioquia
- Alexandria
- Barcino
- Adrianòpolis
- Sirmium (Sremska Mitrovica)
- Nicea
- Dura Europos
- Nisibis
- Pannonia
- Ilyricum
- Agri Decumates
- Vall del riu Bagradas
- Tebaida
- Armòrica
- altiplà sirià
- Tràcia
- Capadòcia
- Àfrica
Paraules clau
- Tetrarquia: el poder de cuatre.
, - Renda: aquí no vol dir riquesa. Vol dir un pagament per l’ús de ____ de quelcom. Lloguer.
Camperol arrendatari paga a un propietari per cultivar la terra d’aquest.
- Colonat: arrendataris diferenciats de la resta.
- Curia: col·legi municipal. Organisme municipal que es dedica a la organització. Per formar-
hi part es necessari possa diners.
- Defensa en profunditat, defensa elàstica.
Crisi del segle III
Bàrbars i perses ataquen i derroten els exèrcits romans en el camp de batalla - ciutats
saquejades, camps, granges i propietats devastades , la pèrdua de vides i béns a tot arreu.
Aixecaments camperols– Bacaudae -, disturbis civils arreu. El bandolerisme esdevé
endèmic dins l’Imperi.
Anarquia Militar
Exèrcit romà en estat proper al col·lapse. Derrotat, mal pagat i poc preparat.
Els emperadors són proclamats i deposats pels seus propis soldats, que sols lluiten per
l'augment de recompenses i bonificacions d'adhesió. Com a resultat 33 emperadors van
governar durant 50 anys , només dos d’ells van morir al llit, la resta per l'espasa – al camp
de batalla, a mans de les seves tropes o assassinats -.
La crisi financera fou enfrontada amb una política de desvalorització del monedatge, que va
posar l'Imperi Romà en una situació desesperada. Tot a causa de que els emperadors
pagaven més, pujaven els sous als soldats per guanyar-se’ls.
La recuperació romana: Dioclecià (284-305) i la Tetrarquia
Dioclecià, un soldat de carrera i home fet a si mateix, d’ascendència il·líria i comandant de la
cavalleria amb els emperadors Aurelià i Probus, va ser proclamat emperador pels seus
soldats el 284 amb el títol d'August.
Home acostumat al deure i a la disciplina militar, va aconseguir aturar la crisi i restaurar
l'imperi de Roma. Els seus èxits van ser impressionants.
Quins van ser els seus èxits?
- Derrota de la Pèrsia sassànida i la restauració de
les fronteres a l'Est
- Derrota dels gots al Danubi.
- Aixecaments i revoltes camperoles reprimides.
- Usurpadors, bandolers, saquejadors i pirates
suprimits.
- La reforma exhaustiva de l'administració i de
l’exercici del poder.
Aquesta darrera reforma es manifesta en els següents camps:
- Desplegament militar
- Defensa en profunditat/elàstica
- Nou arranjament provincial -dioceses-
