TEMA 1: INTRODUCCIÓ : APROXIMACIÓ BIOQUÍMICA A L’ESTUDI DE LA VIDA
El que diferència principalment el que té vida i el que no és la seva capacitat que te de formar
una organització complexa i reformar-se i també la capacitat de rebre, captar i transmetre
informació.
1.1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Organisme complet, òrgans, teixits, cèl·lules aïllades, orgànuls subcel·lulars i molècules.
1.2. UNIFORMITAT I DIVERSIFICACIÓ BIOQUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS
La vida és química orgànica en dissolució aquosa”
. C (50-60%), O (25-39%), N (8-10%), H (3-4%) representen el 96% de la matèria viva ( % en
residu sòlid), seguits de Na, K, Cl, Mg, Ca i dels oligoelements universals.
. CHON tenen tendència a formar enllaços covalents, principalment el C, ja que pot formar
enllaços amb si mateix i amb altres elements. També pot formar tan enllaços simples ( molt
moviment i flexibilitat) i enllaços dobles ( molt més rígids i estables).
. Els compostos orgànics estan formats per esquelets de carboni units amb enllaços covalents.
. les molècules orgàniques que es poden construir poden tenir una infinitat d’estructures
tridimensionals definides.
1.3. ELS GRUPS FUNCIONALS
- més rellevants: Hidroxil, carbonil amino, sulfidril, fosfat, ester, carboxil, amida
, 1.4. INTERACCIONS DEBILS O NO COVALENTS:
La complexitat de la matèria no s’explica només mitjançant enllaços covalents. Hi ha diversos
tipus d’interaccions dèbils o no covalents: interaccions electrostàtiques ( entre grups de
carregues o ions), forces de van de Waals ( entre dipols i dipols induïts) , enllaços o pont
d’hidrogen ( enllaç parcialment covalent) i interaccions hidrofòbiques ( dependent de l’elevada
entropia de l’aigua).
1.4.1. LA IMPORTÀNCIA DE LES INTERACCIONS NO COBIALENTS : són tan dèbils que es poden
estar formant i desfent amb molta més freqüència, per tant tenen molta més utilitat.
A MÉS A MÉS, SÓN DE NATURALESA ELECTROSTÀTICA. LA INTERACCIÓ DEPÈN DE LES FORCES
QUE LES CÀRREGUES EXERCEIXEN SOBRE LES ALTRES.
El que diferència principalment el que té vida i el que no és la seva capacitat que te de formar
una organització complexa i reformar-se i també la capacitat de rebre, captar i transmetre
informació.
1.1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Organisme complet, òrgans, teixits, cèl·lules aïllades, orgànuls subcel·lulars i molècules.
1.2. UNIFORMITAT I DIVERSIFICACIÓ BIOQUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS
La vida és química orgànica en dissolució aquosa”
. C (50-60%), O (25-39%), N (8-10%), H (3-4%) representen el 96% de la matèria viva ( % en
residu sòlid), seguits de Na, K, Cl, Mg, Ca i dels oligoelements universals.
. CHON tenen tendència a formar enllaços covalents, principalment el C, ja que pot formar
enllaços amb si mateix i amb altres elements. També pot formar tan enllaços simples ( molt
moviment i flexibilitat) i enllaços dobles ( molt més rígids i estables).
. Els compostos orgànics estan formats per esquelets de carboni units amb enllaços covalents.
. les molècules orgàniques que es poden construir poden tenir una infinitat d’estructures
tridimensionals definides.
1.3. ELS GRUPS FUNCIONALS
- més rellevants: Hidroxil, carbonil amino, sulfidril, fosfat, ester, carboxil, amida
, 1.4. INTERACCIONS DEBILS O NO COVALENTS:
La complexitat de la matèria no s’explica només mitjançant enllaços covalents. Hi ha diversos
tipus d’interaccions dèbils o no covalents: interaccions electrostàtiques ( entre grups de
carregues o ions), forces de van de Waals ( entre dipols i dipols induïts) , enllaços o pont
d’hidrogen ( enllaç parcialment covalent) i interaccions hidrofòbiques ( dependent de l’elevada
entropia de l’aigua).
1.4.1. LA IMPORTÀNCIA DE LES INTERACCIONS NO COBIALENTS : són tan dèbils que es poden
estar formant i desfent amb molta més freqüència, per tant tenen molta més utilitat.
A MÉS A MÉS, SÓN DE NATURALESA ELECTROSTÀTICA. LA INTERACCIÓ DEPÈN DE LES FORCES
QUE LES CÀRREGUES EXERCEIXEN SOBRE LES ALTRES.
