MÈRIDA
Avui us parlaré de la ciutat romana, Mèrida.
Primerament us faré una breu introducció sobre Mèrida. Seguidament parlaré sobre les dades principals com
el seu nom i d’origen d’aquest, la data de fundació i els motius de la seva fundació. Després us parlaré del seu
plànol urbanístic com a ciutat romana, detallant les seves principals artèries i explicant els principals punts
arqueològics. A continuació us esmentaré esdeveniments històrics importants vinculats a la ciutat i us parlaré
dels monuments que s’hi troben allà i que s’hi conserves. Per últim, em podreu ser preguntes respecte a la
meva presentació en cas que en tingueu.
Mèrida és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura. Darrere de Badajoz i
Càceres, és el tercer nucli de població d'Extremadura. Mèrida es troba geogràficament gairebé al centre de la
regió, travessada pel riu Guadiana i el riu Albarranes. El seu important conjunt arqueològic i monumental va
ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993.
La paraula Mèrida ve del llatí "Emèrita", primer nom d'una ciutat fundada pels romans 25 anys abans de Crist a
Espanya i que es denominava pel seu nom complet "Emèrita Augusta", per Octavi August, l'Emperador, i pels
"emèrits" o soldats veterans que es retiraven allà quan deixaven de combatre. També el nom "Mèrida" és usat
per a dones que prové d'Emèrita', les quals són cridades així per ser persones valentes, atrevides i una mica
rebels.
És probable que en el lloc en el qual es va assentar finalment Augusta Emèrita existís prèviament una petita
ciutat, també romana, però la veritat és que l'any 25 aC l'Emperador Octavi August va ordenar fundar la
Colònia Iulia Augusta Emèrita, en la qual s'assentaran els militars veterans (emèrits) de les legions V Alaudae i
X Gemina després de les victòries davant els càntabres al nord de la Península. Un altre factor que influeix en la
fundació de Mèrida és la seva situació geogràfica. Mèrida està sobre un pas del Guadiana estratègic des de
temps immemorial, amb una gran illa central que facilita el pas de l'ample riu i permet fins i tot la celebració a
ella de mercats. De fet, Mèrida controla l'eix d'una ruta peninsular preromana tan vella com la de Sevilla i
Ayamonte cap a Salamanca i Lleó. Afegeixin a això l'extraordinària fertilitat del lloc i les facilitats per al bestiar.
És un lloc, doncs, que va haver de ser habitat i transitat comercialment en diverses èpoques anteriors a Roma.
Ara començarem a aprofundir més en la ciutat. Una ciutat romana típica estava articulada sobre dos eixos
principals: el cardo maximus, la via que recorria la ciutat de nord a sud, i el decumanus maximus o el carrer
que travessava la ciutat d'est a oest; El traçat de la resta de carrers, alineades en paral·lel al card i al
decumanus, obeïa a una organització geomètrica que dividia l'espai en quadrícules, denominades insulae
("pomes"). Cadascuna d'elles era ocupada per edificis públics o privats. Normalment la ciutat s'envoltava amb
una muralla que tenia quatre portes als extrems de les dues vies principals.
A Mèrida podem trobar diferents punts arqueològics. Les termes romanes (14), la cripta o Basílica de Santa
Eulàlia (18), la casa de Mitreu (17), l’aqüeducte dels miracles (19) i el museu nacional d’art romà (11).
Les Termes es van construir probablement al segle II i van estar en funcionament fins al segle III. Es
proveïen de l'aigua que transportava l'aqüeducte, recollida des d'un dipòsit de distribució. A partir de les restes
se sap que aquests banys tenien en el seu interior dues piscines d'aigua calenta i una d'aigua freda, a més
d'una palestra (espai per a la pràctica d'esports) i una altra piscina exterior.
La basílica de Santa Eulàlia, també coneguda com a Basílica martirial de Santa Eulàlia de Mèrida és un
edifici religiós a la ciutat de Mèrida, considerat un nucli molt important del paleocristianisme en la península
Ibèrica. Va ser el primer un dels primers temples cristians erigit a Mèrida després de l'Edicte de Milà de
l'Emperador Constantí.
Es coneix amb el nom de Casa del Mitreu per la seva proximitat amb les restes d'un possible temple
dedicat a Mitra, apareguts al solar ocupat per la plaça de toros. La casa, situada extramurs de la ciutat romana,
es va construir a la fi del s.I o començaments del s.II. Algunes de les seves estructures i decoracions són de
dates posteriors donades les remodelacions que el seu ús, al llarg de diversos segles, va fer necessàries. Les
Avui us parlaré de la ciutat romana, Mèrida.
Primerament us faré una breu introducció sobre Mèrida. Seguidament parlaré sobre les dades principals com
el seu nom i d’origen d’aquest, la data de fundació i els motius de la seva fundació. Després us parlaré del seu
plànol urbanístic com a ciutat romana, detallant les seves principals artèries i explicant els principals punts
arqueològics. A continuació us esmentaré esdeveniments històrics importants vinculats a la ciutat i us parlaré
dels monuments que s’hi troben allà i que s’hi conserves. Per últim, em podreu ser preguntes respecte a la
meva presentació en cas que en tingueu.
Mèrida és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura. Darrere de Badajoz i
Càceres, és el tercer nucli de població d'Extremadura. Mèrida es troba geogràficament gairebé al centre de la
regió, travessada pel riu Guadiana i el riu Albarranes. El seu important conjunt arqueològic i monumental va
ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993.
La paraula Mèrida ve del llatí "Emèrita", primer nom d'una ciutat fundada pels romans 25 anys abans de Crist a
Espanya i que es denominava pel seu nom complet "Emèrita Augusta", per Octavi August, l'Emperador, i pels
"emèrits" o soldats veterans que es retiraven allà quan deixaven de combatre. També el nom "Mèrida" és usat
per a dones que prové d'Emèrita', les quals són cridades així per ser persones valentes, atrevides i una mica
rebels.
És probable que en el lloc en el qual es va assentar finalment Augusta Emèrita existís prèviament una petita
ciutat, també romana, però la veritat és que l'any 25 aC l'Emperador Octavi August va ordenar fundar la
Colònia Iulia Augusta Emèrita, en la qual s'assentaran els militars veterans (emèrits) de les legions V Alaudae i
X Gemina després de les victòries davant els càntabres al nord de la Península. Un altre factor que influeix en la
fundació de Mèrida és la seva situació geogràfica. Mèrida està sobre un pas del Guadiana estratègic des de
temps immemorial, amb una gran illa central que facilita el pas de l'ample riu i permet fins i tot la celebració a
ella de mercats. De fet, Mèrida controla l'eix d'una ruta peninsular preromana tan vella com la de Sevilla i
Ayamonte cap a Salamanca i Lleó. Afegeixin a això l'extraordinària fertilitat del lloc i les facilitats per al bestiar.
És un lloc, doncs, que va haver de ser habitat i transitat comercialment en diverses èpoques anteriors a Roma.
Ara començarem a aprofundir més en la ciutat. Una ciutat romana típica estava articulada sobre dos eixos
principals: el cardo maximus, la via que recorria la ciutat de nord a sud, i el decumanus maximus o el carrer
que travessava la ciutat d'est a oest; El traçat de la resta de carrers, alineades en paral·lel al card i al
decumanus, obeïa a una organització geomètrica que dividia l'espai en quadrícules, denominades insulae
("pomes"). Cadascuna d'elles era ocupada per edificis públics o privats. Normalment la ciutat s'envoltava amb
una muralla que tenia quatre portes als extrems de les dues vies principals.
A Mèrida podem trobar diferents punts arqueològics. Les termes romanes (14), la cripta o Basílica de Santa
Eulàlia (18), la casa de Mitreu (17), l’aqüeducte dels miracles (19) i el museu nacional d’art romà (11).
Les Termes es van construir probablement al segle II i van estar en funcionament fins al segle III. Es
proveïen de l'aigua que transportava l'aqüeducte, recollida des d'un dipòsit de distribució. A partir de les restes
se sap que aquests banys tenien en el seu interior dues piscines d'aigua calenta i una d'aigua freda, a més
d'una palestra (espai per a la pràctica d'esports) i una altra piscina exterior.
La basílica de Santa Eulàlia, també coneguda com a Basílica martirial de Santa Eulàlia de Mèrida és un
edifici religiós a la ciutat de Mèrida, considerat un nucli molt important del paleocristianisme en la península
Ibèrica. Va ser el primer un dels primers temples cristians erigit a Mèrida després de l'Edicte de Milà de
l'Emperador Constantí.
Es coneix amb el nom de Casa del Mitreu per la seva proximitat amb les restes d'un possible temple
dedicat a Mitra, apareguts al solar ocupat per la plaça de toros. La casa, situada extramurs de la ciutat romana,
es va construir a la fi del s.I o començaments del s.II. Algunes de les seves estructures i decoracions són de
dates posteriors donades les remodelacions que el seu ús, al llarg de diversos segles, va fer necessàries. Les
