La publicitat
La publicitat té la finalitat de captar l'interès dels consumidors, fer-los conèixer
un producte i convèncer perquè el comprin.
Els anuncis, però, no es limiten simplement a mostrar-nos les qualitats del
producte. Els anuncis generalment no fan res més que buscar estratègies perquè
el producte o la marca anunciant acabi sent significativa pel públic.
Aquestes estratègies consisteixen bàsicament a connotar els productes a través
de personatges i situacions.
Podem dir que la publicitat, més enllà de vendre productes, ven valors, maneres
de fer i de ser, sempre associades a aquests productes.
La imatge juga un paper importantíssim en l'articulació d'aquestes estratègies
comunicatives i persuasives.
Amb ella es pot crear un món fictici a partir d'elements reals, que a través de la
semblança visual pot esdevenir completament versemblant als nostres ulls.
Les imatges es poden retocar.
Aquestes possibilitats permeten manipular els objectes, els cossos de les
persones per a fer aparèixer en els anuncis.
A part de la versemblança que aporten, les imatges augmenten la capacitat
emotiva del missatge i també les possibilitats que es produeixi una identificació
entre el consumidor i els personatges que apareixen a l'anunci.
La imatge utilitza totes les seves possibilitats tècniques i expressives per a
construir aquests mons:
Els punts de vista són els adequats perquè el personatge sembli més alt, més
sensual, més fort, més distant, més alegre…
Les ombres i els tocs de llum modulen les formes dels objectes i dels cossos.
Els retocs digitals amaguen les protuberàncies de la pell i en suavitzen els tons.
Els enquadraments proporcionen el significat just a l'escena...
Obra de la imatge publicitària són els cossos perfectes segons l'estereotip de
moda, els paisatges magnífics, les cases lluminoses, les situacions impossibles
que ens transmeten a la perfecció una idea…
Sovint ens trobem amb organitzacions o agents que aspiren a orientar els nostres
pensaments i les nostres decisions.
Però els humans, amb la nostra racionalitat, tenim la possibilitat d'analitzar,
reflexionar i prendre decisions pròpies i intel·ligents.
Podem mantenir la nostra identitat amb la publicitat o podem estar sotmesos a
ella.
, La publicitat persegueix tres objectius: informar, persuadir i aconseguir una
determinada compra.
El repte dels informadors o comunicadors publicitaris és gran: han d'aconseguir
que un producte determinat sobresurti i, mitjançant la persuasió, esdevingui el
preferit.
Si no és la qualitat informativa el que distingeix un producte, la informació sobre
aquest tendirà a ser mínima; la diferenciació es recolzarà en la imatge de marca i
en la presentació. Els publicistes recorren a trucs per atreure l'atenció.
Trucs o recursos que s'usen per a persuadir o, anant més enllà, seduir:
PARAULES ESQUER: nou, ràpid, millor, autèntic, únic, sorprenent.
ATRACCIÓ SEXUAL
PATRONS IDEALS: parelles joves, mestresses de casa…
DISSONÀNCIA COGNITIVA: percepció de què hom no té allò que l'anunciant
suposa hauria de tenir. Per exemple: que la tecnologia que tenim no és la que
hauríem de tenir. La dissonància crea un malestar que ens mou a comprar.
Els fabricants de béns i proveïdors de serveis necessiten informar i recordar allò
que ofereixen.
Els consumidors han de poder elegir entre diferents opcions.
La publicitat té un efecte estabilitzador de l'ocupació tot assegurant la venda
regular de la producció.
La publicitat és el fonament de la competència en el mercat; estimula el
desenvolupament i la innovació, estabilitza la vida econòmica.
Però l'anunci porta missatges implícits.
La publicitat ven productes; però la publicitat ven, especialment, promeses.
La més elemental reflexió mostra que entre el producte anunciat i el valor promès
hi ha ben poca relació.
El recurs més sofisticat del món és seduir artística i bellament a fi de vendre.
S'ha dit que actualment la millor fotografia es veu als anuncis de la televisió o als
anuncis de la publicitat estàtica.
Persuadir i seduir són activitats semblants però amb remarcables diferències:
En la persuasió s'ofereixen raons i arguments; el receptor pot defensar-se i la
seva capacitat d'elecció no queda anul·lada.
En la seducció prenen primacia els sentiments i les emocions; es pretén fascinar
i captivar.
La seducció és un tipus de comunicació ambivalent: l'atracció seductora és un
enlluernament moltes vegades enganyós.
La publicitat té la finalitat de captar l'interès dels consumidors, fer-los conèixer
un producte i convèncer perquè el comprin.
Els anuncis, però, no es limiten simplement a mostrar-nos les qualitats del
producte. Els anuncis generalment no fan res més que buscar estratègies perquè
el producte o la marca anunciant acabi sent significativa pel públic.
Aquestes estratègies consisteixen bàsicament a connotar els productes a través
de personatges i situacions.
Podem dir que la publicitat, més enllà de vendre productes, ven valors, maneres
de fer i de ser, sempre associades a aquests productes.
La imatge juga un paper importantíssim en l'articulació d'aquestes estratègies
comunicatives i persuasives.
Amb ella es pot crear un món fictici a partir d'elements reals, que a través de la
semblança visual pot esdevenir completament versemblant als nostres ulls.
Les imatges es poden retocar.
Aquestes possibilitats permeten manipular els objectes, els cossos de les
persones per a fer aparèixer en els anuncis.
A part de la versemblança que aporten, les imatges augmenten la capacitat
emotiva del missatge i també les possibilitats que es produeixi una identificació
entre el consumidor i els personatges que apareixen a l'anunci.
La imatge utilitza totes les seves possibilitats tècniques i expressives per a
construir aquests mons:
Els punts de vista són els adequats perquè el personatge sembli més alt, més
sensual, més fort, més distant, més alegre…
Les ombres i els tocs de llum modulen les formes dels objectes i dels cossos.
Els retocs digitals amaguen les protuberàncies de la pell i en suavitzen els tons.
Els enquadraments proporcionen el significat just a l'escena...
Obra de la imatge publicitària són els cossos perfectes segons l'estereotip de
moda, els paisatges magnífics, les cases lluminoses, les situacions impossibles
que ens transmeten a la perfecció una idea…
Sovint ens trobem amb organitzacions o agents que aspiren a orientar els nostres
pensaments i les nostres decisions.
Però els humans, amb la nostra racionalitat, tenim la possibilitat d'analitzar,
reflexionar i prendre decisions pròpies i intel·ligents.
Podem mantenir la nostra identitat amb la publicitat o podem estar sotmesos a
ella.
, La publicitat persegueix tres objectius: informar, persuadir i aconseguir una
determinada compra.
El repte dels informadors o comunicadors publicitaris és gran: han d'aconseguir
que un producte determinat sobresurti i, mitjançant la persuasió, esdevingui el
preferit.
Si no és la qualitat informativa el que distingeix un producte, la informació sobre
aquest tendirà a ser mínima; la diferenciació es recolzarà en la imatge de marca i
en la presentació. Els publicistes recorren a trucs per atreure l'atenció.
Trucs o recursos que s'usen per a persuadir o, anant més enllà, seduir:
PARAULES ESQUER: nou, ràpid, millor, autèntic, únic, sorprenent.
ATRACCIÓ SEXUAL
PATRONS IDEALS: parelles joves, mestresses de casa…
DISSONÀNCIA COGNITIVA: percepció de què hom no té allò que l'anunciant
suposa hauria de tenir. Per exemple: que la tecnologia que tenim no és la que
hauríem de tenir. La dissonància crea un malestar que ens mou a comprar.
Els fabricants de béns i proveïdors de serveis necessiten informar i recordar allò
que ofereixen.
Els consumidors han de poder elegir entre diferents opcions.
La publicitat té un efecte estabilitzador de l'ocupació tot assegurant la venda
regular de la producció.
La publicitat és el fonament de la competència en el mercat; estimula el
desenvolupament i la innovació, estabilitza la vida econòmica.
Però l'anunci porta missatges implícits.
La publicitat ven productes; però la publicitat ven, especialment, promeses.
La més elemental reflexió mostra que entre el producte anunciat i el valor promès
hi ha ben poca relació.
El recurs més sofisticat del món és seduir artística i bellament a fi de vendre.
S'ha dit que actualment la millor fotografia es veu als anuncis de la televisió o als
anuncis de la publicitat estàtica.
Persuadir i seduir són activitats semblants però amb remarcables diferències:
En la persuasió s'ofereixen raons i arguments; el receptor pot defensar-se i la
seva capacitat d'elecció no queda anul·lada.
En la seducció prenen primacia els sentiments i les emocions; es pretén fascinar
i captivar.
La seducció és un tipus de comunicació ambivalent: l'atracció seductora és un
enlluernament moltes vegades enganyós.
