Llenguatge audiovisual
Index:
1. Enquadrament
2. Tipus de pla
3. Moviments de camara
4. Punt de vista
5. Il·luminació
6. Muntatge
7. El so
Com a espectadors de teatre, podem decidir el que volem mirar, pero al cinema
veiem el que volen que veiem, el que enfoca la camara. Tots els espectadors estan
mirant el mateix.
Enquadrament
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i
que determina allò que l’espectador veurà. Una càmera té uns límits físics
horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina
part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla, i des d’on ens la mostrarà,
és a dir, amb quin angle d’enquadrament. Dit d’una altra manera, en la realitat
nosaltres podem triar cap on mirem. Quan mirem una pel·lícula el director decideix
per nosaltres i estem obligats a posar-nos únicament en el lloc que el director ha
decidit.
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament
determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol
mostrar.
En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que
d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament
ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la
nostra percepció d’aquella imatge. Podem fer que l’espectador imagini el que està
fora de camp.
Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives,
interrogants… De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp
, allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de
jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o
bé els personatges o bé tots dos, no el veiem (un símil d’aquest efecte seria quan en
un espectacle infantil un personatge pregunta al públic si han vist “el dolent” i mentre
aquest ve per darrere i el públic el veu però el personatge no).
Un altre concepte relacionat amb el camp és la profunditat de camp. La profunditat
de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més
llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un
mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per
l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera
respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem
l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament:
1. L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del
personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle
normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.
2. L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte.
Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però
també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que
no podríem veure amb un angle normal.
3. L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte.
Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o
magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar
maligne i amenaçador.
4. L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al
terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
Profunditat de camp: la distancia entre el personatge principal i els demés objectes.
Es pot jugar em l’enfocament per que l’espectador es centri només en una cosa
(difuminar el fons).
Tipus de pla
Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de
pla, sobretot en referència a la figura humana. La tria d’un tipus de pla no és només
una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la
Index:
1. Enquadrament
2. Tipus de pla
3. Moviments de camara
4. Punt de vista
5. Il·luminació
6. Muntatge
7. El so
Com a espectadors de teatre, podem decidir el que volem mirar, pero al cinema
veiem el que volen que veiem, el que enfoca la camara. Tots els espectadors estan
mirant el mateix.
Enquadrament
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i
que determina allò que l’espectador veurà. Una càmera té uns límits físics
horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina
part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla, i des d’on ens la mostrarà,
és a dir, amb quin angle d’enquadrament. Dit d’una altra manera, en la realitat
nosaltres podem triar cap on mirem. Quan mirem una pel·lícula el director decideix
per nosaltres i estem obligats a posar-nos únicament en el lloc que el director ha
decidit.
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament
determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol
mostrar.
En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que
d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament
ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la
nostra percepció d’aquella imatge. Podem fer que l’espectador imagini el que està
fora de camp.
Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives,
interrogants… De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp
, allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de
jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o
bé els personatges o bé tots dos, no el veiem (un símil d’aquest efecte seria quan en
un espectacle infantil un personatge pregunta al públic si han vist “el dolent” i mentre
aquest ve per darrere i el públic el veu però el personatge no).
Un altre concepte relacionat amb el camp és la profunditat de camp. La profunditat
de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més
llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un
mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per
l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera
respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem
l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament:
1. L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del
personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle
normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.
2. L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte.
Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però
també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que
no podríem veure amb un angle normal.
3. L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte.
Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o
magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar
maligne i amenaçador.
4. L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al
terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
Profunditat de camp: la distancia entre el personatge principal i els demés objectes.
Es pot jugar em l’enfocament per que l’espectador es centri només en una cosa
(difuminar el fons).
Tipus de pla
Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de
pla, sobretot en referència a la figura humana. La tria d’un tipus de pla no és només
una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la
