HUME,MILL I NIETZSCHE
Hume:
https://www.youtube.com/watch?v=2IVPZZ3iUq0t
Nietzsche
https://www.youtube.com/watch?v=cOkVJZdOQVE
PÀGINA 234
HUME
4.2. Investigant el coneixement
Tant de l'empirisme com de la Il·lustració, Hume n'heretà l'interès per fomentar i legitimar el
coneixement humà. I és que ell mateix era ben conscient de les dificultats que implica la
recerca d'un coneixement segur: sobretot en l'àmbit de la filosofia, on les contradiccions i els
replantejaments són constants. Per aquest motiu, considera que abans d'iniciar
qualsevol recerca, és indispensable investigar el coneixement mateix per a establir
una base ferma que el mantingui. Ara bé, com que el subjecte de coneixement és sempre
l'ésser humà, la investigació del coneixement tindrà com a pas previ l'estudi de la naturalesa
humana. En altres paraules, totes les ciències són productes humans, obres que
depenen de la capacitat mental humana. Per consegüent, la filosofia ha d'estudiar en
primer pas el lloc l'ésser humà i les seves facultats; només d'aquesta manera es pot saber si
les seves produccions tenen o no garantia.
L'origen de les nostres idees
Per a Hume tots els nostres continguts mentals són percepcions. I totes les
percepcions provenen de l'experiència, ja que no hi ha cap idea ni representació mental
que sigui prèvia a aquesta. L'innatisme, tal com va sostenir Locke, és fals.
Les impressions són les sensacions immediates de l'experiència: imatges, passions i
emocions.
Les idees, en canvi, són imatges o còpies difuses de les impressions. Són productes de la
imaginació i la memòria, que no aconsegueixen d'imitar el grau d'intensitat dels originals.
Una cosa és sentir un fred intens (impressió) i una altra de ben diferent, recordar aquell fred
que vaig passar un dia (idea).
PÀGINA 235
Les nostres percepcions, a més de distingir-se en impressions i idees, es poden
classificar seguint altres criteris. Així, segons la seva procedència, poden ser:
Percepcions de sensació. Són les que provenen dels sentits externs. Per exemple, ho
serien la visió del color vermell o l'olor de sucre cremat
,HUME,MILL I NIETZSCHE
Percepcions de reflexió. Són estats exclusivament mentals, com l’avorri ment que ens
produeix esperar l'autobús, …
Segons la seva composició, les percepcions es divideixen en:
Simples. No es poden dividir en unes altres de més petites. Per exemple, l'olor dolça d'un
perfum o el tacte del vellut...
Complexes. Es poden distingir i dividir en altres percepcions més simples. Per exemple, la
percepció d'una rosa vermella es descompon en unes altres de més simples: l'olor, el color,
el tacte...
→ Repasar taula**
L'associació d’idees.
D'on provenen les idees simples? Totes les idees simples provenen de les seves
corresponents impressions simples. Les representacions mentals amb què
argumentem o raonem són còpies de les nostres impressions o percepcions més
vives.
Les idees complexes, són també una còpia d'impressions complexes? En alguns casos
és així: la idea de poma prové de la impressió complexa de poma. Però existeixen altres
tipus d'idees que no són estrictament copies d'impressions complexes. Com en molts
altres, les idees complexes són fruit de la combinació i unió fantasiosa que fa la imaginació
amb les impressions simples.
PÀGINA 236 (la meitat de baix)
Relacions d'idees i qüestions de fet
CRITERI DE VALIDESA
Ja hem vist com per a Hume els nostres continguts mentals es redueixen a impressions o
idees. Ara bé, amb aquests pensem o raonem, és a dir, construïm judicis afirmacions, i
establim relacions entre les nostres percepcions. Tots aquests judicis que conformen
l'edifici del coneixement, es poden classificar en dos tipus: relacions d'idees i qüestions de
fet.
Qüestions de fets Relació d’idees
Experiencia No depenen de l’experiencies
Contingents i probables Universal i necessari
Causalitat → relació necessària
No tenim cap impressió de l’entitat que roman com a suport d’aquestes qualitats.
PÀGINA 237
, HUME,MILL I NIETZSCHE
La imaginació crea idees complexes seguint unes certes lleis i regularitats. I és que
determinades idees semblen dur de manera natural a unes altres. Per exemple, el fum ens
fa pensar en el foc, o el retrat d'una persona en la persona mateixa. Aquestes tendències
són el que s'ha anomenat lleis d’associació d’idees:
Semblança: Hi ha quelcom en la nostra ment que l'empeny a associar idees entre les quals
hi ha algun grau de semblança. Per fotografia fàcilment ens farà pensar en el seu model.
Contigüitat en l'espai i en el temps: Una idea ens mena naturalment a una altra quan
entre elles hi ha una relació de proximitat, una barca ens farà pensar en el mar, o una
cial o temporal. Així, si veiem l'arc d'un violí, gairebé irremeiablement on él el violi.
Relació causa-efecte: Davant els fenòmens que s'acostumen a succeir temporalment,
el nostre enteniment crea una expectativa de futur, espera que certs fets segueixin a
d'altres tal com ho han fet en el passat. Així: el fum al foc o la pluja als núvols.
PÀGINA 238
Problema de causalitat
Causalitat (causa-efecte) = La relació que atribuïm als esdeveniments (a → b)
S’ha d’examinar la legitimitat (que es considera just o raconable) d’aquesta idea
➢ Comprovar de quina impressió és còpia
➢ Principi empirista → Per tota idea o creença s’ha de comprovar de quina
impressió és copia → No hi ha impressió → Idea es rebutja com a il·legítima
No cal que mantinguin relació perquè passin les dos, només passen una darrera l’altra. No es
troba cap impressió (sentits) de necessitat entre a (causa) i b (conseqüència). Per calentar
l'aigua la podem posar al fogó pero no cal que sigui així, li pot caure un raig i es calenta
igual.
L’única cosa que s’observa és que un fet va seguit de l’altre, però no s’observa la connexió
necessària entre els dos.
La idea de connexió necessària és fruit de la imaginació, és un costum.
PÀGINA 239
La probabilitat de la ciència
La ciència es basa en la relació de causalitat.
Relació de causalitat no és una llei universal sino un costum del nostre enteniment, tota
disciplina basada en aquest costum no serà creença.
Crítica a la metafísica
Hume:
https://www.youtube.com/watch?v=2IVPZZ3iUq0t
Nietzsche
https://www.youtube.com/watch?v=cOkVJZdOQVE
PÀGINA 234
HUME
4.2. Investigant el coneixement
Tant de l'empirisme com de la Il·lustració, Hume n'heretà l'interès per fomentar i legitimar el
coneixement humà. I és que ell mateix era ben conscient de les dificultats que implica la
recerca d'un coneixement segur: sobretot en l'àmbit de la filosofia, on les contradiccions i els
replantejaments són constants. Per aquest motiu, considera que abans d'iniciar
qualsevol recerca, és indispensable investigar el coneixement mateix per a establir
una base ferma que el mantingui. Ara bé, com que el subjecte de coneixement és sempre
l'ésser humà, la investigació del coneixement tindrà com a pas previ l'estudi de la naturalesa
humana. En altres paraules, totes les ciències són productes humans, obres que
depenen de la capacitat mental humana. Per consegüent, la filosofia ha d'estudiar en
primer pas el lloc l'ésser humà i les seves facultats; només d'aquesta manera es pot saber si
les seves produccions tenen o no garantia.
L'origen de les nostres idees
Per a Hume tots els nostres continguts mentals són percepcions. I totes les
percepcions provenen de l'experiència, ja que no hi ha cap idea ni representació mental
que sigui prèvia a aquesta. L'innatisme, tal com va sostenir Locke, és fals.
Les impressions són les sensacions immediates de l'experiència: imatges, passions i
emocions.
Les idees, en canvi, són imatges o còpies difuses de les impressions. Són productes de la
imaginació i la memòria, que no aconsegueixen d'imitar el grau d'intensitat dels originals.
Una cosa és sentir un fred intens (impressió) i una altra de ben diferent, recordar aquell fred
que vaig passar un dia (idea).
PÀGINA 235
Les nostres percepcions, a més de distingir-se en impressions i idees, es poden
classificar seguint altres criteris. Així, segons la seva procedència, poden ser:
Percepcions de sensació. Són les que provenen dels sentits externs. Per exemple, ho
serien la visió del color vermell o l'olor de sucre cremat
,HUME,MILL I NIETZSCHE
Percepcions de reflexió. Són estats exclusivament mentals, com l’avorri ment que ens
produeix esperar l'autobús, …
Segons la seva composició, les percepcions es divideixen en:
Simples. No es poden dividir en unes altres de més petites. Per exemple, l'olor dolça d'un
perfum o el tacte del vellut...
Complexes. Es poden distingir i dividir en altres percepcions més simples. Per exemple, la
percepció d'una rosa vermella es descompon en unes altres de més simples: l'olor, el color,
el tacte...
→ Repasar taula**
L'associació d’idees.
D'on provenen les idees simples? Totes les idees simples provenen de les seves
corresponents impressions simples. Les representacions mentals amb què
argumentem o raonem són còpies de les nostres impressions o percepcions més
vives.
Les idees complexes, són també una còpia d'impressions complexes? En alguns casos
és així: la idea de poma prové de la impressió complexa de poma. Però existeixen altres
tipus d'idees que no són estrictament copies d'impressions complexes. Com en molts
altres, les idees complexes són fruit de la combinació i unió fantasiosa que fa la imaginació
amb les impressions simples.
PÀGINA 236 (la meitat de baix)
Relacions d'idees i qüestions de fet
CRITERI DE VALIDESA
Ja hem vist com per a Hume els nostres continguts mentals es redueixen a impressions o
idees. Ara bé, amb aquests pensem o raonem, és a dir, construïm judicis afirmacions, i
establim relacions entre les nostres percepcions. Tots aquests judicis que conformen
l'edifici del coneixement, es poden classificar en dos tipus: relacions d'idees i qüestions de
fet.
Qüestions de fets Relació d’idees
Experiencia No depenen de l’experiencies
Contingents i probables Universal i necessari
Causalitat → relació necessària
No tenim cap impressió de l’entitat que roman com a suport d’aquestes qualitats.
PÀGINA 237
, HUME,MILL I NIETZSCHE
La imaginació crea idees complexes seguint unes certes lleis i regularitats. I és que
determinades idees semblen dur de manera natural a unes altres. Per exemple, el fum ens
fa pensar en el foc, o el retrat d'una persona en la persona mateixa. Aquestes tendències
són el que s'ha anomenat lleis d’associació d’idees:
Semblança: Hi ha quelcom en la nostra ment que l'empeny a associar idees entre les quals
hi ha algun grau de semblança. Per fotografia fàcilment ens farà pensar en el seu model.
Contigüitat en l'espai i en el temps: Una idea ens mena naturalment a una altra quan
entre elles hi ha una relació de proximitat, una barca ens farà pensar en el mar, o una
cial o temporal. Així, si veiem l'arc d'un violí, gairebé irremeiablement on él el violi.
Relació causa-efecte: Davant els fenòmens que s'acostumen a succeir temporalment,
el nostre enteniment crea una expectativa de futur, espera que certs fets segueixin a
d'altres tal com ho han fet en el passat. Així: el fum al foc o la pluja als núvols.
PÀGINA 238
Problema de causalitat
Causalitat (causa-efecte) = La relació que atribuïm als esdeveniments (a → b)
S’ha d’examinar la legitimitat (que es considera just o raconable) d’aquesta idea
➢ Comprovar de quina impressió és còpia
➢ Principi empirista → Per tota idea o creença s’ha de comprovar de quina
impressió és copia → No hi ha impressió → Idea es rebutja com a il·legítima
No cal que mantinguin relació perquè passin les dos, només passen una darrera l’altra. No es
troba cap impressió (sentits) de necessitat entre a (causa) i b (conseqüència). Per calentar
l'aigua la podem posar al fogó pero no cal que sigui així, li pot caure un raig i es calenta
igual.
L’única cosa que s’observa és que un fet va seguit de l’altre, però no s’observa la connexió
necessària entre els dos.
La idea de connexió necessària és fruit de la imaginació, és un costum.
PÀGINA 239
La probabilitat de la ciència
La ciència es basa en la relació de causalitat.
Relació de causalitat no és una llei universal sino un costum del nostre enteniment, tota
disciplina basada en aquest costum no serà creença.
Crítica a la metafísica
