CAS 1. Pacient de 52 anys que acudeix a l’hospital per accident automobilístic, presenta dolor intens en la part
dreta del tòrax i dificultat respiratòria.
Després de realitzar-li radiografies de la zona afectada s'observa que presenta trencament de dues costelles.
A més, tant les imatges radiogràfiques com el TAC mostren un espai entre les pleures parietal i visceral del
pulmó dret.
Objectius d’aprenentatge
o Comprendre la mecànica de la ventilació.
La ventilació correspon a la inspiració i expiració d’aire de l’atmosfera. És com la obligació al
pas de l’aire.
o INSPIRACIÓ: procés actiu, en el qual es produeix una expansió del tòrax, diafragma i
intercostals externs (el volum de la caixa toràcica augmenta):
Per diferència de pressió, es produeix una entrada d’aire.
Les costelles s’eleven.
Els pulmons s’expansionen.
Finalment, es produeix un descens del diafragma.
o EXPIRACIÓ : procés passiu, en el qual es produeix una retracció del tòrax (el volum de
la caixa toràcica disminueix):
Per diferència de pressió, es produeix la sortida d’aire.
Les costelles descendeixen.
Els pulmons es contrauen.
Finalment, el diafragma torna a la seva posició mentre s’eleva.
,o Entendre el paper de la pleura en la respiració.
La integritat de la pleura és essencial per mantenir expandits els pulmons.
La pleura parietal es troba unida a la caixa toràcica i la pleura visceral als pulmons, (entre elles
també), de manera que al realitzar la ventilació, la pleura parietal mantindrà units els pulmons
a la caixa toràcica.
És una membrana serosa que entapissa els pulmons, doblegada sobre si mateixa. Disposa de
dues divisions, l'externa o parietal, adherida a la cara interna de la paret costal; i la interna o
visceral, que es troba adherida fermament als pulmons. Entre elles pràcticament no hi ha
separació, tan sols una mica de líquid que les manté encara més adherides entre si. L'espai
pleural (també anomenat intra o interpleural) separa les dues pleures unes 5-10 μ i està farcit
d'uns 20 ml de líquid pleural, obtinguts per ultrafiltració del plasma, que s'estan renovant
contínuament. Aquest espai
intrapleural és virtual, però
quan entre les “dues pleures”
apareix aire o líquid, es separen
i pot apreciar-se l'existència
individualitzada de cada pleura.
o La pleura té dues funcions:
mantenir en contacte el pulmó amb la paret toràcica, de manera que els seus
moviments vagin a l'uníson, per iguals, a la vegada.
actuar com a lubricant permetent que les “dues pleures” rellisquin entre si i
no hi hagi molta fricció en un òrgan en continu moviment. La presència
d'aquesta petita quantitat de líquid afavoreix de forma extraordinària
l'adherència.
La pressió en la cavitat pleural és negativa, i pot mantenir-se gràcies als capil·lars limfàtics que
drenen el líquid i generen amb la seva aspiració una pressió negativa. L'entrada d'aire a la cavitat
pleural elimina la pressió negativa, provocant el col·lapse del pulmó i limitant de forma important
la respiració.
o Saber com les diferències de pressió modifiquen l’entrada o sortida de l’aire.
Les variacions del volum de la caixa toràcica fan que les pressions canviïn, permetent l’entrada
o sortida d’aire.
Canvis de pressió determinen canvis de volum.
Durant el procés actiu de la inspiració: captació oxigen
o Disminució pressió intra-pleural (-4mmHg -6mmHg)
o Disminució pressió intra-alveolar (0 mmHg -2mmHg)
, Durant el procés passiu de l’expiració: eliminació diòxid
o Augment de la pressió intrapleural (-6mmHg -4 mmHg)
o Augment de la pressió intra-alveolar (-2mmHg +2mmHg)
PRESSIÓ TRANSPULMONAR = P.ALVEOLAR – P.PLEURAL
Qüestions
1. Com entra i surt l’aire dels pulmons?
A causa d’un gradient de pressió (a d’alt es troben els passos)
2. Quins són els músculs que faciliten la inspiració i quins l’espiració?
La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents etapes
o En la inspiració, els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i
l'estèrnum, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire (aire ric en oxigen) entra
en els pulmons.
o Intercanvi de gasos. En ella l'aire ricCO2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels
quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars
sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels
alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.
o En l'expiració, els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen,
el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire (aire ric en diòxid de
carboni) dels pulmons surt a l'exterior.
3. Que li passa a aquest pacient? A què es deu la dificultat respiratòria que presenta?
Té un accident automobilístic, presenta dolor intens en la part dreta del tòrax i dificultat respiratòria
Presenta trencament de dues costelles. A més, es mostra un espai entre les pleures parietal i
visceral del pulmó dret.
Quan entre les dues membranes (pleures visceral i parietal) s'introdueix una quantitat d'aire, la
dreta del tòrax i dificultat respiratòria.
Després de realitzar-li radiografies de la zona afectada s'observa que presenta trencament de dues costelles.
A més, tant les imatges radiogràfiques com el TAC mostren un espai entre les pleures parietal i visceral del
pulmó dret.
Objectius d’aprenentatge
o Comprendre la mecànica de la ventilació.
La ventilació correspon a la inspiració i expiració d’aire de l’atmosfera. És com la obligació al
pas de l’aire.
o INSPIRACIÓ: procés actiu, en el qual es produeix una expansió del tòrax, diafragma i
intercostals externs (el volum de la caixa toràcica augmenta):
Per diferència de pressió, es produeix una entrada d’aire.
Les costelles s’eleven.
Els pulmons s’expansionen.
Finalment, es produeix un descens del diafragma.
o EXPIRACIÓ : procés passiu, en el qual es produeix una retracció del tòrax (el volum de
la caixa toràcica disminueix):
Per diferència de pressió, es produeix la sortida d’aire.
Les costelles descendeixen.
Els pulmons es contrauen.
Finalment, el diafragma torna a la seva posició mentre s’eleva.
,o Entendre el paper de la pleura en la respiració.
La integritat de la pleura és essencial per mantenir expandits els pulmons.
La pleura parietal es troba unida a la caixa toràcica i la pleura visceral als pulmons, (entre elles
també), de manera que al realitzar la ventilació, la pleura parietal mantindrà units els pulmons
a la caixa toràcica.
És una membrana serosa que entapissa els pulmons, doblegada sobre si mateixa. Disposa de
dues divisions, l'externa o parietal, adherida a la cara interna de la paret costal; i la interna o
visceral, que es troba adherida fermament als pulmons. Entre elles pràcticament no hi ha
separació, tan sols una mica de líquid que les manté encara més adherides entre si. L'espai
pleural (també anomenat intra o interpleural) separa les dues pleures unes 5-10 μ i està farcit
d'uns 20 ml de líquid pleural, obtinguts per ultrafiltració del plasma, que s'estan renovant
contínuament. Aquest espai
intrapleural és virtual, però
quan entre les “dues pleures”
apareix aire o líquid, es separen
i pot apreciar-se l'existència
individualitzada de cada pleura.
o La pleura té dues funcions:
mantenir en contacte el pulmó amb la paret toràcica, de manera que els seus
moviments vagin a l'uníson, per iguals, a la vegada.
actuar com a lubricant permetent que les “dues pleures” rellisquin entre si i
no hi hagi molta fricció en un òrgan en continu moviment. La presència
d'aquesta petita quantitat de líquid afavoreix de forma extraordinària
l'adherència.
La pressió en la cavitat pleural és negativa, i pot mantenir-se gràcies als capil·lars limfàtics que
drenen el líquid i generen amb la seva aspiració una pressió negativa. L'entrada d'aire a la cavitat
pleural elimina la pressió negativa, provocant el col·lapse del pulmó i limitant de forma important
la respiració.
o Saber com les diferències de pressió modifiquen l’entrada o sortida de l’aire.
Les variacions del volum de la caixa toràcica fan que les pressions canviïn, permetent l’entrada
o sortida d’aire.
Canvis de pressió determinen canvis de volum.
Durant el procés actiu de la inspiració: captació oxigen
o Disminució pressió intra-pleural (-4mmHg -6mmHg)
o Disminució pressió intra-alveolar (0 mmHg -2mmHg)
, Durant el procés passiu de l’expiració: eliminació diòxid
o Augment de la pressió intrapleural (-6mmHg -4 mmHg)
o Augment de la pressió intra-alveolar (-2mmHg +2mmHg)
PRESSIÓ TRANSPULMONAR = P.ALVEOLAR – P.PLEURAL
Qüestions
1. Com entra i surt l’aire dels pulmons?
A causa d’un gradient de pressió (a d’alt es troben els passos)
2. Quins són els músculs que faciliten la inspiració i quins l’espiració?
La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents etapes
o En la inspiració, els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i
l'estèrnum, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire (aire ric en oxigen) entra
en els pulmons.
o Intercanvi de gasos. En ella l'aire ricCO2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels
quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars
sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels
alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.
o En l'expiració, els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen,
el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire (aire ric en diòxid de
carboni) dels pulmons surt a l'exterior.
3. Que li passa a aquest pacient? A què es deu la dificultat respiratòria que presenta?
Té un accident automobilístic, presenta dolor intens en la part dreta del tòrax i dificultat respiratòria
Presenta trencament de dues costelles. A més, es mostra un espai entre les pleures parietal i
visceral del pulmó dret.
Quan entre les dues membranes (pleures visceral i parietal) s'introdueix una quantitat d'aire, la
