Lliçó 9. L’eficàcia i ineficàcia del contracte
9.1 L’eficàcia del contracte
Art. 1258 CC els contractes obliguen des de la seva perfecció, no només en el compliment
d’allò expressament pactat sinó també en totes les conseqüències que segons la seva
naturalesa siguin conformes a part del contingut contractual amb les normes imperatives
popularment conegudes com a ius cogens han d’estar d’acord amb els usos, el principi de la
bona fe i la llei.
9.2 Eficàcia normal inter partes
El contracte produeix efectes concrets o immediats només entre les parts contractants i els
seus hereus, per tant, no produeix efectes directes entre tercers o causahavents. (Art. 1257
CC)
9.3. Eficàcia respecte tercers
9.3.1 Eficàcia reflexa i oponibilitat del contracte
Significa que els contractes no tenen efectes sobre tercers, però aquests tenen l’obligació de
suportar els contractes celebrats amb anterioritat, és a dir, han de respectar la relació jurídica
que s’ha creat anteriorment, es tradueix en que no es pot celebrar contractes incompatibles
amb contractes celebrats amb anterioritat si es coneix el seu contingut.
9.3.2 Eficàcia directa
Distingim entre tres subjectes:
- El promitent, està obligat a prestar a favor de tercers; és el deutor.
- L’estipulant, normalment per algun benefici o a favor de tercers; és l’intermediari.
- El tercer o el beneficiari; és el creditor.
El promitent i l’estipulant necessiten capacitat d’obrar plena, en canvi el tercer només ha de
gaudir de capacitat jurídica.
És el contracte a favor de tercers. L’acceptació de tercers no és un requisit per la perfecció del
contracte i tampoc un requisit per a que neixi. El contracte es perfecciona des de que les parts
el celebren, d’aquí neix la situació jurídica el tercer. L’acceptació que fa l’estipulant no produeix
una situació nova sinó que només el caràcter receptici. Quan el tercer rep la cosa, ja no la pot
revocar.
Distingim tres relacions:
- Entre l’estipulant i el prometent, es coneix com a relació de cobertura. És la relació normal i la
poden modificar lliurement fins que el tercer rebi la cosa.
- Entre l’estipulant i el beneficiari, és coneix com a relació de valuta. L’estipulant celebra amb el
promitent un contracte a favor d’un tercer, i pacta contractes amb causa donandi per fer-li una
donació, i pactes amb causa credendi que pacta una contraprestació, i la causa solvendi per
cumplir una obligació preexistent.
- Entre el promitent i el beneficiari, és la relació obligatòria creada en virtut del contracte en que
el tercer és el creditor i el promitent és el deutor.
Contractes en danys a tercers. Un contracte pot causar enfront a tercers la violació d’un dret
subjectiu. Contracte a càrrec de tercer. També s’anomena promesa de fe aliè, és aquella
estipulació per la qual una part s’obliga amb una altra a que un tercer s’obligarà a donar-li
9.1 L’eficàcia del contracte
Art. 1258 CC els contractes obliguen des de la seva perfecció, no només en el compliment
d’allò expressament pactat sinó també en totes les conseqüències que segons la seva
naturalesa siguin conformes a part del contingut contractual amb les normes imperatives
popularment conegudes com a ius cogens han d’estar d’acord amb els usos, el principi de la
bona fe i la llei.
9.2 Eficàcia normal inter partes
El contracte produeix efectes concrets o immediats només entre les parts contractants i els
seus hereus, per tant, no produeix efectes directes entre tercers o causahavents. (Art. 1257
CC)
9.3. Eficàcia respecte tercers
9.3.1 Eficàcia reflexa i oponibilitat del contracte
Significa que els contractes no tenen efectes sobre tercers, però aquests tenen l’obligació de
suportar els contractes celebrats amb anterioritat, és a dir, han de respectar la relació jurídica
que s’ha creat anteriorment, es tradueix en que no es pot celebrar contractes incompatibles
amb contractes celebrats amb anterioritat si es coneix el seu contingut.
9.3.2 Eficàcia directa
Distingim entre tres subjectes:
- El promitent, està obligat a prestar a favor de tercers; és el deutor.
- L’estipulant, normalment per algun benefici o a favor de tercers; és l’intermediari.
- El tercer o el beneficiari; és el creditor.
El promitent i l’estipulant necessiten capacitat d’obrar plena, en canvi el tercer només ha de
gaudir de capacitat jurídica.
És el contracte a favor de tercers. L’acceptació de tercers no és un requisit per la perfecció del
contracte i tampoc un requisit per a que neixi. El contracte es perfecciona des de que les parts
el celebren, d’aquí neix la situació jurídica el tercer. L’acceptació que fa l’estipulant no produeix
una situació nova sinó que només el caràcter receptici. Quan el tercer rep la cosa, ja no la pot
revocar.
Distingim tres relacions:
- Entre l’estipulant i el prometent, es coneix com a relació de cobertura. És la relació normal i la
poden modificar lliurement fins que el tercer rebi la cosa.
- Entre l’estipulant i el beneficiari, és coneix com a relació de valuta. L’estipulant celebra amb el
promitent un contracte a favor d’un tercer, i pacta contractes amb causa donandi per fer-li una
donació, i pactes amb causa credendi que pacta una contraprestació, i la causa solvendi per
cumplir una obligació preexistent.
- Entre el promitent i el beneficiari, és la relació obligatòria creada en virtut del contracte en que
el tercer és el creditor i el promitent és el deutor.
Contractes en danys a tercers. Un contracte pot causar enfront a tercers la violació d’un dret
subjectiu. Contracte a càrrec de tercer. També s’anomena promesa de fe aliè, és aquella
estipulació per la qual una part s’obliga amb una altra a que un tercer s’obligarà a donar-li
