Lliçó 11. La protecció del dret de crèdit.
1. Garanties de l'obligació.
1.1. La garantia real. Les seves formes.
Dret de crèdit: Són garanties a favor del creditor, per assegurar el seu dret de crèdit. Són nous
drets subjectius. La característica bàsica és que són accessòries respecte el dret de crèdit, és a
dir, que si el dret de crèdit no existeix, no hi ha garantia.
Hi ha dues classes de garanties:
1. Reals: Tenen lloc quan es concedeix a un creditor un poder jurídic sobre coses concretes
mobles o immobles i determinades, de tal manera que si el deutor no compleix el creditor pot
realitzar el valor d’aquella cosa i amb el valor obtingut satisfer el seu dret de crèdit. Distingim:
- Penyora – sobre béns mobles.
- Hipoteca – Sobre béns immobles.
- Anti crèdit
- Retenció
2. Personals
1.2. Dret de retenció
El dret de retenció permet al creditor continuar posseint una cosa que és del deutor. No és una
garantia ni personal ni real. És de creació jurisprudencial i tot i que no regula el dret de retenció
sí que regula com hem d’utilitzar aquest dret. El Codi Civil l’únic que permet és que el creditor
es quedi la cosa fins que se li pagui allò que si li deu, sense que poder utilitzar-la o vendre-la i a
més l’ha de conservar amb la diligència d’un bon pare de família.
El dret que podem fer a Catalunya és la permissió de l’alienació de la cosa. La retenció als dos
codis, té efectes erga omnes. I s’extingeix per tres causes:
- Pagament total del deute o consignació.
- Constitució de la nova garantia.
- El creditor restitueix la cosa voluntàriament.
- Pèrdua de la possessió de la cosa
1.3. Garantia personal (PRÀCTICA)
L’origen de les garanties: legal, previstos per la llei, arts. 491 CC i 36 LAU, o convencional,
pactades per les parts.
Distingim dos tipus de garanties:
1. Reals: Permeten al creditor dirigir-se contra béns del deutor, en cas d’incompliment, per
realitzar el seu valor (vendre) per els procediments legalment establerts a fi de satisfer el
seu crèdit. Són garanties oponibles erga omnes i que segueixen l’objecte de la garantia. Per
exemple la hipoteca o el dret de retenció.
2. Personals: Permeten al creditor dirigir-se contra el patrimoni d’un determinat subjecte, el
deutor o un tercer. Per exemple la fiança o la pena convencional.
1. Garanties de l'obligació.
1.1. La garantia real. Les seves formes.
Dret de crèdit: Són garanties a favor del creditor, per assegurar el seu dret de crèdit. Són nous
drets subjectius. La característica bàsica és que són accessòries respecte el dret de crèdit, és a
dir, que si el dret de crèdit no existeix, no hi ha garantia.
Hi ha dues classes de garanties:
1. Reals: Tenen lloc quan es concedeix a un creditor un poder jurídic sobre coses concretes
mobles o immobles i determinades, de tal manera que si el deutor no compleix el creditor pot
realitzar el valor d’aquella cosa i amb el valor obtingut satisfer el seu dret de crèdit. Distingim:
- Penyora – sobre béns mobles.
- Hipoteca – Sobre béns immobles.
- Anti crèdit
- Retenció
2. Personals
1.2. Dret de retenció
El dret de retenció permet al creditor continuar posseint una cosa que és del deutor. No és una
garantia ni personal ni real. És de creació jurisprudencial i tot i que no regula el dret de retenció
sí que regula com hem d’utilitzar aquest dret. El Codi Civil l’únic que permet és que el creditor
es quedi la cosa fins que se li pagui allò que si li deu, sense que poder utilitzar-la o vendre-la i a
més l’ha de conservar amb la diligència d’un bon pare de família.
El dret que podem fer a Catalunya és la permissió de l’alienació de la cosa. La retenció als dos
codis, té efectes erga omnes. I s’extingeix per tres causes:
- Pagament total del deute o consignació.
- Constitució de la nova garantia.
- El creditor restitueix la cosa voluntàriament.
- Pèrdua de la possessió de la cosa
1.3. Garantia personal (PRÀCTICA)
L’origen de les garanties: legal, previstos per la llei, arts. 491 CC i 36 LAU, o convencional,
pactades per les parts.
Distingim dos tipus de garanties:
1. Reals: Permeten al creditor dirigir-se contra béns del deutor, en cas d’incompliment, per
realitzar el seu valor (vendre) per els procediments legalment establerts a fi de satisfer el
seu crèdit. Són garanties oponibles erga omnes i que segueixen l’objecte de la garantia. Per
exemple la hipoteca o el dret de retenció.
2. Personals: Permeten al creditor dirigir-se contra el patrimoni d’un determinat subjecte, el
deutor o un tercer. Per exemple la fiança o la pena convencional.
