Lliçó 12. El compliment defectuós i l’incompliment definitiu
1. Compliment defectuós i incompliment definitiu.
Parlem de defesió del dret de crèdit quan el deutor s’ha obligat a realitzar una prestació amb el
creditor i aquest no ha complert.
L’incompliment es pot definir com aquells casos en què el deutor contravé el dret de crèdit o la
prestación realitzada per part del deutor i no s’ajusta a la prestació prevista. Normalment, la
inexactitud recau sobre l’objecte de la prestació però també sobre els subjectes, lloc de
compliment.
L’incompliment pot suposar:
- Incompliment inexacte de la prestació o perquè no compleix íntegrament la prestació o si que
ho fa però atemporalment. (es coneix com a mora del deutor).
- Afectació a l’essència de la prestació, fent impossible la seva realització. Pot dependre de la
propia voluntat del deutor en cas del dol o culpa, o pot dependre de casos independents. (cas
fortuït o força major).
Parlem de compliment defectuós de l’obligació quan el deutor duu a terme el compliment de l’
obligació però no compleix tots els extrems de la prestació, fet que no satisfà l’interès del
creditor. (Art. 1166CC, és la falta d’identitat de la prestació, art. 1169CC falta d’integritat de la
prestació).
Efectes
- Indemnització de danys i perjudicis
- Possibilitat de rebutjar la prestació (per part del creditor).La llei dona la solució a l’acció de
rectificació, el creditor pot instar una resolució judicial al deutor, perquè rectifiqui allò que ha
complert defectuosament.
- Obligacions sinal·lagmàtiques. (exceptio non dite adimpleti contractus). Una de les parts pot
suspendre el compliment de la seva obligació mentre la part no compleixi obligatòriament.
2. El retard en el compliment: la mora del deutor (Art. 1100 CC)
És el retard qualificat jurídicament en el compliment de la obligació que no impedeix el seu
compliment
posterior satisfent l’interès del creditor. Si la prestació ja no es pogués complir més tard seria
incompliment definitiu.
2.1. Requisits i efectes.
S’han de donar els cinc:
1. Ha de tenir el caràcter positiu de l’obligació o negatiu (fer/donar o no fer).
2. El deute ha de ser vençut i exigible.
3. Imputació del retard al deutor. (ha d’haver-hi culpa o dol). En cas que hi hagi cas fortuït o
força major no se li imputa la mora.
4. Liquidesa del deute (deute completament fixat).no serà líquid quan per determinar la quantia
sigui necessària la celebració d’un judici, la mora no es produirà fins que la sentència no sigui
ferma. Segons el Tribunal Constitucional en cas que el deutor estigui d’acord amb l’existència
d’una part del deute per la part que admeti, des de que l’admet comença a comptar la mora.
5. S’ha de fer una interpel·lació o intimació. (S’ha de reclamar). Pot ser o per forma judicial o
extrajudicial.
- Acte unilateral o receptiu amb efectes des de que l’ha reclamat el deutor, perquè ho digui
la llei.
- Hi ha casos que no cal la interpel·lació (obligació que ho declari expressament i llei que
ho preveu expressament)
1. Compliment defectuós i incompliment definitiu.
Parlem de defesió del dret de crèdit quan el deutor s’ha obligat a realitzar una prestació amb el
creditor i aquest no ha complert.
L’incompliment es pot definir com aquells casos en què el deutor contravé el dret de crèdit o la
prestación realitzada per part del deutor i no s’ajusta a la prestació prevista. Normalment, la
inexactitud recau sobre l’objecte de la prestació però també sobre els subjectes, lloc de
compliment.
L’incompliment pot suposar:
- Incompliment inexacte de la prestació o perquè no compleix íntegrament la prestació o si que
ho fa però atemporalment. (es coneix com a mora del deutor).
- Afectació a l’essència de la prestació, fent impossible la seva realització. Pot dependre de la
propia voluntat del deutor en cas del dol o culpa, o pot dependre de casos independents. (cas
fortuït o força major).
Parlem de compliment defectuós de l’obligació quan el deutor duu a terme el compliment de l’
obligació però no compleix tots els extrems de la prestació, fet que no satisfà l’interès del
creditor. (Art. 1166CC, és la falta d’identitat de la prestació, art. 1169CC falta d’integritat de la
prestació).
Efectes
- Indemnització de danys i perjudicis
- Possibilitat de rebutjar la prestació (per part del creditor).La llei dona la solució a l’acció de
rectificació, el creditor pot instar una resolució judicial al deutor, perquè rectifiqui allò que ha
complert defectuosament.
- Obligacions sinal·lagmàtiques. (exceptio non dite adimpleti contractus). Una de les parts pot
suspendre el compliment de la seva obligació mentre la part no compleixi obligatòriament.
2. El retard en el compliment: la mora del deutor (Art. 1100 CC)
És el retard qualificat jurídicament en el compliment de la obligació que no impedeix el seu
compliment
posterior satisfent l’interès del creditor. Si la prestació ja no es pogués complir més tard seria
incompliment definitiu.
2.1. Requisits i efectes.
S’han de donar els cinc:
1. Ha de tenir el caràcter positiu de l’obligació o negatiu (fer/donar o no fer).
2. El deute ha de ser vençut i exigible.
3. Imputació del retard al deutor. (ha d’haver-hi culpa o dol). En cas que hi hagi cas fortuït o
força major no se li imputa la mora.
4. Liquidesa del deute (deute completament fixat).no serà líquid quan per determinar la quantia
sigui necessària la celebració d’un judici, la mora no es produirà fins que la sentència no sigui
ferma. Segons el Tribunal Constitucional en cas que el deutor estigui d’acord amb l’existència
d’una part del deute per la part que admeti, des de que l’admet comença a comptar la mora.
5. S’ha de fer una interpel·lació o intimació. (S’ha de reclamar). Pot ser o per forma judicial o
extrajudicial.
- Acte unilateral o receptiu amb efectes des de que l’ha reclamat el deutor, perquè ho digui
la llei.
- Hi ha casos que no cal la interpel·lació (obligació que ho declari expressament i llei que
ho preveu expressament)
