Comerç:
El comerç internacional d'Europa va créixer un a un ritme elevat, amb un creixement
particularment alt a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Finlàndia. El comerç europeu, incloent amb
l'interior, va suposar un creixement del 29.9% al 36.9% del PIB, i l'exterior d'un 9.2% a un
13.5%, lleugerament més que als EUA.
El comerç internacional va créixer per varies raons. Les tarifes internacionals de mercaderies
van disminuir com a causa de les millores tècniques i l'ús millorat dels vaixells de vapor.
Respecte al transport terrestre, el ferrocarril va ser crucial, sobretot en països amples com
Rússia. A més, la pau entre els països entre 1871 i 1914 va promoure el comerç. El
desenvolupament dels països europeus va permetre el comerç d'aquests amb l'exterior per la
reducció de barreres, la inclusió de les colònies a les unions monetàries i una millor protecció
dels drets de propietat. La difusió del patró or va permetre disminuir la incertesa en el comerç
internacional.
En baixar els costos de transport, la integració dels mercats va augmentar, però els polítics
sempre van tenir l'opció d'aplicar polítiques proteccionistes.
Al principi dels 70, els països europeus van aixecar barreres en el comerç de gra i altres
productes bàsics.
Com demostra el comerç, Europa va ser en el seu conjunt un gran exportador de manufactures
i un importador de productes bàsics, tot i que hi ha diferències importants entre regions. En un
extrem, GB era molt dependent del menjar importat i matèries primeres, exportant
manufactures i serveis. La resta del nord-oest europeu estava menys especialitzat. L'est i el sud
d'Europa, tot i la creixent industrialització, van seguir exportant productes bàsics i important
manufactures. El dèficit en productes bàsics del conjunt europeu va estar en part compensat
per l'exportació de serveis.
Fluxos de capital:
El mercat internacional de capital va créixer de manera impressionant durant aquest període.
Europa era el banc del món, i aquelles regions amb bo accés al capital europeu i recursos
abundants (EUA, Canadà, Austràlia,..) van prosperar molt entre 1870 i 1913. També hi va haver
una petita però important transferència de capital de l'oest d'Europa cap al sud, centre i est
del continent.
La seva evolució segueix una forma d'U, amb un segle 19 d'integració, un període de guerres i
entreguerres i una altra vegada integració a finals del segle 20.
Com més dèbil sigui la relació entre estalvi domèstic i inversió domèstica, més alta serà la
mobilització de capital internacional. La integració del mercat de capità no va ser un procés
continu.
Què explica la integració de finals del segle 19? La absència de conflictes militars entre els
principals potències va ajudar a crear un clima procliu.
Segons els Marxistes, les exportacions de capital anaven relacionades amb l'imperialisme. Per
exemple, diuen que GB es va beneficiar del seu estatus colonial a través de la reducció dels
tipus d'interès, segurament com a resultat d'uns drets de propietat més segurs. Però hi ha
dubtes sobre si les colònies realment es tenien molt en compte per la mida i la destinació dels
fluxos de capital. De GB, va rebre més EUA que totes les seves colònies.
El comerç internacional d'Europa va créixer un a un ritme elevat, amb un creixement
particularment alt a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Finlàndia. El comerç europeu, incloent amb
l'interior, va suposar un creixement del 29.9% al 36.9% del PIB, i l'exterior d'un 9.2% a un
13.5%, lleugerament més que als EUA.
El comerç internacional va créixer per varies raons. Les tarifes internacionals de mercaderies
van disminuir com a causa de les millores tècniques i l'ús millorat dels vaixells de vapor.
Respecte al transport terrestre, el ferrocarril va ser crucial, sobretot en països amples com
Rússia. A més, la pau entre els països entre 1871 i 1914 va promoure el comerç. El
desenvolupament dels països europeus va permetre el comerç d'aquests amb l'exterior per la
reducció de barreres, la inclusió de les colònies a les unions monetàries i una millor protecció
dels drets de propietat. La difusió del patró or va permetre disminuir la incertesa en el comerç
internacional.
En baixar els costos de transport, la integració dels mercats va augmentar, però els polítics
sempre van tenir l'opció d'aplicar polítiques proteccionistes.
Al principi dels 70, els països europeus van aixecar barreres en el comerç de gra i altres
productes bàsics.
Com demostra el comerç, Europa va ser en el seu conjunt un gran exportador de manufactures
i un importador de productes bàsics, tot i que hi ha diferències importants entre regions. En un
extrem, GB era molt dependent del menjar importat i matèries primeres, exportant
manufactures i serveis. La resta del nord-oest europeu estava menys especialitzat. L'est i el sud
d'Europa, tot i la creixent industrialització, van seguir exportant productes bàsics i important
manufactures. El dèficit en productes bàsics del conjunt europeu va estar en part compensat
per l'exportació de serveis.
Fluxos de capital:
El mercat internacional de capital va créixer de manera impressionant durant aquest període.
Europa era el banc del món, i aquelles regions amb bo accés al capital europeu i recursos
abundants (EUA, Canadà, Austràlia,..) van prosperar molt entre 1870 i 1913. També hi va haver
una petita però important transferència de capital de l'oest d'Europa cap al sud, centre i est
del continent.
La seva evolució segueix una forma d'U, amb un segle 19 d'integració, un període de guerres i
entreguerres i una altra vegada integració a finals del segle 20.
Com més dèbil sigui la relació entre estalvi domèstic i inversió domèstica, més alta serà la
mobilització de capital internacional. La integració del mercat de capità no va ser un procés
continu.
Què explica la integració de finals del segle 19? La absència de conflictes militars entre els
principals potències va ajudar a crear un clima procliu.
Segons els Marxistes, les exportacions de capital anaven relacionades amb l'imperialisme. Per
exemple, diuen que GB es va beneficiar del seu estatus colonial a través de la reducció dels
tipus d'interès, segurament com a resultat d'uns drets de propietat més segurs. Però hi ha
dubtes sobre si les colònies realment es tenien molt en compte per la mida i la destinació dels
fluxos de capital. De GB, va rebre més EUA que totes les seves colònies.
