ZOOLOGIA
T1- INTRODUCCIÓ
- ZOOLOGIA: és l’estudi científic de la vida animal.
➢ Registra la diversitat i la classifica: taxonomia i sistemàtica
➢ Estudia el seu orígen i evolució: filogènia, palontologia, biologia del
desenvolupament, biogeografia
➢ Processos vitals bàsics i adaptació: morfologia funcional, ecologia i fisiologia
*REGISTRAR LA DIVERSITAT: es fa un mostreig en una població i es registren les dades, i
posteriorment es fan estimacions aplicades a tot el món. Al llarg del temps aquestes
estimacions van canviant ja que: els mètodes d’estimació milloren, i es té en compte la
diversitat oculta (espècies críptiques i paràsites). Encara que és impossible completar el
registre de la diversitat, s’han trobat alternatives a les filogènies moleculars q identifiquen
noves espècies, com el ‘’DNA barcoding’’, un mètode taxonòmic que estudia petits
segments de DNA en el genoma i ens ajuda a adsciure un organisme a una espècie ja
coneguda.
*ORGANITZAR DIVERSITAT (ORÍGEN I RELACIONS): per classficar els metazous (animals),
primer haurem de definir-los. Serà un grup monofilètic (natural), amb sinapomorfies i
modificacions secundàries (mixozous tenen modificació secundària: vida paràsita). Seran
éssers vius (exclussivitat química, complexitat i organització jeràrquica, autoreproducció,
programa genètic, metabolisme, desenvolupament i interacció ambiental), eucariotes,
pluricel·lulars, sense paret cel·lular, heteròtrofs i amb capacitat de locomoció.
(Proterospongia/ coanoflagel·lats compleix aquestes 6 condicions). Tb tindràn gàmetes
produïts en òrgans sexuals pluricel·lulars, teixit nerviós i cèl·lules sensorials, epiteli,
desenvolupament embrionari amb formació de gàstrula i posteriors capes cel·lulars i teixits i
pla corporal generat a partir d’un grup exclusiu de gens (totes aquestes característiques no
són aplicables en esponges, encara q sí q són metazous).
*les esponges: es pensa q són el grup basal dels metazous: tots els metazous excepte les
esponges posseixen epitelis (caràcter exclussiu, q pot ser sinapomorfia de tots els metazous i
pèrdua en les esponges, o sols sinapomorfia dels eumetazous (bilaterals i cnidaris)), tenen
desenvolupament indirecte amb fase larvària, esponges comparteixen gens NKL amb resta
de metazous, però no els Hox i Parahox. CONCLUSIÓ: DIFICULTATS EN DEFINIR SI ELS TRETS
DIFERENCIALS DE LES ESPONGES SÓN DERIVATS O ANCESTRALS DELS METAZOUS.
*ORÍGEN: pertanyen al domini EUCARIA (cèl. eucariotes), i al grup OPISTOKONTA
(eucariotes amb flagel posterior q comprén formes unicel. flagelades, fongs i animals
veritables).
*PROTOZOUS: grup d’eucariotes unicel·lulars + proper als animals. Heteròtrofs, fagotròfics i
osmotròfics, orgànuls especialitzats, flagels, pseudopodis i cilis,etc. Algunes espècies
paràsites importants: Metamonada, Parabasalia, Percolozoa, Euglenozoa, Amoebozoa,
, Sporozoa, Ciliophora. Toxoplasma gondil (Apicomplexa Soporozoa) pot produir
malformacions en els bebés.
*TEORIES ORÍGEN METAZOUS:
1. Via simbiòtica: diferents protists s’associen i viuen en simbiossi,
fins que algunes cèl·lules s’especialitzen formant un ésser viu.
2. Via col·lonial: protists flagel·lats s’agrupen, unes quantes cèl·lules
queden protegides a l’interior i s’especialitzen, formant l’èsser viu.
Primera simetria radial i simetria bilateral secundaria.
3. Via de la cel·lularització: en un protozou ciliat polinucleat, es
produeix la tabicació dels nuclis (cel·lularització) formant així un
ésser pluricel·lular. Primera simetria bilateral i la secundària radial.
MORFOLÒGICAMENT LA VIA COLONIAL ÉS LA MÉS PROBABLE COM A ORÍGEN DELS
ANIMALS (x a la via simbiòtica no hi ha prou proves, i la sincital s’exclou x estar més
propers filogenèticament els metazous de les plantes que dels eucariotes ciliats).
*coanoflagelats: protozous solitaris o colonials amb un flagel envoltat x un collar de
microvellositats. Són semblants els coanòcits dels porífers i es creu que els metazous
descendeixen d’ells. (via col·lonial)
*URMETAZOU: ancestre comú dels metazous (considerant tb els porífers).
- Coanoflagelats < placozous < porífers < cnidaris
*LOCA: ancestre comú dels OPISTOKONTS (animals, fongs i altres unicel·lulars). Ser unicel·lular
filopodial, amb flagel, menjava bacteris i amb varietat important de gens de quitina.
*QUAN VAN APAREIXER? Destaquen 2 esdeveniments clau: FAUNA D’EDIÀCARA i FAUNA DE
BURGUESS SHALE
- EVOLUCIÓ PLANS CORPORALS:
1. Darwinisme clàssic: a mesura q passa el temps augmenta la disparitat
2. Model de Gould: disparitat i extinció màxima al principi
*PERÍODE EDIÀCARA (precambrià): el principal motiu d’aquesta explossió va ser l’aparició
d’un hàbitat amb oportunitats ecològiques ilimitades x a un gran tipus d’espècies. Apareixen
totes les formes de simetries disponibles, estructura de les comunitats simple però amb
molta varietat, i es troben ous fossilitzats on s’aprecia el procés de segmentació de l’època.
(fauna ediàcara dóna lloc a la de burgess shale)
*EDIÀCARA→BURGESS SHALE: Disminució de fauna d’Ediàcara (pèrdua d’alguns plans
corporals). Ediàcara donà lloc a un grup d’animals biblàstics però no a tots. Tb pot ser q
aquests ja foren biblàstics i després aparegueren els triblàstics amb un orígen independent.
No hi hagué un augment excepcional de disparitat (contra Gould).
*BURGESS SHALE (cambrià): molt més rica i variada. Moltes d’aquestes espècies eren del
mateix grup que les d’Ediàcara, encara que en aquesta els grups eren més grans.
, -Quasi tots (o tots els plans corporals que observem actualment) quedaren fixats en el
Càmbric. Per què no hi hagué més plans corporals després? Això s’explica amb les
restriccions del desenvolupament: el desenvolupament animal depèn d’un sistema jeràrquic
de xarxes genètiques de regulació. Es pensa que les funcions reguladores essencials
estableixen circuits molt conservats i estables (“nuclis”) els elements no poden modificar-se
sense destruir el conjunt. Els plans corporals “descoberts” dels animals en el Precambrià i
Càmbric són nuclis. Sobre aquesta base pot haver modificacions morfològiques posteriors
de menor calat (pe, insectes entre els artròpodes, cefalòpodes entre els mol·luscs,
tetràpodes entre els vertebrats). (La evolució marca camins dels quals no te’n pots eixir?).
Això fa sorgir un nou model sobre la diversitat dels plans corporals. → a la representació
dels arbres evolutius la disparietat sí q comença en un orígen comú i després es manté prou
estable.
Actualment sols hi ha un grup (rangogeomorfs) encara no assignats a cap grup conegut, la
resta s’han inclòs i reassignat en alguns dels grups.
*CLASSIFICACIÓ: Classifiquem perq volem treballar i coneixer en profunditat el món animal.
Mètodes més coneguts:
➢ Fenetisme: s’agrupen per semblances
➢ Cladisme: totes les espècies q tenen un ancestre comú
➢ Classificació clàssica: tb han de tenir un ancestre comú
La sistemàtica i la taxonomia són les eines utilitzades x fer l’organització dels animals.
- Filogènia: relacions de parentiu, orígen i evolució
- Taxonomia: principis i procediments x realitzar una classificació
- Nomenclatura: regles x denominar i classificar
- Sistemàtica: anomenar, identificar i classificar segons evolució i filogènia
TAXONOMIA
- Utilitza els taxons, agrupats per característiques morfològiques
- Els rangs superior a l’espècie s’anomenen d forma UNINOMIAL, mentre q per anomenar una
espècie ho farem de forma BINOMIAL i la subespècie serà TRINOMIAL.
- Carl von Linné va establir les categories de Regne, classe, ordre, gènere i espècie.
- Després d classificar, es pot fer una representació gràfica: ARBRE FILOGENÈTIC o
CLADOGRAMA. La diferència és q l’arbre sempre ens dona una informació addicional (taxa
evolutiva, taxa de mutacions, any d’aparició,etc), mentre que el cladograma mai.
- S’ha de treballar solament en les característiques filogenètiques, no fenètiques.
*Pleisiomorfic: caràcter q tenen els ancestres. // *Apomorfic: caracters nous q no tenien els
ancestres.
, SISTEMÀTICA
- Les 2 escoles q treballen la sistemàtica actualment són: LA TAXONOMIA EVOLUTIVA
TRADICIONAL (accepta classificacions monofilètiques i parafilètiques) i LA SISTEMÀTICA
FILOGENÈTICA (només accepta monofilètiques). Ninguna d’estes dos accepten polifilètiques.
L’ESCOLA FENÈTICA era la única q acceptava els 3 tipus.
*agrupació monofilètica: ancestre comú amb tots els seus
descendents
* agrupació parafilètica: no conté a tots els descendents de l’ancestre comú
*agrupació polifilètica: conté descendents de diferents ancestres comú
NOMENCLATURA
- CINZ (codi internacional de nomenclatura zoològica): text q arreplega regles i
recomanacions q permeten a un zooleg adoptar el nom adequat x a un tàxom determinat.
- Nom de la espècie seguit de la persona q fa el descobriment, seguit d l’any de descobriment
amb una ‘’,’’. Excepció: quan apareix una ‘’L.’’ Es sap q és Linneo, 1758.
- Quan es produeix canvi d’espècie o gènere es manté nom del descobridor.
- Quan es puja de subespècie a espècie, es posa nom del canviador.
- El nom de l’espècie i gènere s’ha de destacar (cursiva o subratllar).
✓ TIPUS etiqueta roja. HOLOTIPUS (+ d’1), AL·LOTIPUS (sexe contrari) i PARATIPUS
(resta).
✓ SINTIPUS (tots =), LECTOTIPUS (eq. Holotipus) i PARALECTOTIPUS (resta).
✓ NEOTIPUS (nou tipus pq l’original ha estat destruït).
ESPECIACIÓ
*espècie: conjunt d’indivius amb 1) SEMBLANCES morfològiques, cromosòmiques, etològiques,
bioquímiques. 2) de la MATEIXA COMUNITAT REPRODUCTORA (inhibridació
fèrtil/heterozigosi/aïllament reproductor) i 3) ASCENDÈNCIA COMUNA (Darwin).
*especiació: una població d’una determinada espècie dóna lloc a una o unes altres, aïllades
reproductivament de la població anterior i entre si. Amb el temps aniran acumulant diferències
genètiques. El procés d’especiació ha donat orígen a una enorme diversitat d’organismes, milions
d’espècies de tots els regnes, que han poblat i poblen la Terra. Depenent del context geogràfic, n’hi
ha 2 tipus:
1. ESPECIACIÓ AL·LOPÀTRICA: 1.1 AILLAMENT PERIFÈRIC. Grups d’una espècie fan derives, de
manera que comencen a especialitzar-se en l’espai nou sense relacionar-se amb les espècies
d’abans, evolucionant diferent i creant una nova espècie. 1.2 BARRERA GEOGRÀFICA.
Apareix una barrera en un medi i separa dos grups d’individus de la mateixa espècie, de
manera que acaben convivint en ambients diferents i per tant evolucionant diferent, creant
noves espècies.
2. ESPECIACIÓ SIMPÀTRICA. Les espècies comparteixen el mateix espai però cadascuna
s’especialitza d forma diferent, fins q arriben a un punt en el q ja no poden reproduirse
entre elles, formant així noves espècies.
T1- INTRODUCCIÓ
- ZOOLOGIA: és l’estudi científic de la vida animal.
➢ Registra la diversitat i la classifica: taxonomia i sistemàtica
➢ Estudia el seu orígen i evolució: filogènia, palontologia, biologia del
desenvolupament, biogeografia
➢ Processos vitals bàsics i adaptació: morfologia funcional, ecologia i fisiologia
*REGISTRAR LA DIVERSITAT: es fa un mostreig en una població i es registren les dades, i
posteriorment es fan estimacions aplicades a tot el món. Al llarg del temps aquestes
estimacions van canviant ja que: els mètodes d’estimació milloren, i es té en compte la
diversitat oculta (espècies críptiques i paràsites). Encara que és impossible completar el
registre de la diversitat, s’han trobat alternatives a les filogènies moleculars q identifiquen
noves espècies, com el ‘’DNA barcoding’’, un mètode taxonòmic que estudia petits
segments de DNA en el genoma i ens ajuda a adsciure un organisme a una espècie ja
coneguda.
*ORGANITZAR DIVERSITAT (ORÍGEN I RELACIONS): per classficar els metazous (animals),
primer haurem de definir-los. Serà un grup monofilètic (natural), amb sinapomorfies i
modificacions secundàries (mixozous tenen modificació secundària: vida paràsita). Seran
éssers vius (exclussivitat química, complexitat i organització jeràrquica, autoreproducció,
programa genètic, metabolisme, desenvolupament i interacció ambiental), eucariotes,
pluricel·lulars, sense paret cel·lular, heteròtrofs i amb capacitat de locomoció.
(Proterospongia/ coanoflagel·lats compleix aquestes 6 condicions). Tb tindràn gàmetes
produïts en òrgans sexuals pluricel·lulars, teixit nerviós i cèl·lules sensorials, epiteli,
desenvolupament embrionari amb formació de gàstrula i posteriors capes cel·lulars i teixits i
pla corporal generat a partir d’un grup exclusiu de gens (totes aquestes característiques no
són aplicables en esponges, encara q sí q són metazous).
*les esponges: es pensa q són el grup basal dels metazous: tots els metazous excepte les
esponges posseixen epitelis (caràcter exclussiu, q pot ser sinapomorfia de tots els metazous i
pèrdua en les esponges, o sols sinapomorfia dels eumetazous (bilaterals i cnidaris)), tenen
desenvolupament indirecte amb fase larvària, esponges comparteixen gens NKL amb resta
de metazous, però no els Hox i Parahox. CONCLUSIÓ: DIFICULTATS EN DEFINIR SI ELS TRETS
DIFERENCIALS DE LES ESPONGES SÓN DERIVATS O ANCESTRALS DELS METAZOUS.
*ORÍGEN: pertanyen al domini EUCARIA (cèl. eucariotes), i al grup OPISTOKONTA
(eucariotes amb flagel posterior q comprén formes unicel. flagelades, fongs i animals
veritables).
*PROTOZOUS: grup d’eucariotes unicel·lulars + proper als animals. Heteròtrofs, fagotròfics i
osmotròfics, orgànuls especialitzats, flagels, pseudopodis i cilis,etc. Algunes espècies
paràsites importants: Metamonada, Parabasalia, Percolozoa, Euglenozoa, Amoebozoa,
, Sporozoa, Ciliophora. Toxoplasma gondil (Apicomplexa Soporozoa) pot produir
malformacions en els bebés.
*TEORIES ORÍGEN METAZOUS:
1. Via simbiòtica: diferents protists s’associen i viuen en simbiossi,
fins que algunes cèl·lules s’especialitzen formant un ésser viu.
2. Via col·lonial: protists flagel·lats s’agrupen, unes quantes cèl·lules
queden protegides a l’interior i s’especialitzen, formant l’èsser viu.
Primera simetria radial i simetria bilateral secundaria.
3. Via de la cel·lularització: en un protozou ciliat polinucleat, es
produeix la tabicació dels nuclis (cel·lularització) formant així un
ésser pluricel·lular. Primera simetria bilateral i la secundària radial.
MORFOLÒGICAMENT LA VIA COLONIAL ÉS LA MÉS PROBABLE COM A ORÍGEN DELS
ANIMALS (x a la via simbiòtica no hi ha prou proves, i la sincital s’exclou x estar més
propers filogenèticament els metazous de les plantes que dels eucariotes ciliats).
*coanoflagelats: protozous solitaris o colonials amb un flagel envoltat x un collar de
microvellositats. Són semblants els coanòcits dels porífers i es creu que els metazous
descendeixen d’ells. (via col·lonial)
*URMETAZOU: ancestre comú dels metazous (considerant tb els porífers).
- Coanoflagelats < placozous < porífers < cnidaris
*LOCA: ancestre comú dels OPISTOKONTS (animals, fongs i altres unicel·lulars). Ser unicel·lular
filopodial, amb flagel, menjava bacteris i amb varietat important de gens de quitina.
*QUAN VAN APAREIXER? Destaquen 2 esdeveniments clau: FAUNA D’EDIÀCARA i FAUNA DE
BURGUESS SHALE
- EVOLUCIÓ PLANS CORPORALS:
1. Darwinisme clàssic: a mesura q passa el temps augmenta la disparitat
2. Model de Gould: disparitat i extinció màxima al principi
*PERÍODE EDIÀCARA (precambrià): el principal motiu d’aquesta explossió va ser l’aparició
d’un hàbitat amb oportunitats ecològiques ilimitades x a un gran tipus d’espècies. Apareixen
totes les formes de simetries disponibles, estructura de les comunitats simple però amb
molta varietat, i es troben ous fossilitzats on s’aprecia el procés de segmentació de l’època.
(fauna ediàcara dóna lloc a la de burgess shale)
*EDIÀCARA→BURGESS SHALE: Disminució de fauna d’Ediàcara (pèrdua d’alguns plans
corporals). Ediàcara donà lloc a un grup d’animals biblàstics però no a tots. Tb pot ser q
aquests ja foren biblàstics i després aparegueren els triblàstics amb un orígen independent.
No hi hagué un augment excepcional de disparitat (contra Gould).
*BURGESS SHALE (cambrià): molt més rica i variada. Moltes d’aquestes espècies eren del
mateix grup que les d’Ediàcara, encara que en aquesta els grups eren més grans.
, -Quasi tots (o tots els plans corporals que observem actualment) quedaren fixats en el
Càmbric. Per què no hi hagué més plans corporals després? Això s’explica amb les
restriccions del desenvolupament: el desenvolupament animal depèn d’un sistema jeràrquic
de xarxes genètiques de regulació. Es pensa que les funcions reguladores essencials
estableixen circuits molt conservats i estables (“nuclis”) els elements no poden modificar-se
sense destruir el conjunt. Els plans corporals “descoberts” dels animals en el Precambrià i
Càmbric són nuclis. Sobre aquesta base pot haver modificacions morfològiques posteriors
de menor calat (pe, insectes entre els artròpodes, cefalòpodes entre els mol·luscs,
tetràpodes entre els vertebrats). (La evolució marca camins dels quals no te’n pots eixir?).
Això fa sorgir un nou model sobre la diversitat dels plans corporals. → a la representació
dels arbres evolutius la disparietat sí q comença en un orígen comú i després es manté prou
estable.
Actualment sols hi ha un grup (rangogeomorfs) encara no assignats a cap grup conegut, la
resta s’han inclòs i reassignat en alguns dels grups.
*CLASSIFICACIÓ: Classifiquem perq volem treballar i coneixer en profunditat el món animal.
Mètodes més coneguts:
➢ Fenetisme: s’agrupen per semblances
➢ Cladisme: totes les espècies q tenen un ancestre comú
➢ Classificació clàssica: tb han de tenir un ancestre comú
La sistemàtica i la taxonomia són les eines utilitzades x fer l’organització dels animals.
- Filogènia: relacions de parentiu, orígen i evolució
- Taxonomia: principis i procediments x realitzar una classificació
- Nomenclatura: regles x denominar i classificar
- Sistemàtica: anomenar, identificar i classificar segons evolució i filogènia
TAXONOMIA
- Utilitza els taxons, agrupats per característiques morfològiques
- Els rangs superior a l’espècie s’anomenen d forma UNINOMIAL, mentre q per anomenar una
espècie ho farem de forma BINOMIAL i la subespècie serà TRINOMIAL.
- Carl von Linné va establir les categories de Regne, classe, ordre, gènere i espècie.
- Després d classificar, es pot fer una representació gràfica: ARBRE FILOGENÈTIC o
CLADOGRAMA. La diferència és q l’arbre sempre ens dona una informació addicional (taxa
evolutiva, taxa de mutacions, any d’aparició,etc), mentre que el cladograma mai.
- S’ha de treballar solament en les característiques filogenètiques, no fenètiques.
*Pleisiomorfic: caràcter q tenen els ancestres. // *Apomorfic: caracters nous q no tenien els
ancestres.
, SISTEMÀTICA
- Les 2 escoles q treballen la sistemàtica actualment són: LA TAXONOMIA EVOLUTIVA
TRADICIONAL (accepta classificacions monofilètiques i parafilètiques) i LA SISTEMÀTICA
FILOGENÈTICA (només accepta monofilètiques). Ninguna d’estes dos accepten polifilètiques.
L’ESCOLA FENÈTICA era la única q acceptava els 3 tipus.
*agrupació monofilètica: ancestre comú amb tots els seus
descendents
* agrupació parafilètica: no conté a tots els descendents de l’ancestre comú
*agrupació polifilètica: conté descendents de diferents ancestres comú
NOMENCLATURA
- CINZ (codi internacional de nomenclatura zoològica): text q arreplega regles i
recomanacions q permeten a un zooleg adoptar el nom adequat x a un tàxom determinat.
- Nom de la espècie seguit de la persona q fa el descobriment, seguit d l’any de descobriment
amb una ‘’,’’. Excepció: quan apareix una ‘’L.’’ Es sap q és Linneo, 1758.
- Quan es produeix canvi d’espècie o gènere es manté nom del descobridor.
- Quan es puja de subespècie a espècie, es posa nom del canviador.
- El nom de l’espècie i gènere s’ha de destacar (cursiva o subratllar).
✓ TIPUS etiqueta roja. HOLOTIPUS (+ d’1), AL·LOTIPUS (sexe contrari) i PARATIPUS
(resta).
✓ SINTIPUS (tots =), LECTOTIPUS (eq. Holotipus) i PARALECTOTIPUS (resta).
✓ NEOTIPUS (nou tipus pq l’original ha estat destruït).
ESPECIACIÓ
*espècie: conjunt d’indivius amb 1) SEMBLANCES morfològiques, cromosòmiques, etològiques,
bioquímiques. 2) de la MATEIXA COMUNITAT REPRODUCTORA (inhibridació
fèrtil/heterozigosi/aïllament reproductor) i 3) ASCENDÈNCIA COMUNA (Darwin).
*especiació: una població d’una determinada espècie dóna lloc a una o unes altres, aïllades
reproductivament de la població anterior i entre si. Amb el temps aniran acumulant diferències
genètiques. El procés d’especiació ha donat orígen a una enorme diversitat d’organismes, milions
d’espècies de tots els regnes, que han poblat i poblen la Terra. Depenent del context geogràfic, n’hi
ha 2 tipus:
1. ESPECIACIÓ AL·LOPÀTRICA: 1.1 AILLAMENT PERIFÈRIC. Grups d’una espècie fan derives, de
manera que comencen a especialitzar-se en l’espai nou sense relacionar-se amb les espècies
d’abans, evolucionant diferent i creant una nova espècie. 1.2 BARRERA GEOGRÀFICA.
Apareix una barrera en un medi i separa dos grups d’individus de la mateixa espècie, de
manera que acaben convivint en ambients diferents i per tant evolucionant diferent, creant
noves espècies.
2. ESPECIACIÓ SIMPÀTRICA. Les espècies comparteixen el mateix espai però cadascuna
s’especialitza d forma diferent, fins q arriben a un punt en el q ja no poden reproduirse
entre elles, formant així noves espècies.
