Lliço XVIII. Contractes verbals i literals.
CONTRACTES VERBALS
● Concepte:
○ Es perfeccionen per la utilització d’una forma oral: la pronúncia de
paraules solemnes.
○ El més important és l’estipulació, que donaven lloc a una obligació i a
contractes unilaterals.
○ Intervenen dos subjectes: l’estipulant, que fa una pregunta que ha de
ser contestada, i el promitent, que deu contestar-la.
○ Forma que va ser utilitzada per construir obligacions de naturalesa
subsidiària a través de la intervenció pretòria, com les cautiones
(promeses garantides):
■ La audicatio iudicatum solvi.
■ La cautio de rato.
■ La cautio damni infecti.
● Caràcters fonamentals:
○ Unilateralitat: nomé obliga el promitent.
○ Caràcter abstracte: no s’indica la causa de l’obligació en el moment de
celebrar el contracte (no s’identifica però sí que existeix i les parts la
coneixen).
○ Forma oral amb verbs com: spondere, promittere, dare i facere.
○ Perquè l’estipulació produïra efectes s’exigeixen certs requisits, com
per exemple: no tindre una incapacitat física (bojos...), ni jurídica
(dones sense auctoritas tutoris o impúbers).
○ En l’encreuament de pregunta i resposta és necessària la presència de
les tres parts.
○ No és vàlida l’estipulació a favor del tercer, les d’objecte impossible i
les de després de la mort.
● Defensa processal:
○ L’actio certi ex stipulatu: l’objecte de l’estipulació era un certum,
obligacions de donar.
○ L’actio incerti ex stipulatu: l’objecte de la estipulació és un incertum,
obligacions de fer.
CONTRECTES LITERALS
● Concepte: contracte que es perfecciona per la redacció d’un determinat
document (transcripció de crèdits).
● Característiques fonamentals:
○ El pater familias realitza el còdex accepti et expensi (llibre d’entrades i
eixides), que podien reflectir:
■ Operacions efectuades, les nomina arcaria (crèdits de caixa).
■ Servir per fer nàixer una obligació.
■ Transformar una obligació ja existent (nomina transcriptia).
○ Dos tipus de transcriptio nominum:
CONTRACTES VERBALS
● Concepte:
○ Es perfeccionen per la utilització d’una forma oral: la pronúncia de
paraules solemnes.
○ El més important és l’estipulació, que donaven lloc a una obligació i a
contractes unilaterals.
○ Intervenen dos subjectes: l’estipulant, que fa una pregunta que ha de
ser contestada, i el promitent, que deu contestar-la.
○ Forma que va ser utilitzada per construir obligacions de naturalesa
subsidiària a través de la intervenció pretòria, com les cautiones
(promeses garantides):
■ La audicatio iudicatum solvi.
■ La cautio de rato.
■ La cautio damni infecti.
● Caràcters fonamentals:
○ Unilateralitat: nomé obliga el promitent.
○ Caràcter abstracte: no s’indica la causa de l’obligació en el moment de
celebrar el contracte (no s’identifica però sí que existeix i les parts la
coneixen).
○ Forma oral amb verbs com: spondere, promittere, dare i facere.
○ Perquè l’estipulació produïra efectes s’exigeixen certs requisits, com
per exemple: no tindre una incapacitat física (bojos...), ni jurídica
(dones sense auctoritas tutoris o impúbers).
○ En l’encreuament de pregunta i resposta és necessària la presència de
les tres parts.
○ No és vàlida l’estipulació a favor del tercer, les d’objecte impossible i
les de després de la mort.
● Defensa processal:
○ L’actio certi ex stipulatu: l’objecte de l’estipulació era un certum,
obligacions de donar.
○ L’actio incerti ex stipulatu: l’objecte de la estipulació és un incertum,
obligacions de fer.
CONTRECTES LITERALS
● Concepte: contracte que es perfecciona per la redacció d’un determinat
document (transcripció de crèdits).
● Característiques fonamentals:
○ El pater familias realitza el còdex accepti et expensi (llibre d’entrades i
eixides), que podien reflectir:
■ Operacions efectuades, les nomina arcaria (crèdits de caixa).
■ Servir per fer nàixer una obligació.
■ Transformar una obligació ja existent (nomina transcriptia).
○ Dos tipus de transcriptio nominum:
