Tema 2:
Atenció selectiva:
Ens permet fixar l’atenció en el que ens interessa i filtrar allò que no ens
interessa.
També ens ajuda a mantenir la nostra atenció en allò que ens interessa.
El nostre SN es molt bo atenent aquell estímul que nosaltres volem prestar
atenció, i fa que la resta d’informació passi per un filtratge. I aquesta informació
que filtrem a vegades poden ser molt obvis i grans. Això succeeix perquè hi ha
atenció selectiva.
Filtratge i selecció:
Quan ens torbem en un ambient on hi ha molta estimulació i no podem agafar
tots els estímuls perquè tenim una capacitat limitada. El nostre cervell te
mecanismes selectius que controlen a quins estímuls atenem i a quins no i
evitar la sobrecarrega d’informació.
Amb el paradigma de Cherry podem observar això. S’ha vist que som capaços
de determinar un missatge encara que sen estengui dient un altre missatge.
The coctail party: ens permet atendre a una conversa i filtrar la resta de
coses. Com les veus humanes i sorolls.
Nosaltres seleccionem la informació que ens interessa mitjançant els atributs
físics. Es a dir a partir de la intensitat, de la freqüència, de la localització... es a
dir si nosaltres volem prestar atenció a la veu de una persona ens centrarem en
les seves freqüències, la intensitat de la seva veu...
A nivell de filtratge i dels processament del missatge no ates, aquest depèn de
la dificultat de l’ombrejat. Per exemple repetir síl·labes sense setit es mes difícil
que ombrejar prosa. I de petits canvis en el focus atencional en vers el canal no
ates.
Visualment:
Tenim dos vídeos i supervisem dos vídeos. Un feien un joc amb les mans i els
altres eren 3 persones passant-se una pilota. I això permetia als investigadors
veure si nosaltres podem seleccionar alguns estímuls, com quantes vegades es
donen un cop a les mans, i filtrar el altre estímul. I es va veure que això era
possible. Això es va veure en un experiment de Neisser i Becklin.
, Model de selecció primerenca:
El va proposar Broadbent.
Inicialment tenim 2 estímuls que son captat per els nostres sentits. Aquests 2
estímuls arriben simultàniament. Però nomes ens interessa el S1 (estímul) i el
S2 el hem de filtrar.
Primer hi ha un anàlisis primerenc sobre els atributs físics mes basics. Podríem
dir que es un anàlisis molt brut que ens diu que estem percebent.
Després es produeix el filtre. I succeeix molt al inici del processament de la
informació. Es un filtratge radical, nomes passa la informació que ens interessa.
I aquesta informació després anirà a les àrees que li toca. La resta de la
informació no passa al processament.
Hi ha un accés a la memòria a curt plaç (capacitat limitada), que ens permetrà
atribuir un significat al estímul S1 mitjançant un processament extensiu. Que
després provocarà una conducta associada al estímul.
Possibles problemes del model:
La percepció subliminal: es la percepció inconscient. Això ho va estudiar molt
Merikle. Segons el model de la selecció primerenca no es pot explicar el
fenomen de la percepció subliminal. Ja que no tenim consciencia d’haver rebut
el estímul però aquest estímul ens afecta.
Moray: es va donar conta de que hi ha informació en el canal no ates que sens
colen. Com els noms propis o ens insults. I en cara que sembli que no som
conscients de la percepció si després preguntem mitjançant un test si han
escoltat aquestes paraules la taxa de detecció pels noms propis va ser del
33%.
Atenció selectiva:
Ens permet fixar l’atenció en el que ens interessa i filtrar allò que no ens
interessa.
També ens ajuda a mantenir la nostra atenció en allò que ens interessa.
El nostre SN es molt bo atenent aquell estímul que nosaltres volem prestar
atenció, i fa que la resta d’informació passi per un filtratge. I aquesta informació
que filtrem a vegades poden ser molt obvis i grans. Això succeeix perquè hi ha
atenció selectiva.
Filtratge i selecció:
Quan ens torbem en un ambient on hi ha molta estimulació i no podem agafar
tots els estímuls perquè tenim una capacitat limitada. El nostre cervell te
mecanismes selectius que controlen a quins estímuls atenem i a quins no i
evitar la sobrecarrega d’informació.
Amb el paradigma de Cherry podem observar això. S’ha vist que som capaços
de determinar un missatge encara que sen estengui dient un altre missatge.
The coctail party: ens permet atendre a una conversa i filtrar la resta de
coses. Com les veus humanes i sorolls.
Nosaltres seleccionem la informació que ens interessa mitjançant els atributs
físics. Es a dir a partir de la intensitat, de la freqüència, de la localització... es a
dir si nosaltres volem prestar atenció a la veu de una persona ens centrarem en
les seves freqüències, la intensitat de la seva veu...
A nivell de filtratge i dels processament del missatge no ates, aquest depèn de
la dificultat de l’ombrejat. Per exemple repetir síl·labes sense setit es mes difícil
que ombrejar prosa. I de petits canvis en el focus atencional en vers el canal no
ates.
Visualment:
Tenim dos vídeos i supervisem dos vídeos. Un feien un joc amb les mans i els
altres eren 3 persones passant-se una pilota. I això permetia als investigadors
veure si nosaltres podem seleccionar alguns estímuls, com quantes vegades es
donen un cop a les mans, i filtrar el altre estímul. I es va veure que això era
possible. Això es va veure en un experiment de Neisser i Becklin.
, Model de selecció primerenca:
El va proposar Broadbent.
Inicialment tenim 2 estímuls que son captat per els nostres sentits. Aquests 2
estímuls arriben simultàniament. Però nomes ens interessa el S1 (estímul) i el
S2 el hem de filtrar.
Primer hi ha un anàlisis primerenc sobre els atributs físics mes basics. Podríem
dir que es un anàlisis molt brut que ens diu que estem percebent.
Després es produeix el filtre. I succeeix molt al inici del processament de la
informació. Es un filtratge radical, nomes passa la informació que ens interessa.
I aquesta informació després anirà a les àrees que li toca. La resta de la
informació no passa al processament.
Hi ha un accés a la memòria a curt plaç (capacitat limitada), que ens permetrà
atribuir un significat al estímul S1 mitjançant un processament extensiu. Que
després provocarà una conducta associada al estímul.
Possibles problemes del model:
La percepció subliminal: es la percepció inconscient. Això ho va estudiar molt
Merikle. Segons el model de la selecció primerenca no es pot explicar el
fenomen de la percepció subliminal. Ja que no tenim consciencia d’haver rebut
el estímul però aquest estímul ens afecta.
Moray: es va donar conta de que hi ha informació en el canal no ates que sens
colen. Com els noms propis o ens insults. I en cara que sembli que no som
conscients de la percepció si després preguntem mitjançant un test si han
escoltat aquestes paraules la taxa de detecció pels noms propis va ser del
33%.
