Introducció al dret processal
TEMA 14: ELS PRINCIPIS DEL PROCÉS I DELS
PROCEDIMENTS
1.CONCIDERACIONS GENERALS
Els principis del procés i del procediment són valors que inspiren o informen tota la regulació
processal.
El procés és una instrucció jurídica amb un alt grau d'artificialitat. Es tracta d'una construcció
de la realitat. En el procés destaca l'aspecte creatiu o innovador: el legislador processal compte
en amb un major ventall de possibilitats o opcions per a estructurar i dissenyar la successió
d'actes, fases i tràmits ordenats a la realització del Dret que componen el procés. L'estructura i
regulació del procés té més de contingent i variable que altres institucions jurídiques.
Els principis del procés fan referència als trets o característiques internes de l'activitat
processal i els principis del procediment fan referència al vessant extern o material de les
actuacions.
Els principis del procés i del procediment són punts de partida o idees extretes, destil·lades
o creades de conjunts normatius i que semblen tenir el valor d'inspirar o informar tota la
regulació processal.
Són pautes o orientacions de caràcter tècnic que busquen aconseguir una sort de coherència o
neutra correcció formal en l'organització i disseny de les actuacions. També impliquen
concepcions o opcions jurídic-polítiques i ideològiques determinades.
Penal: Procediment acusatori
Civil: Procediment dispositiu
L’estudi del procés i del procediment és de molt interès. Perquè permet descobrir la
coherència o lògica interna d’un conjunt d’actuacions. I sobretot, perquè són una eina
hermenèutica per interpretar les lleis processals o per omplir les llacunes legals.
L’aprofundiment en aquests principis proporcionen un marc teòric per afrontar reformes de
“lege ferenda” de la legislació processal.
Alguns d’ells han sigut recollits per la CE de 1978
Els principis del procés i del procediment no acostumen a aparèixer en estat químicament pur
en la legislació. Són idees bàsiques que doten de sistema i coherència a la regulació del procés
i que estan extretes de grans conjuncions normatives.
2.PRINCIPIS COMUNS A TOTS ELS PROCESSOS.
1. Principi de dualitat de posicions processals.
Dualitat de posicions processals vs dualitat de parts.
En tot procés han d'existir dues posicions processals: una que formula una pretensió o
exigència davant un altre.
Posicions processals:
- Demandant o actors, si es tracta d’un procés civil contenciós-administratiu o laboral.
Acusador si el procés es penal.
1
, Introducció al dret processal
- Demandat si es tracta d’un procés civil contenciós-administratiu o laboral. Acusat si el procés
es penal.
No pot haver-hi procés amb una sola posició processal (a) ni amb més de dues (b).
a) Segons la Jurisdicció Voluntària es consideren expedients de jurisdicció voluntària tots
aquells que requereixin la intervenció d'un òrgan jurisdiccional per a la tutela de dret i
interès en matèria de Dret civil i mercantil, sense que existeixi controvèrsia que hagi
de substanciar-se en un procés contenciós. La jurisdicció voluntària no és una actuació
de caràcter jurisdiccional i, per tant, no té naturalesa processal. L'existència de
contenció o controvèrsia és essencial perquè unes actuacions tinguin caràcter
processal i jurisdiccional.
b) La dualitat es refereix a l'existència d'una posició des de la qual es pretén alguna cosa i
una altra enfront de la qual es formula la pretensió. Parts processals pot haver-les en
número indeterminat. Part processal és aquella persona, física o jurídica que pretén o
enfront de la qual es pretén alguna cosa.
Aquest fenomen, consisteix en l'existència d'una pluralitat de parts dins d'alguna o de
totes dues posicions processals, es coneix com a litisconsorci. Que pot ser voluntari o
en altres ocasions, és preceptiu demandar simultàniament a tots els demandats.
Voluntari
Necessari
2.Principi d’audiència o contradicció i dret de defensa.
A) Delimitació conceptual i contingut
En aquesta doble denominació és corrent designar el que podria classificar-se com principi o
idea fonamental que ha d’inspirar la regulació de qualsevol procés. No es pot dictar cap
resolució judicial que pugui repercutir o afectar a una persona sense que aquesta hagi tingut la
oportunitat d’influir en el sentit o contingut d’aquesta resolució formulant al·legacions i
utilitzant les procés que li convinguin.
Es tracta d’un principi que està molt relacionat amb el dret de defensa o, el que és igual però
negativament, amb la prohibició d’indefensió de l’art. 24.1 de la CE.
En les lleis processals i en la jurisprudència del TC s’observa que aquesta categoria s’utilitza de
manera indiferent o intercanviable.
El principi d’audiència implica la efectiva oportunitat d’influir en el sentit d’una resolució
judicial de la manera explicativa. El principi inclou 3 exigències:
- Coneixement del material fàctic i jurídic que pot influir en el sentit de la resolució.
El material fàctic és aquell sobre el qual ha de versar la resolució jurídica, és a dir, els fets que
fonamenten la pretensió o la reacció front aquesta pretensió i tots aquells elements fàctics
dels quals pot dependre el sentit de la resolució judicial.
L'efectiva possibilitat de prendre coneixement dels fets introduïts i dels arguments i raons
jurídiques adduïdes per l'adversari processal constitueix el pressupost necessari per a realitzar
les activitats d'al·legació i prova que permeten a les parts influir en el contingut de les
resolucions judicials.
2
TEMA 14: ELS PRINCIPIS DEL PROCÉS I DELS
PROCEDIMENTS
1.CONCIDERACIONS GENERALS
Els principis del procés i del procediment són valors que inspiren o informen tota la regulació
processal.
El procés és una instrucció jurídica amb un alt grau d'artificialitat. Es tracta d'una construcció
de la realitat. En el procés destaca l'aspecte creatiu o innovador: el legislador processal compte
en amb un major ventall de possibilitats o opcions per a estructurar i dissenyar la successió
d'actes, fases i tràmits ordenats a la realització del Dret que componen el procés. L'estructura i
regulació del procés té més de contingent i variable que altres institucions jurídiques.
Els principis del procés fan referència als trets o característiques internes de l'activitat
processal i els principis del procediment fan referència al vessant extern o material de les
actuacions.
Els principis del procés i del procediment són punts de partida o idees extretes, destil·lades
o creades de conjunts normatius i que semblen tenir el valor d'inspirar o informar tota la
regulació processal.
Són pautes o orientacions de caràcter tècnic que busquen aconseguir una sort de coherència o
neutra correcció formal en l'organització i disseny de les actuacions. També impliquen
concepcions o opcions jurídic-polítiques i ideològiques determinades.
Penal: Procediment acusatori
Civil: Procediment dispositiu
L’estudi del procés i del procediment és de molt interès. Perquè permet descobrir la
coherència o lògica interna d’un conjunt d’actuacions. I sobretot, perquè són una eina
hermenèutica per interpretar les lleis processals o per omplir les llacunes legals.
L’aprofundiment en aquests principis proporcionen un marc teòric per afrontar reformes de
“lege ferenda” de la legislació processal.
Alguns d’ells han sigut recollits per la CE de 1978
Els principis del procés i del procediment no acostumen a aparèixer en estat químicament pur
en la legislació. Són idees bàsiques que doten de sistema i coherència a la regulació del procés
i que estan extretes de grans conjuncions normatives.
2.PRINCIPIS COMUNS A TOTS ELS PROCESSOS.
1. Principi de dualitat de posicions processals.
Dualitat de posicions processals vs dualitat de parts.
En tot procés han d'existir dues posicions processals: una que formula una pretensió o
exigència davant un altre.
Posicions processals:
- Demandant o actors, si es tracta d’un procés civil contenciós-administratiu o laboral.
Acusador si el procés es penal.
1
, Introducció al dret processal
- Demandat si es tracta d’un procés civil contenciós-administratiu o laboral. Acusat si el procés
es penal.
No pot haver-hi procés amb una sola posició processal (a) ni amb més de dues (b).
a) Segons la Jurisdicció Voluntària es consideren expedients de jurisdicció voluntària tots
aquells que requereixin la intervenció d'un òrgan jurisdiccional per a la tutela de dret i
interès en matèria de Dret civil i mercantil, sense que existeixi controvèrsia que hagi
de substanciar-se en un procés contenciós. La jurisdicció voluntària no és una actuació
de caràcter jurisdiccional i, per tant, no té naturalesa processal. L'existència de
contenció o controvèrsia és essencial perquè unes actuacions tinguin caràcter
processal i jurisdiccional.
b) La dualitat es refereix a l'existència d'una posició des de la qual es pretén alguna cosa i
una altra enfront de la qual es formula la pretensió. Parts processals pot haver-les en
número indeterminat. Part processal és aquella persona, física o jurídica que pretén o
enfront de la qual es pretén alguna cosa.
Aquest fenomen, consisteix en l'existència d'una pluralitat de parts dins d'alguna o de
totes dues posicions processals, es coneix com a litisconsorci. Que pot ser voluntari o
en altres ocasions, és preceptiu demandar simultàniament a tots els demandats.
Voluntari
Necessari
2.Principi d’audiència o contradicció i dret de defensa.
A) Delimitació conceptual i contingut
En aquesta doble denominació és corrent designar el que podria classificar-se com principi o
idea fonamental que ha d’inspirar la regulació de qualsevol procés. No es pot dictar cap
resolució judicial que pugui repercutir o afectar a una persona sense que aquesta hagi tingut la
oportunitat d’influir en el sentit o contingut d’aquesta resolució formulant al·legacions i
utilitzant les procés que li convinguin.
Es tracta d’un principi que està molt relacionat amb el dret de defensa o, el que és igual però
negativament, amb la prohibició d’indefensió de l’art. 24.1 de la CE.
En les lleis processals i en la jurisprudència del TC s’observa que aquesta categoria s’utilitza de
manera indiferent o intercanviable.
El principi d’audiència implica la efectiva oportunitat d’influir en el sentit d’una resolució
judicial de la manera explicativa. El principi inclou 3 exigències:
- Coneixement del material fàctic i jurídic que pot influir en el sentit de la resolució.
El material fàctic és aquell sobre el qual ha de versar la resolució jurídica, és a dir, els fets que
fonamenten la pretensió o la reacció front aquesta pretensió i tots aquells elements fàctics
dels quals pot dependre el sentit de la resolució judicial.
L'efectiva possibilitat de prendre coneixement dels fets introduïts i dels arguments i raons
jurídiques adduïdes per l'adversari processal constitueix el pressupost necessari per a realitzar
les activitats d'al·legació i prova que permeten a les parts influir en el contingut de les
resolucions judicials.
2
