Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
Tema 4 (cont): Meristemes (2n parcial)
4.7 Meristemes laterals
4.7.1 Càmbium vascular (explicat)
4.7.2 Fel·logen
A diferència del càmbium vascular, sempre deriva de teixits diferenciats. Segons les espècies
s'autoperpetua, i en altres es perd i s'ha de produir de nou.
Origen: desdiferenciació de cèl·lules de l'epidermis, a partir de les de recobriment, les superficials.
El segon origen del fel·logen pot ser per desdiferenciació de cèl·lules parenquimàtiques
el tercer origen pot ser per desdiferenciació de cèl·lules col·locits.
El fel·logen només presenta un tipus de cèl·lules, les cèl·lules del fel·logen. Tenen les
característiques típiques de qualsevol cèl·lula meristemàtiques i a part, morfològicament recorden a
prismes rectangulars, que se situen de tal manera que no deixen espais entre elles, per tant formen
un teixit compacte. Els seus descendents també formaran teixits compactes, amb pocs espais entre
cèl·lules.
És un teixit secundari. El primer fel·logen sempre s'origina a una fondària variable entre l'epidermis
i el càmbium vascular (en condicions normals). Quan s'origina per sota del càmbium, és patològic i
s'acabarà carregant la planta. Quan se'ns ha originat el primer fel·logen, i la planta va creixent en
amplada, els fel·lògens successius, si els primer no s'autoperpetua, han de néixer per sota (més
profund) dels primers. El tercer per sota del segon, i així successivament. Això ens donarà una falsa
imatge d'anells concèntrics. Els fel·lògens successius formen una estructura nova, el ritidoma.
Tots els teixits vegetals que hi ha per fora del fel·logen és el que s'anomena ritidoma i com que va
creixent en amplada, físicament acaba caient a terra, es perd.
4.7.2.1 Disposició espaial del fel·logen
• El primer fel·logen: sempre serà paral·lel a la superfície i formarà una anella concèntrica i
contínua.
• Fel·lògens successius: a grans trets, si la localització està molt propera al càmbium vascular
(molt profunda) sempre tindrà tendència a formar una altra anella. Si la localització és
superficial, en capes immediatament per sota la epidermis, les cèl·lules del fel·logen
assumeixen la disposició d'escates, parcialment superposades les unes amb les altres però
totes juntes que tenen tendència a formar una anella altra vegada. A partir d'aquí poden
1
Ampliació d'histologia
Tema 4 (cont): Meristemes (2n parcial)
4.7 Meristemes laterals
4.7.1 Càmbium vascular (explicat)
4.7.2 Fel·logen
A diferència del càmbium vascular, sempre deriva de teixits diferenciats. Segons les espècies
s'autoperpetua, i en altres es perd i s'ha de produir de nou.
Origen: desdiferenciació de cèl·lules de l'epidermis, a partir de les de recobriment, les superficials.
El segon origen del fel·logen pot ser per desdiferenciació de cèl·lules parenquimàtiques
el tercer origen pot ser per desdiferenciació de cèl·lules col·locits.
El fel·logen només presenta un tipus de cèl·lules, les cèl·lules del fel·logen. Tenen les
característiques típiques de qualsevol cèl·lula meristemàtiques i a part, morfològicament recorden a
prismes rectangulars, que se situen de tal manera que no deixen espais entre elles, per tant formen
un teixit compacte. Els seus descendents també formaran teixits compactes, amb pocs espais entre
cèl·lules.
És un teixit secundari. El primer fel·logen sempre s'origina a una fondària variable entre l'epidermis
i el càmbium vascular (en condicions normals). Quan s'origina per sota del càmbium, és patològic i
s'acabarà carregant la planta. Quan se'ns ha originat el primer fel·logen, i la planta va creixent en
amplada, els fel·lògens successius, si els primer no s'autoperpetua, han de néixer per sota (més
profund) dels primers. El tercer per sota del segon, i així successivament. Això ens donarà una falsa
imatge d'anells concèntrics. Els fel·lògens successius formen una estructura nova, el ritidoma.
Tots els teixits vegetals que hi ha per fora del fel·logen és el que s'anomena ritidoma i com que va
creixent en amplada, físicament acaba caient a terra, es perd.
4.7.2.1 Disposició espaial del fel·logen
• El primer fel·logen: sempre serà paral·lel a la superfície i formarà una anella concèntrica i
contínua.
• Fel·lògens successius: a grans trets, si la localització està molt propera al càmbium vascular
(molt profunda) sempre tindrà tendència a formar una altra anella. Si la localització és
superficial, en capes immediatament per sota la epidermis, les cèl·lules del fel·logen
assumeixen la disposició d'escates, parcialment superposades les unes amb les altres però
totes juntes que tenen tendència a formar una anella altra vegada. A partir d'aquí poden
1
