BIOLOGIA
SONDOSSE EL MOUDEN
LÍPIDS
Grup de biomolècules heterogeni formades principalment per C,H i O (en proporcions
baixes) tot i que poden intervenir també N,P i S.
Són apolars:
➔ Solubles en dissolvents apolars
➔ Insolubles en dissolvents polars
Funció Com? Quins lípids intervenen?
Reserva energètica S’emmagatzemen als Acilglicèrids
adipòcits.
Estructural Formen bicapes lipídiques a Fosfoglicèrids
la membrana cel·lular. Fosfoesfingolípids
Glicoesfingolípids
Colesterol
Protectora Aïllant mecànic/tèrmic. Acilglicèrids
Recobrir superfície de la Cera
pell.
Biocatalitzadora Fan possible reaccions Vitamines lipídiques
químiques. Hormones lipídiques
Prostaglandines
Transportadora Emulsionen amb els lípids Àcids biliars
els transporten desde Proteolípids
l’intestí.
ÀCIDS GRASSOS
Cadenes llargues hidrocarbonades de tipus alifàtic (lineal)
Nº parell de C amb un grup carboxil a l’últim C
Tenen comportament amfipàtic (cua apolar i cap polar)
No els trobem lliures a la natura però formen part de molts lípids
Es poden classificar en:
- SATURATS
enllaços simples → són lineals
nº d’àtoms de C és parell → de 12 a 20 C
- INSATURATS
tenen mono o poli enllaços doblen → formen colzes
- àcids grassos essencials → són imprescindibles però no els podem sintetitzar
SONDOSSE EL MOUDEN
LÍPIDS
Grup de biomolècules heterogeni formades principalment per C,H i O (en proporcions
baixes) tot i que poden intervenir també N,P i S.
Són apolars:
➔ Solubles en dissolvents apolars
➔ Insolubles en dissolvents polars
Funció Com? Quins lípids intervenen?
Reserva energètica S’emmagatzemen als Acilglicèrids
adipòcits.
Estructural Formen bicapes lipídiques a Fosfoglicèrids
la membrana cel·lular. Fosfoesfingolípids
Glicoesfingolípids
Colesterol
Protectora Aïllant mecànic/tèrmic. Acilglicèrids
Recobrir superfície de la Cera
pell.
Biocatalitzadora Fan possible reaccions Vitamines lipídiques
químiques. Hormones lipídiques
Prostaglandines
Transportadora Emulsionen amb els lípids Àcids biliars
els transporten desde Proteolípids
l’intestí.
ÀCIDS GRASSOS
Cadenes llargues hidrocarbonades de tipus alifàtic (lineal)
Nº parell de C amb un grup carboxil a l’últim C
Tenen comportament amfipàtic (cua apolar i cap polar)
No els trobem lliures a la natura però formen part de molts lípids
Es poden classificar en:
- SATURATS
enllaços simples → són lineals
nº d’àtoms de C és parell → de 12 a 20 C
- INSATURATS
tenen mono o poli enllaços doblen → formen colzes
- àcids grassos essencials → són imprescindibles però no els podem sintetitzar
