TEMA 1: PSICOLOGIA EVOLUTIVA: CONCEPE, ENFOCAMENTS, CONTROVERSIES I MÈTODES
1.1 QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA? És la branca de la psicologia que estudia els canvis en la cognició i la
conducta humana que van apareixent al llarg de la vida de les persones. Però no és l’única disciplina centrada en el
canvi.
Aquests canvis han de ser normatius (que passen a la majoria de persones, ex. aprendre a caminar, tenir parella, ser
pares (quasi-normatiu), no idiosincràsics (individuals, com els d’una persona que ha perdut un ull...coses no
normatives). A més, els canvis han d’anar relacionats amb l’edat.
"La disciplina que s'ocupa d'estudiar els canvis psicològics normatius o quasi-normatius que, en funció de l’edat, es
donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins a la seva mort".
Per què canviem amb l’edat? Naixem immadurs i evolucionem d’acord amb el nostre programa genètic que és similar
per tot el món. Els canvis es deuen a factors socials, experiències, factors biològics...en general: depèn de la genètica
i de l’ambient (però no totes les funcions depenen de l’ambient).
La imitació comença a partir dels 4 mesos, però a caminar, per exemple, es tarda més perquè el cos no està preparat.
Però perquè hi ha persones amb habilitats diferents si el programa genètic és similar? Perquè hi ha factors ambientals
que són diferents:
• Factors culturals: relació amb els pares, educació...
• Moment històric: el moment de l’educació pot ser diferent (ex. educació durant la dictadura, l’actual...).
• Estatus social: economia de la família.
• Diferències individuals: ex. nen que ha perdut una cama, que ha tingut una malaltia, autoimatge diferent.
És la maduració més predictible en les primeres etapes o en les més tardanes? En les primerenques, ja que els canvis
són més notoris, ja que les funcions cognitives superiors encara no estan desenvolupades i no hi ha una personalitat
formada, tot és de forma natural, l’ambient no fa tant efecte i en les tardanes sí (hi ha més diferencies entre persones).
Tot i que és veritat que l’ambient també afecta al fetus durant el desenvolupament embrionari (ex. si la mare passa
gana, fuma, té estres...).
Què passa amb els bessons? Aquí la genètica no pot comportar canvis, tot és qüestió d’una part de l’ambient,
d’epigenètica (factors ambientals que influeixen als fenotips), com les amistats.
1.2 APROXIMACIÓ HISTÒRICA
Edat mitjana:
• Els nens eren considerats adults en miniatura.
• No existien els drets dels nens.
• La implicació dels paren en la criança era molt menor, es tenien fills per a que poguessin treballar.
Antecedents remots de la psicologia evolutiva: finals del s. XVI: la il·lustració i el protestantisme donen lloc al
descobriment de la infància com etapa diferent a l’adultesa.
• JOHN LOCKE: és el pare de l’empirisme. “Naixem com una pàgina en blanc, com una tàbula rasa”. És
l’experiència la que ens plena de coneixements. Ressalta la importància de l’educació. (“ambient”)
• JEAN-JACQUES ROUSSEAU: diu que naixem amb categories de pensaments innats com el de l’espai i el
temps. “L’home neix bo per naturalesa”. L’educació no consisteix en ensenyar sinó en facilitar
l’aprenentatge autònom. (“genètica”)
• CHARLES DARWIN: pare de la teoria evolucionista. Les espècies amb major capacitat d’adaptació
sobreviuen i transmeten les seves característiques a la descendència. L’evolució és una característica de les
espècies (filogènia) i dels individus que les formen (ontogènia).
Les primeres observacions, les primeres estadístiques, les primeres teories: després de les aportacions dels autors
anteriors, i altres, van començar a arribar els primers estudis sistemàtics del procés evolutiu, generalment a traves
del mètode observacional, com el Journal de Jean Heroard.
• WILLIAM THIERRY PREYER: va ser el primer en realitzar observacions sistemàtiques sobre el procés evolutiu
humà. Va estudiar el procés evolutiu des del moment mateix de la concepció, descrivint també la fisiologia
de l’embrió i el fetus. Els seus estudis sobre l’evolució dels sentits, la voluntat, la intel·ligència i el llenguatge
són la antesala de la psicologia evolutiva moderna.
• ALFRED BINET i STANLEY HALL: influents per obrir noves línies d’investigació i utilitzar una metodologia
novedosa per l’època: el qüestionari. Mentre que Binet es centra en l’estudi de la intel·ligència, la memòria
i la imaginació en nens, Hall ho fa en adolescents. El seu treball va ser crucial per institucionalitzar la
, psicologia evolutiva en el marc de la psicologia, que en aquell moment es consolidava com disciplina
independent. Hall portava els qüestionaris de Binet a EEUU (els passava als immigrants q entraven al país).
• JAMES MARK BALDWIN: utilitza observacions pròpies i d’altres autors per culminar la primera teoria del
desenvolupament humà: l’epistemologia genètica. En aquesta teoria s’introdueixen conceptes com
“esquemes cognitius” i “reaccions circulars” que després utilitzarà Piaget per a les seves investigacions.
Els grans models evolutius fins la dècada del 1960:
A principis del segle XX reapareixen les idees de Locke a EEUU i de Rousseau a Europa. D’aquesta manera, es creen
dos vessants dins de la psicologia evolutiva completament diferents.
EEUU:
• ARNOLD GESSEL: va ser un gran metodòleg. Porta l’estudi de la psicologia evolutiva al laboratori seguint la
línia de Wundt. Desenvolupa mètodes (mesures fisiològiques, fotografies, pel·lícules...) i dissenys (bessons)
per estudiar amb gran precisió els processos normatius del desenvolupament. Moltes de les escales actuals
es basen en els seus treballs.
• JAHN BROADUS WATSON: és el pare del conductisme. Influenciat per Locke, afirma que la conducta
humana és conseqüència dels estímuls que la moldegen. Si controlem la historia d’aparició d’estímuls i les
seves respostes controlarem la historia de la seva conducta, és a dir, el seu desenvolupament. Fa
experiments amb bebès i condicionaments (experiment el petit Albert). Va tenir molt èxit.
Europa: El plantejament organístic: Freud i Piaget
La psicologia evolutiva europea de la primera meitat del s. XX té com a protagonistes les teories organístiques,
inspirades en Rousseau. El nen ve al món amb un pla de desenvolupament innat que desplegarà al llarg de diferents
estadis evolutius:
- SIGMUD FREUD: Els problemes dels adults:
• Tenen arrels inconscients, que s’han de tractar amb tècniques com la hipnosis.
• La major part dels problemes es deuen a conflictes sexuals que tenen arrel en la infància.
El desenvolupament normal de l’individu progressa a través de cinc estadis:
• Estadi oral (0-1 anys): apareix el reflex de succió no nutritiu, no només per menjar, ell deia que era la primera
manifestació de la libido i que les dents era quelcom sàdic.
• Estadi anal (1-3 anys): la libido es trasllada als esfínters.
• Estadi fàlic (3-6 anys): la libido es trasllada als genitals i apareixen fantasies amb el progenitor del sexe
oposat.
• Estadi de latència (6-11 anys): apareix el superjo, la consciencia, els valors, el bé i el mal.
• Estadi genital (adolescència): es comença a buscar el sexe en parella.
Les persones amb desenvolupament normal progressen d’estadi en estadi a no ser que l’absència o excés de
satisfacció en un d’aquests provoqui la fixació dels seus trets en l’edat adulta.
JEAN PIAGET: com Freud, Piaget considera els canvis evolutius universals. No obstant, al contrari que Freud, Piaget
es centra en el desenvolupament intel·lectual, tractant d’explicar com arriba el bebè a aconseguir el coneixement
abstracte i organitzat de l’adult. Per Piaget la meta era sempre l’adaptació, és a dir, aconseguir donar resposta als
problemes propis de cada etapa.
Piaget considera que els nens assoleixen diferents nivells de complexitat a la mateixa edat. Cada un d’aquests nivells
és un estadi evolutiu:
• Estadi sensoriomotor (0-2 anys): reptes senzills, coordinació.
• Estadi preoperatori (2-7 anys): el nen està o ha desenvolupat la intel·ligència simbòlica i el llenguatge. Els
reptes són visuals.
• Estadi d’operacions concretes (7-12 anys): pensament lògic i el nen és més crític, comprova les coses.
• Estadi d’operacions formals (adolescència): el pensament lògic en la màxima expressió i el pensament és
més científic, es formula preguntes i hipòtesis i les posa a prova.
1.3 LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA CONTEMPORÀNIA
A partir de 1970 el naixement de la psicologia evolutiva el cicle vital suposa una fractura conceptual i metodològica
amb els models organísmics predominants fins aleshores. Anem de la psicologia evolutiva a la psicologia evolutiva
del cicle vital.
Psicologia evolutiva del cicle vital: considera l’estudi del procés evolutiu també en l’adultesa i en la vellesa. Considera
el desenvolupament multidireccional (orientat a moltes metes) i multidimensional (cada dimensió cognitiva-
conductual canvia de manera diferent. Dóna molta importància a variables històriques i culturals. A més, el canvi de
,paradigma cap a la psicologia cognitiva i l’aparició de les primeres computadores va canviar la forma d’entendre la
psicologia, amb les seves conseqüències en totes les seves vessants. Apareix la psicologia cognitivo-evolutiva!
La psicologia cognitiu-evolutiva no és una gran teoria que
pretengui explicar tot el desenvolupament (com ho eren les
teories de Piaget i Freud), sinó que és un conjunt de petites
teories, sovint heterogènies, que pretenen explicar el
desenvolupament d'una o diverses funcions cognitives específiques (memòria, percepció, llenguatge ...).
Psicologia cognitiva-evolutiva: modularitat vs plasticitat
Modularitat:
• El funcionament cognitiu es concep com una sèrie de mòduls encapsulats.
• Cada mòdul processa un tipus d'estímuls molt concret (percepció de rostres, comprensió del llenguatge).
• Tant la seva arquitectura neuronal com la seva funcionalitat tenen un caràcter innat i no evolutiu.
Plasticitat:
• El cervell és capaç de reubicar anatòmicament regions danyades per mantenir la seva funció.
• Es parteix de capacitats cognitives poc definides i s'aconsegueix poc a poc una alta especialització.
• Assolir aquesta alta especialització depèn d'un correcte procés evolutiu.
La perspectiva ecològica de Urie Bronfenbrenner (1917-2005)
• La tesi de Bronfenbrenner neix com a reacció a l'ús abús
de les investigacions en laboratori.
• "La psicologia evolutiva s'ha convertit en una disciplina
en què adults estranys estudien a nens estranys en
situacions estranyes".
• En el seu model ecològic, considera el context com una
successió d'esferes interdependents que exerceixen
una acció combinada i conjunta sobre el
desenvolupament.
L'anàlisi sociogenètic de Lev Vygotski (1896-1934)
• Mentre que conductistes i organísmics es van veure influïts per les idees filosòfiques de Locke i Rousseau,
Vygotski s'inspira en la filosofia marxista.
• L'activitat d'un nen sobre el medi transforma tant al mitjà com a l'infant.
• El llenguatge, els símbols i les eines culturals són eines de mediació entre nosaltres i el nostre entorn i per
tant elements clau en el nostre desenvolupament cognitiu.
Tres supòsits:
• Les funcions cognitives superiors tenen una gènesi social i es
desenvolupen després d'aparèixer la necessitat d'interactuar amb
l'entorn sociocultural. Per tant, el desenvolupament és el resultat
d'una transposició de processos de l'àmbit interpsicològic (social)
a l'àmbit intrapsicològic (individual). Ex. de l’escola a la persona.
• Aquesta transposició es dóna a través d'interaccions educatives
(adult-nen) o mitjançant la participació de l'infant en
esdeveniments culturals. El nen comença sent guiat i poc a poc
guanya autonomia.
• Per entendre com funciona aquesta transposició cal distingir entre zona de desenvolupament actual i la
zona de desenvolupament pròxim.
1.4 MÈTODES I DISSENYS PER LA INVESTIGACIÓ EVOLUTIVA
La psicologia evolutiva sovint treballa amb mètodes i tècniques d'investigació comunes a la resta de disciplines
psicològiques (observació sistemàtica, mesurament electrofisiològica, entrevistes, qüestionaris, estudis de cas ...).
No obstant això, la psicologia evolutiva compta amb dissenys característics en què la variable edat és una de les
variables d'interès per a l'estudi (actua com a variable independent).
Dos tipus de dissenys: longitudinal i transversal
Disseny longitudinal: S'estudia als mateixos subjectes al llarg de el temps per veure com evolucionen els paràmetres
objectiu.
Avantatges: permet analitzar el canvi intraindividual.
, Inconvenients: apareixen problemes de mortalitat experimental
(sobretot dels que tenen problemes econòm.) i és car i llarg.
Disseny transversal: s'estudien simultàniament subjectes de
dos o més grups d'edat.
Avantatges: ràpid i econòmic i no hi ha problemes de mortalitat
experimental.
Inconvenients: no permet fer seguiment de canvis
intraindividuals.
Dues formes d'abordar aquests dissenys: simple i seqüencial
Disseny simple: només hi ha una generació implicada.
Disseny seqüencial: pretén estudiar l'efecte de factors històric-socials en el desenvolupament evolutiu. Utilitza
diverses generacions.
Un disseny una mica diferent: el disseny d'interval temporal
En el disseny d'interval temporal es pretén mesurar si un determinat esdeveniment evolutiu passa sempre a la
mateixa edat o es retarda o s'avança a conseqüència de canvis històrics (observem un nen de 10 anys al 1970, al 1990
i un altre al 2010).
TEMA 2: PERÍODE PRENATAL I DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN ELS DOS PRIMERS ANYS DE VIDA
PERÍODE PRENATAL: ens interessa des del moment de gestació fins els 2 anys, no només a partir del naixement.
L’embaràs dura realment quasi 10 mesos (40 setmanes).
• Etapa germinal: des de la concepció fins als 14 dies, és quan es dona la fecundació, la multiplicació i la
diferenciació cel·lular (mutacions).
• Etapa embrionària: de la setmana 3 fins la 8 i és l’etapa crítica de l’embaràs a causa de les influències de
l’ambient prenatal (virus, substàncies tòxiques, drogues, medicaments, carències en l’alimentació...).
• Etapa fetal: de la setmana 9 fins la 40 i és la fase de creixement, organització i desenvolupament dels
diferents òrgans.
Viabilitat en el naixement:
• A les 24-28 setmanes de gestació poden sobreviure però amb altes probabilitats de patir seqüeles en el
desenvolupament (paràlisi cerebral, problemes de visió/audició...
• A les 29-37 setmanes de gestació sobreviuen per si mateixos. A més setmanes de gestació, millor pronòstic.
• A les 38-40 setmanes és lo més òptim tot i que sí que hi pot haver complicacions en el part.
Factors de risc: n’hi ha de caràcter biològic i de caràcter ambiental.
Riscos de patologia fetal cromosòmica:
• Gestants majors de 35 anys (1%, 2-4%, 5-10%).
• Parelles que han tingut un fill anterior portador d’una alteració cromosòmica.
• Història d’avortaments repetits.
• Dones portadores de malalties lligades al cromosoma X o famílies amb fragilitat de cromosoma X.
Riscos de patologia fetal ambiental:
• Fàrmacs, radiacions, malalties infeccioses durant el 1r trimestre (rubèola, toxoplasmosis, varicel·la...).
DESENVOLUPAMENT PSICOMETRIU I SENSORIAL: comença en el període de gestació.
Psicomotricitat: el desenvolupament físic i psicomotor és com un nus que uneix un component pràctic i de projecció
externa (l’acció) amb un altre intern o simbòlic (la representació del cos i les seves possibilitats d’acció) i del qual
l’objectiu és que l’infant aconsegueixi el control del propi cos i obtingui el màxim de les possibilitats d’acció i
expressió.
Reflex:
• Vinculats amb la supervivència i està arrelat en els seus orígens i processos filogenètics.
• Moviment de resposta que apareix automàtic perquè quasi sempre es produeix com a resposta a un estímul
en particular. Resposta involuntària a un estímul.
• Els nadons tenen molts reflexes, alguns dels quals desapareixen amb la maduració.
1.1 QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA? És la branca de la psicologia que estudia els canvis en la cognició i la
conducta humana que van apareixent al llarg de la vida de les persones. Però no és l’única disciplina centrada en el
canvi.
Aquests canvis han de ser normatius (que passen a la majoria de persones, ex. aprendre a caminar, tenir parella, ser
pares (quasi-normatiu), no idiosincràsics (individuals, com els d’una persona que ha perdut un ull...coses no
normatives). A més, els canvis han d’anar relacionats amb l’edat.
"La disciplina que s'ocupa d'estudiar els canvis psicològics normatius o quasi-normatius que, en funció de l’edat, es
donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins a la seva mort".
Per què canviem amb l’edat? Naixem immadurs i evolucionem d’acord amb el nostre programa genètic que és similar
per tot el món. Els canvis es deuen a factors socials, experiències, factors biològics...en general: depèn de la genètica
i de l’ambient (però no totes les funcions depenen de l’ambient).
La imitació comença a partir dels 4 mesos, però a caminar, per exemple, es tarda més perquè el cos no està preparat.
Però perquè hi ha persones amb habilitats diferents si el programa genètic és similar? Perquè hi ha factors ambientals
que són diferents:
• Factors culturals: relació amb els pares, educació...
• Moment històric: el moment de l’educació pot ser diferent (ex. educació durant la dictadura, l’actual...).
• Estatus social: economia de la família.
• Diferències individuals: ex. nen que ha perdut una cama, que ha tingut una malaltia, autoimatge diferent.
És la maduració més predictible en les primeres etapes o en les més tardanes? En les primerenques, ja que els canvis
són més notoris, ja que les funcions cognitives superiors encara no estan desenvolupades i no hi ha una personalitat
formada, tot és de forma natural, l’ambient no fa tant efecte i en les tardanes sí (hi ha més diferencies entre persones).
Tot i que és veritat que l’ambient també afecta al fetus durant el desenvolupament embrionari (ex. si la mare passa
gana, fuma, té estres...).
Què passa amb els bessons? Aquí la genètica no pot comportar canvis, tot és qüestió d’una part de l’ambient,
d’epigenètica (factors ambientals que influeixen als fenotips), com les amistats.
1.2 APROXIMACIÓ HISTÒRICA
Edat mitjana:
• Els nens eren considerats adults en miniatura.
• No existien els drets dels nens.
• La implicació dels paren en la criança era molt menor, es tenien fills per a que poguessin treballar.
Antecedents remots de la psicologia evolutiva: finals del s. XVI: la il·lustració i el protestantisme donen lloc al
descobriment de la infància com etapa diferent a l’adultesa.
• JOHN LOCKE: és el pare de l’empirisme. “Naixem com una pàgina en blanc, com una tàbula rasa”. És
l’experiència la que ens plena de coneixements. Ressalta la importància de l’educació. (“ambient”)
• JEAN-JACQUES ROUSSEAU: diu que naixem amb categories de pensaments innats com el de l’espai i el
temps. “L’home neix bo per naturalesa”. L’educació no consisteix en ensenyar sinó en facilitar
l’aprenentatge autònom. (“genètica”)
• CHARLES DARWIN: pare de la teoria evolucionista. Les espècies amb major capacitat d’adaptació
sobreviuen i transmeten les seves característiques a la descendència. L’evolució és una característica de les
espècies (filogènia) i dels individus que les formen (ontogènia).
Les primeres observacions, les primeres estadístiques, les primeres teories: després de les aportacions dels autors
anteriors, i altres, van començar a arribar els primers estudis sistemàtics del procés evolutiu, generalment a traves
del mètode observacional, com el Journal de Jean Heroard.
• WILLIAM THIERRY PREYER: va ser el primer en realitzar observacions sistemàtiques sobre el procés evolutiu
humà. Va estudiar el procés evolutiu des del moment mateix de la concepció, descrivint també la fisiologia
de l’embrió i el fetus. Els seus estudis sobre l’evolució dels sentits, la voluntat, la intel·ligència i el llenguatge
són la antesala de la psicologia evolutiva moderna.
• ALFRED BINET i STANLEY HALL: influents per obrir noves línies d’investigació i utilitzar una metodologia
novedosa per l’època: el qüestionari. Mentre que Binet es centra en l’estudi de la intel·ligència, la memòria
i la imaginació en nens, Hall ho fa en adolescents. El seu treball va ser crucial per institucionalitzar la
, psicologia evolutiva en el marc de la psicologia, que en aquell moment es consolidava com disciplina
independent. Hall portava els qüestionaris de Binet a EEUU (els passava als immigrants q entraven al país).
• JAMES MARK BALDWIN: utilitza observacions pròpies i d’altres autors per culminar la primera teoria del
desenvolupament humà: l’epistemologia genètica. En aquesta teoria s’introdueixen conceptes com
“esquemes cognitius” i “reaccions circulars” que després utilitzarà Piaget per a les seves investigacions.
Els grans models evolutius fins la dècada del 1960:
A principis del segle XX reapareixen les idees de Locke a EEUU i de Rousseau a Europa. D’aquesta manera, es creen
dos vessants dins de la psicologia evolutiva completament diferents.
EEUU:
• ARNOLD GESSEL: va ser un gran metodòleg. Porta l’estudi de la psicologia evolutiva al laboratori seguint la
línia de Wundt. Desenvolupa mètodes (mesures fisiològiques, fotografies, pel·lícules...) i dissenys (bessons)
per estudiar amb gran precisió els processos normatius del desenvolupament. Moltes de les escales actuals
es basen en els seus treballs.
• JAHN BROADUS WATSON: és el pare del conductisme. Influenciat per Locke, afirma que la conducta
humana és conseqüència dels estímuls que la moldegen. Si controlem la historia d’aparició d’estímuls i les
seves respostes controlarem la historia de la seva conducta, és a dir, el seu desenvolupament. Fa
experiments amb bebès i condicionaments (experiment el petit Albert). Va tenir molt èxit.
Europa: El plantejament organístic: Freud i Piaget
La psicologia evolutiva europea de la primera meitat del s. XX té com a protagonistes les teories organístiques,
inspirades en Rousseau. El nen ve al món amb un pla de desenvolupament innat que desplegarà al llarg de diferents
estadis evolutius:
- SIGMUD FREUD: Els problemes dels adults:
• Tenen arrels inconscients, que s’han de tractar amb tècniques com la hipnosis.
• La major part dels problemes es deuen a conflictes sexuals que tenen arrel en la infància.
El desenvolupament normal de l’individu progressa a través de cinc estadis:
• Estadi oral (0-1 anys): apareix el reflex de succió no nutritiu, no només per menjar, ell deia que era la primera
manifestació de la libido i que les dents era quelcom sàdic.
• Estadi anal (1-3 anys): la libido es trasllada als esfínters.
• Estadi fàlic (3-6 anys): la libido es trasllada als genitals i apareixen fantasies amb el progenitor del sexe
oposat.
• Estadi de latència (6-11 anys): apareix el superjo, la consciencia, els valors, el bé i el mal.
• Estadi genital (adolescència): es comença a buscar el sexe en parella.
Les persones amb desenvolupament normal progressen d’estadi en estadi a no ser que l’absència o excés de
satisfacció en un d’aquests provoqui la fixació dels seus trets en l’edat adulta.
JEAN PIAGET: com Freud, Piaget considera els canvis evolutius universals. No obstant, al contrari que Freud, Piaget
es centra en el desenvolupament intel·lectual, tractant d’explicar com arriba el bebè a aconseguir el coneixement
abstracte i organitzat de l’adult. Per Piaget la meta era sempre l’adaptació, és a dir, aconseguir donar resposta als
problemes propis de cada etapa.
Piaget considera que els nens assoleixen diferents nivells de complexitat a la mateixa edat. Cada un d’aquests nivells
és un estadi evolutiu:
• Estadi sensoriomotor (0-2 anys): reptes senzills, coordinació.
• Estadi preoperatori (2-7 anys): el nen està o ha desenvolupat la intel·ligència simbòlica i el llenguatge. Els
reptes són visuals.
• Estadi d’operacions concretes (7-12 anys): pensament lògic i el nen és més crític, comprova les coses.
• Estadi d’operacions formals (adolescència): el pensament lògic en la màxima expressió i el pensament és
més científic, es formula preguntes i hipòtesis i les posa a prova.
1.3 LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA CONTEMPORÀNIA
A partir de 1970 el naixement de la psicologia evolutiva el cicle vital suposa una fractura conceptual i metodològica
amb els models organísmics predominants fins aleshores. Anem de la psicologia evolutiva a la psicologia evolutiva
del cicle vital.
Psicologia evolutiva del cicle vital: considera l’estudi del procés evolutiu també en l’adultesa i en la vellesa. Considera
el desenvolupament multidireccional (orientat a moltes metes) i multidimensional (cada dimensió cognitiva-
conductual canvia de manera diferent. Dóna molta importància a variables històriques i culturals. A més, el canvi de
,paradigma cap a la psicologia cognitiva i l’aparició de les primeres computadores va canviar la forma d’entendre la
psicologia, amb les seves conseqüències en totes les seves vessants. Apareix la psicologia cognitivo-evolutiva!
La psicologia cognitiu-evolutiva no és una gran teoria que
pretengui explicar tot el desenvolupament (com ho eren les
teories de Piaget i Freud), sinó que és un conjunt de petites
teories, sovint heterogènies, que pretenen explicar el
desenvolupament d'una o diverses funcions cognitives específiques (memòria, percepció, llenguatge ...).
Psicologia cognitiva-evolutiva: modularitat vs plasticitat
Modularitat:
• El funcionament cognitiu es concep com una sèrie de mòduls encapsulats.
• Cada mòdul processa un tipus d'estímuls molt concret (percepció de rostres, comprensió del llenguatge).
• Tant la seva arquitectura neuronal com la seva funcionalitat tenen un caràcter innat i no evolutiu.
Plasticitat:
• El cervell és capaç de reubicar anatòmicament regions danyades per mantenir la seva funció.
• Es parteix de capacitats cognitives poc definides i s'aconsegueix poc a poc una alta especialització.
• Assolir aquesta alta especialització depèn d'un correcte procés evolutiu.
La perspectiva ecològica de Urie Bronfenbrenner (1917-2005)
• La tesi de Bronfenbrenner neix com a reacció a l'ús abús
de les investigacions en laboratori.
• "La psicologia evolutiva s'ha convertit en una disciplina
en què adults estranys estudien a nens estranys en
situacions estranyes".
• En el seu model ecològic, considera el context com una
successió d'esferes interdependents que exerceixen
una acció combinada i conjunta sobre el
desenvolupament.
L'anàlisi sociogenètic de Lev Vygotski (1896-1934)
• Mentre que conductistes i organísmics es van veure influïts per les idees filosòfiques de Locke i Rousseau,
Vygotski s'inspira en la filosofia marxista.
• L'activitat d'un nen sobre el medi transforma tant al mitjà com a l'infant.
• El llenguatge, els símbols i les eines culturals són eines de mediació entre nosaltres i el nostre entorn i per
tant elements clau en el nostre desenvolupament cognitiu.
Tres supòsits:
• Les funcions cognitives superiors tenen una gènesi social i es
desenvolupen després d'aparèixer la necessitat d'interactuar amb
l'entorn sociocultural. Per tant, el desenvolupament és el resultat
d'una transposició de processos de l'àmbit interpsicològic (social)
a l'àmbit intrapsicològic (individual). Ex. de l’escola a la persona.
• Aquesta transposició es dóna a través d'interaccions educatives
(adult-nen) o mitjançant la participació de l'infant en
esdeveniments culturals. El nen comença sent guiat i poc a poc
guanya autonomia.
• Per entendre com funciona aquesta transposició cal distingir entre zona de desenvolupament actual i la
zona de desenvolupament pròxim.
1.4 MÈTODES I DISSENYS PER LA INVESTIGACIÓ EVOLUTIVA
La psicologia evolutiva sovint treballa amb mètodes i tècniques d'investigació comunes a la resta de disciplines
psicològiques (observació sistemàtica, mesurament electrofisiològica, entrevistes, qüestionaris, estudis de cas ...).
No obstant això, la psicologia evolutiva compta amb dissenys característics en què la variable edat és una de les
variables d'interès per a l'estudi (actua com a variable independent).
Dos tipus de dissenys: longitudinal i transversal
Disseny longitudinal: S'estudia als mateixos subjectes al llarg de el temps per veure com evolucionen els paràmetres
objectiu.
Avantatges: permet analitzar el canvi intraindividual.
, Inconvenients: apareixen problemes de mortalitat experimental
(sobretot dels que tenen problemes econòm.) i és car i llarg.
Disseny transversal: s'estudien simultàniament subjectes de
dos o més grups d'edat.
Avantatges: ràpid i econòmic i no hi ha problemes de mortalitat
experimental.
Inconvenients: no permet fer seguiment de canvis
intraindividuals.
Dues formes d'abordar aquests dissenys: simple i seqüencial
Disseny simple: només hi ha una generació implicada.
Disseny seqüencial: pretén estudiar l'efecte de factors històric-socials en el desenvolupament evolutiu. Utilitza
diverses generacions.
Un disseny una mica diferent: el disseny d'interval temporal
En el disseny d'interval temporal es pretén mesurar si un determinat esdeveniment evolutiu passa sempre a la
mateixa edat o es retarda o s'avança a conseqüència de canvis històrics (observem un nen de 10 anys al 1970, al 1990
i un altre al 2010).
TEMA 2: PERÍODE PRENATAL I DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN ELS DOS PRIMERS ANYS DE VIDA
PERÍODE PRENATAL: ens interessa des del moment de gestació fins els 2 anys, no només a partir del naixement.
L’embaràs dura realment quasi 10 mesos (40 setmanes).
• Etapa germinal: des de la concepció fins als 14 dies, és quan es dona la fecundació, la multiplicació i la
diferenciació cel·lular (mutacions).
• Etapa embrionària: de la setmana 3 fins la 8 i és l’etapa crítica de l’embaràs a causa de les influències de
l’ambient prenatal (virus, substàncies tòxiques, drogues, medicaments, carències en l’alimentació...).
• Etapa fetal: de la setmana 9 fins la 40 i és la fase de creixement, organització i desenvolupament dels
diferents òrgans.
Viabilitat en el naixement:
• A les 24-28 setmanes de gestació poden sobreviure però amb altes probabilitats de patir seqüeles en el
desenvolupament (paràlisi cerebral, problemes de visió/audició...
• A les 29-37 setmanes de gestació sobreviuen per si mateixos. A més setmanes de gestació, millor pronòstic.
• A les 38-40 setmanes és lo més òptim tot i que sí que hi pot haver complicacions en el part.
Factors de risc: n’hi ha de caràcter biològic i de caràcter ambiental.
Riscos de patologia fetal cromosòmica:
• Gestants majors de 35 anys (1%, 2-4%, 5-10%).
• Parelles que han tingut un fill anterior portador d’una alteració cromosòmica.
• Història d’avortaments repetits.
• Dones portadores de malalties lligades al cromosoma X o famílies amb fragilitat de cromosoma X.
Riscos de patologia fetal ambiental:
• Fàrmacs, radiacions, malalties infeccioses durant el 1r trimestre (rubèola, toxoplasmosis, varicel·la...).
DESENVOLUPAMENT PSICOMETRIU I SENSORIAL: comença en el període de gestació.
Psicomotricitat: el desenvolupament físic i psicomotor és com un nus que uneix un component pràctic i de projecció
externa (l’acció) amb un altre intern o simbòlic (la representació del cos i les seves possibilitats d’acció) i del qual
l’objectiu és que l’infant aconsegueixi el control del propi cos i obtingui el màxim de les possibilitats d’acció i
expressió.
Reflex:
• Vinculats amb la supervivència i està arrelat en els seus orígens i processos filogenètics.
• Moviment de resposta que apareix automàtic perquè quasi sempre es produeix com a resposta a un estímul
en particular. Resposta involuntària a un estímul.
• Els nadons tenen molts reflexes, alguns dels quals desapareixen amb la maduració.
