BLOC 1. Concepte i mètode de la psicobiologia del desenvolupament
• Tema 1: Concepte i mètode de la psicobiologia
• Tema 2: Principis de psicologia del desenvolupament
TEMA 1: concepte i mètode de la psicobiologia
La psicobiologia és una ciència molt jove que va néixer a la segona meitat del segle XX. És l’estudi del comportament
humà amb l’ajuda de la biologia i utilitzant el mètode científic. Considera el comportament com un tret biològic (una
propietat dels éssers vius) unit a les lleis de la biologia.
Què és el comportament? Respostes coordinades internament (accions o inaccions) d’organismes vius complets
(individus o grups) davant estímuls interns i/o externs, excloent les respostes considerades canvis produïts pel
desenvolupament.
Són comportaments els processos mentals? La perspectiva comportamental considera que no ho són i la perspectiva
cognitiva considera que sí.
Els processos mentals són objecte d’estudi de la psicobiologia? Sí
La psicobiologia considera l’organisme com un actor fonamental. Hi ha un estímul i es genera una resposta (caixa
negra).
Utilitza el MÈTODE CIENTÍFIC, basat en l’observació del fenomen, en la formulació d’hipòtesis, en les prediccions o
contrastacions, en l’experimentació i/o l’observació i en la formulació de lleis i teories.
Llei científica: hipòtesis acceptades pels científics. Tipus de lleis:
• Lleis universals: prediquen quelcom que es compleix en tots els casos. Ex. Llei de la termodinàmica.
• Lleis probabilístiques: anuncien que certes propietats es compliran en un determinat nombre de casos. No
és impossible que no es produeixi la propietat de la llei anunciada. Ex. Lleis de Mendel
Teoria: sèrie de lleis que serveixen per relacionar l’ordre de determinats fenòmens. També són les hipòtesis les
conseqüències de les quals s’apliquen a tota una ciència o a bona part d’aquesta.
Teoria científica: conjunt sistemàtic de lleis. Una bona teoria proporciona una visió més sistemàtica i unificada de
fenòmens estudiats, una major profunditat en la seva comprensió i la possibilitat de descobrir fenòmens nous i de fer
prediccions.
Mètodes de contrastació: l’experimentació i l’observació.
• Mètode experimental: inclou la manipulació experimental, el control i la causalitat. Es manipulen una o més
variables (variable independent i dependent). Una variable és un factor que varia, si no varia no és una
variable i seria considerada una constant. La variable independent és la que nosaltres manipulem i la
dependent és la que es veu afectada per la independent. Una mateixa dada pot ser o no una variable
depenent de l’experiment.
Causa Efecte La variable intervinent és la relació entre les altres dos
v. indep. V. intervinent. v. dep. variables.
,MÈTODES DE CONTRASTACIÓ EN PSICOBIOLOGIA: experimentació i observació 19/09/2019
V.D= variable dependent. V.I= variable independent
EXPERIMENTACIÓ:
• Intervenció somàtica (manipulació del cos): V.I organisme “el cos” / V.D conducta
Ex. Castració d’un gos (modifiquem el cos i mirem quin efecte té sobre la conducta del cos). Sempre s’ha de
fer un grup control o “placebo”.
• Intervenció conductual (manipulació de la conducta): V.I conducta / V.D organisme
Ex. Sotmetre a un animal a una situació d’estrès i veure quins efectes hi ha en el cos. / Col·locar a mascles
davant de femelles i observar el canvi en els nivells hormonals.
OBSERVACIÓ: aproximació correlacional: les mesures corporals i conductuals varien conjuntament.
• Correlació: indica la força i la direcció d’una relació lineal entre dos variables que tenen efecte mútuament.
OJO!!! La correlació no implica causació, ni absència de causació.
CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA: sistema teòric 23/09/2019
Tipus de preguntes sobre el comportament a les que pretén donar resposta: què fa que un individu es comporti de
determinada manera?, quines estructures hi estan involucrades?, quins processos ho posen en marxa?, com es
modifica al llarg del desenvolupament?, quina finalitat té (quin és el seu valor adaptatiu)?, quina és la seva història
evolutiva?.
mecanismes
causes pròximes
ontogènia
psicobiologia
valor adaptatiu
causes últimes
evolució
Els 4 perquès del comportament (Niko Tinbergen):
• Causació, control o mecanismes
• Ontogènia (ontos: ser; genia: origen) o desenvolupament
• Funció o valor adaptatiu
• Filogènia (filo: raça; genia: origen) o evolució
Ex. Per què canten els canaris?
• Causació, control o mecanismes: els canaris tenen una estructura anatòmica en el sistema respiratori
(músculs entre altres) dirigida pel cervell que els permet realitzar so, com és el seu cant. Hi ha estímuls que
animen als canaris a cantar (com el fet d’escoltar cantar a un altre canari, tenir davant un segon canari...).
• Ontogenia o desenvolupament: els canaris aprenen noves cançons durant tota la seva vida, així, com més
gran és un canari, més sofisticat és el seu cant. El nombre de neurones en els mascles augmenta amb els
anys, mentre que en les femelles disminueix.
• Funció o valor adaptatiu: per a que utilitzen el cant? Per territorialitat (per això canten quan escolten cantar
a un altre canari) i per aparellar-se.
• Filogènia: per evolució. El cant va aparèixer fa uns 50 milions d’anys.
Ex. Per què les dones alleten als seus bebès?
• Causació, control o mecanismes: el sistema digestiu i tot el cos en general, està preparat per a rebre la llet
des del moment del naixement, el nadó no té dents, no pot digerir aliments sòlids. A més, les hormones de
la mare (prolactina i oxitocina) produeixen llet de forma natural durant l’embaràs, la succió, el plor, l’olor
del nadó... genera producció i secreció de la llet. El cervell controla aquests factors.
• Ontogènia o desenvolupament: els nadons
la pubertat incrementa les glàndules mamàries i es genera la possibilitat de produir llet.
, • Funció o valor adaptatiu: què guanya la mare amb l’alletament? La funció reproductiva de la mare no acaba
amb el part, assegura la supervivència del nadó, s’afavoreix el vincle entre la mare i el fill... Què
guanya el nadó amb l’alletament? Guanya aliment, amb tots els seus nutrients, per la seva supervivència.
Els nadons necessiten els lípids de la llet per a la bona formació del seu cervell i del SN en general. També
reforça el seu sistema immunològic.
• Filogènia o evolució: l’alletament és el caràcter comú de tots els mamífers tot i que també alguns animals
que no són mamífers poden produir llet.
Dins de la psicobiologia, la psicologia experimental es centra més en la causació i l’ontogènia, i l’ecologia del
comportament i la psicologia evolutiva s’interessen més per la funció i la filogènia.
CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA
Nivells d’organització biològica i les seves
relacions:
• Supra-organísmic: biosfera,
ecosistema, comunitat, població
(biologia poblacional).
• Organísmic: organisme (biologia
organística).
• Infra-organísmic: grups de cèl·lules,
cèl·lules, molècules (biologia cel·lular
i molecular).
Reduccionsime: el que passa a un nivell es pot comprendre a partir dels nivells més simples. És un mecanisme
unidireccional i vertical ascendent.
Emergentisme-holisme:
• En cada nivell apareixen noves propietats. Ex. La música si s’analitza realment està formada per ones, però
no podem entendre una cançó veient només les ones.
• Les relacions causals són bidireccionals ( ) i recíproques ( )
• La concepció amplia de la psicobiologia adopta una aproximació holista (organicista)
TIPUS D’INVESTIGACIÓ:
• Metodologia observacional
• Metodologia experimental
• Metodologia quasi-experimental (s’assemblen més a metodologies observacionals, així que no es poden
determinar amb exactitud l’existència de relacions causals): ex. Estudis en els que es compara homes i
dones o mascles i femelles (no es pot controlar el sexe de l’individu). Ex. Estudis en els que es comparen
cervells d’individus sans amb cervells de persones amb alguna malaltia “mental” com l’Alzheimer.
Observació vs. Experimentació (camp vs. laboratori)
• Observació al camp: ex. Estudi de ximpanzés al seu habitat natural.
• Experimentació al laboratori: ex. Estudi d’uns micos en dos situacions (l’aïllament sense mare i situació
amb una mare artificial) dins d’un laboratori.
• Experimentació al camp: ex. Les abelles localitzen el niu a partir de la forma geomètrica d’allò que envolta
el seu niu, reconeixen la forma, no el material.
• Observació al laboratori: ex. Nens en un laboratori amb condicions adaptades per a veure quina interacció
sorgeix entre els nens. Ex. Contar el nombre de neurones que tenen diferents espècies animals.
, 03/10/2019
Perspectiva comparativa: tots els essers vius tenim en comú alguna cosa (ex. molècules), però hi ha factors que fan
que cadascú de nosaltres sigui únic.
Tipus de comparacions:
• Comparació ecològica: alta afinitat ecològica i baixa afinitat genètica (convergència i divergència).
• Comparació protoevolutiva: baixa afinitat ecològica i baixa afinitat genètica.
• Comparació microevolutiva: alta afinitat ecològica i alta afinitat genètica.
• Comparació filogenètica: baixa afinitat ecològica i alta afinitat genètica.
Tot depèn de l’afinitat ecològica i l’afinitat genètica i de com es combinen.
Afinitat ecològica: no es refereix a l’ecosistema, sinó a la situació, al context.
Aproximació antropocèntrica: animals com a models de problemes humans.
Aproximació biològica: animals (i humans) com a models de problemes generals o singulars.
MODELS ANIMALS VS ANIMALS MODELS:
• Model animals d’experimentació: és un animal que reprodueix una malaltia humana (o procés d’una
malaltia) permetent la investigació i el desenvolupament de diferents tècniques terapèutiques. Ex. ratolins
i Parkinson.
• Animal model: és un animal que expressa una característica de forma natural que el converteix en un animal
idoni per investigar un problema biològic rellevant. Ex. ratolí de pradera (monogàmia).
TEMA 2: PRINCIPIS DE PSICOBIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 07/10/19
No podem confondre els termes següents: ontogènia i filogènia:
Ontogènia: “óntos”= ser / “gènia”= origen. Canvis que es produeixen en l’individu des de la concepció fins la mort.
Filogènia: “phylo”= raça. Origen i canvis evolutius de les espècies, genealogies dels éssers vius.
Tot i això, ambdós termes es refereixen a canvis històrics dels organismes: espècies (filogènia) o individus (ontogènia).
Desenvolupament, ontogènia o trajectòria de vida: procés complex que té lloc al llarg de la vida, que avarca des del
moment de la concepció fins la mort i que implica canvis. A més, afecta a multituds de característiques:
• Morfològiques (anatòmiques)
• Fisiològics
• Psicològiques (cognitives)
• Comportamentals
• Tema 1: Concepte i mètode de la psicobiologia
• Tema 2: Principis de psicologia del desenvolupament
TEMA 1: concepte i mètode de la psicobiologia
La psicobiologia és una ciència molt jove que va néixer a la segona meitat del segle XX. És l’estudi del comportament
humà amb l’ajuda de la biologia i utilitzant el mètode científic. Considera el comportament com un tret biològic (una
propietat dels éssers vius) unit a les lleis de la biologia.
Què és el comportament? Respostes coordinades internament (accions o inaccions) d’organismes vius complets
(individus o grups) davant estímuls interns i/o externs, excloent les respostes considerades canvis produïts pel
desenvolupament.
Són comportaments els processos mentals? La perspectiva comportamental considera que no ho són i la perspectiva
cognitiva considera que sí.
Els processos mentals són objecte d’estudi de la psicobiologia? Sí
La psicobiologia considera l’organisme com un actor fonamental. Hi ha un estímul i es genera una resposta (caixa
negra).
Utilitza el MÈTODE CIENTÍFIC, basat en l’observació del fenomen, en la formulació d’hipòtesis, en les prediccions o
contrastacions, en l’experimentació i/o l’observació i en la formulació de lleis i teories.
Llei científica: hipòtesis acceptades pels científics. Tipus de lleis:
• Lleis universals: prediquen quelcom que es compleix en tots els casos. Ex. Llei de la termodinàmica.
• Lleis probabilístiques: anuncien que certes propietats es compliran en un determinat nombre de casos. No
és impossible que no es produeixi la propietat de la llei anunciada. Ex. Lleis de Mendel
Teoria: sèrie de lleis que serveixen per relacionar l’ordre de determinats fenòmens. També són les hipòtesis les
conseqüències de les quals s’apliquen a tota una ciència o a bona part d’aquesta.
Teoria científica: conjunt sistemàtic de lleis. Una bona teoria proporciona una visió més sistemàtica i unificada de
fenòmens estudiats, una major profunditat en la seva comprensió i la possibilitat de descobrir fenòmens nous i de fer
prediccions.
Mètodes de contrastació: l’experimentació i l’observació.
• Mètode experimental: inclou la manipulació experimental, el control i la causalitat. Es manipulen una o més
variables (variable independent i dependent). Una variable és un factor que varia, si no varia no és una
variable i seria considerada una constant. La variable independent és la que nosaltres manipulem i la
dependent és la que es veu afectada per la independent. Una mateixa dada pot ser o no una variable
depenent de l’experiment.
Causa Efecte La variable intervinent és la relació entre les altres dos
v. indep. V. intervinent. v. dep. variables.
,MÈTODES DE CONTRASTACIÓ EN PSICOBIOLOGIA: experimentació i observació 19/09/2019
V.D= variable dependent. V.I= variable independent
EXPERIMENTACIÓ:
• Intervenció somàtica (manipulació del cos): V.I organisme “el cos” / V.D conducta
Ex. Castració d’un gos (modifiquem el cos i mirem quin efecte té sobre la conducta del cos). Sempre s’ha de
fer un grup control o “placebo”.
• Intervenció conductual (manipulació de la conducta): V.I conducta / V.D organisme
Ex. Sotmetre a un animal a una situació d’estrès i veure quins efectes hi ha en el cos. / Col·locar a mascles
davant de femelles i observar el canvi en els nivells hormonals.
OBSERVACIÓ: aproximació correlacional: les mesures corporals i conductuals varien conjuntament.
• Correlació: indica la força i la direcció d’una relació lineal entre dos variables que tenen efecte mútuament.
OJO!!! La correlació no implica causació, ni absència de causació.
CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA: sistema teòric 23/09/2019
Tipus de preguntes sobre el comportament a les que pretén donar resposta: què fa que un individu es comporti de
determinada manera?, quines estructures hi estan involucrades?, quins processos ho posen en marxa?, com es
modifica al llarg del desenvolupament?, quina finalitat té (quin és el seu valor adaptatiu)?, quina és la seva història
evolutiva?.
mecanismes
causes pròximes
ontogènia
psicobiologia
valor adaptatiu
causes últimes
evolució
Els 4 perquès del comportament (Niko Tinbergen):
• Causació, control o mecanismes
• Ontogènia (ontos: ser; genia: origen) o desenvolupament
• Funció o valor adaptatiu
• Filogènia (filo: raça; genia: origen) o evolució
Ex. Per què canten els canaris?
• Causació, control o mecanismes: els canaris tenen una estructura anatòmica en el sistema respiratori
(músculs entre altres) dirigida pel cervell que els permet realitzar so, com és el seu cant. Hi ha estímuls que
animen als canaris a cantar (com el fet d’escoltar cantar a un altre canari, tenir davant un segon canari...).
• Ontogenia o desenvolupament: els canaris aprenen noves cançons durant tota la seva vida, així, com més
gran és un canari, més sofisticat és el seu cant. El nombre de neurones en els mascles augmenta amb els
anys, mentre que en les femelles disminueix.
• Funció o valor adaptatiu: per a que utilitzen el cant? Per territorialitat (per això canten quan escolten cantar
a un altre canari) i per aparellar-se.
• Filogènia: per evolució. El cant va aparèixer fa uns 50 milions d’anys.
Ex. Per què les dones alleten als seus bebès?
• Causació, control o mecanismes: el sistema digestiu i tot el cos en general, està preparat per a rebre la llet
des del moment del naixement, el nadó no té dents, no pot digerir aliments sòlids. A més, les hormones de
la mare (prolactina i oxitocina) produeixen llet de forma natural durant l’embaràs, la succió, el plor, l’olor
del nadó... genera producció i secreció de la llet. El cervell controla aquests factors.
• Ontogènia o desenvolupament: els nadons
la pubertat incrementa les glàndules mamàries i es genera la possibilitat de produir llet.
, • Funció o valor adaptatiu: què guanya la mare amb l’alletament? La funció reproductiva de la mare no acaba
amb el part, assegura la supervivència del nadó, s’afavoreix el vincle entre la mare i el fill... Què
guanya el nadó amb l’alletament? Guanya aliment, amb tots els seus nutrients, per la seva supervivència.
Els nadons necessiten els lípids de la llet per a la bona formació del seu cervell i del SN en general. També
reforça el seu sistema immunològic.
• Filogènia o evolució: l’alletament és el caràcter comú de tots els mamífers tot i que també alguns animals
que no són mamífers poden produir llet.
Dins de la psicobiologia, la psicologia experimental es centra més en la causació i l’ontogènia, i l’ecologia del
comportament i la psicologia evolutiva s’interessen més per la funció i la filogènia.
CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA
Nivells d’organització biològica i les seves
relacions:
• Supra-organísmic: biosfera,
ecosistema, comunitat, població
(biologia poblacional).
• Organísmic: organisme (biologia
organística).
• Infra-organísmic: grups de cèl·lules,
cèl·lules, molècules (biologia cel·lular
i molecular).
Reduccionsime: el que passa a un nivell es pot comprendre a partir dels nivells més simples. És un mecanisme
unidireccional i vertical ascendent.
Emergentisme-holisme:
• En cada nivell apareixen noves propietats. Ex. La música si s’analitza realment està formada per ones, però
no podem entendre una cançó veient només les ones.
• Les relacions causals són bidireccionals ( ) i recíproques ( )
• La concepció amplia de la psicobiologia adopta una aproximació holista (organicista)
TIPUS D’INVESTIGACIÓ:
• Metodologia observacional
• Metodologia experimental
• Metodologia quasi-experimental (s’assemblen més a metodologies observacionals, així que no es poden
determinar amb exactitud l’existència de relacions causals): ex. Estudis en els que es compara homes i
dones o mascles i femelles (no es pot controlar el sexe de l’individu). Ex. Estudis en els que es comparen
cervells d’individus sans amb cervells de persones amb alguna malaltia “mental” com l’Alzheimer.
Observació vs. Experimentació (camp vs. laboratori)
• Observació al camp: ex. Estudi de ximpanzés al seu habitat natural.
• Experimentació al laboratori: ex. Estudi d’uns micos en dos situacions (l’aïllament sense mare i situació
amb una mare artificial) dins d’un laboratori.
• Experimentació al camp: ex. Les abelles localitzen el niu a partir de la forma geomètrica d’allò que envolta
el seu niu, reconeixen la forma, no el material.
• Observació al laboratori: ex. Nens en un laboratori amb condicions adaptades per a veure quina interacció
sorgeix entre els nens. Ex. Contar el nombre de neurones que tenen diferents espècies animals.
, 03/10/2019
Perspectiva comparativa: tots els essers vius tenim en comú alguna cosa (ex. molècules), però hi ha factors que fan
que cadascú de nosaltres sigui únic.
Tipus de comparacions:
• Comparació ecològica: alta afinitat ecològica i baixa afinitat genètica (convergència i divergència).
• Comparació protoevolutiva: baixa afinitat ecològica i baixa afinitat genètica.
• Comparació microevolutiva: alta afinitat ecològica i alta afinitat genètica.
• Comparació filogenètica: baixa afinitat ecològica i alta afinitat genètica.
Tot depèn de l’afinitat ecològica i l’afinitat genètica i de com es combinen.
Afinitat ecològica: no es refereix a l’ecosistema, sinó a la situació, al context.
Aproximació antropocèntrica: animals com a models de problemes humans.
Aproximació biològica: animals (i humans) com a models de problemes generals o singulars.
MODELS ANIMALS VS ANIMALS MODELS:
• Model animals d’experimentació: és un animal que reprodueix una malaltia humana (o procés d’una
malaltia) permetent la investigació i el desenvolupament de diferents tècniques terapèutiques. Ex. ratolins
i Parkinson.
• Animal model: és un animal que expressa una característica de forma natural que el converteix en un animal
idoni per investigar un problema biològic rellevant. Ex. ratolí de pradera (monogàmia).
TEMA 2: PRINCIPIS DE PSICOBIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 07/10/19
No podem confondre els termes següents: ontogènia i filogènia:
Ontogènia: “óntos”= ser / “gènia”= origen. Canvis que es produeixen en l’individu des de la concepció fins la mort.
Filogènia: “phylo”= raça. Origen i canvis evolutius de les espècies, genealogies dels éssers vius.
Tot i això, ambdós termes es refereixen a canvis històrics dels organismes: espècies (filogènia) o individus (ontogènia).
Desenvolupament, ontogènia o trajectòria de vida: procés complex que té lloc al llarg de la vida, que avarca des del
moment de la concepció fins la mort i que implica canvis. A més, afecta a multituds de característiques:
• Morfològiques (anatòmiques)
• Fisiològics
• Psicològiques (cognitives)
• Comportamentals
