TEMA 2 - FERRAN VII
A la tornada de Ferran VII, el liberals van demanar al rei que jurara la constitució i acceptara el
nou marc polític. Pero els absolutistes (noblesa, clergat) sabien que la tornada de Ferran VII al
tron era la millor oportunitat per tornar a l’absolutisme, i van redactar el Manifest dels Perses
Manifest dels Perses → document elaborat per un grup de diputats de les Corts de Cadis en
què demanaven a Ferran VII la tornada a l’absolutisme i la derogació de l’obra legislativa del
1812
Ferran VII va anul·lar la constitució i les lleis de Cadis, i va anunciar la tornada a l’absolutisme
amb el decret del 4 de maig de 1814. I van ser perseguits i assassinats els principals dirigents
liberals, mentre altres van fugir cap a l’exili
SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820)
Es van restaurar les institucions del Règim senyorial i de la Inquisició, en un context
internacional determinat per la derrota de Napoleó el restabliment de l’ordre a Europa amb el
Congrés de Viena i la creació de la Santa Aliança, que garantia el dret d’intervenció militar en
qualsevol país per a frenar l’avanç del liberalisme
1815 van intentar refer el país després de la guerra, i la pèrdua de població, amb epidèmies, i
fam
Els camps de conreu estaven destrossats o abandonats, la producció agrícola era insuficient i
la ramaderia havia patit amb gravetat la guerra. Açó es va notar en la demanda industrial i el
comerç
La Hisenda va entrar en fallida per la manca de recursos debut a les grans despeses militars
per la guerra en les colònies americanes que va impedir l’arribada de nous ingressos, i la
disminució dels intercanvis per la interrupció del comerç transoceànic
La mentalitat de molts grups havia canviat després de la guerra. Les protestes pageses se
succeïen entre la pretensió del privilegiats per tornar a imposar les rendes senyorials i els
delmes. Els sectors adinerats reclamaven la propietat privada de les terres que havien comprat
amb les desamortitzacions. La burgesia urbana mostrava malestar per la interrupció del trànsit
comercial i defensava la llibertat d'indústria i de mercat. El govern de Ferran VII no va poder
donar resposta als problemes, de redreçar la Hisenda o de fer front als moviments
independentistes de les colònies. Es van produir pronunciaments, revoltes populars i
amotinaments que van evidencial la fallida de la monarquía absoluta.
Pronunciament → rebel·lió militar de caràcter generalment liberal que pretén enderrocar un
govern per establir-ne un altre de caràcter diferent. Va ser molt freqüents durant el segle XIX a
Espanya. Acció liderada per caps militars i amb el suport civil de les ciutats (organitzats per
societats secretes i grups de patriotes) amb l’objectiu d'enderrocar al govern i substituir-lo per
un altre d’afi
A la tornada de Ferran VII, el liberals van demanar al rei que jurara la constitució i acceptara el
nou marc polític. Pero els absolutistes (noblesa, clergat) sabien que la tornada de Ferran VII al
tron era la millor oportunitat per tornar a l’absolutisme, i van redactar el Manifest dels Perses
Manifest dels Perses → document elaborat per un grup de diputats de les Corts de Cadis en
què demanaven a Ferran VII la tornada a l’absolutisme i la derogació de l’obra legislativa del
1812
Ferran VII va anul·lar la constitució i les lleis de Cadis, i va anunciar la tornada a l’absolutisme
amb el decret del 4 de maig de 1814. I van ser perseguits i assassinats els principals dirigents
liberals, mentre altres van fugir cap a l’exili
SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820)
Es van restaurar les institucions del Règim senyorial i de la Inquisició, en un context
internacional determinat per la derrota de Napoleó el restabliment de l’ordre a Europa amb el
Congrés de Viena i la creació de la Santa Aliança, que garantia el dret d’intervenció militar en
qualsevol país per a frenar l’avanç del liberalisme
1815 van intentar refer el país després de la guerra, i la pèrdua de població, amb epidèmies, i
fam
Els camps de conreu estaven destrossats o abandonats, la producció agrícola era insuficient i
la ramaderia havia patit amb gravetat la guerra. Açó es va notar en la demanda industrial i el
comerç
La Hisenda va entrar en fallida per la manca de recursos debut a les grans despeses militars
per la guerra en les colònies americanes que va impedir l’arribada de nous ingressos, i la
disminució dels intercanvis per la interrupció del comerç transoceànic
La mentalitat de molts grups havia canviat després de la guerra. Les protestes pageses se
succeïen entre la pretensió del privilegiats per tornar a imposar les rendes senyorials i els
delmes. Els sectors adinerats reclamaven la propietat privada de les terres que havien comprat
amb les desamortitzacions. La burgesia urbana mostrava malestar per la interrupció del trànsit
comercial i defensava la llibertat d'indústria i de mercat. El govern de Ferran VII no va poder
donar resposta als problemes, de redreçar la Hisenda o de fer front als moviments
independentistes de les colònies. Es van produir pronunciaments, revoltes populars i
amotinaments que van evidencial la fallida de la monarquía absoluta.
Pronunciament → rebel·lió militar de caràcter generalment liberal que pretén enderrocar un
govern per establir-ne un altre de caràcter diferent. Va ser molt freqüents durant el segle XIX a
Espanya. Acció liderada per caps militars i amb el suport civil de les ciutats (organitzats per
societats secretes i grups de patriotes) amb l’objectiu d'enderrocar al govern i substituir-lo per
un altre d’afi
