Màgia: pensament primitiu i infantil. Treballa sobre 2 realitats relatives:
- Analogia o semblança: núvols amb formes
- Contigüitat espacial i temporal: si un gat creua el carrer i caus es culpa del gat.
Ciència: representació de la realitat que obeeix unes regles estricte, les del mètode científic.
Disseny d’una recerca, en l’observació a la cerca de la hipòtesis, en la recollida de d’informació,
registre de dades...
S’utilitza també la Semblança i contigüitat:
- La semblança als símptomes o contigüitat com causa-efecte.
- Identitat/diferencia: conservació/canvis/diferencia de les propietats dels objectes.
- Comprovació: la ciència fa comprovacions empíriques mentre que la màgia no.
- Creu en la llei de probabilitats, la màgia es totalitària.
- Creu en el principi de parsimònia (relacions limitades), la màgia no.
Esta contaminada per la ideologia. Exigeix màxima neutralitat. La ciència es neutral, però
també finançada pel govern.
Tecnologia: busca primordialment un producte o la transformació d’aquest. Vol el control o el
poder sobre un producte però no busca una explicació. Utilitza o contribueix amb la ciència,
però no s’interessa en ella mes enllà dels seus interessos propis.
La ciència, la màgia i la tecnologia comparteixen:
- Sistematicitat. - Acumulació de coneixement. - Construcció social.
- Poder cercar l’ordre en el món. -Visio de la realitat.
- Volen intervenir i canviar el món.
Son diferents en:
- Especialització. -Diferencien la realitat per parcel·les. - Tenen o no límits.
- Volen entendre el món. - Tenen arguments públics discutibles i mesurables.
La ciència màxima importància a l’experiència i transparència.
Criteris de cientificitat:
- Funcionals: perquè serveix la ciència. Objectius per la societat.
- Esctructurals: les normes per les que s’ha de regular.
Dèbils:
- Determinisme: multicausalitat (moltes causes=molts efectes) i multivariancia a les
interrelacions entre fenòmens (moltes VI=moltes VD). Causes poden acabar sent
efectes i efectes sent causes.
- Generalitzabilitat: possibilitat de generar lleis valides, generals o universals, respecte a
una certa població de fenòmens o entitats.
, - Relacions limitades: (parsimònia) les classes de fenòmens i variables que es relacionen
han de seleccionar-se d’acord amb criteris de pertinença dins de la teoria i el corpus
d’una disciplina.
- Empiricitat: la ciència s’ha de construir a partir de fets observats. Ha de ser sotmesa a
prova i ha de poder ser verificada.
(en psicologia hi ha fets inobservables com estats emocionals, somnis...)
Forts:
- Unicitat del mètode: el cientifico-natural. Pot haver pluralitat de mètodes. Hi ha
diferents fases: via inductiva i deductiva, o estudis observacionals i experimentals.
- Univocitat del llenguatge: la ciència ha de tenir un vocabulari unificat.
- La reducció a la física: la teoria i la metodologia haurien de poder ser substituïdes per
les de la física.
Ciencia basica: o teòrica s’encarrega de la construcció o reconstrucció de teoria. Cerca de
coneixement verificable i generalitzable, via inductiva o deductiva.
- Coneixer, entendre explicar al mon. - Generar teories.
- Generabilitat (busca lleis universals). - Lenta, sense pressions, institucional.
Ciencia aplicada: inspirada en la practica orientada cap a ella. Donar resposta a les necessitats
de cada moment.
- Solució a problemes pràctics. - vinculació a l’economia.
- Activitat tecnològica. - busca rentablilitat.
- Grans pressions, industria, institucions publiques i/o polítiques.
Ciencia inspirada en l’ús:
- Stokes. Funcionalitat de la ciència bàsica.
- Investigació pura: ciència bàsica, comprensio sense consideracions d’utilitat.
- Investigació inspirada per l’ús: persegueix la creació de teoria com la solució de problemes
pràctics.
- Investigació aplicada pura: incentivada i orientada per consideracions d’utilitat o ús.
Bohr: coneixement. (físic estudi de l’atom)
Pasteur: Inspirada per l’ús. De la teoria a la practica de la practica a la teoria.
Edison: utilitat i us però despreocupat pel valor teòric. (inventor fonògraf).
Modul 2
La cientificitat de la psicologia: Segons el canon del positivisme es discutible o parcial en
alguns aspectes i indubtable en altres.
- Analogia o semblança: núvols amb formes
- Contigüitat espacial i temporal: si un gat creua el carrer i caus es culpa del gat.
Ciència: representació de la realitat que obeeix unes regles estricte, les del mètode científic.
Disseny d’una recerca, en l’observació a la cerca de la hipòtesis, en la recollida de d’informació,
registre de dades...
S’utilitza també la Semblança i contigüitat:
- La semblança als símptomes o contigüitat com causa-efecte.
- Identitat/diferencia: conservació/canvis/diferencia de les propietats dels objectes.
- Comprovació: la ciència fa comprovacions empíriques mentre que la màgia no.
- Creu en la llei de probabilitats, la màgia es totalitària.
- Creu en el principi de parsimònia (relacions limitades), la màgia no.
Esta contaminada per la ideologia. Exigeix màxima neutralitat. La ciència es neutral, però
també finançada pel govern.
Tecnologia: busca primordialment un producte o la transformació d’aquest. Vol el control o el
poder sobre un producte però no busca una explicació. Utilitza o contribueix amb la ciència,
però no s’interessa en ella mes enllà dels seus interessos propis.
La ciència, la màgia i la tecnologia comparteixen:
- Sistematicitat. - Acumulació de coneixement. - Construcció social.
- Poder cercar l’ordre en el món. -Visio de la realitat.
- Volen intervenir i canviar el món.
Son diferents en:
- Especialització. -Diferencien la realitat per parcel·les. - Tenen o no límits.
- Volen entendre el món. - Tenen arguments públics discutibles i mesurables.
La ciència màxima importància a l’experiència i transparència.
Criteris de cientificitat:
- Funcionals: perquè serveix la ciència. Objectius per la societat.
- Esctructurals: les normes per les que s’ha de regular.
Dèbils:
- Determinisme: multicausalitat (moltes causes=molts efectes) i multivariancia a les
interrelacions entre fenòmens (moltes VI=moltes VD). Causes poden acabar sent
efectes i efectes sent causes.
- Generalitzabilitat: possibilitat de generar lleis valides, generals o universals, respecte a
una certa població de fenòmens o entitats.
, - Relacions limitades: (parsimònia) les classes de fenòmens i variables que es relacionen
han de seleccionar-se d’acord amb criteris de pertinença dins de la teoria i el corpus
d’una disciplina.
- Empiricitat: la ciència s’ha de construir a partir de fets observats. Ha de ser sotmesa a
prova i ha de poder ser verificada.
(en psicologia hi ha fets inobservables com estats emocionals, somnis...)
Forts:
- Unicitat del mètode: el cientifico-natural. Pot haver pluralitat de mètodes. Hi ha
diferents fases: via inductiva i deductiva, o estudis observacionals i experimentals.
- Univocitat del llenguatge: la ciència ha de tenir un vocabulari unificat.
- La reducció a la física: la teoria i la metodologia haurien de poder ser substituïdes per
les de la física.
Ciencia basica: o teòrica s’encarrega de la construcció o reconstrucció de teoria. Cerca de
coneixement verificable i generalitzable, via inductiva o deductiva.
- Coneixer, entendre explicar al mon. - Generar teories.
- Generabilitat (busca lleis universals). - Lenta, sense pressions, institucional.
Ciencia aplicada: inspirada en la practica orientada cap a ella. Donar resposta a les necessitats
de cada moment.
- Solució a problemes pràctics. - vinculació a l’economia.
- Activitat tecnològica. - busca rentablilitat.
- Grans pressions, industria, institucions publiques i/o polítiques.
Ciencia inspirada en l’ús:
- Stokes. Funcionalitat de la ciència bàsica.
- Investigació pura: ciència bàsica, comprensio sense consideracions d’utilitat.
- Investigació inspirada per l’ús: persegueix la creació de teoria com la solució de problemes
pràctics.
- Investigació aplicada pura: incentivada i orientada per consideracions d’utilitat o ús.
Bohr: coneixement. (físic estudi de l’atom)
Pasteur: Inspirada per l’ús. De la teoria a la practica de la practica a la teoria.
Edison: utilitat i us però despreocupat pel valor teòric. (inventor fonògraf).
Modul 2
La cientificitat de la psicologia: Segons el canon del positivisme es discutible o parcial en
alguns aspectes i indubtable en altres.
