PRÀCTICA 2 BIOCEL
Funcionament del microscopi òptic, observació de cèl·lules dels cinc regnes bològics.
L’ull humà només té un poder de resolució de 0,2mm necessitem MO per poder estudiar les
cèl·lules.
Una cèl·lula de mamífer fa entre 10 i 30 micròmetres de diàmetre, un bacteri entre 0,5 i 10
micròmetres. Els orgànuls són d’una escala encara menor, nucli de 3-10 micròmetres.
Els MO es poden classificar en MO de Llum transmesa (la llum travessa la mostra i per mitja
d’una sèrie d’elements òptics arriba a l’ull mostrant una imatge augmentada de la mostra) i
de Llum incident.
Els MO es composen de una part mecànica i una part òptica.
Part mecànica, peu que aguanta el microscopi
- La columna o braç que sosté el sistema òptic
La platina que és on es posa la mostra
Els cargols de la platina que permet moure la platina en el pla per observar les mostres
-Cargol micromètric i micromètric que ajuden a enfocar la mostra
- El cap del microscopi a la part superior
Part òptica:
Lents oculars que augmenten la imatge adaptada pels nostres ulls
Subjectius que augmenten la imatge de la mostra
El condensador que enfoca el feix de llum a la mostra
El diafragma que gradua l entrada de llum
L’objectiu del microscopi permet augmentar la imatge de la mostra , hi ha varis objectius
intercanviables.
L’apertura numèrica indica la capacitat de captació de la llum i el poder de resolució a una
distancia fixa d’un objecte. Com + gran, + llum captarà i millor serà la resolució de l’objectiu.
Els objectius requereixen un medi d’immersió on minimitzen l’índex de refracció i permeten
aprofitar al màxim l’apertura numèrica de l’objectiu.
Dos tipus de microscopis segons com estiguin disposades les seves parts òptiques:
Microscopis ‘normals’: font d’il·luminació als peus i els revòlvers dels objectius a dalt.
Els invertits distribució al revés, font d’il·luminació a la part superior i revòlver dels objectius
per sota de la mostra, cosa que fa variar tot el recorregut de la llum. S’utilitzen per
visualitzar cèl·lules en cultiu per evitar que es contaminin les cèl·lules que creixen en
condicions estèrils.
El microscopi de contrast de fase introdueix contrast en espècimens semitransparents no
tenyits com microorganismes o cèl·lules en cultiu. Aquest mètode aprofita les mínimes
diferències en els índex de refracció entre els components cel·lulars o entre una cèl·lula no
tenyida i el seu voltant aquós per produir contrast entre ells. Per aconseguir aquest contrast
es necessita un objectiu equipat amb un anell o placa de fase situat a la part posterior i el
condensador ha de presentar un anell amb obertures adequades...
Funcionament del microscopi òptic, observació de cèl·lules dels cinc regnes bològics.
L’ull humà només té un poder de resolució de 0,2mm necessitem MO per poder estudiar les
cèl·lules.
Una cèl·lula de mamífer fa entre 10 i 30 micròmetres de diàmetre, un bacteri entre 0,5 i 10
micròmetres. Els orgànuls són d’una escala encara menor, nucli de 3-10 micròmetres.
Els MO es poden classificar en MO de Llum transmesa (la llum travessa la mostra i per mitja
d’una sèrie d’elements òptics arriba a l’ull mostrant una imatge augmentada de la mostra) i
de Llum incident.
Els MO es composen de una part mecànica i una part òptica.
Part mecànica, peu que aguanta el microscopi
- La columna o braç que sosté el sistema òptic
La platina que és on es posa la mostra
Els cargols de la platina que permet moure la platina en el pla per observar les mostres
-Cargol micromètric i micromètric que ajuden a enfocar la mostra
- El cap del microscopi a la part superior
Part òptica:
Lents oculars que augmenten la imatge adaptada pels nostres ulls
Subjectius que augmenten la imatge de la mostra
El condensador que enfoca el feix de llum a la mostra
El diafragma que gradua l entrada de llum
L’objectiu del microscopi permet augmentar la imatge de la mostra , hi ha varis objectius
intercanviables.
L’apertura numèrica indica la capacitat de captació de la llum i el poder de resolució a una
distancia fixa d’un objecte. Com + gran, + llum captarà i millor serà la resolució de l’objectiu.
Els objectius requereixen un medi d’immersió on minimitzen l’índex de refracció i permeten
aprofitar al màxim l’apertura numèrica de l’objectiu.
Dos tipus de microscopis segons com estiguin disposades les seves parts òptiques:
Microscopis ‘normals’: font d’il·luminació als peus i els revòlvers dels objectius a dalt.
Els invertits distribució al revés, font d’il·luminació a la part superior i revòlver dels objectius
per sota de la mostra, cosa que fa variar tot el recorregut de la llum. S’utilitzen per
visualitzar cèl·lules en cultiu per evitar que es contaminin les cèl·lules que creixen en
condicions estèrils.
El microscopi de contrast de fase introdueix contrast en espècimens semitransparents no
tenyits com microorganismes o cèl·lules en cultiu. Aquest mètode aprofita les mínimes
diferències en els índex de refracció entre els components cel·lulars o entre una cèl·lula no
tenyida i el seu voltant aquós per produir contrast entre ells. Per aconseguir aquest contrast
es necessita un objectiu equipat amb un anell o placa de fase situat a la part posterior i el
condensador ha de presentar un anell amb obertures adequades...
