EL VERÍ DEL TEATRE
El verí del teatre és una obra de teatre del
dramaturg valencià Rodolf Sirera escrita
originalment per a televisió. Emesa per
TVE de Catalunya el 18 d'octubre de 1978.
Tal com s'indica al subtítol, Diàleg entre un
aristòcrata i un comediant, l'obra proposa
una reflexió sobre les convencions del
teatre, els límits de la ficció i les relacions
socials a través d'una conversa entre els
seus dos protagonistes
Laia Casas Irure
2n Batxillerat Ciències
EL VERÍ DEL TEATRE
Rodolf Sirera
, DESCRIPCIÓ:
L'obra situa la ficció a París el 1784, concretament en una sala de rebre d'un palau
rococó. L'acció es planteja com una interacció sense interrupcions entre només dos
personatges: el Marqués de... i l'actor Gabriel de Beaumont. Tot i això, la peça es
desenvolupa a partir d'una primera situació en què Gabriel, acompanyat per un criat,
espera ser rebut pel Marqués; aquest tercer personatge, però, resulta ser el Marqués
fent de criat. Aquest joc de disfresses és el primer dels enganys a què se sotmet Gabriel
(i, alhora, el receptor). Una vegada descoberta la identitat del criat, l'acció planteja el
suposat objecte de la visita de Gabriel: el Marqués, que ha escrit una obra sobre la mort
de Sòcrates, vol que aquest la representi, però li proposa fer-ne abans una prova.
Gabriel, no sense certa oposició inicial, accepta la proposta, el resultat de la qual no
sembla satisfer el Marqués. Gabriel decideix abandonar el palau, però pateix un
defalliment a causa del vi que havia begut mentre esperava el Marqués. L'actor pensa
que ha estat enverinat, circumstància que l'aristòcrata no li desmenteix. Aleshores, li
serà proposat un pacte: el Marqués donarà a Gabriel un antídot si torna a representar-
ne el fragment anterior i aquesta vegada és del seu gust. El Marqués, una vegada feta
la segona escenificació, donarà a l'actor el vertader verí i descobrirà tot el joc
desenvolupat per tal de poder assistir a la mort de Gabriel.
L'obra, que ens endinsa en una reflexió sobre els límits entre la realitat i la ficció, o entre
l'autenticitat i la representació, combina unes reflexions universals i suggestives amb
una construcció ben atractiva per a un sector ampli de públic, en un equilibri difícil
d'aconseguir, la qual cosa li ha permès una difusió àmplia.
Aquesta història comença quan Gabriel, un afamat actor, espera al senyor Marqués per
a una cita concertada.
Mentrestant un criat li dona un vi exòtic i comencen a parlar de teatre. Poc després, el
criat confessa ser el mateix amo disfressat, el que provoca la ira de Gabriel, que acaba
reconeixent-li.
Aleshores el Marqués li proposa representar una obra escrita per ell mateix. Mentre que
parlen, l'actor es sent cada vegada més adormit, i poc després comença a representar
l'obra, un passatge de la mort. Però a meitat de la representació el Marqués l'interromp,
discuteixen i Gabriel acaba entenent que el vi es un verí.
Llavors, el Marqués li fa entendre que l'única manera de salvar-se és prenent un antídot
que ell té, però per a aconseguir-lo té que representar una altra vegada el passatge amb
més èmfasi. Gabriel, desesperat, s'esforça fins a l'esgotament, i el Marqués li dona
l'ampolla.
Finalment, aquest antídot és en realitat el verí de veritat, i l'amo es seu, expectant, per
a veure una obra de teatre, representat des de la realitat de l'angoixa i la veritable mort
de Gabriel.
1
El verí del teatre és una obra de teatre del
dramaturg valencià Rodolf Sirera escrita
originalment per a televisió. Emesa per
TVE de Catalunya el 18 d'octubre de 1978.
Tal com s'indica al subtítol, Diàleg entre un
aristòcrata i un comediant, l'obra proposa
una reflexió sobre les convencions del
teatre, els límits de la ficció i les relacions
socials a través d'una conversa entre els
seus dos protagonistes
Laia Casas Irure
2n Batxillerat Ciències
EL VERÍ DEL TEATRE
Rodolf Sirera
, DESCRIPCIÓ:
L'obra situa la ficció a París el 1784, concretament en una sala de rebre d'un palau
rococó. L'acció es planteja com una interacció sense interrupcions entre només dos
personatges: el Marqués de... i l'actor Gabriel de Beaumont. Tot i això, la peça es
desenvolupa a partir d'una primera situació en què Gabriel, acompanyat per un criat,
espera ser rebut pel Marqués; aquest tercer personatge, però, resulta ser el Marqués
fent de criat. Aquest joc de disfresses és el primer dels enganys a què se sotmet Gabriel
(i, alhora, el receptor). Una vegada descoberta la identitat del criat, l'acció planteja el
suposat objecte de la visita de Gabriel: el Marqués, que ha escrit una obra sobre la mort
de Sòcrates, vol que aquest la representi, però li proposa fer-ne abans una prova.
Gabriel, no sense certa oposició inicial, accepta la proposta, el resultat de la qual no
sembla satisfer el Marqués. Gabriel decideix abandonar el palau, però pateix un
defalliment a causa del vi que havia begut mentre esperava el Marqués. L'actor pensa
que ha estat enverinat, circumstància que l'aristòcrata no li desmenteix. Aleshores, li
serà proposat un pacte: el Marqués donarà a Gabriel un antídot si torna a representar-
ne el fragment anterior i aquesta vegada és del seu gust. El Marqués, una vegada feta
la segona escenificació, donarà a l'actor el vertader verí i descobrirà tot el joc
desenvolupat per tal de poder assistir a la mort de Gabriel.
L'obra, que ens endinsa en una reflexió sobre els límits entre la realitat i la ficció, o entre
l'autenticitat i la representació, combina unes reflexions universals i suggestives amb
una construcció ben atractiva per a un sector ampli de públic, en un equilibri difícil
d'aconseguir, la qual cosa li ha permès una difusió àmplia.
Aquesta història comença quan Gabriel, un afamat actor, espera al senyor Marqués per
a una cita concertada.
Mentrestant un criat li dona un vi exòtic i comencen a parlar de teatre. Poc després, el
criat confessa ser el mateix amo disfressat, el que provoca la ira de Gabriel, que acaba
reconeixent-li.
Aleshores el Marqués li proposa representar una obra escrita per ell mateix. Mentre que
parlen, l'actor es sent cada vegada més adormit, i poc després comença a representar
l'obra, un passatge de la mort. Però a meitat de la representació el Marqués l'interromp,
discuteixen i Gabriel acaba entenent que el vi es un verí.
Llavors, el Marqués li fa entendre que l'única manera de salvar-se és prenent un antídot
que ell té, però per a aconseguir-lo té que representar una altra vegada el passatge amb
més èmfasi. Gabriel, desesperat, s'esforça fins a l'esgotament, i el Marqués li dona
l'ampolla.
Finalment, aquest antídot és en realitat el verí de veritat, i l'amo es seu, expectant, per
a veure una obra de teatre, representat des de la realitat de l'angoixa i la veritable mort
de Gabriel.
1
