ciències psicosocials
Aprenentatge 1. Clàssic
Aprendre és construir i incorporar coses en el nostre cervell, està continuament en
construcció.
aprenentatge es pot definir com un canvi relativament permanent en el comportament, que
reflecteix l'adquisició de coneixements, habilitats o actituds a través de l’experiència.
Podem aprendre, desaprendre i tornar a aprendre.
L'aprenentatge té un caràcter adaptatiu.
No tots els organismes tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge, aquesta depèn de la
nostra genètica i del nostre entorn.
Si una persona no és feliç és perquè ha après coses que no necessita i ha de desfer-se
d’allò.
Tot sistema, si vol sobreviure, necessita depurar-se i, per això, a vegades fem servir filtres.
El nostre cervell al principi no filtra res, pot entrar tot. En moltes ocasions aprenem coses
que no volem i tot el que aprenem no és sempre de manera conscient. Pot ser voluntari o
involuntari, pot ser conscient o inconscient i ens pot ajudar o no però ho aprenem.
Igual com hem dit que tots aprenem també ensenyem a altres de manera conscient i
inconscient, voluntària i involuntàriament, però que ensenyem? no és el que ens agradaria
sinó el que fem, ensenyem allò que fem.
Les persones no sabem ni què, ni quan, ni on, ni des d’on, però si sabem COM aprenem:
(Teories Conductistes (cognitives) de l’aprenentatge)
- condicionament clàssic = aprenentatge per associació
- condicionament operant = aprenentatge instrumental.
- condicionament vicari= per observació
1. CONDICIONAMENT CLÀSSIC/ APRENENTATGE PER ASSOCIACIÓ
El vam conèixer per casualitat, per accident gràcies a Paulov.
Paulov era metge, fisiòleg, i volia saber quin era el paper de la saliva a la digestió. Per
aconseguir això va fer un experiment i els participants eren gossos. Els gossos viven a un
laboratori i els hi van implantar de manera quirúrgica una cànula a la boca per poder saber
exactament quanta saliva tenien. Quan els gossos veien el menjar començaven a salivar
però va arribar a un punt en què quan ja escoltaven al cuidador arribar ja salivaven, encara
que el cuidador no portès menjar. Els gossos van associar el so del cuidador al menjar,
havien après.
Quan es van adonar del que passava van fer servir tot un seguit d’estímuls per veure com
responien els gossos.
En comptes de cuidador van posar una campana.
1
Aprenentatge 1. Clàssic
Aprendre és construir i incorporar coses en el nostre cervell, està continuament en
construcció.
aprenentatge es pot definir com un canvi relativament permanent en el comportament, que
reflecteix l'adquisició de coneixements, habilitats o actituds a través de l’experiència.
Podem aprendre, desaprendre i tornar a aprendre.
L'aprenentatge té un caràcter adaptatiu.
No tots els organismes tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge, aquesta depèn de la
nostra genètica i del nostre entorn.
Si una persona no és feliç és perquè ha après coses que no necessita i ha de desfer-se
d’allò.
Tot sistema, si vol sobreviure, necessita depurar-se i, per això, a vegades fem servir filtres.
El nostre cervell al principi no filtra res, pot entrar tot. En moltes ocasions aprenem coses
que no volem i tot el que aprenem no és sempre de manera conscient. Pot ser voluntari o
involuntari, pot ser conscient o inconscient i ens pot ajudar o no però ho aprenem.
Igual com hem dit que tots aprenem també ensenyem a altres de manera conscient i
inconscient, voluntària i involuntàriament, però que ensenyem? no és el que ens agradaria
sinó el que fem, ensenyem allò que fem.
Les persones no sabem ni què, ni quan, ni on, ni des d’on, però si sabem COM aprenem:
(Teories Conductistes (cognitives) de l’aprenentatge)
- condicionament clàssic = aprenentatge per associació
- condicionament operant = aprenentatge instrumental.
- condicionament vicari= per observació
1. CONDICIONAMENT CLÀSSIC/ APRENENTATGE PER ASSOCIACIÓ
El vam conèixer per casualitat, per accident gràcies a Paulov.
Paulov era metge, fisiòleg, i volia saber quin era el paper de la saliva a la digestió. Per
aconseguir això va fer un experiment i els participants eren gossos. Els gossos viven a un
laboratori i els hi van implantar de manera quirúrgica una cànula a la boca per poder saber
exactament quanta saliva tenien. Quan els gossos veien el menjar començaven a salivar
però va arribar a un punt en què quan ja escoltaven al cuidador arribar ja salivaven, encara
que el cuidador no portès menjar. Els gossos van associar el so del cuidador al menjar,
havien après.
Quan es van adonar del que passava van fer servir tot un seguit d’estímuls per veure com
responien els gossos.
En comptes de cuidador van posar una campana.
1
