VÍDEO 1
Esquelet:
Tòrax protegit per costelles ja que conté órgans important.
La part abdominal té protegides les vísceres amb una musculatura potent (faixa feta a capes), no
per ós ja que si no els nostres moviments serien molt limitats.
Diafragma: múscul principal de la respiració (60-75% canvi volum inspiratori)
1. Relaxat 2. Inspiració 3. Expirem (es relaxa) 4. Inspiració
Els punts de subjecció d’un múscul sempre han de ser dos parts tendinoses. L’extrem inferior del
diafragma està encaixat al voltant de la cavitat toràcica i al mig del diafragma tenim el centre
frènic (teixit conjuntiu). Les bres musculars van del centre frènic cap avall I formen uan estructura
en forma de cúpula. Si el diafragma es mou, tb el cor (pe el pericardi brós està sobre el centre
frènic).
Nervis frènics venen de la part superior de C4 i si una persona té un accident allà, la persona no
podrà respirar.
Quan fem una contracció amb el diafragma, aquest s’aplana, i el forat del centre frènic es dilata i
es fa més gran, la qual cosa facilita el pas de la sang venosa, ja uqe la vena cava inferior passa
per aquí.
El segon ori ci és per un passa l’esòfag.
Quan jo contrec la part muscular (el diafragma), el forat es fa més petit (al revés que la vena cava),
l’estem tancant (pq quan el diafragma s’aplana presiona l’estòmac) i evitem que passi ingesta pel
tub digestiu. D’aquesta manera no es produirà re ux a l’estómac.
Hernia d’hiat?? Buscar
El tercer forat és l’ori ci per on passa la vena aorta.
els dos pilars fan com un túnel i la vena aorta passa per darrere del diafragma, junt a la columna
vertebral pq no es pugui lesionar (queda protegida). surt per darrere del diafragma i la vena es
converteix en aorta abdominal. A partir de la aorta es deriven les altres artèries, per tant, no es
pot lesionar (és molt important). La zona de pas de l’aorta té dos funcions: no compromente el
funcionament de cap òrgan I mantenir la integritat física de l’arteria aorta.
Diafragma. Els nervis van des del centre frènic cap avall
fi fi fi fl fi
, Inspiració
Contracció muscular pel diafragma, que és el responsable del canvi de volum dins la caixa
toràcica. ajudat pels músculs intercostals externs, que ajudena estirar les costelles cap amunt i
cap a fora.
Els escalens ajuden a pujar la 1a i 2a costella (inspiració profunda)
L’esternocleidomastoideu s’encarrega de donar mobilitat al cap I ajuda a pujar l’esternó
(respiració forçada —> malalties cròniques)
Expiració
Expiració normal: el diafragma torna al lloc. no implica despesa d’energia ni contracció muscular.
Expiració profunda: es produeix contracció dels músculs intercostals interns i m. abdominals.
——
Els músculs serrats inferiors (important) aguanten les costelles inferiors, sobretot de les otants, i
així evitem que les costelles es clavin als pulmons cada cop que respirem.
La última costella otant, la 12, també l’aguanta el múscul cuadrat lumbar.
La musculatura abdominal actua de contenció. Conté i limita el desplaçament de les vísceres de
la cavitat abdominal durant la inspiració i tb participa en ajudar a buidar ràpidament els pulmons
en la respiració forçada, tirant la panxa cap endins i fent pujar amunt les víceres pq emprenyin el
diafragma.
fl fl
Esquelet:
Tòrax protegit per costelles ja que conté órgans important.
La part abdominal té protegides les vísceres amb una musculatura potent (faixa feta a capes), no
per ós ja que si no els nostres moviments serien molt limitats.
Diafragma: múscul principal de la respiració (60-75% canvi volum inspiratori)
1. Relaxat 2. Inspiració 3. Expirem (es relaxa) 4. Inspiració
Els punts de subjecció d’un múscul sempre han de ser dos parts tendinoses. L’extrem inferior del
diafragma està encaixat al voltant de la cavitat toràcica i al mig del diafragma tenim el centre
frènic (teixit conjuntiu). Les bres musculars van del centre frènic cap avall I formen uan estructura
en forma de cúpula. Si el diafragma es mou, tb el cor (pe el pericardi brós està sobre el centre
frènic).
Nervis frènics venen de la part superior de C4 i si una persona té un accident allà, la persona no
podrà respirar.
Quan fem una contracció amb el diafragma, aquest s’aplana, i el forat del centre frènic es dilata i
es fa més gran, la qual cosa facilita el pas de la sang venosa, ja uqe la vena cava inferior passa
per aquí.
El segon ori ci és per un passa l’esòfag.
Quan jo contrec la part muscular (el diafragma), el forat es fa més petit (al revés que la vena cava),
l’estem tancant (pq quan el diafragma s’aplana presiona l’estòmac) i evitem que passi ingesta pel
tub digestiu. D’aquesta manera no es produirà re ux a l’estómac.
Hernia d’hiat?? Buscar
El tercer forat és l’ori ci per on passa la vena aorta.
els dos pilars fan com un túnel i la vena aorta passa per darrere del diafragma, junt a la columna
vertebral pq no es pugui lesionar (queda protegida). surt per darrere del diafragma i la vena es
converteix en aorta abdominal. A partir de la aorta es deriven les altres artèries, per tant, no es
pot lesionar (és molt important). La zona de pas de l’aorta té dos funcions: no compromente el
funcionament de cap òrgan I mantenir la integritat física de l’arteria aorta.
Diafragma. Els nervis van des del centre frènic cap avall
fi fi fi fl fi
, Inspiració
Contracció muscular pel diafragma, que és el responsable del canvi de volum dins la caixa
toràcica. ajudat pels músculs intercostals externs, que ajudena estirar les costelles cap amunt i
cap a fora.
Els escalens ajuden a pujar la 1a i 2a costella (inspiració profunda)
L’esternocleidomastoideu s’encarrega de donar mobilitat al cap I ajuda a pujar l’esternó
(respiració forçada —> malalties cròniques)
Expiració
Expiració normal: el diafragma torna al lloc. no implica despesa d’energia ni contracció muscular.
Expiració profunda: es produeix contracció dels músculs intercostals interns i m. abdominals.
——
Els músculs serrats inferiors (important) aguanten les costelles inferiors, sobretot de les otants, i
així evitem que les costelles es clavin als pulmons cada cop que respirem.
La última costella otant, la 12, també l’aguanta el múscul cuadrat lumbar.
La musculatura abdominal actua de contenció. Conté i limita el desplaçament de les vísceres de
la cavitat abdominal durant la inspiració i tb participa en ajudar a buidar ràpidament els pulmons
en la respiració forçada, tirant la panxa cap endins i fent pujar amunt les víceres pq emprenyin el
diafragma.
fl fl