Lesions a l’aparell respiratori:
15/20 inspiracions per minut
Format per:
1. Vies respiratòries superiors: boca, nas, tràquea
2. Vies respiratòries inferiors: bronquis, bronquíols, alvèols
3. Pulmons
4. Musculatura respiratoria: diafragma
5. Ossos: costelles i estern
Les lesions a l’aparell respiratori són les asfixies.
Asfixia: qualsevol impediments que dificulti l’arribada d’aire als pulmons.
La inspiració s’ha de fer per per les fosses nasals.
La expiració s’ha de fer per la boca i/o nas
Serveix per:
1. Escalfar l’aire: així té més recorregut i arriba millor als pulmons ( més neta )
2. Filtrar l’aire: de possibles impureses en l’aire
3. Humir: per parlar de millor forme
Tipus d’asfixias
Asfixia a les vies respiratòries superiors: quan un objecte és queda al nas, boca, tràquea
i impedeix l’arribada d’aire als pulmons. ( coses de menjar, peces, dentadures postisses,
aigua ).
Asfixia per compressió toràcica o mecànica: un pes excessiu a sobre del tòrax.
Asfixies per inhalacions de gasos tòxics: els gas tòxic et provoca una parada respiratoria
( salfumants, amoníacs, CO^2, clor )
Asfixia per canvis bruscos de temperatura: provocat per un shock a nivell muscular
provocat per calor o fred
Asfixies per lesions de l’aparell respiratori: asfixies que es produeixen per que el propi
sistema respiratori funciona malament. (asma, EnfermedadPulmonarObstructivaCronica ).
Asfixia per immersió: per tragar aigua. Hi han dos formes, trobem dos tipus d’ofegats:
Embòlia gasosa:
falta d’aire al cervell durant un temps determinat. ( descompresió incorrecta ( temps,
profunditat) , altura, apnea ). Provoca hemorràgies. Per evitar-ho tenim la cambra
hiperbàrica.
Ofegats:
1. Ofegat blanc: ens entra aigua per les nostres vies respiratòries, però només a les
superiors. L’aigua és parada per l’epiglotis. Per intentar salvar podem fer palmades a
l’esquena, maniobra de H., RCP.
2. Ofegat blau: ens entra aigua per les nostres vies respiratories i arriba fins els
pulmons.
Trobem aigua dolça i salada:
, La diferència és que els ofegats amb aigua dolça són més difícils de salvar deguda a
la osmosis. Ja que si és amb aigua salada la sang cedeix aigua i les nostres cèl·lules
queden feten una pasa ( hemoconcentració). En canvi, si és amb aigua dolça l’aigua
dolça cedeix aigua (hemolisis) i produeix una destrucció de les nostres cèl·lules.
Actuació del socorrista sobre l’asfixia
1. Palmades a l’esquena ( només serveix per l’obstrucció de les vies
respiratòries superiors ) és el primer sistema que ens salva la vida ( resient
nascut ).
2. Maniobra de Heinlich: únicament per obstrucció de les vies respiratòries
superiors. Atent a 3 situacions: 1. Altura 2.Pes 3.Comoditat. Consisteix en fer
una pressió cap endins i adalt. Col·loquem els nostres braços per sota de les
seves aixelles i col·loquem els dos punys sota de l’estern.
3. RCP: per els pulmons i el cor.
Lesions de l’aparell cardiocirculatori
Lesions de l’aparell respiratori:
1. Lesions que afecten al miocardi: és la lesió més greu d’un primer auxili. Pot produir-
se per casualitat, un esforç, estar mal cuidat o mal estat, genètica i conseqüència
d’un accident. Hi ha una sèrie de factors que fan que és pugui tenir més o menys
risc:
Fixes: sexe ( home ), edat i raça ( blanca )
Modificables: hàbits dolents com la nutrició ( sucres ), tàbac, alcohol, estrès.
Controlables: amb una medicació ( tensió arterial, colesterol, sucre en sang )
- Angina de pit: és un avís de que la sang no arriba correctament al cor. No et
sol matà.
- Infart de miocardi:
2. Lesions que afecten a les vies circulatòries:
- Hemorràgies
3. Lesions que afecten a la sang
Epístasi: és un sagnat nasal. Les causes poden ser degudes per un cop ( traumatisme ),
canvi de pressió, debilitat de les parets capil·lars, i no s’ha de confondre amb una
hemorràgia interna.
No s’ha de tirar el cap cap enrere, sinó cap en davant. També utilitzem compressió.
Torniquete: és un sistema que s'empra per solucionar una hemorràgia molt gran i
normalment arterial. Es sol amputar el membre. Pocs botiquins disposen de torniquetes
artificials ( gomes ). Quan més ample millor ja que fa menys mal. Hem de saber quan fer el
torniquete. Mai sobre un torniquete. Sempre intentem salvar a l’articulació més propera.
Sempre a prop de la ferida. Important quedar-te al costat de la víctima.
15/20 inspiracions per minut
Format per:
1. Vies respiratòries superiors: boca, nas, tràquea
2. Vies respiratòries inferiors: bronquis, bronquíols, alvèols
3. Pulmons
4. Musculatura respiratoria: diafragma
5. Ossos: costelles i estern
Les lesions a l’aparell respiratori són les asfixies.
Asfixia: qualsevol impediments que dificulti l’arribada d’aire als pulmons.
La inspiració s’ha de fer per per les fosses nasals.
La expiració s’ha de fer per la boca i/o nas
Serveix per:
1. Escalfar l’aire: així té més recorregut i arriba millor als pulmons ( més neta )
2. Filtrar l’aire: de possibles impureses en l’aire
3. Humir: per parlar de millor forme
Tipus d’asfixias
Asfixia a les vies respiratòries superiors: quan un objecte és queda al nas, boca, tràquea
i impedeix l’arribada d’aire als pulmons. ( coses de menjar, peces, dentadures postisses,
aigua ).
Asfixia per compressió toràcica o mecànica: un pes excessiu a sobre del tòrax.
Asfixies per inhalacions de gasos tòxics: els gas tòxic et provoca una parada respiratoria
( salfumants, amoníacs, CO^2, clor )
Asfixia per canvis bruscos de temperatura: provocat per un shock a nivell muscular
provocat per calor o fred
Asfixies per lesions de l’aparell respiratori: asfixies que es produeixen per que el propi
sistema respiratori funciona malament. (asma, EnfermedadPulmonarObstructivaCronica ).
Asfixia per immersió: per tragar aigua. Hi han dos formes, trobem dos tipus d’ofegats:
Embòlia gasosa:
falta d’aire al cervell durant un temps determinat. ( descompresió incorrecta ( temps,
profunditat) , altura, apnea ). Provoca hemorràgies. Per evitar-ho tenim la cambra
hiperbàrica.
Ofegats:
1. Ofegat blanc: ens entra aigua per les nostres vies respiratòries, però només a les
superiors. L’aigua és parada per l’epiglotis. Per intentar salvar podem fer palmades a
l’esquena, maniobra de H., RCP.
2. Ofegat blau: ens entra aigua per les nostres vies respiratories i arriba fins els
pulmons.
Trobem aigua dolça i salada:
, La diferència és que els ofegats amb aigua dolça són més difícils de salvar deguda a
la osmosis. Ja que si és amb aigua salada la sang cedeix aigua i les nostres cèl·lules
queden feten una pasa ( hemoconcentració). En canvi, si és amb aigua dolça l’aigua
dolça cedeix aigua (hemolisis) i produeix una destrucció de les nostres cèl·lules.
Actuació del socorrista sobre l’asfixia
1. Palmades a l’esquena ( només serveix per l’obstrucció de les vies
respiratòries superiors ) és el primer sistema que ens salva la vida ( resient
nascut ).
2. Maniobra de Heinlich: únicament per obstrucció de les vies respiratòries
superiors. Atent a 3 situacions: 1. Altura 2.Pes 3.Comoditat. Consisteix en fer
una pressió cap endins i adalt. Col·loquem els nostres braços per sota de les
seves aixelles i col·loquem els dos punys sota de l’estern.
3. RCP: per els pulmons i el cor.
Lesions de l’aparell cardiocirculatori
Lesions de l’aparell respiratori:
1. Lesions que afecten al miocardi: és la lesió més greu d’un primer auxili. Pot produir-
se per casualitat, un esforç, estar mal cuidat o mal estat, genètica i conseqüència
d’un accident. Hi ha una sèrie de factors que fan que és pugui tenir més o menys
risc:
Fixes: sexe ( home ), edat i raça ( blanca )
Modificables: hàbits dolents com la nutrició ( sucres ), tàbac, alcohol, estrès.
Controlables: amb una medicació ( tensió arterial, colesterol, sucre en sang )
- Angina de pit: és un avís de que la sang no arriba correctament al cor. No et
sol matà.
- Infart de miocardi:
2. Lesions que afecten a les vies circulatòries:
- Hemorràgies
3. Lesions que afecten a la sang
Epístasi: és un sagnat nasal. Les causes poden ser degudes per un cop ( traumatisme ),
canvi de pressió, debilitat de les parets capil·lars, i no s’ha de confondre amb una
hemorràgia interna.
No s’ha de tirar el cap cap enrere, sinó cap en davant. També utilitzem compressió.
Torniquete: és un sistema que s'empra per solucionar una hemorràgia molt gran i
normalment arterial. Es sol amputar el membre. Pocs botiquins disposen de torniquetes
artificials ( gomes ). Quan més ample millor ja que fa menys mal. Hem de saber quan fer el
torniquete. Mai sobre un torniquete. Sempre intentem salvar a l’articulació més propera.
Sempre a prop de la ferida. Important quedar-te al costat de la víctima.
