TEMA 26 - RECURSOS FINANCERS A LLARG TERMINI
26.1 Introducció
Les empreses, generalment, necessiten més recursos que els que proporciona el
finançament propi; per això, han de recórrer al finançament aliè.
Els recursos aliens a llarg termini són aquells de què disposa l'empresa durant un
període superior a la duració d'un exercici econòmic i que, una vegada passat aquest temps, ha de
tornar amb els interessos corresponents.
26.2 Recursos financers llarg termini
Dins dels recursos aliens a llarg termini, hi ha els següents:
1. Préstecs a llarg termini. Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit ( bancs,
caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit...) per a poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec,
l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar amb
els interessos corresponents segons les condicions establertes.
2. Emprèstits. Són els títols de crèdit ( obligacions, bons , pagarés...) que emeten les empreses i
que compren particulars i altres empreses a canvi d'un interès. Les obligacions són títols de
renda fixa que converteixen en els seus propietaris en creditors, els dóna dret a cobrar uns
interessos generats i a la devolució del capital aportat.
Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs
que els ofereixen els intermediaris financers no són econòmicament acceptables, demanen
préstecs a particulars mitjançant l'emissió d'obligacions i bons. Passat un temps, l'empresa
tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. Només les grans
empreses poden acudir a aquest tipus de finançament.
3. El lísing o arrendament financer. És un sistema de finançament mitjançant el qual
l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. En aquest
procés intervenen tres agents econòmics: l'empresa-client, que necessita un determinat bé;
l'empresa que fabrica o té el bé; i l'empresa de lísing. L'empresa de lísing és una institució
financera que finança l'adquisició del bé i el lliura a l'empresa client a canvi d'un lloguer.
La durada de l'operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica de
l'element patrimonial. L'import de les quotes de lísing incorpora l'amortització del bé, els
interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla
l'empresa arrendatària. Quan acaba el període de lloguer, es pot tornar el bé a l'empresa de
lísing, o bé comprar-lo segons el preu fixat en el contracte.
El principal inconvenient d'aquesta modalitat de finançament és l'elevat cost que suposa.
Són moltes, no obstant això, les empreses que incorporen elements d'actiu així, perquè
d'aquesta manera no s'han de preocupar de cercar els recursos financers i poden obtenir
avantatges fiscals, ja que part de les quotes de lísing representen una despesa per a
l'empresa i el resultat econòmic serà més baix, la qual cosa es tradueix en el fet que pagarà
menys imposts.
4. El rènting . És una modalitat que consisteix en el lloguer dels béns mobles i immobles a llarg
termini ( màquines, vehicles..). En el contracte de rènting, l'arrendatari es compromet al
pagament d'una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es
compromet a prestar una sèrie de serveis:
- Facilitar l'ús del bé durant el termini contractual;
- Facilitar el manteniment del bé, i
- Contractar una assegurança a tot risc.
26.1 Introducció
Les empreses, generalment, necessiten més recursos que els que proporciona el
finançament propi; per això, han de recórrer al finançament aliè.
Els recursos aliens a llarg termini són aquells de què disposa l'empresa durant un
període superior a la duració d'un exercici econòmic i que, una vegada passat aquest temps, ha de
tornar amb els interessos corresponents.
26.2 Recursos financers llarg termini
Dins dels recursos aliens a llarg termini, hi ha els següents:
1. Préstecs a llarg termini. Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit ( bancs,
caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit...) per a poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec,
l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar amb
els interessos corresponents segons les condicions establertes.
2. Emprèstits. Són els títols de crèdit ( obligacions, bons , pagarés...) que emeten les empreses i
que compren particulars i altres empreses a canvi d'un interès. Les obligacions són títols de
renda fixa que converteixen en els seus propietaris en creditors, els dóna dret a cobrar uns
interessos generats i a la devolució del capital aportat.
Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs
que els ofereixen els intermediaris financers no són econòmicament acceptables, demanen
préstecs a particulars mitjançant l'emissió d'obligacions i bons. Passat un temps, l'empresa
tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. Només les grans
empreses poden acudir a aquest tipus de finançament.
3. El lísing o arrendament financer. És un sistema de finançament mitjançant el qual
l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. En aquest
procés intervenen tres agents econòmics: l'empresa-client, que necessita un determinat bé;
l'empresa que fabrica o té el bé; i l'empresa de lísing. L'empresa de lísing és una institució
financera que finança l'adquisició del bé i el lliura a l'empresa client a canvi d'un lloguer.
La durada de l'operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica de
l'element patrimonial. L'import de les quotes de lísing incorpora l'amortització del bé, els
interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla
l'empresa arrendatària. Quan acaba el període de lloguer, es pot tornar el bé a l'empresa de
lísing, o bé comprar-lo segons el preu fixat en el contracte.
El principal inconvenient d'aquesta modalitat de finançament és l'elevat cost que suposa.
Són moltes, no obstant això, les empreses que incorporen elements d'actiu així, perquè
d'aquesta manera no s'han de preocupar de cercar els recursos financers i poden obtenir
avantatges fiscals, ja que part de les quotes de lísing representen una despesa per a
l'empresa i el resultat econòmic serà més baix, la qual cosa es tradueix en el fet que pagarà
menys imposts.
4. El rènting . És una modalitat que consisteix en el lloguer dels béns mobles i immobles a llarg
termini ( màquines, vehicles..). En el contracte de rènting, l'arrendatari es compromet al
pagament d'una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es
compromet a prestar una sèrie de serveis:
- Facilitar l'ús del bé durant el termini contractual;
- Facilitar el manteniment del bé, i
- Contractar una assegurança a tot risc.
