Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B
UNITAT 3: DESCARTES
1. Context
Descartes s’interessa en coneixements segurs sobre la naturalesa de l’home i de l’univers.
● Vol esbrinar que podem saber de manera certa i la relació entre l’ànima i el cos.
Amb ell s’inaugura la filosofia moderna i el racionalisme, basat en el subjecte. El racionalisme, junt
amb l’empirisme, constituiran el que avui coneixem com la filosofia moderna.
2. El mètode cartesià
Descartes considerava que calia començar de nou i construir una nova filosofia amb uns fonaments
més sòlids i segurs, indubtables. Per això era necessari un criteri de veritat que permetés separar els
coneixements vertaders d’aquells falsos o versemblants. Les matemàtiques, gràcies a “la certesa i
l’evidència de les seves raons”, brinden el model a partir del qual es pot obtenir el mètode racional
amb què es pot construir el coneixement.→ Vol agafar les estructures de les matemàtiques i provar
veritats filosòfiques de la mateixa manera que provem problemes matemàtics.
Qui compleixi les regles extretes del procediment matemàtic mai s'equivocarà:
● La primera regla formula el criteri de certesa i adverteix dels errors o perjudicis que cal evitar.
La resta persegueixen assolir aquests coneixements clars i distints.
1. Evidència: l’evidència és regla de veritat. Una proposició evident, clara i distinta, és vertadera.
● Per a que una idea sigui clara ha de ser directa i òbvia. Una idea distinta s’ha de
poder distingir de les altres.
2. Anàlisi: cal descompondre els problemes en els seus elements més simples, els quals podran
ser coneguts indubtablement per la intuïció.
3. Síntesi: cal construir els pensaments dels més senzills als més complexos. A partir dels
elements més simples, coneguts intuïtivament, la ment dedueix els restants amb certesa, ja
que cada pas està garantit per una operació mental clara i distinta.
4. Enumeració: es recomana fer recomptes complets, per assegurar que l’anàlisi és completa, i
revisions generals, per controlar la correcció de la síntesi, per estar segurs de no ometre res.
És a dir, cal repassar l’aplicació de les regles anteriors.
3. El dubte metòdic
Considera necessari dubtar d’allò mínimament qüestionable, rebutjar com a fals tot allò que provoqui
el menor dubte:
1. Primer nivell del dubte:
● Sentits: cal dubtar d’ells per què sovint ens enganyen i, segons Descartes, no hi ha res que
sigui tal com ens ho fan imaginar.
● Confusió somni/vigília: no podem distingir si somiem o estem desperts, ja que podem tenir els
mateixos pensaments en tots dos estats i, per tant, cap és veritable. Descartes va decidir,
doncs, que els pensaments eren igual de veritables que les il·lusions dels nostres somnis.
Això, però, no afecta la certesa de les matemàtiques.
UNITAT 3: DESCARTES
1. Context
Descartes s’interessa en coneixements segurs sobre la naturalesa de l’home i de l’univers.
● Vol esbrinar que podem saber de manera certa i la relació entre l’ànima i el cos.
Amb ell s’inaugura la filosofia moderna i el racionalisme, basat en el subjecte. El racionalisme, junt
amb l’empirisme, constituiran el que avui coneixem com la filosofia moderna.
2. El mètode cartesià
Descartes considerava que calia començar de nou i construir una nova filosofia amb uns fonaments
més sòlids i segurs, indubtables. Per això era necessari un criteri de veritat que permetés separar els
coneixements vertaders d’aquells falsos o versemblants. Les matemàtiques, gràcies a “la certesa i
l’evidència de les seves raons”, brinden el model a partir del qual es pot obtenir el mètode racional
amb què es pot construir el coneixement.→ Vol agafar les estructures de les matemàtiques i provar
veritats filosòfiques de la mateixa manera que provem problemes matemàtics.
Qui compleixi les regles extretes del procediment matemàtic mai s'equivocarà:
● La primera regla formula el criteri de certesa i adverteix dels errors o perjudicis que cal evitar.
La resta persegueixen assolir aquests coneixements clars i distints.
1. Evidència: l’evidència és regla de veritat. Una proposició evident, clara i distinta, és vertadera.
● Per a que una idea sigui clara ha de ser directa i òbvia. Una idea distinta s’ha de
poder distingir de les altres.
2. Anàlisi: cal descompondre els problemes en els seus elements més simples, els quals podran
ser coneguts indubtablement per la intuïció.
3. Síntesi: cal construir els pensaments dels més senzills als més complexos. A partir dels
elements més simples, coneguts intuïtivament, la ment dedueix els restants amb certesa, ja
que cada pas està garantit per una operació mental clara i distinta.
4. Enumeració: es recomana fer recomptes complets, per assegurar que l’anàlisi és completa, i
revisions generals, per controlar la correcció de la síntesi, per estar segurs de no ometre res.
És a dir, cal repassar l’aplicació de les regles anteriors.
3. El dubte metòdic
Considera necessari dubtar d’allò mínimament qüestionable, rebutjar com a fals tot allò que provoqui
el menor dubte:
1. Primer nivell del dubte:
● Sentits: cal dubtar d’ells per què sovint ens enganyen i, segons Descartes, no hi ha res que
sigui tal com ens ho fan imaginar.
● Confusió somni/vigília: no podem distingir si somiem o estem desperts, ja que podem tenir els
mateixos pensaments en tots dos estats i, per tant, cap és veritable. Descartes va decidir,
doncs, que els pensaments eren igual de veritables que les il·lusions dels nostres somnis.
Això, però, no afecta la certesa de les matemàtiques.
