El medi física d’Espanya i de Catalunya.
La diversitat climàtica i la vegetació d’Espanya i de Catalunya.
Els recursos i l’energia.
Els paisatges naturals i culturals.
La població d’Espanya.
Els fluxos migratoris i la mobilitat.
L’espai rural.
La indústria a Catalunya.
Les activitats del sector terciari.
La ciutat: estructura i morfologia.
Les xarxes urbanes i les problemàtiques de la ciutat actual.
L’organització política i territorial d’Espanya i de Catalunya.
Espanya a Europa i al món.
Olga Parraga
Ariadna Meca.
2n Batxillerat.
Curs 2021 - 2022.
, Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A
U2. CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA.
1. LES CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU I DELS SÒLS D’ESPANYA .
1.1. Característiques del relleu peninsular:
Relleu: conjunt de formes que presenta la superficie. El peninsular presenta les
característiques següents:
● Forma massiva: Determinada per l’amplada i extensió de les costes (4000-5000 km).
Perímetre costaner presenta un traçat rectilini, llevat de petits trams amb costes retallades.
● Elevada altitud mitjana: Degut a: l'existència d’un extens altiplà central que ocupa ¾ parts
de la peninsula, i les serralades que travessen el territori.
○ Altitud mitjana de la península→ 660m. Aquesta dificulta l'existència de sòls aptes per
l’agricultura i compliquen les comunicacions.
● Disposició perifèrica: Dificulta l’accés a la Meseta. Hi ha un fort desnivell per arribar a les
planes centrals.
● Diversitat del relleu: A causa de la seva complexa formació geològica i varietat de climes,
del territori presenta unitats naturals ben diferenciades.
1.2. Els tipus de sòls a Espanya
Hi trobem dos tipus: sòls zonals i sols azonals.
Els sòls zonals:
Depenen dels factors climàtics i del tipus de vegetació.
● Tipus oceànic: evolucionats, rics en matèries orgàniques, àcids. Podem destacar:
- Terra bruna: Espanya humida (Galicia, Asturies…), sols sòlids, òptimes pel conreu.
- Rànker: vessant de fort pendent (erossió de la platja), coberts per bocos.
- Podzol: sòl més rentat, zones de muntanya i costa
● Tipus mediterrani: Complexos i diversos . Alterats per l’acció humana i l’erosió.
- Sòl roig mediterrani: zones calcàries i silícies, amb acumulació d’argiles→ tonalitat
vermella. Típiques d’Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Excel·lents per a
tot tipus de conreus.
- Terra bruna meridional: Freqüent a extenses extensions pissarroses de l’Espanya
silicia. Es troba a les deveses i és ocupada per alzines, pastures i cereals.
● Zones àrides: La manca d’aigua provoca que no s’hi produeixen processos químics. És
típic el sol gris desertic (Almería): no saprofita al conreu, pero, si es rega, és força fèrtil.
Els sòls azonals:
Poc evolucionats i els trets dels quals depenen essencialment del substrat litològic.
● Vertisols: Predominen a l’Espanya argilosa i son comuns a Andalusia. Presència
d’argiles expansives quan més humitat hi ha cosa que proporciona una gran fertilitat.
● Rendziniformes: Sòls molt joves en zones calcàries, terrasses fluvials i planes per on
circulen rius. Contenen molt humus, pH elevat i tonalitats fosques: molt fèrtils i
afavoreixen al conreu de l’oliva la vinya i al taronja. Típics de les hortes valencianes.
● Sols bruns calcaris: Dues varietats:
○ La primera és pobre en humus i ocupa planes i turons de la conca del Duero, Manxa i
Llevant, optima per la vinya i l'olivera.
○ La segona varietat és rica en humus i es troba en zones calcàries que reben
precipitacions , presenta un aprofitament forestal i es troba als vessants dels pirineus,
Sistema ibèric i Serralades Bètiques.
2
, Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A
2. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.
És el resultat de dos processos fonamentals en el transcurs de les diverses eres geològiques de
la Terra: la construcció dels relleus gràcies a forces geològiques internes de la Terra i a la
destrucció de relleus per efecte de l’erosió.
2.1. Era primària o Paleozoica:
● Península Ibèrica no existeix, espai ocupat per mar. Primeres terres emergides formen el
massís granític gallec, tota la resta cobert d’aigua.
● Més tard mar transformat en estrats.
● Moviment orogenic hercinià→ crea sistemes muntanyoses. Amb l'erosió formar-se sòcols
aplanats i resistents.
● OES→ Massís Hesperic (aplanat per l’erosió).
2.2. Era secundaria o Mesozoica
Relleus de la primera etapa erosionats. Van formar-se dipòsits marins que amb l’alta pressió i
temperatura van forma-se roques calcàries. Van dipositant-se materials lleugers que acaben
formant grans fosses dels fons marins o estrats.
2.3. Era Cenozoica
Era terciaria
Impacte d’un meteorit origina gran inestabilitat en le plaques tectòniques. Col·lisions i
fractures creen moviments orogènics. Relleus antics herniaris es van rejovenir, van formar-se
falles esglaonades, depressions profundes i horsts. Això va formar el Sistema Central, les
Muntanyes de Toledo i el Massís Galaicolleonès, l’occident de la Serralada Cantàbrica i
Sierra Morena.
Van plegar-se els materials sedimentaris disposats els vorells dels sòcols hercianiaris i es van
formar serralades com el sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.
Quan es fracturem i aixequen materials acumulats i fosses oceàniques formen els Pirineus,
les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.
Era Quaternària
És des de 1,8M d’anys fins a l’actualitat. L’erosió dels relleus alpins formà la Depressió del
Guadalquivir. La sedimentació i el rebliment de les zones ajudà a formar les planes litorals.
3. LA MESETA I LES SERRALADES INTERIORS.
3.1. La meseta:
Meseta: unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central i representa 45% de la
superficie. Va quedar fracturada en dos blocs:
● Submeseta Nord: altitud mitjana 800-850m, envoltada de muntanyes i travessada d’Est a
Oest pel Duero. Els rius de la Submeseta superen el desnivell entre la Meseta i el peneplà.
● Submeseta Sud: altitud mitjana 500 - 700 m, formada per dos altiplans separats per les
muntanyes de Toledo.
3.2. Unitats relacionades amb la Meseta:
S’hi poden diferenciar diverses unitats del relleu:
● L’antic sòcol paleozoic: es troba a la part occidental de la Meseta. És un peripla suau i estret
on es troben materials com granits, pissarres quartises.
● Les coques sedimentàries: es troba a la part oriental de la Meseta on l'antic sòl està enfonsat
i sobre hi ha dipòsits de materials que formen les conques sedimentàries. Es troben materials
com sorres, argiles,guixos. Aquests materials es donen en erms, camps i costes.
● Les serralades interiors de la Meseta: Sistemes muntanyosos (Era terciaria) pel moviment
alpí i amb les fractures de l’antic sòl i els blocs es van anar aixecant i altres enfonsant.
● Les vores muntanyoses de la Meseta: Les plaques de l’escorça van pressionar la vora de
l'antic sòcol i el van fracturar en blocs formant les serralades que envolten la meseta.
3
, Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A
3.3. Les serres interiors de la Meseta:
Muntanyes que formen part de l’antic sòcol: el rocam que les forma, per tant, es de granits,
pissarres i gneis. Els perfils d’aquestes serres presenten formes suaus i arrodonides.
El Sistema Central:
Divideix la Meseta en dues parts i serres considerables, cim més alt: Almanzor (2591m). Les
valls formades dificulten les comunicacions a l’hivern. Somosierra, el port més important que
comunica els costats de la Meseta.
Muntanyes de Toledo:
Divideix en dos parts la Submeseta Sud i divideix el Tajo i el Guadiana. Formen una serie de
serres d’altitud modesta (1400 m)
4. LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA.
Les serralades principals que envolten la Meseta son el Massís Galaicolleonès part de la
Serralada Cantàbrica i una gran part de la Sierra Morena, que estan formades per un sistema de
blocs, i el sistema Ibèric que presenta formes complexes, perquè entre les seves serres
sobresurten relleus del sòcol i juntament amb relleus de plegament.
4.1. Massís galaicolleonès:
● Forma part del relleu nord-est
● Quadrat muntans que fa 200 km de costat i que compren Galicia, Asturies, muntanyes de
Lleó i serres de Cabrera.
● Altitud mitjana 500 m, cims destacats (Teleno, +2000m)
● Relleu més antic peninsula.
● Afectat pels moviments de l'escorça i format per blocs fallats elevats i enfocats.
4.2. La Serralada cantàbrica:
Cadena lineal que presenta formes molt energètiques i de gran desnivell a la façana
cantàbrica i ments accentuades al vessant interior. Caracteritzada per la seva asimetria entre
la part occidental i la part oriental:
● Part occidental: Massís asturià→ lloc a blocs paleozoics dislocats→ grans jaciments de
carbó + varietat de metalls.
● Part oriental: Els cims perden altitud. Dominen els relleus plegats de materials
sedimentaris. Gràcies aquests es formen relleus amb crestes i pics.
4.3. El Sistema Ibèric:
Limita la Meseta de nord-oest a Sud-est. Es troba formada per materials de sòcols hercinians
i materials secundaris que els mar va anar dipositant. S’hi distingeixen dos sectors:
● Sector nord: compost per un sistema de falles amb horsts elevats que formen massissos
de + de 2000 m d’altitud. Aquests relleus separen la Meseta de les terres de la depressió
de l’Ebre.
● Sector Sud: format per joc de serres i depressions solcades per rius. Distingim dos
conjunts muntanyosos:
- Conjunt interior→ Montes Universales, Serrania de Conca i Serra d’Albarrasí.
- Conjunt exterior→ Serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat.
4.4. Sierra Morena:
● Constitueix la vora meridional de la Meseta
● Separa la Meseta del Guadalquivir
● Desde la Meseta (700 m ) desde Guadalquivir (1200 m).
● Formada de materials, com pissarres i vegetació d'estepes.
● Importants jaciments miners.
4