Apuntes de clase Philosophy

FUSIÓ CULTURAL PROMOGUDA PER LA POLÍTICA ALEXANDRINA:


CONSEQÜÈNCIES POSITIVES CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES

Major extensió de la llengua i la cultura grega. Les polis perden la seva identitat i el seu poder.

Més facilitat en els viatges i les comunicacions, neix El ciutadà perd la seva rellevància política i la seva
el cosmopolitisme, el fet de “ser ciutadà del món” autonomia, i les converteix en un individu aïllat.

Aportació oriental de religions molt elaborades i de Elements de superstició en l’astrologia i la màgia
coneixements d’astronomia. aportades per la cultura oriental.

FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA


ÉTICA:
La política busca el bé comú.
Felicitat individual

Aquest és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort
d’Alexandre el Gran (en el 323 aC, any també de la mort d’Aristòtil) i arriba fins finals del s.
II dC En ocasions s’assigna el començament de l’època hel·lenista als anys de la conquesta
de l’imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l’apogeu de l’imperi
romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de l’imperi romà.
L’hel·lenisme és pròpiament el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en
l’àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d’aquesta cultura,
vehiculada pel grec com a idioma comú, dins, no obstant això, d’un procés històric de
descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta
de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquesta època de profundes
transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades

Camins individuals d'accés a la felicitat.

EPICUR:

, Epicureisme:
Va crear una escola anomenada:
El jardí
L’esmentada escola era ben diferent de la Acadèmia platònica i del Liceu aristotèlic, no era
un centre d’ensenyament per a deixebles nous sinó que, fonamentalment, era el lloc de reunió
i de convivència d’amics (inclosos dones i esclaus) que compartien unes mateixes idees i una
mateixa orientació vital. I és que Epicur entenia la filosofia fonamentalment com investigació
de la felicitat humana, com reflexió sobre els temors que tenallen als homes (la por de la
mort, la por dels déus, el desig desmesurat de plaers i la por al dolor) i com a lluita contra els
prejudicis i les idees que, com les del platonisme, situen la felicitat en una altra vida. En
resum, Epicur entenia la saviesa com l’art del ben viure.

No som feliços perquè tenim angoixa i preocupacions, i la funció de la filosofia és apartar
aquests problemes i ser feliç és molt fàcil.

Per Epicur la filosofia té una funció mentalment pràctica. De primer ha d’alliberar l'ésser
humà de les torbacions que el neguitegen i desprès ha de conduir-lo a la conquesta de la
felicitat. El primer pas s’obté amb la fórmula anomenada tetrafarmakon:


EL QUE INSPIRA POR ELS QUATRE REMEIS DE L'EPICUREISME

Els déus Si existeixen, no s’ocupen dels assumptes humans.

La mort ¨ Mentre som vius, ella no existeix, i quan ella és present, nosaltres ja no
hi som.

El destí La seva existència és ben dubtosa.

Les necessitats naturals i els Les primeres son fàcils de satisfer, i les segones són fàcils d’evitar.
mals *

* Necessitats → naturals:
1. Neccessàries: eliminen el dolor
2. No necessaries
→ no naturals (sempre insatisfet)

¨ Per Epicur la mort és que els àtoms es descomposen
Epicur dividia de la seva filosofia en tres parts: la canònica, la física i l’ètica.

La canònica, la filosofia epicúria va prendre com centre de reflexió, no un suposat món més
enllà, sinó el radical més aquí que és el cos. Qualsevol coneixement aspira a fer possible