EXAMEN 1
, Concrecions educatives dels plantejaments ideològics: de
l’internacional al local
COSMOVISIONS, PRÀCTIQUES, PANORÀMIQUES PEDAGÒGIQUES I LEGISLACIONS
3 GRANS COSMOVISIONS
Món tradicional (pre modern) Món modern (XIX-XX) Món Postmodern
Narració Formació Permormació-èxit
Mite Teoria Experiència
Enciclopèdia Llibre de text Hipertext
Saviesa Intel·ligència Emoció
Rígid Sòlid Líquid
Autoritat-patriarca Autoritat-mestre Sentit democràtic
Sofriment Esforç Plaer
Catedral Escola Babel-bazar
Súbdit Ciutadà Opinió pública
Transmissió Instrucció Competència
Pedagogia perenne Espontaneïtat Èxit-eficàcia
· L’educació reflecteix la visió del món del moment històric.
· Avancem d’un model autoritari i transmissiu (tradicional) a un model actiu i reformista
(modern), fins a un model flexible i competencial (postmodern).
DEL CONTEXT A LA PEDAGOGIA
1857-1900 → intent d’expansió del sistema educatiu amb una base reproductiva
1900-1923 → Intent transformar pràctiques escolars amb base reformista
1923-1931 → recuperació formes reproductives
1932-1936 → recuperació formes reformistes
1936-1939 → zona republicana: intent revolucionar sistema educatiu
1945-1957 → Recuperació formes reproductives
1957-1970 → intent evolucionar sistema educati amb clau tecnocràtica
1970-1985 → reforma sistema educatiu
1985-1992 → expansió sistema educatiu
1992-... → evolució sistema educatiu vers educació inclusiva
·Cada període reacciona al precedent.
EVOLUCIÓ DE LES METODOLOGIES
Pedagogies receptives → adult proposa, transmissió de coneixement, ensenyar
aprendre escoltant, imitant, mirant i recepció multisensorial
Pedagogies retroactives → adult reacciona a accions infants, redirecció vers
coneixement ja establert, instruir. aprendre càstig, repetició,
oratòria, resposta única
Pedagogies vivencials → infant aprèn per experiència, orientacions vitals, autoeducació
estímul-resposta, pensar la vivència
,Pedagogies actives → accions suggerides, descoberta coneixement existent,
estimular
sentir activament, jugar, fer, construir
Pedagogies interactives → interacció infant-adult, acompanyar
raonar, diàleg, solucionar
· Tradicional: transmet coneixement i valors fixos.
· Moderna: forma persones autònomes i actives (inspirada en Dewey, Montessori,
Decroly…).
· Postmoderna: busca èxit, competències i adaptabilitat (sovint més enfocada al mercat
laboral).
“Les concrecions educatives són el reflex dels plantejaments ideològics del seu
temps.” Això vol dir que l’educació no és neutra: depèn del context
econòmic, social i cultural (internacional → local).
La preocupació pels aprenentatges
LES INQUIETUDS PER FER QUE MÉS INFANTS APRENGUESSIN MÉS I MILLLOR
El document mostra com neix la voluntat de fer arribar l’educació a tothom i com es
transforma l’escola per adaptar-se als nous temps (finals del segle XIX – inicis del XX).
És el moment de professionalitzar l’ensenyament i de posar l’infant al centre.
- Fer accessible l’educació a la majoria d’infants.
→ S’impulsen escoles públiques i edificis adaptats a l’activitat educativa.
- Donar valor a l’educació com a futur.
→ L’escola es veu com a eina de progrés i cohesió social (“educació com a
propaganda”).
- Educar per a la vida.
→ Apareix la idea de “l’escola viva”: aprendre mitjançant experiències
reals, no només llibres.
- Posar l’infant al centre.
→ Es parla de “l’escolar”, és a dir, de l’infant com a protagonista de
l’aprenentatge.
- Formar els mestres.
→ Es vol convertir la vocació en professió i es creen institucions de
formació docent.
1869 → decret disposicions construcció escoles públiques → d’escola a aula a escola
graduada
1869 → concurs models escola → escoles adaptades ensenyament
1876 → Institución Libre de Enseñanza → llibertat de càtedra com única possibilitat
pedagògica x pensar futur
1882 → Museo Pedagógico Nacional →formació permanent mestres
1887 → Colònies escolars → preocupació salut infants: aprendre entorns naturals a
través educació corporal i moral
, 1905 → Museu Pedagógic Experimental de Bcn → preocupació psicopedagogia,
medicina i pedagogia
1907 → Junta de Ampliación de Estudios → ampliar possibilitats de millora a través
d’estades d’estudi professional a l’estranger
Tres grans respostes al moment històric
1. Respostes polítiques: lleis i decrets per fer l’escola pública i construir edificis.
2. Respostes administratives: creació d’institucions, museus pedagògics, juntes
d’estudi.
3. Respostes populars: moviments socials que reclamen una escola per a tothom i
sense dogmes.
ANARQUISME I EDUCACIÓ
Objectiu principal: Llibertat individual i col·lectiva a través de l’educació.
Diferència amb altres ideologies:
● Liberalismes: defensa la llibertat individual però accepta l’Estat.
● Socialisme: vol la igualtat social, però per via de la revolució → primer
revolució, després educació.
● Anarquisme: vol persones lliures que s’eduquen per transformar el món →
primer educació, després revolució.
Exemples sobre una evolució a través dels temps
El anarquismo no es un sistema social fijo, hermético, sino una tendencia manifiesta en la
evolución histórica de la humanidad, que, a diferencia de la tutela intelectual que ejercen las
instituciones eclesiásticas o gubernamentales, aspira al desarrollo libre y expedito de todas
las fuerzas individuales y sociales del hombre.
BASES DE L’EDUCACIÓ INTEGRAL: L’APRENENTATGE CULTURAL
• L’emancipació implica donar accés a la cultura i a la possibilitat de crear cultura: cal
canviar les estructures que ho impedeixen.
• La cultura no s’identifica amb l’aprovat “oficialment” –i transmès a través dels currículums
acadèmics- sinó amb allò produït per les persones i que ens fa viure més intensament, més
justament i amb més passió.
• L’accés i la creació cultural no pot donar-se en espais delimitats per un ordre preestablert.
Ha de créixer des de les experiències viscudes.
• La paraula “viva” és una porta a l’aprenentatge cultural.
Condicions de l’educació integral
• Coeducació: sexes, d’edats, de possibilitats, de formació, d’interessos
• Desenvolupar alhora, la capacitat de sentir, la capacitat de pensar, la capacitat de decidir i
la capacitat de fer.
• La formació del cos (educació física, alimentació, higiene i la prevenció com a principi) és
un dels eixos prioritaris
• Es fonamenta en l’aprenentatge i en la voluntat d’aprendre. Qualsevol altre motiu (notes,
resultats, etc.) no pot orientar el camí vers l’aprenentatge real sinó vers l’adaptació a models
pre-formats.
• Atès que l’aprenentatge parteix d’un aprenentatge lliure, les notes, els premis i els càstigs
no tenen sentit
, Concrecions educatives dels plantejaments ideològics: de
l’internacional al local
COSMOVISIONS, PRÀCTIQUES, PANORÀMIQUES PEDAGÒGIQUES I LEGISLACIONS
3 GRANS COSMOVISIONS
Món tradicional (pre modern) Món modern (XIX-XX) Món Postmodern
Narració Formació Permormació-èxit
Mite Teoria Experiència
Enciclopèdia Llibre de text Hipertext
Saviesa Intel·ligència Emoció
Rígid Sòlid Líquid
Autoritat-patriarca Autoritat-mestre Sentit democràtic
Sofriment Esforç Plaer
Catedral Escola Babel-bazar
Súbdit Ciutadà Opinió pública
Transmissió Instrucció Competència
Pedagogia perenne Espontaneïtat Èxit-eficàcia
· L’educació reflecteix la visió del món del moment històric.
· Avancem d’un model autoritari i transmissiu (tradicional) a un model actiu i reformista
(modern), fins a un model flexible i competencial (postmodern).
DEL CONTEXT A LA PEDAGOGIA
1857-1900 → intent d’expansió del sistema educatiu amb una base reproductiva
1900-1923 → Intent transformar pràctiques escolars amb base reformista
1923-1931 → recuperació formes reproductives
1932-1936 → recuperació formes reformistes
1936-1939 → zona republicana: intent revolucionar sistema educatiu
1945-1957 → Recuperació formes reproductives
1957-1970 → intent evolucionar sistema educati amb clau tecnocràtica
1970-1985 → reforma sistema educatiu
1985-1992 → expansió sistema educatiu
1992-... → evolució sistema educatiu vers educació inclusiva
·Cada període reacciona al precedent.
EVOLUCIÓ DE LES METODOLOGIES
Pedagogies receptives → adult proposa, transmissió de coneixement, ensenyar
aprendre escoltant, imitant, mirant i recepció multisensorial
Pedagogies retroactives → adult reacciona a accions infants, redirecció vers
coneixement ja establert, instruir. aprendre càstig, repetició,
oratòria, resposta única
Pedagogies vivencials → infant aprèn per experiència, orientacions vitals, autoeducació
estímul-resposta, pensar la vivència
,Pedagogies actives → accions suggerides, descoberta coneixement existent,
estimular
sentir activament, jugar, fer, construir
Pedagogies interactives → interacció infant-adult, acompanyar
raonar, diàleg, solucionar
· Tradicional: transmet coneixement i valors fixos.
· Moderna: forma persones autònomes i actives (inspirada en Dewey, Montessori,
Decroly…).
· Postmoderna: busca èxit, competències i adaptabilitat (sovint més enfocada al mercat
laboral).
“Les concrecions educatives són el reflex dels plantejaments ideològics del seu
temps.” Això vol dir que l’educació no és neutra: depèn del context
econòmic, social i cultural (internacional → local).
La preocupació pels aprenentatges
LES INQUIETUDS PER FER QUE MÉS INFANTS APRENGUESSIN MÉS I MILLLOR
El document mostra com neix la voluntat de fer arribar l’educació a tothom i com es
transforma l’escola per adaptar-se als nous temps (finals del segle XIX – inicis del XX).
És el moment de professionalitzar l’ensenyament i de posar l’infant al centre.
- Fer accessible l’educació a la majoria d’infants.
→ S’impulsen escoles públiques i edificis adaptats a l’activitat educativa.
- Donar valor a l’educació com a futur.
→ L’escola es veu com a eina de progrés i cohesió social (“educació com a
propaganda”).
- Educar per a la vida.
→ Apareix la idea de “l’escola viva”: aprendre mitjançant experiències
reals, no només llibres.
- Posar l’infant al centre.
→ Es parla de “l’escolar”, és a dir, de l’infant com a protagonista de
l’aprenentatge.
- Formar els mestres.
→ Es vol convertir la vocació en professió i es creen institucions de
formació docent.
1869 → decret disposicions construcció escoles públiques → d’escola a aula a escola
graduada
1869 → concurs models escola → escoles adaptades ensenyament
1876 → Institución Libre de Enseñanza → llibertat de càtedra com única possibilitat
pedagògica x pensar futur
1882 → Museo Pedagógico Nacional →formació permanent mestres
1887 → Colònies escolars → preocupació salut infants: aprendre entorns naturals a
través educació corporal i moral
, 1905 → Museu Pedagógic Experimental de Bcn → preocupació psicopedagogia,
medicina i pedagogia
1907 → Junta de Ampliación de Estudios → ampliar possibilitats de millora a través
d’estades d’estudi professional a l’estranger
Tres grans respostes al moment històric
1. Respostes polítiques: lleis i decrets per fer l’escola pública i construir edificis.
2. Respostes administratives: creació d’institucions, museus pedagògics, juntes
d’estudi.
3. Respostes populars: moviments socials que reclamen una escola per a tothom i
sense dogmes.
ANARQUISME I EDUCACIÓ
Objectiu principal: Llibertat individual i col·lectiva a través de l’educació.
Diferència amb altres ideologies:
● Liberalismes: defensa la llibertat individual però accepta l’Estat.
● Socialisme: vol la igualtat social, però per via de la revolució → primer
revolució, després educació.
● Anarquisme: vol persones lliures que s’eduquen per transformar el món →
primer educació, després revolució.
Exemples sobre una evolució a través dels temps
El anarquismo no es un sistema social fijo, hermético, sino una tendencia manifiesta en la
evolución histórica de la humanidad, que, a diferencia de la tutela intelectual que ejercen las
instituciones eclesiásticas o gubernamentales, aspira al desarrollo libre y expedito de todas
las fuerzas individuales y sociales del hombre.
BASES DE L’EDUCACIÓ INTEGRAL: L’APRENENTATGE CULTURAL
• L’emancipació implica donar accés a la cultura i a la possibilitat de crear cultura: cal
canviar les estructures que ho impedeixen.
• La cultura no s’identifica amb l’aprovat “oficialment” –i transmès a través dels currículums
acadèmics- sinó amb allò produït per les persones i que ens fa viure més intensament, més
justament i amb més passió.
• L’accés i la creació cultural no pot donar-se en espais delimitats per un ordre preestablert.
Ha de créixer des de les experiències viscudes.
• La paraula “viva” és una porta a l’aprenentatge cultural.
Condicions de l’educació integral
• Coeducació: sexes, d’edats, de possibilitats, de formació, d’interessos
• Desenvolupar alhora, la capacitat de sentir, la capacitat de pensar, la capacitat de decidir i
la capacitat de fer.
• La formació del cos (educació física, alimentació, higiene i la prevenció com a principi) és
un dels eixos prioritaris
• Es fonamenta en l’aprenentatge i en la voluntat d’aprendre. Qualsevol altre motiu (notes,
resultats, etc.) no pot orientar el camí vers l’aprenentatge real sinó vers l’adaptació a models
pre-formats.
• Atès que l’aprenentatge parteix d’un aprenentatge lliure, les notes, els premis i els càstigs
no tenen sentit
