Xerrada Escoles Municipals de Vic
La xerrada se centra en l’experiència a les escoles bressol municipals de Vic,
destacant la importància crucial del contacte amb les famílies. Aquest vincle permet
conèixer millor cada infant, considerant-llo com els fonaments d’una casa: invisibles però
essencials per a qualsevol construcció. La inversió en la qualitat d’aquesta relació
repercuteix directament en el benestar físic, emocional i pedagògic de l’infant, així com la
qualitat educativa en general.
El dia a l’escola es caracteritza per una rotació entre tres centre os imperen l'amor i
el respecte, dignificant la tasca docent. El rol es concep com a guia, especialment en
moments com el pati. Els pilars pedagògics es fonamenten en el joc, l’exploració i la
manipulació, entenent que cada espai comunica una intencionalitat pròpia i ha de ser
accessible de manera autònoma per als infants.
La influència de Maria Montessori és palpable en la idea d’ajudar a estructurar el
pensament, promovent l'ordre extern que s’incorpora com a ordre intern. Es busca adaptar-
se a les necessitats de l’infant, oferint materials i activitats que facilitin la comprensió de
conceptes com les primeres matemàtiques. Aquestes matemàtiques, inicialment intuïtives i
desordenades, requereixen l'assoliment de la relació causa-efecte per poder avançar cap al
pensament abstracte. És vital saber quines propostes matemàtiques s’ofereixen en cada
espai educatiu.
Els moments quotidians, que conformen aprox el 80% del dia, connecten
directament amb la persona. Aquests moments incloure l’alimentació, el descans i el
benestar general. Montessori subratlla que qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per
a l’aprenentatge, promovent el lema “ajuda’m a fer-ho sol”. Aicò fomenta la confiança i
l’autoestima, habilitats que es desenvolupen a través d’activitats quotidianes com parar
taula, repartir tovallons.
Es posa èmfasi en l’educació emocional. Es reconeix que els adulta sovint no són
conscients de les seves pròpies emocions i que han de treballar la seva pròpia educació
emocional per poder ser gestors efectius de les emocions dels infants. Es considera que
neixen amb empatia, però aquesta pot ser perduda si no es cultiva i gestiona
adequadament. La preparació dels docents en aquest àmbit és fonamental per acompanyar
els infants en el seu desenvolupament emocional.
Introducció
L’escola bressol es defineix com una entitat amb una identitat pròpia, distingint-se
de la idea tradicional de “pre escola” pel seu objectiu fonamental d'ajustar l'estructura i les
activitats educatives a les necessitats pròpies de cada franja d’edat dels infants. Aquesta
etapa es considera crucial, ja que s’estima que cada euro invertit en l’escola bressol pot
generar un estalvi de tres euros durant l’adolescència. S’esmenten aspectes organitzatius
com un horari majoritàriament de 9 a 5 h, 116 setmanes lectives anuals i la inclusió del dinar
i la migdiada.
Es presenten models institucionals alternatius con els espais per famílies, que
ofereixen un punt de trobada per a adults i infants, i les mares de dia, professionals amb
formació específica que acullen infants a casa. No obstant això, es critica que aquests
models privats no sempre garanteixen el dret universal a l'educació i poden resultar
discriminatoris o no inclusiu dins el sistema educatiu general.
La xerrada se centra en l’experiència a les escoles bressol municipals de Vic,
destacant la importància crucial del contacte amb les famílies. Aquest vincle permet
conèixer millor cada infant, considerant-llo com els fonaments d’una casa: invisibles però
essencials per a qualsevol construcció. La inversió en la qualitat d’aquesta relació
repercuteix directament en el benestar físic, emocional i pedagògic de l’infant, així com la
qualitat educativa en general.
El dia a l’escola es caracteritza per una rotació entre tres centre os imperen l'amor i
el respecte, dignificant la tasca docent. El rol es concep com a guia, especialment en
moments com el pati. Els pilars pedagògics es fonamenten en el joc, l’exploració i la
manipulació, entenent que cada espai comunica una intencionalitat pròpia i ha de ser
accessible de manera autònoma per als infants.
La influència de Maria Montessori és palpable en la idea d’ajudar a estructurar el
pensament, promovent l'ordre extern que s’incorpora com a ordre intern. Es busca adaptar-
se a les necessitats de l’infant, oferint materials i activitats que facilitin la comprensió de
conceptes com les primeres matemàtiques. Aquestes matemàtiques, inicialment intuïtives i
desordenades, requereixen l'assoliment de la relació causa-efecte per poder avançar cap al
pensament abstracte. És vital saber quines propostes matemàtiques s’ofereixen en cada
espai educatiu.
Els moments quotidians, que conformen aprox el 80% del dia, connecten
directament amb la persona. Aquests moments incloure l’alimentació, el descans i el
benestar general. Montessori subratlla que qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per
a l’aprenentatge, promovent el lema “ajuda’m a fer-ho sol”. Aicò fomenta la confiança i
l’autoestima, habilitats que es desenvolupen a través d’activitats quotidianes com parar
taula, repartir tovallons.
Es posa èmfasi en l’educació emocional. Es reconeix que els adulta sovint no són
conscients de les seves pròpies emocions i que han de treballar la seva pròpia educació
emocional per poder ser gestors efectius de les emocions dels infants. Es considera que
neixen amb empatia, però aquesta pot ser perduda si no es cultiva i gestiona
adequadament. La preparació dels docents en aquest àmbit és fonamental per acompanyar
els infants en el seu desenvolupament emocional.
Introducció
L’escola bressol es defineix com una entitat amb una identitat pròpia, distingint-se
de la idea tradicional de “pre escola” pel seu objectiu fonamental d'ajustar l'estructura i les
activitats educatives a les necessitats pròpies de cada franja d’edat dels infants. Aquesta
etapa es considera crucial, ja que s’estima que cada euro invertit en l’escola bressol pot
generar un estalvi de tres euros durant l’adolescència. S’esmenten aspectes organitzatius
com un horari majoritàriament de 9 a 5 h, 116 setmanes lectives anuals i la inclusió del dinar
i la migdiada.
Es presenten models institucionals alternatius con els espais per famílies, que
ofereixen un punt de trobada per a adults i infants, i les mares de dia, professionals amb
formació específica que acullen infants a casa. No obstant això, es critica que aquests
models privats no sempre garanteixen el dret universal a l'educació i poden resultar
discriminatoris o no inclusiu dins el sistema educatiu general.
