BLOC 1: ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
TEMA 1: introducció. Ment i cervell.
Psicologia: ciència que estudia el comportament i els processos mentals.
Neurociència: és l’estudi científic del Sistema Nerviós.
Input (estímul) cervell output (comportament) cervell
Neurociència:
"Res de la biologia té sentit, tret de l'evolució." : Theodosius Dobzhansky, 1973
"Res en neurobiologia té sentit, tret de la conducta." : Gordon M. Shepherd, 1988
TEMA 2: Organització cel·lular: neurones i cèl·lules de glia
El sistema nerviós és una unitat formada pel SN central i el SN perifèric.
Tipus de cèl·lules del SN: neurones i glies o neuròglies.
Les dos cèl·lules tenen coses en comú: tenen ramificacions (per la gran quantitat de membrana que dona més
possibilitat de connectivitat amb altres cèl·lules), un nucli...
En l’encèfal humà hi ha aprox. el mateix nombre de neurones i de glies però la proporció canvia segons la part de
l’encèfal que observem.
• En l’escorça cerebral hi ha 4 glíes per cada neurona.
• En el tronc cerebral (la resta del cervell) hi ha 11 glíes per cada neurona. B= billion= mil milions
• En el cerebel hi ha 1 glía per cada grup de 4 neurones.
NEURONA: és la unitat bàsica funcional del SN, la unitat elemental de processament i transmissió de la informació en
el SN. Tenim aprox. 86.000 milions de neurones en l’encèfal al néixer (la majoria en el cerebel). Es considera que en
tenim moltes més contant les de la medul·la espinal i el SNP.
TEORIA NEURONAL: Santiago Ramón i Cajal (1852-1934) va obtenir el premi Nobel de Medicina al 1906. Els seus
treballs actualment encara són citats per investigadors de tot el món. Utilitzava una tècnica inventada per Golgi.
-Parts de la neurona: cos cel·lular (soma), dendrites i axó (con axònic i botons terminals). Tant les dendrites com els
axons estan molt ramificats.
A més, les neurones tenen molts mitocondris i ribosomes. Segons Cajal, la neurona està polaritzada (té els dos pols)
i la informació circula en una direcció (cap al final de la neurona, va des de les dendrites fins a l’axó).
DI
RE
CC
IÓ
DE
LM
ISS
AT
CON AXÒNIC
GE
,-Tipus de neurones:
Segons els nombre de prolongacions:
• Neurona bipolar (una dendrita i un axó).
• Neurona pseudo-unipolar: el soma està desplaçat.
• Neurona multipolar (més de dos prolongacions, un axó, dos dendrites).
També es poden classificar per la seva morfologia i hi ha tres tipus de neurones multipolars:
• Neurona motora de la medul·la espinal (és tal qual la multipolar).
• Cèl·lula piramidal de l’hipocamp.
• Cèl·lula de Purkinje del cerebel: és plana i esta col·locada en paral·lel al cerebel, totes són diferents.
També es poden classificar segons la funció:
• Neurones sensorials: (aferents-entra info.) Porten informació sensorial des dels receptors sensorials fins el
SNC.
• Neurones motores: (eferents-surt info.) Porten ordres (respostes) des del SNC fins als òrgans efectors (que
poden produir una resposta, com els músculs i les glàndules).
• Interneurones: estan dins del SNC, entre les neurones sensorials i motores (les connecten).
GLIA: del grec ylia (glia) = pegament. 23/09/2019
Pío del Río Hortega (1882-1945) va inventar la tècnica d’impregnació de carbonat de plata amoniacal.
TIPUS DE CÈL·LULES GLÍA:
Les cèl·lules de glia del SN central són diferents a les del SN perifèric.
SNC: SNP:
a) Astròcits a) Cèl·lules de Schwann
b) Cèl·lules de micròglia b) Cèl·lules satèl·lits o capsulars
c) Cèl·lules ependimàries
d) Oligodendrocits
SNC:
Astròcits o astroglía: recorden a una estrella per la seva forma
similar (per això es diu “astro”).
Funcions: fan moltes tasques importants dins del SNC
1. Suport estructural.
2. Els astròcits tenen “peus terminals” que contacten
amb les neurones o recobreixen els capil·lars sanguinis (formen part de la barrera hematoencefàlica). La
barrera hematoencefàlica aïlla l’encèfal de la sang i filtra què pot entrar o sortir del SNC.
3. Subministren nutrients a les neurones.
4. Mantenen la composició química del medi extracel·lular de les neurones. Aquesta funció és fonamental per
mantenir la funció neuronal normal.
• Retiren ions K+ i Ca+
, • Eliminen neurotransmissors
5. Eliminen les deixalles i toxines (les fagociten).
6. Formen cicatrius glials al voltant de les lesions.
7. Participen en el desenvolupament i plasticitat del cervell:
• Són precursors neuronals (neurogènesi (formació de neurones), reparació i regeneració).
• Controlen la formació, funció i eliminació de sinapsis (unió de les neurones), juntament amb la
micròglia.
2
3
6
7.1
7.2
Micròglia: 26/09/2019
Les micròglies són molt més petites que les neurones i que els astròcits.
Els anticossos són proteïnes i són específics per a cada antigen. Els
antígens és tot allò que no està reconegut com a propi pel sistema
immunològic. L’anticòs actuarà contra l’antigen.
Funcions de les micròglies:
1. Components principal del sistema immunològic dins del
SNC. Es relacionen amb els macròfags/monòcits de la
sang (glòbuls blancs).
2. Funcionen com fagòcits eliminant substàncies de rebuig
i estructures afectades del SNC.
3. Defensen el sistema nerviós de virus, microorganismes i tumoracions.
4. Desencadenen una resposta inflamatòria quan hi ha algun dany.
5. Controlen la informació, funció i eliminació de sinapsis.
Aquestes funcions les realitzen conjuntament amb els astròcits.
, La micròglia pot estar activa o inactiva i canvia de forma segons aquesta característica. Quan està inactiva es més
“gran”. Per activar-se els seus sensors han de detectar que alguna cosa va malament i aquest procés és molt ràpid.
Quan passa, la micròglia va perdent ramificacions (fetes de membrana).
Quins són aquests estímuls que activen la micròglia:
• Virus, bactèries
• Cèl·lules mortes
• Toxines CNS
• Isquèmia: mort del teixit per falta d’oxigen
• Degeneració neuronal
• Activació dels astròcits (i viceversa). Els astròcits i les micròglies es comuniquen a través de substàncies
químiques.
Cèl·lules ependimàries: tenen cilis que permeten el moviment del líquid i aquests cilis tenen
receptors que reben informació d’aquest líquid.
• Entapissen les cavitats de l’encèfal (ventricles) i de la medul·la espinal (canal
medul·lar, central o ependimari).
• Participen en la formació del líquid cefaloraquidi i contribueixen al seu moviment.
• Durant el desenvolupament embrionari actuen com a cèl·lules mare originant
altres tipus cel·lulars (totes les cèl·lules del SNC menys les micròglies).
Oligodendròcits o oligodendròglies: són cèl·lules amb poques branques.
Les seves extensions envolten un tros d’axó.
Contenen beines de mielina que proporcionen un color blanquinós al SN (perquè
estan formades per lípids).
El procés de mielinització té diferències entre el SNC i el SNP: en el SNC hi ha
oligodendròcits i en el SNP hi ha cèl·lules de Schwann.
Nòduls de Ranvier: són els espais entre les beines de mielina.
MIELINITZACIÓ SNP:
Cada cèl·lula de Schwann contacta amb un trosset d’axó.
Així s’aconsegueix la formació de membrana + SNP
axons
En el SNP existeixen també axons amielínics i en aquest cas, les amielínics
cèl·lules de Schwann els hi donen suport però sense formar una beina
de mielina al seu voltant. SNP
Tenim algunes cèl·lules del nostre cos que són mielinitzades tant per
cèl·lules de Schwann com per oligodendròcits: les neurones dels SNC
ganglis sensorials. A més, un mateix axó pot estar mielinitzat pels dos Oligoden.
tipus de cèl·lules. Si està dins del SNC el mielinitza els oligodendròcits
i si la part de l’axó està fora (al SNP) ho fan les cèl·lules de Schwann.
SNC SNP
Cèl·lules satèl·lit o capsulars: tenen funcions similars als astròcits però en el SNP:
suport físic, protecció i nutrició per a les neurones ganglionars.
cèl. de Schwann
cèl·lules satèl·lit
axó
TEMA 1: introducció. Ment i cervell.
Psicologia: ciència que estudia el comportament i els processos mentals.
Neurociència: és l’estudi científic del Sistema Nerviós.
Input (estímul) cervell output (comportament) cervell
Neurociència:
"Res de la biologia té sentit, tret de l'evolució." : Theodosius Dobzhansky, 1973
"Res en neurobiologia té sentit, tret de la conducta." : Gordon M. Shepherd, 1988
TEMA 2: Organització cel·lular: neurones i cèl·lules de glia
El sistema nerviós és una unitat formada pel SN central i el SN perifèric.
Tipus de cèl·lules del SN: neurones i glies o neuròglies.
Les dos cèl·lules tenen coses en comú: tenen ramificacions (per la gran quantitat de membrana que dona més
possibilitat de connectivitat amb altres cèl·lules), un nucli...
En l’encèfal humà hi ha aprox. el mateix nombre de neurones i de glies però la proporció canvia segons la part de
l’encèfal que observem.
• En l’escorça cerebral hi ha 4 glíes per cada neurona.
• En el tronc cerebral (la resta del cervell) hi ha 11 glíes per cada neurona. B= billion= mil milions
• En el cerebel hi ha 1 glía per cada grup de 4 neurones.
NEURONA: és la unitat bàsica funcional del SN, la unitat elemental de processament i transmissió de la informació en
el SN. Tenim aprox. 86.000 milions de neurones en l’encèfal al néixer (la majoria en el cerebel). Es considera que en
tenim moltes més contant les de la medul·la espinal i el SNP.
TEORIA NEURONAL: Santiago Ramón i Cajal (1852-1934) va obtenir el premi Nobel de Medicina al 1906. Els seus
treballs actualment encara són citats per investigadors de tot el món. Utilitzava una tècnica inventada per Golgi.
-Parts de la neurona: cos cel·lular (soma), dendrites i axó (con axònic i botons terminals). Tant les dendrites com els
axons estan molt ramificats.
A més, les neurones tenen molts mitocondris i ribosomes. Segons Cajal, la neurona està polaritzada (té els dos pols)
i la informació circula en una direcció (cap al final de la neurona, va des de les dendrites fins a l’axó).
DI
RE
CC
IÓ
DE
LM
ISS
AT
CON AXÒNIC
GE
,-Tipus de neurones:
Segons els nombre de prolongacions:
• Neurona bipolar (una dendrita i un axó).
• Neurona pseudo-unipolar: el soma està desplaçat.
• Neurona multipolar (més de dos prolongacions, un axó, dos dendrites).
També es poden classificar per la seva morfologia i hi ha tres tipus de neurones multipolars:
• Neurona motora de la medul·la espinal (és tal qual la multipolar).
• Cèl·lula piramidal de l’hipocamp.
• Cèl·lula de Purkinje del cerebel: és plana i esta col·locada en paral·lel al cerebel, totes són diferents.
També es poden classificar segons la funció:
• Neurones sensorials: (aferents-entra info.) Porten informació sensorial des dels receptors sensorials fins el
SNC.
• Neurones motores: (eferents-surt info.) Porten ordres (respostes) des del SNC fins als òrgans efectors (que
poden produir una resposta, com els músculs i les glàndules).
• Interneurones: estan dins del SNC, entre les neurones sensorials i motores (les connecten).
GLIA: del grec ylia (glia) = pegament. 23/09/2019
Pío del Río Hortega (1882-1945) va inventar la tècnica d’impregnació de carbonat de plata amoniacal.
TIPUS DE CÈL·LULES GLÍA:
Les cèl·lules de glia del SN central són diferents a les del SN perifèric.
SNC: SNP:
a) Astròcits a) Cèl·lules de Schwann
b) Cèl·lules de micròglia b) Cèl·lules satèl·lits o capsulars
c) Cèl·lules ependimàries
d) Oligodendrocits
SNC:
Astròcits o astroglía: recorden a una estrella per la seva forma
similar (per això es diu “astro”).
Funcions: fan moltes tasques importants dins del SNC
1. Suport estructural.
2. Els astròcits tenen “peus terminals” que contacten
amb les neurones o recobreixen els capil·lars sanguinis (formen part de la barrera hematoencefàlica). La
barrera hematoencefàlica aïlla l’encèfal de la sang i filtra què pot entrar o sortir del SNC.
3. Subministren nutrients a les neurones.
4. Mantenen la composició química del medi extracel·lular de les neurones. Aquesta funció és fonamental per
mantenir la funció neuronal normal.
• Retiren ions K+ i Ca+
, • Eliminen neurotransmissors
5. Eliminen les deixalles i toxines (les fagociten).
6. Formen cicatrius glials al voltant de les lesions.
7. Participen en el desenvolupament i plasticitat del cervell:
• Són precursors neuronals (neurogènesi (formació de neurones), reparació i regeneració).
• Controlen la formació, funció i eliminació de sinapsis (unió de les neurones), juntament amb la
micròglia.
2
3
6
7.1
7.2
Micròglia: 26/09/2019
Les micròglies són molt més petites que les neurones i que els astròcits.
Els anticossos són proteïnes i són específics per a cada antigen. Els
antígens és tot allò que no està reconegut com a propi pel sistema
immunològic. L’anticòs actuarà contra l’antigen.
Funcions de les micròglies:
1. Components principal del sistema immunològic dins del
SNC. Es relacionen amb els macròfags/monòcits de la
sang (glòbuls blancs).
2. Funcionen com fagòcits eliminant substàncies de rebuig
i estructures afectades del SNC.
3. Defensen el sistema nerviós de virus, microorganismes i tumoracions.
4. Desencadenen una resposta inflamatòria quan hi ha algun dany.
5. Controlen la informació, funció i eliminació de sinapsis.
Aquestes funcions les realitzen conjuntament amb els astròcits.
, La micròglia pot estar activa o inactiva i canvia de forma segons aquesta característica. Quan està inactiva es més
“gran”. Per activar-se els seus sensors han de detectar que alguna cosa va malament i aquest procés és molt ràpid.
Quan passa, la micròglia va perdent ramificacions (fetes de membrana).
Quins són aquests estímuls que activen la micròglia:
• Virus, bactèries
• Cèl·lules mortes
• Toxines CNS
• Isquèmia: mort del teixit per falta d’oxigen
• Degeneració neuronal
• Activació dels astròcits (i viceversa). Els astròcits i les micròglies es comuniquen a través de substàncies
químiques.
Cèl·lules ependimàries: tenen cilis que permeten el moviment del líquid i aquests cilis tenen
receptors que reben informació d’aquest líquid.
• Entapissen les cavitats de l’encèfal (ventricles) i de la medul·la espinal (canal
medul·lar, central o ependimari).
• Participen en la formació del líquid cefaloraquidi i contribueixen al seu moviment.
• Durant el desenvolupament embrionari actuen com a cèl·lules mare originant
altres tipus cel·lulars (totes les cèl·lules del SNC menys les micròglies).
Oligodendròcits o oligodendròglies: són cèl·lules amb poques branques.
Les seves extensions envolten un tros d’axó.
Contenen beines de mielina que proporcionen un color blanquinós al SN (perquè
estan formades per lípids).
El procés de mielinització té diferències entre el SNC i el SNP: en el SNC hi ha
oligodendròcits i en el SNP hi ha cèl·lules de Schwann.
Nòduls de Ranvier: són els espais entre les beines de mielina.
MIELINITZACIÓ SNP:
Cada cèl·lula de Schwann contacta amb un trosset d’axó.
Així s’aconsegueix la formació de membrana + SNP
axons
En el SNP existeixen també axons amielínics i en aquest cas, les amielínics
cèl·lules de Schwann els hi donen suport però sense formar una beina
de mielina al seu voltant. SNP
Tenim algunes cèl·lules del nostre cos que són mielinitzades tant per
cèl·lules de Schwann com per oligodendròcits: les neurones dels SNC
ganglis sensorials. A més, un mateix axó pot estar mielinitzat pels dos Oligoden.
tipus de cèl·lules. Si està dins del SNC el mielinitza els oligodendròcits
i si la part de l’axó està fora (al SNP) ho fan les cèl·lules de Schwann.
SNC SNP
Cèl·lules satèl·lit o capsulars: tenen funcions similars als astròcits però en el SNP:
suport físic, protecció i nutrició per a les neurones ganglionars.
cèl. de Schwann
cèl·lules satèl·lit
axó
