30/09/2024
CONCEPTES DE L’ART MODERN: La
institucionalització de les arts
L’ESTATUS DE L’ARTISTA
Es marca un canvi, l'època del Renaixement i Barroc, on comença a sortir la fama
del artista. Al S XXI, l’artista plástic está molt més marginat a diferencia de
l’arquitecte o músic.
- Hi ha una separació entre el públic i l’artista plástic, NO es fácil d’entendre o
s’ha de tenir una base.
- Tradicionalment, s’ha considerat que els estudis com l’arquitectura, basats en la
ciència, són més complexos a comparació amb els artistes plástics.
- Hi ha un diferencia molt gran entre la fama dels artistes.
- Les arts plastiques són més restringides que no pas la música, que és més
accessible.
- Amb el pas del temps es valora més les obres antigues que no pas las del
present, es sosté l’idea de que tot está fet.
- N’hi han branques infinites i algunes tenen més reconeixement que altres.
- L’artista es veu com un provocador o radical / No tothom enten que l’artista
tingui una posició política
- L’art i artistes estan patint la sobreexposició, tot és molt ràpid (conseqüència de
les xarxes)
→ Hi ha una dificultat, l’artista sempre hagut de lluitar (tant ara com a l’època del
R i B), tots dos tenen punts en comú.
ELS PRECEDENTS: L’EDAT MITJANA
Es feia una divisió del coneixement.
Arts del trivium Arts del quadrivium Arts mecàniques
(humanitat) (ciències) (artesanals)
- Gramàtica - Aritmètica - Arquitectura
- Retòrica - Geometria - Pintura
- Dialèctica - Astronomia - Escultura
- Música (ritme)
Les arts del quadrivium es coneixien com les arts liberals, que es consideraban
que depenien de l'intel·lecte, es un producte del pensament el resultat d’un
esforç i treball intel·lectual. Aquestes disciplines es consideren nobles
Les arts mecàniques (artesanals) es consideraba un treball manual que no
necessitaba coneixements previs. Es limitava a l’acció o esforç físic. La
consideració social de l’artista era molt més baixa
,ELS GREMIS
Els artistes treballaven per aquests gremis, que eren associacions que aplegaven
un grup de persones i disciplines. Aquests gremis controlaven:
● Regulen la vida professional i personal dels membres (vivien en un mateix
barri)(es casaven amb persones que estiguin dintre del gremi o familiars del
gremi)(regula tota la vida dels seus membres)
● Imprescindible afiliar-se per exercir (NO podia haver un artesà que NO
formi part del gremi / era penat amb cárcel)
● Sovint apleguen vàries professions:
- Escultors / orfebres
- Arquitectes / picapedrers
- Pintors / farmacèutics (pels materials)
REMUNERACIÓ DE L’ARTISTA
Cada cop que un pintor feia un encàrrec, el gremi supervisava el preu de la pintura
i es feia un contracte. Tot el procés funciona dins del gremi.
● Contracte d'encàrrec previ a la realització d’una pintura, supervisat el
gremi
● Preu de l’obra que s’estableix abans de la seva realització
Criteris principals per establir el valor d’una pintura:
- Mides de l’obra
- Qualitat dels colors (blau lapislàtzuli)
- Nombre de jornades laborals empleades per realitzar-la
- Nombre de figures (més dificultat)
On queden les qüestions qualitatives? A l’Edat Mitjana donava igual qui pintava
l’obra. La producció pictórica era un sistema col·lectiu
amb qüestions purament tècniques, per això NO es
signaven les obres i totes són anònimes.
Tot i això, un escultor en particular tenia fama, aquest era
Nicola Pisano.
- “Hoc opus insigne sculpsit Nicola Pisanus” → “Aquesta
obra meravellosa la va esculpir Nicola Pisano” (humilde ella)
Es el primer que signa la seva obra, es rebela en contra del
gremi i la tradició.
- (Dante, Divina Comedia, Purgatori, c. XI) (Cimabue i
Giotto són els primers que destaquen durant aquest període)
“Creía Cimabue ser árbitro en el campo de la pintura Y ahora
es Giotto a quien se aclama De modo que ha quedado
oscurecida la fama de aquel...”
,ELS ARTISTES DEL RENAIXEMENT ITALIÀ
BRUNELLESCHI I LA CÚPULA DE SANTA MARIA DEL FORTE
Li dona una fama enorme a Brunelleschi,
per ser una obra gran, complexa i difícil
de realitzar. Feia més d’un mil·leni que
ningú feia una cúpula d’aquestes mides.
Aquesta está inspirada en la Cúpula del
Panteó, Roma. 125 dC, això mostra el
coneixement que tenia Brunelleschi.
L’arquitecte inventa una estructura
totalment nova, són 2 cúpules, una
l'estructural i l’altre amb funció estètica.
Tot el procés és molt complex.
- 1418: guanya regularment el concurs
- Desavinences continues amb el gremi (Brunelleschi era part del gremi + li
pressionen per fer l’arquitectura en conjunt d’altres arquitectes, volen continuar
amb el sistema col·lectiu)
- 1434: Brunelleschi es nega a renovar l’afiliació al gremi (això estava penat amb
la presó)
- És detingut (però ningú sabia com acabar la cúpula) i posteriorment alliberat.
→ Brunelleschi es el primer artista que exerceix fora del circuit del gremi.
BRUNELLESCHI I LA RELACIÓ ART- CIÈNCIA
Es el primer arquitecte que treballa amb moltes obres simultàniament. Es una
característica pròpia dels arquitectes contemporanis d’ara.
, El Pòrtic de l’Hospital dels Innocents está pensada matemàticament, está separada
per 10 braços florentins (1 braç = 58,4 cm) La distància de la columna es la
mateixa entre la seva alçada. Brunelleschi esta demostrant que l’arquitectura es
basa en les matemàtiques i geometria. L’arquitecte té més consideració social
per això. Introdueix aquest sistema de construcció en totes les seves obres.
Demostra que l’arquitecte té en compte la ciència.
ELS TRACTATS
L’artista plástic té també una producció literària. A literatura, un tractat és un text
teòric que determina les característiques d’un moviment o les seves teories.
● Tractats de pintura
• 1435: Leon Battista Alberti, De pictura
• 1455: Lorenzo Ghiberti, Trattato della Pittura
• 1475: Piero della Francesca, De prospectiva pingendi
• Finals del segle XV: Leonardo, Trattato della Pittura
Els artistes es reivindiquen com intel·lectuals i volen elevar la pintura com un art
noble.
● Tractats d’arquitectura
• Leon Battista Alberti, De Re Aedificatoria (1452)
• Filarete, Trattato d’architettura (1461-1464)
• Francesco di Giorgio Martini, Trattato di architettura civile e militare (1482)
• Sebastiano Serlio, I Sette Libri d’architettura (1537-1551)
• Jacopoda Vignola, Regola delli Cinque Ordini d’architettura (1562)
• Andrea Palladio, I quattro libri d’architettura (1570)
- Leon Battista Alberti, De Re Aedificatoria (1452) Qui es un arquitecte? (No llameis
arquitecto a un albañil, los arquitectos tienen conocimientos científico)
“Antes de ir más lejos, creo que será conveniente decir a quién se puede
llamar arquitecto con justicia: no os propondré, desde luego, a un oficial de
carpintería pidiéndoos que lo consideréis igual al hombre profundament
instruido en otras ciencias, aunque el hombre que trabaja con sus manos sea
el instrumento del arquitecto”.
CONCEPTES DE L’ART MODERN: La
institucionalització de les arts
L’ESTATUS DE L’ARTISTA
Es marca un canvi, l'època del Renaixement i Barroc, on comença a sortir la fama
del artista. Al S XXI, l’artista plástic está molt més marginat a diferencia de
l’arquitecte o músic.
- Hi ha una separació entre el públic i l’artista plástic, NO es fácil d’entendre o
s’ha de tenir una base.
- Tradicionalment, s’ha considerat que els estudis com l’arquitectura, basats en la
ciència, són més complexos a comparació amb els artistes plástics.
- Hi ha un diferencia molt gran entre la fama dels artistes.
- Les arts plastiques són més restringides que no pas la música, que és més
accessible.
- Amb el pas del temps es valora més les obres antigues que no pas las del
present, es sosté l’idea de que tot está fet.
- N’hi han branques infinites i algunes tenen més reconeixement que altres.
- L’artista es veu com un provocador o radical / No tothom enten que l’artista
tingui una posició política
- L’art i artistes estan patint la sobreexposició, tot és molt ràpid (conseqüència de
les xarxes)
→ Hi ha una dificultat, l’artista sempre hagut de lluitar (tant ara com a l’època del
R i B), tots dos tenen punts en comú.
ELS PRECEDENTS: L’EDAT MITJANA
Es feia una divisió del coneixement.
Arts del trivium Arts del quadrivium Arts mecàniques
(humanitat) (ciències) (artesanals)
- Gramàtica - Aritmètica - Arquitectura
- Retòrica - Geometria - Pintura
- Dialèctica - Astronomia - Escultura
- Música (ritme)
Les arts del quadrivium es coneixien com les arts liberals, que es consideraban
que depenien de l'intel·lecte, es un producte del pensament el resultat d’un
esforç i treball intel·lectual. Aquestes disciplines es consideren nobles
Les arts mecàniques (artesanals) es consideraba un treball manual que no
necessitaba coneixements previs. Es limitava a l’acció o esforç físic. La
consideració social de l’artista era molt més baixa
,ELS GREMIS
Els artistes treballaven per aquests gremis, que eren associacions que aplegaven
un grup de persones i disciplines. Aquests gremis controlaven:
● Regulen la vida professional i personal dels membres (vivien en un mateix
barri)(es casaven amb persones que estiguin dintre del gremi o familiars del
gremi)(regula tota la vida dels seus membres)
● Imprescindible afiliar-se per exercir (NO podia haver un artesà que NO
formi part del gremi / era penat amb cárcel)
● Sovint apleguen vàries professions:
- Escultors / orfebres
- Arquitectes / picapedrers
- Pintors / farmacèutics (pels materials)
REMUNERACIÓ DE L’ARTISTA
Cada cop que un pintor feia un encàrrec, el gremi supervisava el preu de la pintura
i es feia un contracte. Tot el procés funciona dins del gremi.
● Contracte d'encàrrec previ a la realització d’una pintura, supervisat el
gremi
● Preu de l’obra que s’estableix abans de la seva realització
Criteris principals per establir el valor d’una pintura:
- Mides de l’obra
- Qualitat dels colors (blau lapislàtzuli)
- Nombre de jornades laborals empleades per realitzar-la
- Nombre de figures (més dificultat)
On queden les qüestions qualitatives? A l’Edat Mitjana donava igual qui pintava
l’obra. La producció pictórica era un sistema col·lectiu
amb qüestions purament tècniques, per això NO es
signaven les obres i totes són anònimes.
Tot i això, un escultor en particular tenia fama, aquest era
Nicola Pisano.
- “Hoc opus insigne sculpsit Nicola Pisanus” → “Aquesta
obra meravellosa la va esculpir Nicola Pisano” (humilde ella)
Es el primer que signa la seva obra, es rebela en contra del
gremi i la tradició.
- (Dante, Divina Comedia, Purgatori, c. XI) (Cimabue i
Giotto són els primers que destaquen durant aquest període)
“Creía Cimabue ser árbitro en el campo de la pintura Y ahora
es Giotto a quien se aclama De modo que ha quedado
oscurecida la fama de aquel...”
,ELS ARTISTES DEL RENAIXEMENT ITALIÀ
BRUNELLESCHI I LA CÚPULA DE SANTA MARIA DEL FORTE
Li dona una fama enorme a Brunelleschi,
per ser una obra gran, complexa i difícil
de realitzar. Feia més d’un mil·leni que
ningú feia una cúpula d’aquestes mides.
Aquesta está inspirada en la Cúpula del
Panteó, Roma. 125 dC, això mostra el
coneixement que tenia Brunelleschi.
L’arquitecte inventa una estructura
totalment nova, són 2 cúpules, una
l'estructural i l’altre amb funció estètica.
Tot el procés és molt complex.
- 1418: guanya regularment el concurs
- Desavinences continues amb el gremi (Brunelleschi era part del gremi + li
pressionen per fer l’arquitectura en conjunt d’altres arquitectes, volen continuar
amb el sistema col·lectiu)
- 1434: Brunelleschi es nega a renovar l’afiliació al gremi (això estava penat amb
la presó)
- És detingut (però ningú sabia com acabar la cúpula) i posteriorment alliberat.
→ Brunelleschi es el primer artista que exerceix fora del circuit del gremi.
BRUNELLESCHI I LA RELACIÓ ART- CIÈNCIA
Es el primer arquitecte que treballa amb moltes obres simultàniament. Es una
característica pròpia dels arquitectes contemporanis d’ara.
, El Pòrtic de l’Hospital dels Innocents está pensada matemàticament, está separada
per 10 braços florentins (1 braç = 58,4 cm) La distància de la columna es la
mateixa entre la seva alçada. Brunelleschi esta demostrant que l’arquitectura es
basa en les matemàtiques i geometria. L’arquitecte té més consideració social
per això. Introdueix aquest sistema de construcció en totes les seves obres.
Demostra que l’arquitecte té en compte la ciència.
ELS TRACTATS
L’artista plástic té també una producció literària. A literatura, un tractat és un text
teòric que determina les característiques d’un moviment o les seves teories.
● Tractats de pintura
• 1435: Leon Battista Alberti, De pictura
• 1455: Lorenzo Ghiberti, Trattato della Pittura
• 1475: Piero della Francesca, De prospectiva pingendi
• Finals del segle XV: Leonardo, Trattato della Pittura
Els artistes es reivindiquen com intel·lectuals i volen elevar la pintura com un art
noble.
● Tractats d’arquitectura
• Leon Battista Alberti, De Re Aedificatoria (1452)
• Filarete, Trattato d’architettura (1461-1464)
• Francesco di Giorgio Martini, Trattato di architettura civile e militare (1482)
• Sebastiano Serlio, I Sette Libri d’architettura (1537-1551)
• Jacopoda Vignola, Regola delli Cinque Ordini d’architettura (1562)
• Andrea Palladio, I quattro libri d’architettura (1570)
- Leon Battista Alberti, De Re Aedificatoria (1452) Qui es un arquitecte? (No llameis
arquitecto a un albañil, los arquitectos tienen conocimientos científico)
“Antes de ir más lejos, creo que será conveniente decir a quién se puede
llamar arquitecto con justicia: no os propondré, desde luego, a un oficial de
carpintería pidiéndoos que lo consideréis igual al hombre profundament
instruido en otras ciencias, aunque el hombre que trabaja con sus manos sea
el instrumento del arquitecto”.
