Rocío Moreno Piqueras 10/01/21
TEMA 4: RELACIONS INTERPERSONALS
1. Actitud:
És la predisposició a avaluar i actuar en sentit positiu o negatiu davant d’una determinada
situació o persona. Es tracta d’un procés que canvia, es modifica i evoluciona. Influeix en la
nostra manera de pensar, sentir i comportar-nos.
- Altres definicions:
Organització duradora de creences i cognicions en general, amb càrrega positiva o negativa
sobre un objecte social definit, que predisposa el comportament congruent amb aquestes
cognicions i afectes (Rodriguez, 1976).
Un estat mental i neurofisiològic de disponibilitat, organitzat per l’experiència que exerceix
una influència directa sobre les reaccions de l’individu cap a tots els objectes o totes les
situacions que es relacionen amb ella (Allport, 1935).
- Processos interns i subjectius, no es poden observar directament però sí
mesurar a través del llenguatge.
- No es refereixen a conceptes generals o abstractes si no a objectes,
persones o situacions concretes i determinades.
- Es guarden a la memòria de manera duradora i estable en forma de
creences i cognicions.
- Implica un judici avaluatiu, favorable o no, en comparació amb un
estàndard.
- Influeix sobre la motivació i la conducta.
,Rocío Moreno Piqueras 10/01/21
2. Elements o dimensions d’actitud:
- Cognitiu o perceptual:
Informació i creences sobre l’objecte (idees, pensament, estereotips...). És el més susceptible a
ser modificat. Les seves característiques són:
• Fixació: Estabilitat i durada de la creença del coneixement.
• Fermesa: Com més arrelat, més difícil de canviar.
• Singularitat: Senzilles i sobre un únic objecte actitudinal.
• Concreció: Objectes específics.
• Amplitud: Depèn de la quantitat d’informació i creences sobre l’objecte.
• Conscienciació: No sempre som conscients.
- Avaluatiu-Afectiu:
Sentiments favorables o desfavorables, amb càrrega emocional. Està relacionat amb sentiment
passats molt arrelats i és el component més difícil de canviar.
- Conatiu-Conductual:
Predisposició a actuar. Conducta vers a...
És un comportament tendencial, és a dir, disposició o tendència cap a una conducta. És el més
difícil de mesurar i controlar.
3. Consistència cognitiva:
Relacions congruents i interdependents.
- Afectiva-Cognitiva:
L’avaluació emocional coincideix amb el contingut de la creença o ambigüitat entre l’objecte i
l’experiència.
, Rocío Moreno Piqueras 10/01/21
- Afectiva-Conativa:
Fem el que ens agrada i evitem el que no.
Trobem 2 efectes:
- Efecte dic:
És la tendència a emprar-se en mesures presses amb anterioritat després d’una crisi, que fan
que es percebi menys perill del que potser existeix realment.
- Efecte d’adaptació:
És la necessitat de reduir la possible dissonància existent entre les nostres creences o actituds
que determinen el nostre comportament, i les creences o actituds relatives a la percepció del
risc de les situacions en que duem a terme aquests comportaments.
4. Dissonància cognitiva de Festinger (1957):
Festinger va estudiar les condicions on apareix inconsistència i com aquesta afecta a les
actituds i comportament de les persones. Hi ha 3 mecanismes principals:
- Modificar un dels elements de manera que es guanya consistència (davant la
possibilitat de no poder fer un canvi, pensem que no és tan dolent com
realment ho és).
- Introduir noves cognicions o creences per augmentar la importància d’un
dels elements i reduir el pes del dissonant.
- Alterar la importància dels elements per tal de que siguin menys contraris
entre si.
TEMA 4: RELACIONS INTERPERSONALS
1. Actitud:
És la predisposició a avaluar i actuar en sentit positiu o negatiu davant d’una determinada
situació o persona. Es tracta d’un procés que canvia, es modifica i evoluciona. Influeix en la
nostra manera de pensar, sentir i comportar-nos.
- Altres definicions:
Organització duradora de creences i cognicions en general, amb càrrega positiva o negativa
sobre un objecte social definit, que predisposa el comportament congruent amb aquestes
cognicions i afectes (Rodriguez, 1976).
Un estat mental i neurofisiològic de disponibilitat, organitzat per l’experiència que exerceix
una influència directa sobre les reaccions de l’individu cap a tots els objectes o totes les
situacions que es relacionen amb ella (Allport, 1935).
- Processos interns i subjectius, no es poden observar directament però sí
mesurar a través del llenguatge.
- No es refereixen a conceptes generals o abstractes si no a objectes,
persones o situacions concretes i determinades.
- Es guarden a la memòria de manera duradora i estable en forma de
creences i cognicions.
- Implica un judici avaluatiu, favorable o no, en comparació amb un
estàndard.
- Influeix sobre la motivació i la conducta.
,Rocío Moreno Piqueras 10/01/21
2. Elements o dimensions d’actitud:
- Cognitiu o perceptual:
Informació i creences sobre l’objecte (idees, pensament, estereotips...). És el més susceptible a
ser modificat. Les seves característiques són:
• Fixació: Estabilitat i durada de la creença del coneixement.
• Fermesa: Com més arrelat, més difícil de canviar.
• Singularitat: Senzilles i sobre un únic objecte actitudinal.
• Concreció: Objectes específics.
• Amplitud: Depèn de la quantitat d’informació i creences sobre l’objecte.
• Conscienciació: No sempre som conscients.
- Avaluatiu-Afectiu:
Sentiments favorables o desfavorables, amb càrrega emocional. Està relacionat amb sentiment
passats molt arrelats i és el component més difícil de canviar.
- Conatiu-Conductual:
Predisposició a actuar. Conducta vers a...
És un comportament tendencial, és a dir, disposició o tendència cap a una conducta. És el més
difícil de mesurar i controlar.
3. Consistència cognitiva:
Relacions congruents i interdependents.
- Afectiva-Cognitiva:
L’avaluació emocional coincideix amb el contingut de la creença o ambigüitat entre l’objecte i
l’experiència.
, Rocío Moreno Piqueras 10/01/21
- Afectiva-Conativa:
Fem el que ens agrada i evitem el que no.
Trobem 2 efectes:
- Efecte dic:
És la tendència a emprar-se en mesures presses amb anterioritat després d’una crisi, que fan
que es percebi menys perill del que potser existeix realment.
- Efecte d’adaptació:
És la necessitat de reduir la possible dissonància existent entre les nostres creences o actituds
que determinen el nostre comportament, i les creences o actituds relatives a la percepció del
risc de les situacions en que duem a terme aquests comportaments.
4. Dissonància cognitiva de Festinger (1957):
Festinger va estudiar les condicions on apareix inconsistència i com aquesta afecta a les
actituds i comportament de les persones. Hi ha 3 mecanismes principals:
- Modificar un dels elements de manera que es guanya consistència (davant la
possibilitat de no poder fer un canvi, pensem que no és tan dolent com
realment ho és).
- Introduir noves cognicions o creences per augmentar la importància d’un
dels elements i reduir el pes del dissonant.
- Alterar la importància dels elements per tal de que siguin menys contraris
entre si.
